20
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
21
de febrer
a les
10:05h
La CUP ha exhibit una doble estratègia desafiadora de l'Estat que pivota sobre el concepte de desobediència. Una, però, amb unes conseqüències molt més dures i imprevisibles que l'altra. A diferència del que va passar amb la cupaire Mireia Boya -que va declarar davant del Tribunal Suprem per un delicte de rebel·lió, tot afirmant que la declaració d'independència no havia estat simbòlica-, Anna Gabriel ha optar per exiliar-se a Ginebra amb l'objectiu d'internacionalitzar el conflicte. Ha deixat clar que no declararà en una causa per rebel·lió que considera política i sense garanties.
El seu advocat, Benet Salellas, ha explicat aquest dimarts en una roda de premsa a Barcelona per què Gabriel no es presentarà a la cita judicial d'aquest dimecres. Ho ha fet després de presentar a l'alt tribunal espanyol un escrit en què cita l'entrevista de Gabriel a Le Temps, en la qual ha revelat que, efectivament, no acatarà les ordres de la justícia espanyola.
En el document presentat al Suprem, Salellas també argumentava que Gabriel ha pres aquesta decisió perquè "no existeix dret a un judici just" i perquè "els seus drets fonamentals es veurien greument compromesos si acceptés voluntàriament la seva participació" en la investigació. Així mateix, Salellas informava d'aquesta situació al jutge "per lleialtat processal" i anunciava que ell tampoc compareixeria aquest dimecres davant del Suprem, en el marc de la causa contra l'independentisme que el jutge Pablo Llarena instrueix, i que afecta els membres del Govern de Carles Puigdemont i els dirigents implicats en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.
Així doncs, la decisió de Gabriel de refugiar-se a Suïssa, on es planteja fins i tot demanar asil polític, obre un nou focus internacional en paral·lel al de Carles Puigdemont i els consellers exiliats a Brussel·les. Com actuarà, en aquest cas, l'estat espanyol i el govern suís amb una Gabriel desafiant la justícia espanyola? A primera hora de dimecres, Llarena, la Fiscalia i els advocats involucrats en la causa per l'1-O constataran el que és ja una notícia anunciada: ni la cupaire ni el seu advocat es presentaran a la sala de vistes. Serà aleshores quan el jutge del Suprem previsiblement mourà fitxa.
De moment, les autoritats helvètiques ja han mogut fitxa amb anticipació i han assegurat que no extraditaran Gabriel perquè es tracta d'un cas polític, tal com publica aquest dimecres el diari suís Le Temps.
Què farà el jutge quan Gabriel no es presenti a declarar?
El més probable és que Pablo Llarena dicti una ordre de detenció tant nacional com internacional. En aquest cas, Gabriel es veurà sotmesa a una dinàmica similar a la de Puigdemont i els consellers refugiats a Brussel·les des del passat mes d'octubre: si trepitgen territori espanyol, seran detinguts pel delicte de rebel·lió pels quals se'ls investiga.
Quina és la diferència entre el cas de Puigdemont i el de Gabriel?
La principal diferència és que l'exdiputada de la CUP es troba en un país, Suïssa, fora de la Unió Europea, però dins l'espai Schengen, que garanteix la lliure circulació als ciutadans dels països firmants. Això vol dir que, en aquest cas, Llarena no pot emetre una ordre europea de detenció com sí que es va fer en el cas del president i Govern a l'exili a Brussel·les. Sí que pot demanar una ordre internacional de detenció perquè sigui extraditada i que seria gestionada a través de la Interpol.
Què significa demanar l'extradició?
L'extradició és el procediment judicial a través del qual una persona acusada o condemnada per un delicte pot ser detinguda en un altre Estat i ser retornada al país d'origen, on serà jutjada o on complirà la pena que se li ha imposat. Malgrat que en termes judicials existeix la cooperació internacional, encara hi ha casos en què només es pot executar l'extradició si hi ha un tractat signat entre els dos països. Pel que fa a l'estat espanyol i Suïssa, aquest tractat està en actiu, malgrat que el sistema judicial suís podria demorar o sotmetre a anàlisi l'entrega de Gabriel a les autoritats espanyoles.
Què juga a favor de Gabriel?
El codi penal de Suïssa no tipifica com a delicte la sedició, ni tampoc la rebel·lió, tal com estan entesos per la justícia espanyola. No obstant això, segons l'article 265 d'aquest codi penal, sí que preveu delictes contra l'Estat o un intent de canviar la Constitució o de separació d'un territori a través de l'ús de la violència. Per tant, seria imprescindible per a l'extradició de Gabriel que Suïssa entengués que s'ha utilitzat la violència per a alguna d'aquestes finalitats a l'estat espanyol.
A més a més, l'extradició es pot denegar si es considera que el procediment a l'estranger tendeix a castigar o perseguir persones per les seves opinions polítiques. Aquest serà un dels arguments cabdals dels advocats de Gabriel, que considerarien il·legal aquesta sol·licitud d'extradició. El Tribunal Penal Federal de Suïssa serà qui, finalment, decidirà sobre el caràcter polític del delicte.
Quan es resoldrà el procediment d'extradició?
Els advocats de Gabriel calculen, segons han afirmat en roda de premsa, que la petició d'extradició es podria resoldre en un termini d'entre sis i deu mesos. En cas que aquesta no es portés a terme, la cupaire podria gaudir de l'exili suís sense por de ser deportada a l'estat espanyol. En cas que es cursi la petició d'extradició, Gabriel podrà exposar els seus arguments en una vista i, finalment, serà l'Oficina Federal de Justícia de Suïssa qui acabarà decidint. No obstant això, la cupaire encara podrà presentar un recurs al Tribunal Penal Federal i demanar l'asil polític a Suïssa.
El seu advocat, Benet Salellas, ha explicat aquest dimarts en una roda de premsa a Barcelona per què Gabriel no es presentarà a la cita judicial d'aquest dimecres. Ho ha fet després de presentar a l'alt tribunal espanyol un escrit en què cita l'entrevista de Gabriel a Le Temps, en la qual ha revelat que, efectivament, no acatarà les ordres de la justícia espanyola.
Censée passer devant la justice espagnole mercredi, l'indépendantiste catalane Anna Gabriel confirme à la RTS qu'elle a choisi de rester en Suisse. https://t.co/O2zz4XKecApic.twitter.com/SSHxHJNToq
— RTSinfo (@RTSinfo) 20 de febrer de 2018
En el document presentat al Suprem, Salellas també argumentava que Gabriel ha pres aquesta decisió perquè "no existeix dret a un judici just" i perquè "els seus drets fonamentals es veurien greument compromesos si acceptés voluntàriament la seva participació" en la investigació. Així mateix, Salellas informava d'aquesta situació al jutge "per lleialtat processal" i anunciava que ell tampoc compareixeria aquest dimecres davant del Suprem, en el marc de la causa contra l'independentisme que el jutge Pablo Llarena instrueix, i que afecta els membres del Govern de Carles Puigdemont i els dirigents implicats en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.
Així doncs, la decisió de Gabriel de refugiar-se a Suïssa, on es planteja fins i tot demanar asil polític, obre un nou focus internacional en paral·lel al de Carles Puigdemont i els consellers exiliats a Brussel·les. Com actuarà, en aquest cas, l'estat espanyol i el govern suís amb una Gabriel desafiant la justícia espanyola? A primera hora de dimecres, Llarena, la Fiscalia i els advocats involucrats en la causa per l'1-O constataran el que és ja una notícia anunciada: ni la cupaire ni el seu advocat es presentaran a la sala de vistes. Serà aleshores quan el jutge del Suprem previsiblement mourà fitxa.
De moment, les autoritats helvètiques ja han mogut fitxa amb anticipació i han assegurat que no extraditaran Gabriel perquè es tracta d'un cas polític, tal com publica aquest dimecres el diari suís Le Temps.
Què farà el jutge quan Gabriel no es presenti a declarar?
El més probable és que Pablo Llarena dicti una ordre de detenció tant nacional com internacional. En aquest cas, Gabriel es veurà sotmesa a una dinàmica similar a la de Puigdemont i els consellers refugiats a Brussel·les des del passat mes d'octubre: si trepitgen territori espanyol, seran detinguts pel delicte de rebel·lió pels quals se'ls investiga.
Quina és la diferència entre el cas de Puigdemont i el de Gabriel?
La principal diferència és que l'exdiputada de la CUP es troba en un país, Suïssa, fora de la Unió Europea, però dins l'espai Schengen, que garanteix la lliure circulació als ciutadans dels països firmants. Això vol dir que, en aquest cas, Llarena no pot emetre una ordre europea de detenció com sí que es va fer en el cas del president i Govern a l'exili a Brussel·les. Sí que pot demanar una ordre internacional de detenció perquè sigui extraditada i que seria gestionada a través de la Interpol.
Què significa demanar l'extradició?
L'extradició és el procediment judicial a través del qual una persona acusada o condemnada per un delicte pot ser detinguda en un altre Estat i ser retornada al país d'origen, on serà jutjada o on complirà la pena que se li ha imposat. Malgrat que en termes judicials existeix la cooperació internacional, encara hi ha casos en què només es pot executar l'extradició si hi ha un tractat signat entre els dos països. Pel que fa a l'estat espanyol i Suïssa, aquest tractat està en actiu, malgrat que el sistema judicial suís podria demorar o sotmetre a anàlisi l'entrega de Gabriel a les autoritats espanyoles.
Què juga a favor de Gabriel?
El codi penal de Suïssa no tipifica com a delicte la sedició, ni tampoc la rebel·lió, tal com estan entesos per la justícia espanyola. No obstant això, segons l'article 265 d'aquest codi penal, sí que preveu delictes contra l'Estat o un intent de canviar la Constitució o de separació d'un territori a través de l'ús de la violència. Per tant, seria imprescindible per a l'extradició de Gabriel que Suïssa entengués que s'ha utilitzat la violència per a alguna d'aquestes finalitats a l'estat espanyol.
A més a més, l'extradició es pot denegar si es considera que el procediment a l'estranger tendeix a castigar o perseguir persones per les seves opinions polítiques. Aquest serà un dels arguments cabdals dels advocats de Gabriel, que considerarien il·legal aquesta sol·licitud d'extradició. El Tribunal Penal Federal de Suïssa serà qui, finalment, decidirà sobre el caràcter polític del delicte.
Quan es resoldrà el procediment d'extradició?
Els advocats de Gabriel calculen, segons han afirmat en roda de premsa, que la petició d'extradició es podria resoldre en un termini d'entre sis i deu mesos. En cas que aquesta no es portés a terme, la cupaire podria gaudir de l'exili suís sense por de ser deportada a l'estat espanyol. En cas que es cursi la petició d'extradició, Gabriel podrà exposar els seus arguments en una vista i, finalment, serà l'Oficina Federal de Justícia de Suïssa qui acabarà decidint. No obstant això, la cupaire encara podrà presentar un recurs al Tribunal Penal Federal i demanar l'asil polític a Suïssa.