12
de juliol
de
2018, 21:15
Actualitzat:
13
de juliol,
11:25h
El govern espanyol espera que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, acabi fent efectiva l'euroordre i procedeixi a extradir a Espanya Carles Puigdemont per delicte de malversació de cabals públics relacionat amb el referèndum de l'1-O. S'acceptaria així desestimar el de rebel·lió, que implica penes de presó molt més grans i du associat l'escenari de violència.
Al govern del PSOE entenen que si Llarena cedeix (aquest dijous a la tarda després de la patacada, al Suprem estaven dividits sobre si retirar l'euroordre en no poder-lo jutjar pels delictes més greus) es podrà reorientar la severa macrocausa judicial contra l'independentisme en la línia de “desescalar” el conflicte. Llarena no decidirà fins que rebi formalment la resolució de la justícia alemanya.
A Pedro Sánchez, que intenta que s'obri una “nova etapa” amb el Govern després de la seva reunió amb Torra, se l'ha pogut llegir entre línies aquest dijous al migdia a la cimera de l'OTAN. En roda de premsa ha donat la resposta que li havien redactat des de la Moncloa i que contenia dos missatges ben clars. El primer, que cal acceptar les resolucions judicials agradin o no: "Les decisions judicials no es qualifiquen, es respecten”, ha afirmat. Això vol dir, segons fonts de l'executiu espanyol, que si Llarena ha presentat l'euroordre, i per tant ha “acceptat el joc”, ara n'ha d'assumir el resultat.
I en segon lloc que "el més important és que les persones involucrades en els fets de l'últim semestre de l'any 2017 siguin jutjades pels tribunals espanyols". O el que és el mateix, que Puigdemont ha de tornar per ser jutjat en igualtat de condicions amb els seus col·laboradors.
El fet que Puigdemont no sigui jutjat per rebel·lió converteix en il·lògic ("un problema estètic" segons fonts del Suprem que citava TV3) jutjar els seus subordinats per aquest delicte. A la Moncloa són conscients del problema i assumeixen, portes endins, que a l'octubre català no hi va haver violència. Sánchez vol que Puigdemont i els seus consellers s'asseguin al banc dels acusats, però per desobediència i malversació, delictes que poden implicar inhabilitacions i penes de presó, tot i que molt menys severes. Qualsevol opció, apunten, és millor que una causa incoherent o a que segueixi a l'exili.
Així les coses, fer efectiva l'euroordre, i per tant que Puigdemont torni un cop es completin els tràmits a Alemanya, que no es contempla que admeti els recursos del president a l'exili, facilitaria el canvi de posició de la Fiscalia General de l'Estat, que depèn directament de Sánchez.
En fonts socialistes consultades per NacióDigital s'apunta ja que atesa la posició de la justícia europea i la necessitat que el procés judicial “sigui coherent” es podria ordenar a la fiscalia del Suprem fer decaure la rebel·lió, cosa que també han demanat en repetides ocasions els interlocutors polítics independentistes. La posició de la Fiscalia és clau, però no determinant perquè el TS escoltarà també les acusacions particulars, com ara els ultres de Vox.
Fer decaure aquest delicte implicaria, de forma gairebé automàtica, la sortida de la presó condicional del vicepresident, els consellers, Carme Forcadell i els Jordis. Alhora, des del govern central s'apunta a que el fet de que hi entrés Puigdemont -en qui s'apreciaria un risc de fuga que en els altres casos s'ha acreditat que no hi és- evitaria que els ànims s'escalfessin més del compte a bàndol conservador. Tot i això la reacció irada del PP, Ciutadans i la premsa espanyolista davant la decisió del tribunal alemany després d'entrar al front del tema no convida a l'optimisme.
Ara bé, la retirada de la rebel·lió implica també que fins que la sentència no sigui ferma els processats que són diputats (Puigdemont, Junqueras, Romeva, Rull, Turull i Sánchez) no tenen perquè ser suspesos de les seves funcions, tal com ha demanat aquesta setmana a la mesa Llarena. Aquest escenari obriria les portes a intentar, de nou, que Puigdemont fos investit segons algunes fonts. Això estaria condicionat per la seva condició o no de pres, que es dona per segura pel risc de fuga atesa la seva trajectòria els darrers mesos. El Suprem faria valdre el criteri usat en el seu dia per negar el permís a Sánchez per assistir al ple d'investidura.
La posició de Sánchez és clara, però la decisió queda en mans de Llarena, que pot taponar una relaxació de la duresa del procés judicial que hauria de conviure amb la contradicció de la privació de llibertat de Puigdemont, tot i que per un delicte molt menor del que li impediria tornar a Espanya durant 20 anys si segueix a l'exili.
Al govern del PSOE entenen que si Llarena cedeix (aquest dijous a la tarda després de la patacada, al Suprem estaven dividits sobre si retirar l'euroordre en no poder-lo jutjar pels delictes més greus) es podrà reorientar la severa macrocausa judicial contra l'independentisme en la línia de “desescalar” el conflicte. Llarena no decidirà fins que rebi formalment la resolució de la justícia alemanya.
A Pedro Sánchez, que intenta que s'obri una “nova etapa” amb el Govern després de la seva reunió amb Torra, se l'ha pogut llegir entre línies aquest dijous al migdia a la cimera de l'OTAN. En roda de premsa ha donat la resposta que li havien redactat des de la Moncloa i que contenia dos missatges ben clars. El primer, que cal acceptar les resolucions judicials agradin o no: "Les decisions judicials no es qualifiquen, es respecten”, ha afirmat. Això vol dir, segons fonts de l'executiu espanyol, que si Llarena ha presentat l'euroordre, i per tant ha “acceptat el joc”, ara n'ha d'assumir el resultat.
I en segon lloc que "el més important és que les persones involucrades en els fets de l'últim semestre de l'any 2017 siguin jutjades pels tribunals espanyols". O el que és el mateix, que Puigdemont ha de tornar per ser jutjat en igualtat de condicions amb els seus col·laboradors.
El fet que Puigdemont no sigui jutjat per rebel·lió converteix en il·lògic ("un problema estètic" segons fonts del Suprem que citava TV3) jutjar els seus subordinats per aquest delicte. A la Moncloa són conscients del problema i assumeixen, portes endins, que a l'octubre català no hi va haver violència. Sánchez vol que Puigdemont i els seus consellers s'asseguin al banc dels acusats, però per desobediència i malversació, delictes que poden implicar inhabilitacions i penes de presó, tot i que molt menys severes. Qualsevol opció, apunten, és millor que una causa incoherent o a que segueixi a l'exili.
Assegurar la coherència del procés judicial i la voluntat de reconduir la situació política facilitaria donar ordres d'afluixar a la Fiscalia
Així les coses, fer efectiva l'euroordre, i per tant que Puigdemont torni un cop es completin els tràmits a Alemanya, que no es contempla que admeti els recursos del president a l'exili, facilitaria el canvi de posició de la Fiscalia General de l'Estat, que depèn directament de Sánchez.
En fonts socialistes consultades per NacióDigital s'apunta ja que atesa la posició de la justícia europea i la necessitat que el procés judicial “sigui coherent” es podria ordenar a la fiscalia del Suprem fer decaure la rebel·lió, cosa que també han demanat en repetides ocasions els interlocutors polítics independentistes. La posició de la Fiscalia és clau, però no determinant perquè el TS escoltarà també les acusacions particulars, com ara els ultres de Vox.
Fer decaure aquest delicte implicaria, de forma gairebé automàtica, la sortida de la presó condicional del vicepresident, els consellers, Carme Forcadell i els Jordis. Alhora, des del govern central s'apunta a que el fet de que hi entrés Puigdemont -en qui s'apreciaria un risc de fuga que en els altres casos s'ha acreditat que no hi és- evitaria que els ànims s'escalfessin més del compte a bàndol conservador. Tot i això la reacció irada del PP, Ciutadans i la premsa espanyolista davant la decisió del tribunal alemany després d'entrar al front del tema no convida a l'optimisme.
Si no hi ha rebel·lió no es pot suspendre diputats, però per ser investit Puigdemont necessitaria no estar empresonat d'acord amb el precedent de Jordi Sànchez
Ara bé, la retirada de la rebel·lió implica també que fins que la sentència no sigui ferma els processats que són diputats (Puigdemont, Junqueras, Romeva, Rull, Turull i Sánchez) no tenen perquè ser suspesos de les seves funcions, tal com ha demanat aquesta setmana a la mesa Llarena. Aquest escenari obriria les portes a intentar, de nou, que Puigdemont fos investit segons algunes fonts. Això estaria condicionat per la seva condició o no de pres, que es dona per segura pel risc de fuga atesa la seva trajectòria els darrers mesos. El Suprem faria valdre el criteri usat en el seu dia per negar el permís a Sánchez per assistir al ple d'investidura.
La posició de Sánchez és clara, però la decisió queda en mans de Llarena, que pot taponar una relaxació de la duresa del procés judicial que hauria de conviure amb la contradicció de la privació de llibertat de Puigdemont, tot i que per un delicte molt menor del que li impediria tornar a Espanya durant 20 anys si segueix a l'exili.