Restituir les institucions és urgent. Per tenir Govern i recuperar el full de ruta cap a la República, però també per governar el país. L'inventari de danys és gran i afecta serveis bàsics, entitats, investigadors i estructures polítiques de tota mena. Un dels assumptes que hauran d'afrontar els partits en aquesta nova és de quina manera protegeixen la Generalitat de la continuada intervenció de l'Estat. O de quina forma sistematitzen la denúncia i el boicot, que potser els serà més senzill. Aquí podeu anar fent boca de l'Inventari que avui rebrà Torrent, que tindrà un motiu més per agilitzar la negociació entre Junts per Catalunya i ERC malgrat el temps que li donen els lletrats.
La CUP tanca les urnes. La negociació de la investidura coincideix amb els procés intern de la CUP. Fa dies que, de forma presencial o telemàtica, els seus militants voten qui ha de dirigir en el dia a dia l'organització. Aquest dijous acaben de votar i demà sabrem el resultat. Aquí us en vàrem explicar els detalls. Avui us detallem què defensa cadascuna de les dues llistes. La de Poble Lliure aposta, per exemple, per seguir treballant en el front independentista amb l'ANC i Òmnium, a més dels CDR. La que compta amb la simpatia d'Endavant centra en els CDR la incidència i és crítica amb el "sobiranisme transversal". No són temes menors pensant en el rol que ha de tenir la CUP. Roger Tugas explica diferències i similituds en deu punts.
Fact-checking a Rivera. Una de les coses que hauríem de fer més els periodistes, també a NacióDigital, és contrastar el que diuen els polítics i deixar-los en evidència quan menteixen o parlen amb lleugeresa. Aquests dies, Albert Rivera afirma que cal acabar amb el requisit del coneixement de les llengües diferents del castellà per accedir a la funció pública. Que els qui van nàixer defensant sobre el paper el bilingüisme encarin la seva acció política al foment del monolingüisme (en castellà) no ens agafa de nou. Rivera va dir que no cal que un metge sàpiga català per operar algú. Roger Font ha parlat amb sindicats de la sanitat i resulta que són una immensa majoria els que operen i no són funcionaris i, per tant, no han de saber necessàriament català. Una cosa que, d'altra banda, tampoc requereix de ments privilegiades, només d'una miqueta de voluntat. Llegiu-lo aquí.
Vist i llegit
El catedràtic de la UPV Ramón Zallo escrivia ahir al diari Deia l'article "Pertinència política del dret a decidir". Una reflexió molt didàctica arran del debat que ara s'ha obert a Euskadi sobre el tema i que ens situa en la base del procés català: qui té dret a decidir, perquè, sobre què i quina actitud ha de tenir l'altra part. Zallo ho resol de forma planera. "D'aquí la seva grandesa democràtica [del dret a decidir] davant les històries de fets consumats i els arguments de força dels Estats que ara es permeten cínicament donar lliçons", escriu després de presentar els seus arguments.
El passadís
La presó és dura i desgasta. Cadascú es refugia en el que pot. La religió, si s'és creient, ajuda força a passar els dies i mantenir la serenor. És el cas d'Oriol Junqueras, que fa algunes lectures de temàtica religiosa. El que no pot fer el vicepresident i líder d'Esquerra és anar a missa. La direcció de la presó d'Estremera considera que podria "alterar l'ordre" de l'ofici malgrat que, fins on sabem, no estava previst que el capellà que hi canta missa el convidés a fer alguna pregària. Ni tan sols alguna lectura de l'Evangeli. Els que sí que anaven regularment a missa, en el seu cas a Soto del Real, són els "Jordis". Era la forma que tenen de veure's perquè la direcció del centre els va situar en mòduls diferents. Amb el darrer canvi de mòdul de Sànchez van deixar de coincidir.
L'efemèride
El 15 de febrer de 2003, avui fa 15 anys, 1,3 milions de persones van sortir als carrers de Barcelona per protestar contra la guerra de l'Iraq. Engegada amb pretextos que s'han demostrat falsos -les armes de destrucció massiva que presumptament guardava Saddam Hussein no van aparèixer mai-, va acabar convertint-se en la tomba política de José María Aznar. L'expresident espanyol va fer de l'aliança atlantista amb George W. Bush i Tony Blair un dels puntals del seu segon mandat i va acabar veient com el PP passava dels 183 diputats del 2000 a perdre el govern davant el PSOE. Les protestes contra la guerra van repartir-se arreu del món i en ciutats com Roma van aplegar fins a tres milions de persones. El pols del carrer, però, no va evitar que una coalició internacional liderada pels Estats Units acabés en poques setmanes amb el règim de Hussein. De poca cosa va servir per pacificar la situació a l'Orient Mitjà.
L'aniversari
Magdalena Álvarez -sí, la ministra de l'"antes partía que doblá"- compleix avui 66 anys. Després d'ocupar diversos càrrecs de responsabilitat a la Junta d'Andalusia, José Luís Rodríguez Zapatero la va reclutar per al seu executiu quan va guanyar les eleccions de 2004. La situació caòtica a Rodalies -hi ha coses que no canvien per més que passin els anys- i les polèmiques associades a la seva cartera de Foment la van dur a ser reprovada pel Parlament i pel Senat. Álvarez va saltar del govern l'any 2009, un any després de la segona victòria a les urnes de Zapatero, però no es va quedar a la intempèrie: va ser escollida vicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions. L'any 2014 la jutgessa que portava el cas dels ERO andalusos, Mercedes Alaya, la va citar dues vegades com a imputada i li va imposar una fiança de quasi 30 milions d'euros. Finalment, però, va ser anul·lada. En cas de no haver estat així, potser sí que hauria quedat "partía" i "doblá".
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi