Catorze rep el Premi Nacional de Cultura

El mitjà impulsat per Eva Piquer i adscrit a NacióDigital rep la màxima distinció cultural del país per ser "un intèrpret rellevant de la contemporaneïtat" | El Centre de Titelles de Lleida, Josep Anton Codina, les fundacions Festa Major de Gràcia i Pau Casals, el mag Hausson, Fina Miralles, Jordi Pàmias, Valentí Puig i Albert Vidal, els altres premiats

Eva Piquer, editora de «Catorze»
Eva Piquer, editora de «Catorze» | Adrià Costa
15 de març del 2018
Actualitzat el 16 de març a les 10:55h
Quatre entitats i sis creadors del país han estat reconeguts aquest dijous pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) amb els Premis Nacionals de Cultura. Entre ells, el magazín cultural Catorze, impulsat per Eva Piquer i mitjà adscrit a NacióDigital. El jurat l'ha reconegut per ser "un intèrpret rellevant de la contemporaneïtat" i per haver-se consolidat amb una audiència lectora cada vegada més nombrosa.

A banda de Catorze, els Premis Nacionals de Cultura també han recaigut en les fundacions Pau Casals i Festa Major de Gràcia, el Centre de Titelles de Lleida, els escriptors Jordi Pàmias i Valentí Puig, els directors d’escena Josep Anton Codina i Albert Vidal, l’artista visual Fina Miralles i l’il·lusionista Hausson (Jesús Julve). Els guardons es lliuraran el divendres 29 de juny al Teatre Zorrilla de Badalona.

Eva Piquer: "La nostra feina és fer i propagar cultura"

El jurat ha destacat de Catorze el fet de ser "un mitjà que escriu amb llibertat absoluta i amb cura en els dissenys i continguts". Ha subratllat que el premi ha estat donat "per la qualitat, originalitat i rigor que presenta". Eva Piquer ha explicat el context de l'aparició del mitjà, ara fa quatre anys: "Quan vam crear Catorze, la cultura era un sector segrestat pel desànim. Però Catorze és un digital a favor de la cultura, que sempre fa cultura en positiu, no publiquem crítiques destructives de llibres i no ens interessa alimentar polèmiques culturals. La nostra feina és fer i propagar cultura".

Els premis són lliurats per desè any consecutiu pel CoNCA, en un format de selecció que incorpora candidatures provinents del sector i on conflueixen "el talent i la creativitat, però també la solidesa i la trajectòria", tal com explica la mateixa entitat. Els deu guardonats amb la màxima distinció del país en l'àmbit cultural destaquen "per la singular empremta" que han deixat en disciplines com la literatura, les arts escèniques i visuals i el periodisme.

Escriptors, "body art" i arts escèniques, protagonistes del 2018

Dues entitats amb de sòlid i sostingut bagatge cultural han estat premiades per la seva capacitat de relligar la nostra vida cultural amb les seves profundes arrels: la Fundació Festa Major de Gràcia, "motor cultural de la Vila de Gràcia amb dos-cents anys d’història", i la Fundació Pau Casals, "gran impulsora de la música com a mitjà d’expressió cultural i humanístic". En aquest sentit, Jordi Pardo ha posat de relleu la vàlua de Casals, "conegut per ser el millor músic, però també per estar sempre en defensa aferrissada d'uns valors i d'un compromís".

Els guardons també han reconegut "la dimensió imaginativa i pedagògica de la cultura" amb els premis al Centre de Titelles de Lleida, "organitzador d'una fira única a Catalunya en el seu gènere"; l’obra d’Albert Vidal, autor escènic "amb una visió instintiva i essencial del teatre i la cultura popular"; i Hausson, Jesús Julve, "renovador de l’il·lusionisme al nostre país". Amb el premi al director i gestor teatral Josep Anton Codina es reivindica "la importància de la pedagogia en el món artístic"; i l’artista Fina Miralles, per ser "pionera del land art i el body art" a casa nostra.

Jordi Pàmias ha estat reconegut per "l’excel·lència en la representació cultural del territori, per ser una de les veus més representatives de les Terres de Ponent i una de les trajectòries més coherents de la literatura catalana". El poeta lleidatà ha expressat en el seu discurs que "la immersió lingüística és avui més necessària que mai per la supervivència de la nostra llengua". Al seu torn, Valentí Puig, premiat per l’exigència en la construcció "d’una veu i una mirada personals", ha constatat "la destrucció de la paraula". "Hi ha una creixent desconnexió entre la cultura i la societat", ha reblat.

El prestigi d'uns premis històrics

Els Premis Nacionals van ser instituïts per la Generalitat republicana el 1932, es van interrompre amb la Guerra Civil el 1938 i es van reprendre el 1982, han reconegut al llarg del temps la tasca de més de 800 creadors, professionals i entitats del sector cultural del país en 43 edicions. Distingeixen figures i col·lectius que han contribuït a donar més rellevància a la cultura catalana, ja sigui "per la seva tasca intel·lectual, artística o d’identitat compartida que desenvolupen".

Des del 2009 els Premis són concedits pel Plenari del CoNCA, format per Carles Duarte (president), Gemma Sendra (vicepresidenta), David Albet, Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola.
 

Foto de família amb els guardonats amb els Premis Nacionals de Cultura 2018 Foto: ACN