06
de febrer
de
2018, 19:51
Actualitzat:
07
de febrer,
9:53h
Joan Tardà, al Congrés, en una imatge d'arxiu. Foto: Congrés dels diputats
La immensa majoria del Congrés rebutja que el govern espanyol obri un diàleg amb la Generalitat, per resoldre les aspiracions catalanes. S'ha tornat a constatar aquest dimarts arran d'una moció defensada pel portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, a la qual s'hi han oposat rotundament el PP, el PSOE i Cs, les tres principals forces de l'Estat, si es fa cas al baròmetre del CIS fet públic dilluns. De fet, Tardà ha comparat Espanya amb la Sud-Àfrica de l'Apartheid, mentre que els populars i socialistes han replicat equiparant l'independentisme amb un cop d'estat o amb la dictadura franquista.
El dirigent republicà, en la seva exposició inicial, ha lamentat l'empresonament i exili dels dirigents del moviment independentista, mentre "el món s'ha admirat del seu caràcter massiu, cívic i pacífic". L'Estat, per fer-ho, ha hagut d'"infringir drets fonamentals, motiu pel qual no s'atreveix a mantenir les seves acusacions davant sistemes judicials independents com el belga o el danès", i ha recordat que "la Gran Bretanya no es va atrevir a acusar de rebel·lió a Ghandi", motiu pel qual Tardà ha asseverat que la situació espanyola "només es pot comparar amb la Sud-Àfrica de l'Apartheid, que va condemnar a cadena perpètua a Nelson Mandela".
Així, el portaveu d'ERC ha criticat que "només hi ha solució repressiva davant la demanda catalana" i ha avisat que, "sense el consentiment de la majoria dels catalans, no hi pot haver solucions", ja que "un estat del segle XXI no pot retenir un país a garrotades". "Sense diàleg bilateral només els quedarà intensificar l'estratègia repressiva contra una estratègia independentista defensada per una bona part de la ciutadania", ha insistit, motiu pel qual ha avançat que seguiran les "manifestacions pacífiques" i no es cansaran "d'instar-los al diàleg bilateral".
Pervertir el resultat del 21-D
Al seu torn, com el PNB, també ha donat suport a la iniciativa el diputat del PDECat Carles Campuzano, ja que ha recordat que "l'independentisme va guanyar les eleccions del 21-D" i "el 155 va ser rebutjat per la immensa majoria de la societat catalana". Ha lamentat també que és "vergonyós pervertir les voluntats democràtiques expressades el 21-D" impedint que Carles Puigdemont pugui ser investit, cosa que recorda els "pitjors temps de l'Estat al segle XX". I centrant-se en el PSOE, ha avisat que també es fa mal a l'Estat, ja que "ningú pot creure que degradant la democràcia i pressionant la justícia la democràcia espanyola serà millor", motiu pel qual els socialistes "estan renunciant a defensar la democràcia espanyola".
També votarà a favor de la moció Units Podem, per bé que el diputat d'En Comú Podem Josep Vendrell ha fet un discurs molt equidistant, mostrant "tristesa, por i humiliació" pels plens del 6 i 7 de setembre que van aprovar les lleis de desconnexió, per la repressió policial de 1 d'octubre, per la declaració d'independència i l'aplicació del 155 el 27 d'octubre, o els casos de presó preventiva que "vulnera el dret". Així mateix, ha criticat la "via unilateral" del Govern perquè "menysté la meitat de la ciutadania" i "ha donat coartada a la dreta espanyola per retallar drets i per emprendre una involució recentralitzadora". Vendrell també ha demanat investir "una presidència i un govern, no dos presidents i dos governs", ja que "Catalunya es governa des de Catalunya, ni des de Madrid ni des de Brussel·les".
Un cop d'estat
Per contra, s'ha oposat frontalment a la moció la diputada del PP Alícia Sánchez-Camacho, que ha acusat l'independentisme de "vulnerar les lleis, crear una legalitat paral·lela i simultània". "No pot donar lliçons de diàleg, quan el que han fet és un cop d'estat permanent a la legalitat, a l'Estat i a la convivència", ha asseverat la dirigent popular, que ha criticat que els republicans estan "estant negociant un consell de la República i pactant amb la CUP la vulneració de les lleis i seguir perpetrant aquest cop d'estat". Fins i tot ha tret pit d'haver frenat una "investidura fraudulenta al marge de la llei", ja que "és un frau que una persona fugada vulgui governar des de Brussel·les i fer que la Generalitat sigui una gestoria".
Igualment, el diputat del PSOE Marc Lamuà ha tingut un to dur acusant l'independentisme d'"aprovar lleis socials a l'Estat perquè el Tribunal Constitucional les tombés per repercutir contra l'Estat", així com de liderar una estratègia basada en aprofundir "en la divisió atroç entre persones, el dany irreparable fet a les institucions catalanes i la vulneració dels drets bàsics dels catalans". Així, ha carregat contra la declaració d'independència, la qual ha considerat "un acte anti-democràtic contra els drets de tots els catalans". "Deixi'n de maltractar les nostres institucions catalanes. Allò que no va aconseguir carregar-se la dictadura no s'ho carregaran vostès", ha etzibat, i ha demanat a ERC que "deixi de fer de camarlenc de la dreta catalana convergent".
L'estelada, bandera de l'odi
Finalment, el diputat de Cs Juan Carlos Girauta ha fet un marcat discurs anti-catalanista en asseverar que l'estelada és una "bandera de l'odi" i en negar que "Catalunya no és una nació, la nació és Espanya", cosa que ha assegurat que creuen "la majoria dels catalans". "Consideren que catalans són els que comparteixen el seu projecte independentista", ha afirmat, i ha reivindicat que Cs ha guanyat les eleccions i "la majoria dels catalans no és independentista", segons els resultats del 21-D. El dirigent liberal igualment ha rebutjat el diàleg bilateral o els "privilegis", ja que es consideren"ciutadans lliures i iguals davant la llei".