12
d'abril
de
2018, 17:30
Actualitzat:
19:14h
El president del Parlament, Roger Torrent, ha ajornat el ple d'investidura previst per demà a les deu del matí després que Pablo Llarena vetés la presència de Jordi Sànchez, candidat a la presidència de la Generalitat, a l'hemicicle. És la tercera vegada que Torrent es veu obligat a desconvocar una investidura -dues de Sànchez, una de Carles Puigdemont- en aquesta legislatura. Tampoc es va poder culminar la segona votació de Jordi Turull, empresonat després del processament per rebel·lió.
El dirigent d'ERC també ha convocat una reunió extraordinària de la mesa per avaluar la resposta política a la "vulneració de drets" per part del Tribunal Suprem. Torrent proposarà que la cambra es querelli contra Llarena per impedir la investidura de Sànchez, segons han confirmat fonts parlamentàries a NacióDigital.
Els arguments del Suprem
El Tribunal Suprem ha tombat per segona vegada la investidura de Sànchez. El magistrat Pablo Llarena ha decidit impedir la presència -física o telemàtica- del candidat a la presidència de la Generalitat i, d'aquesta manera, impedeix que se celebri el debat convocat aquest divendres per Torrent. La legislatura torna a quedar encallada en un moment en què ja corren els terminis per anar a noves eleccions si no s'aconsegueix investir un candidat abans del 22 de maig.
Llarena, en la interlocutòria, alerta del risc de "reiteració delictiva" per part de Sànchez en cas que fos escollit com a president. Hi ha elements, segons el magistrat, que apunten "marcada i racionalment a que en el seu eventual mandat" hi pugui haver una orientació "cap al trencament d'un ordre constitucional pel qual qualsevol elector entén que s'ha de desenvolupar la seva representació democràtica, ja que la transgressió pot fer-se amb profund menyscapte de les mateixes normes prohibitives penals que han justificat la incoació de la present causa".
El text del magistrat també se centra en justificar per què no considera vinculants les mesures cautelars imposades per l'ONU per tal de "garantir" els drets polítics del candidat. "Se circumscriuen al fet que el comunicant o el seu representant presentin per escrit la denúncia dels fets, sense que aquesta sigui contrària als principis de les Nacions Unides, així com que no es mostri constitutiva d'abús de dret o hagi estat sotmesa a un altre sistema internacional de control en matèria de drets humans, a més d'haver-se esgotat els recursos interns oferts per l'Estat per a l'esmena de la violació", assenyala Llarena, de nou protagonista en l'inici de la legislatura.
Segona negativa
Es tracta de la segona vegada que el Suprem no permet a l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) acudir al debat parlamentari. Fa més un mes, a principis de març, Carles Puigdemont va fer un pas al costat i va assenyalar Sànchez com a successor. Immediatament es va fer una ronda de contactes amb els grups i, un cop proposat formalment per Torrent, va demanar permís a Llarena per assistir al ple. Va ser en aquell moment quan Junts per Catalunya (JxCat) i ERC van negociar proposar Jordi Turull com a candidat. No va prosperar i, a banda, Turull va ser empresonat l'endemà.
Davant la impossibilitat d'investir Sànchez, Torrent té intenció de recórrer a organismes internacionals. La nova aposta pel número dos de JxCat s'explica, fonamentalment, per les mesures cautelars imposades pel comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. La defensa jurídica del candidat, liderada per Jordi Pina i Nico Krisch, manté que aquestes mesures haurien de permetre la investidura. "Si no les compleixen, estaran saltant-se una instrucció internacional", recalquen aquests dies fonts jurídiques.
En tot cas, la negativa del Suprem a permetre la sortida en llibertat de l'expresident de l'ANC -empresonat des del 16 d'octubre al costat de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural- obre una nova etapa en la legislatura. Segons les fonts consultades per NacióDigital, Puigdemont planteja des del cap de setmana passat no proposar cap candidat alternatiu, de manera que el bloqueig persistiria i hi hauria noves eleccions en cas de persistir en la idea. Això contrasta amb l'acord al qual van arribar JxCat i ERC segons el qual els primers haurien de presentar candidat abans de Sant Jordi.
El dirigent d'ERC també ha convocat una reunió extraordinària de la mesa per avaluar la resposta política a la "vulneració de drets" per part del Tribunal Suprem. Torrent proposarà que la cambra es querelli contra Llarena per impedir la investidura de Sànchez, segons han confirmat fonts parlamentàries a NacióDigital.
Els arguments del Suprem
El Tribunal Suprem ha tombat per segona vegada la investidura de Sànchez. El magistrat Pablo Llarena ha decidit impedir la presència -física o telemàtica- del candidat a la presidència de la Generalitat i, d'aquesta manera, impedeix que se celebri el debat convocat aquest divendres per Torrent. La legislatura torna a quedar encallada en un moment en què ja corren els terminis per anar a noves eleccions si no s'aconsegueix investir un candidat abans del 22 de maig.
Llarena, en la interlocutòria, alerta del risc de "reiteració delictiva" per part de Sànchez en cas que fos escollit com a president. Hi ha elements, segons el magistrat, que apunten "marcada i racionalment a que en el seu eventual mandat" hi pugui haver una orientació "cap al trencament d'un ordre constitucional pel qual qualsevol elector entén que s'ha de desenvolupar la seva representació democràtica, ja que la transgressió pot fer-se amb profund menyscapte de les mateixes normes prohibitives penals que han justificat la incoació de la present causa".
El text del magistrat també se centra en justificar per què no considera vinculants les mesures cautelars imposades per l'ONU per tal de "garantir" els drets polítics del candidat. "Se circumscriuen al fet que el comunicant o el seu representant presentin per escrit la denúncia dels fets, sense que aquesta sigui contrària als principis de les Nacions Unides, així com que no es mostri constitutiva d'abús de dret o hagi estat sotmesa a un altre sistema internacional de control en matèria de drets humans, a més d'haver-se esgotat els recursos interns oferts per l'Estat per a l'esmena de la violació", assenyala Llarena, de nou protagonista en l'inici de la legislatura.
Segona negativa
Es tracta de la segona vegada que el Suprem no permet a l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) acudir al debat parlamentari. Fa més un mes, a principis de març, Carles Puigdemont va fer un pas al costat i va assenyalar Sànchez com a successor. Immediatament es va fer una ronda de contactes amb els grups i, un cop proposat formalment per Torrent, va demanar permís a Llarena per assistir al ple. Va ser en aquell moment quan Junts per Catalunya (JxCat) i ERC van negociar proposar Jordi Turull com a candidat. No va prosperar i, a banda, Turull va ser empresonat l'endemà.
Davant la impossibilitat d'investir Sànchez, Torrent té intenció de recórrer a organismes internacionals. La nova aposta pel número dos de JxCat s'explica, fonamentalment, per les mesures cautelars imposades pel comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. La defensa jurídica del candidat, liderada per Jordi Pina i Nico Krisch, manté que aquestes mesures haurien de permetre la investidura. "Si no les compleixen, estaran saltant-se una instrucció internacional", recalquen aquests dies fonts jurídiques.
En tot cas, la negativa del Suprem a permetre la sortida en llibertat de l'expresident de l'ANC -empresonat des del 16 d'octubre al costat de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural- obre una nova etapa en la legislatura. Segons les fonts consultades per NacióDigital, Puigdemont planteja des del cap de setmana passat no proposar cap candidat alternatiu, de manera que el bloqueig persistiria i hi hauria noves eleccions en cas de persistir en la idea. Això contrasta amb l'acord al qual van arribar JxCat i ERC segons el qual els primers haurien de presentar candidat abans de Sant Jordi.
La interlocutòria de Llarena rebutjant l'assistència de Sànchez al ple d'investidura by naciodigital on Scribd