20
de febrer
de
2018, 17:04
Actualitzat:
17:12h
La decisió que ha pres la CUP en relació a l'exili de l'exdiputada Anna Gabriel a Ginebra per no comparèixer aquest dimecres al Tribunal Suprem s'explica per la voluntat d'internacionalitzar més el conflicte amb l'Estat. Així ho han explicat la diputada Maria Sirvent i l'exdiputat Benet Salellas en roda de premsa aquest dimarts, davant de nombrosos dirigents i parlamentaris de la formació, com una mostra de la unitat estratègica dels anticapitalistes. De fet, aquesta decisió, segons han assegurat, l'ha pres el conjunt de l'organització i no ella personalment.
Així, Salellas ha assegurat que "no hi ha les mínimes garanties de justícia" en el Suprem, l'objectiu del qual "és la venjança o la humiliació a tot el poble de Catalunya per aquest procés d'emancipació", ja que, segons ha asseverat, "no es jutgen fets, es jutgen projectes polítics, tot allò que els ciutadans poden arribar a pensar". D'aquesta manera, ha insistit que "és la ideologia dels encausats i els projectes polítics el que és objecte de la investigació", cosa que és pròpia "propi d'estats autoritaris i antidemocràtics".
De fet, ha afegit que el Suprem és "tribunal que no és competent" per jutjar aquesta causa en la qual, segons ha apuntat, no sap ben bé "què s'investiga", més enllà de la voluntat d'"anorreació, humiliació i venjança cap al poble de Catalunya". Per això, l'exili pretén col·laborar en la "internacionalització de la situació política que es viu a Catalunya", tal com també ocorre amb l'exili de Carles Puigdemont i quatre consellers de la Generalitat.
Les claus de la internacionalització
Amb aquesta acció, segons Salellas, es busca "dificultar el procediment antidemocràtic" contra el procés; "provocar entrada d'actors internacionals" en aquest cas; forçar "una decisió de la justícia suïssa", en cas que l'Estat demani l'extradició -ha recordat, en aquest sentit, que el conveni d'extradició prohibeix l'extradició en judicis polítics, cosa que faria que Suïssa hagués de mullar-se sobre si es tracta d'un judici polític-; i posar un "focus de pressió a la ciutat de Ginebra, que és seu de moltíssims organismes internacionals de l'àmbit dels drets humans". De fet, l'objectiu és aprofitar l'estada per participar en fòrums d'aquest caràcter per denunciar la situació de Catalunya.
Sigui com sigui, l'exdiputat ha asseverat que "l'Anna no ha fugit, ha buscat refugi per una persecució política" amb l'objectiu d'obrir un "nou front polític i judicial" que faci de "mirall d'aquesta dictadura en què s'està convertint l'estat espanyol i el seu sistema polític i judicial". Igualment, ha reconegut que l'organització està a l'expectativa de com pot respondre la justícia suïssa i ha calculat que una petició d'extradició es podria resoldre en un termini d'entre 6 i 10 mesos.
Estratègia al Suprem i a Ginebra
Al seu torn, Maria Sirvent ha explicat que, tot i que l'exdiputada Mireia Boya va optar per anar a declarar al Suprem -d'on en va sortir lliure sense fiança-, la formació defensa una estratègia compartida "de reivindicació de la tasca política de la CUP en seu parlamentària", la qual és "pública i respon al mandat democràtic de tot un poble". Així, ha cridat a "no claudicar davant els tribunals espanyols i la repressió" i a combinar una "defensa política des del Suprem i una des de la ciutat internacional de Ginebra", així "obrint front polític amb l'objectiu de visualitzar i internacionalitzar el conflicte".
"La repressió vol callar-nos silenciar-nos a la CUP i a tot el moviment republicà", ha seguit la diputada, que ha instat a "lluitar per l'assoliment d'una República de drets i llibertats, que respongui a les necessitats de les classes populars", així com a organitzar actes de solidaritat amb els encausats pel judici i a fer donatius per "fer créixer la caixa de resistència".
Així, Salellas ha assegurat que "no hi ha les mínimes garanties de justícia" en el Suprem, l'objectiu del qual "és la venjança o la humiliació a tot el poble de Catalunya per aquest procés d'emancipació", ja que, segons ha asseverat, "no es jutgen fets, es jutgen projectes polítics, tot allò que els ciutadans poden arribar a pensar". D'aquesta manera, ha insistit que "és la ideologia dels encausats i els projectes polítics el que és objecte de la investigació", cosa que és pròpia "propi d'estats autoritaris i antidemocràtics".
De fet, ha afegit que el Suprem és "tribunal que no és competent" per jutjar aquesta causa en la qual, segons ha apuntat, no sap ben bé "què s'investiga", més enllà de la voluntat d'"anorreació, humiliació i venjança cap al poble de Catalunya". Per això, l'exili pretén col·laborar en la "internacionalització de la situació política que es viu a Catalunya", tal com també ocorre amb l'exili de Carles Puigdemont i quatre consellers de la Generalitat.
Les claus de la internacionalització
Amb aquesta acció, segons Salellas, es busca "dificultar el procediment antidemocràtic" contra el procés; "provocar entrada d'actors internacionals" en aquest cas; forçar "una decisió de la justícia suïssa", en cas que l'Estat demani l'extradició -ha recordat, en aquest sentit, que el conveni d'extradició prohibeix l'extradició en judicis polítics, cosa que faria que Suïssa hagués de mullar-se sobre si es tracta d'un judici polític-; i posar un "focus de pressió a la ciutat de Ginebra, que és seu de moltíssims organismes internacionals de l'àmbit dels drets humans". De fet, l'objectiu és aprofitar l'estada per participar en fòrums d'aquest caràcter per denunciar la situació de Catalunya.
Sigui com sigui, l'exdiputat ha asseverat que "l'Anna no ha fugit, ha buscat refugi per una persecució política" amb l'objectiu d'obrir un "nou front polític i judicial" que faci de "mirall d'aquesta dictadura en què s'està convertint l'estat espanyol i el seu sistema polític i judicial". Igualment, ha reconegut que l'organització està a l'expectativa de com pot respondre la justícia suïssa i ha calculat que una petició d'extradició es podria resoldre en un termini d'entre 6 i 10 mesos.
Estratègia al Suprem i a Ginebra
Al seu torn, Maria Sirvent ha explicat que, tot i que l'exdiputada Mireia Boya va optar per anar a declarar al Suprem -d'on en va sortir lliure sense fiança-, la formació defensa una estratègia compartida "de reivindicació de la tasca política de la CUP en seu parlamentària", la qual és "pública i respon al mandat democràtic de tot un poble". Així, ha cridat a "no claudicar davant els tribunals espanyols i la repressió" i a combinar una "defensa política des del Suprem i una des de la ciutat internacional de Ginebra", així "obrint front polític amb l'objectiu de visualitzar i internacionalitzar el conflicte".
"La repressió vol callar-nos silenciar-nos a la CUP i a tot el moviment republicà", ha seguit la diputada, que ha instat a "lluitar per l'assoliment d'una República de drets i llibertats, que respongui a les necessitats de les classes populars", així com a organitzar actes de solidaritat amb els encausats pel judici i a fer donatius per "fer créixer la caixa de resistència".