10
de març
de
2018, 14:05
Actualitzat:
17:28h
Primera intervenció de Carles Puigdemont després que el Tribunal Suprem vetés la presència de Jordi Sànchez -a qui ell va proposar com a candidat a la presidència de la Generalitat un cop va decidir renunciar-hi provisionalment- en el debat d'investidura. El president a l'exili, a través de conferència en una reunió de diputats i candidats de Junts per Catalunya (JxCat) a Vilafranca del Penedès, ha demanat una "resposta política" a Europa. "Un jutge, a Espanya, té més poder que dos milions de catalans? Em nego a acceptar-ho. Quan durarà, això, a Europa? Per què no hi ha una resposta política?", ha recalcat, dirigint-se directament als "euròcrates".
Segons el president a l'exili, Catalunya "representa una oportunitat per a Europa". Ha avançat, de fet, que en les properes setmanes "ampliarà" el coneixement de la causa catalana al continent, insinuant que farà més viatges. "Una part creixent de la ciutadania europea es demana per què hi ha presos polítics a la seva estimada Europa, per què hi ha un Estat que no respecta els resultats electorals", ha recalcat. "Per què un jutge que cap de nosaltres ha votat pot determinar que un diputat que té intactes tots els drets? Usurpa la funció. És més important un jutge que dos milions de catalans? És un jutge qui ha de decidir si Sànchez pot ser escollit president?", s'ha preguntat.
"De quina democràcia estem parlant? De què han servit les eleccions? Si un jutge ofèn el programa electoral de JxCat, i persegueix aquesta idea, de què serveix anar a les eleccions? Un jutge, a Espanya, té més poder que dos milions de catalans? Em nego a acceptar-ho. Quan durarà, això, a Europa? Per què no hi ha una resposta política?", s'ha preguntat davant de diputats i candidats de la seva formació, que han fet un debat d'idees sobre cap a on va la legislatura i sobre els propers passos a seguir. Un dels més destacats ha estat Joan Rigol, expresident del Parlament.
Ampliar la base
El mateix dia que Òmnium Cultural ha aprovat una nova estratègia per tal d'ampliar la majoria a favor de la República, Puigdemont s'ha proposat convèncer des de Brussel·les tots aquells catalans que no se senten interpel·lats per aquesta idea. "Cal apel·lar els catalans per tal que puguin viure sota un sostre comú de llibertat, pau, respecte i protecció de les diferències. Que fomentin l'esperança de futur i que no ens tractin com a súbdits obedients, resignats i esporuguits d'un estat autoritari", ha recalcat.
Puigdemont, des de l'Espai Lliure de Brussel·les, comandarà en bona part el procés constituent, que també tindrà la seva rèplica a Catalunya. La idea de JxCat i ERC és acabar la legislatura amb una "multiconsulta" que permeti avalar la redacció d'una Constitució catalana. La CUP abordarà el 17 de març, dissabte vinent, el document.
"Estem guanyant"
"És el moment d'insistir i de recordar que Catalunya viu un moment històric, que no volem tornar a l'autonomisme tronat. Això ens situa en un escenari d'enorme transcendència, i no es pot superar sense unitat i generositat. Ho hem d'exigir i reclamar als altres", ha indicat, al mateix temps que deia que JxCat té "recorregut" i ha d'anar "endavant". "Hi ha una llarga marxa, cívica i pacient cap a la llibertat, i aquesta marxa només es pot fer endavant, sense recular", ha manifestat.
Potser aquesta marxa, ha dit, exigirà "diferents marxes", però no s'ha de recular. "Estem guanyant. Si no fos possible la victòria, l'Estat no hauria fet el que ha fet", ha indicat Puigdemont. "A vegades fa la sensació que a Espanya s'ha pres seriosament la nostra marxa cap a la llibertat. Hem de continuar la marxa: prevaldrà la idea de democràcia, que sempre guanyarà per sobre de l'autoritarisme", ha apuntat. "La democràcia sempre torna, i ho fa reforçada", ha resumit.
Escenari de "repressió real"
Puigdemont ha agraït als candidats haver posat "noms, cognoms i veu" al "clam ciutadà" que demana "unitat, maneres diferents i coses noves". S'ha referit als cops de porra de l'Estat, i ha indicat que la repressió "serà real" perquè "no té res de fantasia". "La patim sobre les nostres costelles personals, i la pateixen els ciutadans", ha apuntat el president a l'exili. "La pateixen els 7,5 milions de ciutadans, que es mereixen que l'Estat els tractin igual que a la resta", ha ressaltat el dirigent independentista.
"Ens vam mobilitzar per dir al rei, a Mariano Rajoy, als socialistes de la guerra bruta, als poders econòmics i mediàtics que els financen, aquests dos milions de ciutadans , els hem dit que no. Que prou de tenir presos polítics en l'Europa del segle XII, que prou d'intimidar ciutadans i de perseguir-los per les seves idees", ha recalcat Puigdemont, que ha indicat que JxCat és un "nou moviment polític que ha de fer possible una República d'homes i dones lliures". "Ha de predicar amb l'exemple d'acostar-se a la ciutadania. Té al davant una gran responsabilitat", ha dit.
El rol de JxCat
"Ha arribat el moment de fer un pas endavant. JxCat no és només un grup parlamentari, sinó que recull una esperança que recorre Catalunya demanant que la política està a l'alçada de la ciutadania", ha apuntat. "Hem de començar a articular aviat la suma que ens demana la gent i el moment històric que vivim. Cap país, cap societat ha afrontat amb èxit els seus reptes sense grans dosis d'unitat", ha manifestat. Hi ha molts actors rellevants, ha dit, que caldria sumar en aquesta etapa.
"L'existència de JxCat, el nostre extraordinari resultat electoral, la manera com vam connectar amb poc temps i pocs recursos amb el nostre país, el clam d'unitat que ha recorregut bona part del país, és la més eloqüent demostració que ens trobem en una situació nova en la política i en la manera com la gent vol ser governada", ha recalcat Puigdemont, que ha situat com a "única" l'oportunitat per a la candidatura. Segons ell, una nació europea com Catalunya "no és aliena" a la inquietud que "recorre" el continent, i ha posat com a exemple les eleccions a França.
Ajornament del ple
El president del Parlament, Roger Torrent, va decidir al vespre, després de reunir-se amb representants de JxCat, ajornar el ple d'investidura fins que es resolgui el recurs que la defensa de Sànchez presentarà dilluns al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) no té ni molt menys garantit el suport de la CUP, a qui la llista de Puigdemont i ERC intenten seduir amb un procés constituent i una "multiconsulta" al final de la legislatura per tal que avalin la investidura. Si no, aritmèticament només hi ha una possibilitat: que el president a l'exili i Toni Comín, diputat dels republicans, deixin l'escó per afermar la majoria.
En cas que la candidatura de Sànchez decaigui, s'obren tres opcions: que Jordi Turull, conseller de la Presidència, faci un pas endavant; que JxCat proposi un candidat sense càrregues judicials i que pugui ser avalat per la CUP; o bé anar cap a noves eleccions. Puigdemont ja va dir en una entrevista al diari El Punt Avui que no seria una "tragèdia" celebrar uns nous comicis, malgrat que el seu partit, el PDECat, les vol evitar "de totes totes", tal com va quedar clar en el consell nacional de diumenge passat.
Segons el president a l'exili, Catalunya "representa una oportunitat per a Europa". Ha avançat, de fet, que en les properes setmanes "ampliarà" el coneixement de la causa catalana al continent, insinuant que farà més viatges. "Una part creixent de la ciutadania europea es demana per què hi ha presos polítics a la seva estimada Europa, per què hi ha un Estat que no respecta els resultats electorals", ha recalcat. "Per què un jutge que cap de nosaltres ha votat pot determinar que un diputat que té intactes tots els drets? Usurpa la funció. És més important un jutge que dos milions de catalans? És un jutge qui ha de decidir si Sànchez pot ser escollit president?", s'ha preguntat.
"De quina democràcia estem parlant? De què han servit les eleccions? Si un jutge ofèn el programa electoral de JxCat, i persegueix aquesta idea, de què serveix anar a les eleccions? Un jutge, a Espanya, té més poder que dos milions de catalans? Em nego a acceptar-ho. Quan durarà, això, a Europa? Per què no hi ha una resposta política?", s'ha preguntat davant de diputats i candidats de la seva formació, que han fet un debat d'idees sobre cap a on va la legislatura i sobre els propers passos a seguir. Un dels més destacats ha estat Joan Rigol, expresident del Parlament.
Ampliar la base
El mateix dia que Òmnium Cultural ha aprovat una nova estratègia per tal d'ampliar la majoria a favor de la República, Puigdemont s'ha proposat convèncer des de Brussel·les tots aquells catalans que no se senten interpel·lats per aquesta idea. "Cal apel·lar els catalans per tal que puguin viure sota un sostre comú de llibertat, pau, respecte i protecció de les diferències. Que fomentin l'esperança de futur i que no ens tractin com a súbdits obedients, resignats i esporuguits d'un estat autoritari", ha recalcat.
Puigdemont, des de l'Espai Lliure de Brussel·les, comandarà en bona part el procés constituent, que també tindrà la seva rèplica a Catalunya. La idea de JxCat i ERC és acabar la legislatura amb una "multiconsulta" que permeti avalar la redacció d'una Constitució catalana. La CUP abordarà el 17 de març, dissabte vinent, el document.
"Estem guanyant"
"És el moment d'insistir i de recordar que Catalunya viu un moment històric, que no volem tornar a l'autonomisme tronat. Això ens situa en un escenari d'enorme transcendència, i no es pot superar sense unitat i generositat. Ho hem d'exigir i reclamar als altres", ha indicat, al mateix temps que deia que JxCat té "recorregut" i ha d'anar "endavant". "Hi ha una llarga marxa, cívica i pacient cap a la llibertat, i aquesta marxa només es pot fer endavant, sense recular", ha manifestat.
Carles Puigdemont intervé en la reunió dels diputats i candidats de JxCat Foto: Junts per Catalunya
Potser aquesta marxa, ha dit, exigirà "diferents marxes", però no s'ha de recular. "Estem guanyant. Si no fos possible la victòria, l'Estat no hauria fet el que ha fet", ha indicat Puigdemont. "A vegades fa la sensació que a Espanya s'ha pres seriosament la nostra marxa cap a la llibertat. Hem de continuar la marxa: prevaldrà la idea de democràcia, que sempre guanyarà per sobre de l'autoritarisme", ha apuntat. "La democràcia sempre torna, i ho fa reforçada", ha resumit.
Escenari de "repressió real"
Puigdemont ha agraït als candidats haver posat "noms, cognoms i veu" al "clam ciutadà" que demana "unitat, maneres diferents i coses noves". S'ha referit als cops de porra de l'Estat, i ha indicat que la repressió "serà real" perquè "no té res de fantasia". "La patim sobre les nostres costelles personals, i la pateixen els ciutadans", ha apuntat el president a l'exili. "La pateixen els 7,5 milions de ciutadans, que es mereixen que l'Estat els tractin igual que a la resta", ha ressaltat el dirigent independentista.
"Ens vam mobilitzar per dir al rei, a Mariano Rajoy, als socialistes de la guerra bruta, als poders econòmics i mediàtics que els financen, aquests dos milions de ciutadans , els hem dit que no. Que prou de tenir presos polítics en l'Europa del segle XII, que prou d'intimidar ciutadans i de perseguir-los per les seves idees", ha recalcat Puigdemont, que ha indicat que JxCat és un "nou moviment polític que ha de fer possible una República d'homes i dones lliures". "Ha de predicar amb l'exemple d'acostar-se a la ciutadania. Té al davant una gran responsabilitat", ha dit.
El rol de JxCat
"Ha arribat el moment de fer un pas endavant. JxCat no és només un grup parlamentari, sinó que recull una esperança que recorre Catalunya demanant que la política està a l'alçada de la ciutadania", ha apuntat. "Hem de començar a articular aviat la suma que ens demana la gent i el moment històric que vivim. Cap país, cap societat ha afrontat amb èxit els seus reptes sense grans dosis d'unitat", ha manifestat. Hi ha molts actors rellevants, ha dit, que caldria sumar en aquesta etapa.
"L'existència de JxCat, el nostre extraordinari resultat electoral, la manera com vam connectar amb poc temps i pocs recursos amb el nostre país, el clam d'unitat que ha recorregut bona part del país, és la més eloqüent demostració que ens trobem en una situació nova en la política i en la manera com la gent vol ser governada", ha recalcat Puigdemont, que ha situat com a "única" l'oportunitat per a la candidatura. Segons ell, una nació europea com Catalunya "no és aliena" a la inquietud que "recorre" el continent, i ha posat com a exemple les eleccions a França.
Ajornament del ple
El president del Parlament, Roger Torrent, va decidir al vespre, després de reunir-se amb representants de JxCat, ajornar el ple d'investidura fins que es resolgui el recurs que la defensa de Sànchez presentarà dilluns al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) no té ni molt menys garantit el suport de la CUP, a qui la llista de Puigdemont i ERC intenten seduir amb un procés constituent i una "multiconsulta" al final de la legislatura per tal que avalin la investidura. Si no, aritmèticament només hi ha una possibilitat: que el president a l'exili i Toni Comín, diputat dels republicans, deixin l'escó per afermar la majoria.
En cas que la candidatura de Sànchez decaigui, s'obren tres opcions: que Jordi Turull, conseller de la Presidència, faci un pas endavant; que JxCat proposi un candidat sense càrregues judicials i que pugui ser avalat per la CUP; o bé anar cap a noves eleccions. Puigdemont ja va dir en una entrevista al diari El Punt Avui que no seria una "tragèdia" celebrar uns nous comicis, malgrat que el seu partit, el PDECat, les vol evitar "de totes totes", tal com va quedar clar en el consell nacional de diumenge passat.
Elsa Artadi, Laura Borràs i Aurora Madaula, en la reunió de JxCat a Vilafranca del Penedès Foto: Junts per Catalunya