21
d'agost
de
2018, 21:35
Actualitzat:
22
d'agost,
22:03h
El judici de l'1-O tindrà més de polític que de judicial. Una de les principals crítiques de la instrucció de Pablo Llarena i les acusacions de la Fiscalia és el biaix polític i el poc rigor de tot el procés, motiu pel qual les defenses opten majoritàriament per enfocar les estratègies amb accent polític.
Lluny queden les declaracions del judici del 9-N en què els encausats van intentar negar la desobediència. Els presos polítics, en una estratègia coordinada amb els exiliats, reivindicaran la legitimitat de l'1-O i, per tant, no intentaran negar el fons polític de l'acusació, sinó que qüestionaran les excessives penes que se'ls plantegen, que l'autodeterminació hagi de ser penada i la independència judicial de l'Estat. Passaran a l'atac per posar en escac la reacció espanyola davant l'1-O -en línia amb l'expressió de Quim Torra que tant ha molestat Cs i PP-.
Fonts properes a les defenses expliquen que no renunciaran a desmuntar algunes de les acusacions més coixes -com la suposada violència del 20-S o la teòrica malversació-, però admetran l'exercici del dret a decidir. La multiplicitat dels advocats implicats, així com que alguns dels presos tinguin acusacions diferenciades -com Carme Forcadell-, impedirà una estratègia conjunta tancada -almenys, per ara-, però la música serà similar.
Pactes amb la Fiscalia?
Això sí, amb excepcions. L'advocat Gonzalo Boye va alertar a Vilaweb a principis de juliol que algun altre advocat podria estar buscant un acord amb la Fiscalia. Entre d'altres, Andreu Van den Eynde -qui representa Oriol Junqueras i Raül Romeva- va descartar-ho i tots ells van fer poc després una compareixença conjunta per escenificar unitat d'acció, però això no treu que hi ha alguna veu dissonant. Xavier Melero -advocat de Joaquim Forn- va admetre que no tanca la porta a un acord amb el ministeri fiscal, cosa que li va valer crítiques per part de Jordi Pina -advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. Sigui com sigui, la Fiscalia no sembla que tingui cap ganes de pactar res, per bé que encara no aclareix quina serà l'acusació definitiva que demanarà.
Malgrat tot, la coincidència de tots els presos -en masculí- en una mateixa presó i mòdul ha intensificat els contactes entre ells i la consciència conforme el judici -que podria arribar a la tardor o més tard, segons un dels advocats de Forcadell- s'ha d'enfocar políticament i que ha de ser un engranatge més per mantenir viu el procés. Per quines raons?
1. Reforçar la referencialitat i lideratges polítics
La imatge de fermesa dels represaliats és una eina per refermar el seu lideratge, en especial entre aquells que aspiren a mantenir-se actius en primera línia. És el cas de Jordi Sànchez -un dels impulsors i possible líder orgànic de la Crida Nacional per la República-, que va mullar-se en una entrevista a l'Ara a favor d'un referèndum, o d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, que van afirmar en un article conjunt a La Vanguardia que la presó només ha reforçat la seva determinació. Des de l'àmbit associatiu, també Jordi Cuixart -reelegit recentment president d'Òmnium-, que en un article va explicar quina serà la seva estratègia: "No pas defensar-nos, sinó acusar l'Estat de vulneració flagrant dels nostres drets fonamentals i, alhora, interpel·lar el conjunt de l'opinió pública davant el retrocés democràtic que vivim".
La ponència de la conferència nacional d'ERC ja subratllava que caldria "potenciar el paper referencial de les persones preses i exiliades, la majoria de les quals tenen un gran bagatge polític i una sobrada legitimitat per adreçar-se a l'opinió pública amb veu pròpia". Una referencialitat que s'esmicolaria si els encausats intentessin justificar que no van moure un dit per al referèndum, com ja es va qüestionar que fessin a mitges alguns afectats durant les primeres declaracions a la tardor passada.
Això sempre i quan, és clar, si els presos pretenen mantenir-se en la direcció política del moviment. L'estratègia pròpia de l'advocat de Joaquim Forn, en aquest sentit, és simptomàtica, així com també la defensa de Carme Forcadell buscarà també sobretot arguments tècnics i menys polítics, si bé és cert que la seva actuació al capdavant del Parlament és diferent a l'efectuada des del Govern. Tots dos van renunciar a l'escó.
2. Qüestionar la justícia espanyola davant Europa
Un dels objectius de l'estratègia de defensa és deixar en evidència la justícia espanyola a nivell internacional i, amb això, desacreditar la resposta de l'Estat al procés. El paperot de Llarena amb les euroordres retirades a diversos estats va ser el primer pas, el qual s'espera que es complementi amb una sentència del Tribunal d'Estrasburg que invalidi la condemna que ja donen per feta dels tribunals espanyols. I enmig, el judici al magistrat del Suprem a Bèlgica, amb tot el pes de la justícia estatal al costat, des del 4 de setembre.
El revés a Llarena a l'exterior fa preveure que la justícia europea li acabi també esmenant la plana del tot. I si la defensa basa l'argumentari en què els encausats van "interpretar la democràcia i van exercir el dret a l'autodeterminació internacionalment reconegut" i, al final, Estrasburg els absol per això, la conclusió és que el procés i el referèndum van ser legítims. "El més bonic d'aquesta causa és que portarà a judici la pròpia democràcia i l'estat de dret. Va d'això", va defensar Van den Eynde a NacióDigital.
.jpg)
3. El precedent del 9-N desaconsella negar els fets
"El préssec jo ja el vaig fer el 9-N. Ja el vaig fer. I jo aleshores hi creia fermament, en el judici tècnic", va afirmar, taxatiu, Jordi Pina. En el judici del 9-N, va ser l'advocat d'Irene Rigau i, malgrat que va enfocar l'estratègia de defensa en negar que s'hagués comès cap delicte i rebatent-ne les proves, finalment la sentència va ser condemnatòria, sense possibilitat de pacte ni d'atenuants.
Aquest precedent, així com el fet que Joaquim Forn quedés des de l'inici en presó preventiva malgrat negar els fets que se li imputaven -al qual se li van unir altres processats que tampoc van mantenir una defensa política des del principi-, han afermat el convenciment que, en realitat, la sentència ja està pràcticament escrita. Retractar-se dels fets imputats i de l'organització del referèndum, per tant, seria tan sols una humiliació extra i inútil que no tindria cap efecte en el resultat del judici.
4. Mantenir la mobilització i el pols a l'Estat
En un moment en què l'independentisme no comparteix una estratègia conjunta i que fins i tot els xocs entre els diferents actors són públics i notoris, la defensa dels presos i exiliats i la reivindicació de l'1-O és un dels pocs elements que uneix i tensa els partidaris de la República i els fa sortir al carrer. Les mobilitzacions que reclamen la llibertat dels represaliats i que busquen donar-los escalf a l'entorn de les presons on estan reclosos protagonitzen els principals esforços de l'independentisme organitzat.
Un canvi de rumb d'aquests encausats que els fes acotar el cap i desmarcar-se de la celebració del referèndum suposaria un cop moral per al moviment que podria comportar desercions i dificultar molt mantenir el caràcter massiu de les marxes sobiranistes. La divergència estratègica davant el viratge posterior a la proclamació d'independència i l'aplicació del 155 prendria encara més rellevància, per bé que algunes accions recents dels CDR ja deixen clara la divisió interna del moviment.
5. Sumar complicitats i ser-ne més
Malgrat que el judici engloba tots els esdeveniments ocorreguts fins a la proclamació de la independència, els presos centraran la seva defensa en la legitimitat de l'1-O. Va ser en el referèndum i en la vaga general de dos dies després que una majoria àmplia de la societat es va expressar. Aquest 70%-80% de catalans que reivindiquen el dret a decidir -molts dels quals no independentistes, tot i que aquest bloc està per ara capitanejat per l'independentisme- i que ara reclamen l'alliberament dels presos polítics, segons les enquestes.
"No és a nosaltres a qui jutgen. Jutjaran milions de catalans que volien votar", van defensar Junqueras i Romeva en l'article conjunt, intentant englobar tot el sobiranisme, un objectiu compartit per Jordi Sànchez o Joan Tardà quan tornen a apel·lar al referèndum que no fa tant veien com una pantalla passada. El dret a l'autodeterminació, que tornarà a emergir amb repercussió internacional arran del judici, és també una millor via per sumar aliats a l'Estat i sobretot a nivell internacional que no l'estratègia unilateral. I aquesta recerca de suports externs -que es veurà reforçada amb els previsibles recursos a Estrasburg- va ser precisament una de les flaqueses del procés després de l'1-O, tal com ha reconegut Carles Puigdemont.
Lluny queden les declaracions del judici del 9-N en què els encausats van intentar negar la desobediència. Els presos polítics, en una estratègia coordinada amb els exiliats, reivindicaran la legitimitat de l'1-O i, per tant, no intentaran negar el fons polític de l'acusació, sinó que qüestionaran les excessives penes que se'ls plantegen, que l'autodeterminació hagi de ser penada i la independència judicial de l'Estat. Passaran a l'atac per posar en escac la reacció espanyola davant l'1-O -en línia amb l'expressió de Quim Torra que tant ha molestat Cs i PP-.
Fonts properes a les defenses expliquen que no renunciaran a desmuntar algunes de les acusacions més coixes -com la suposada violència del 20-S o la teòrica malversació-, però admetran l'exercici del dret a decidir. La multiplicitat dels advocats implicats, així com que alguns dels presos tinguin acusacions diferenciades -com Carme Forcadell-, impedirà una estratègia conjunta tancada -almenys, per ara-, però la música serà similar.
Manifestació per la llibertat dels presos polítics. Foto: Adrià Costa
Pactes amb la Fiscalia?
Això sí, amb excepcions. L'advocat Gonzalo Boye va alertar a Vilaweb a principis de juliol que algun altre advocat podria estar buscant un acord amb la Fiscalia. Entre d'altres, Andreu Van den Eynde -qui representa Oriol Junqueras i Raül Romeva- va descartar-ho i tots ells van fer poc després una compareixença conjunta per escenificar unitat d'acció, però això no treu que hi ha alguna veu dissonant. Xavier Melero -advocat de Joaquim Forn- va admetre que no tanca la porta a un acord amb el ministeri fiscal, cosa que li va valer crítiques per part de Jordi Pina -advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. Sigui com sigui, la Fiscalia no sembla que tingui cap ganes de pactar res, per bé que encara no aclareix quina serà l'acusació definitiva que demanarà.
Malgrat tot, la coincidència de tots els presos -en masculí- en una mateixa presó i mòdul ha intensificat els contactes entre ells i la consciència conforme el judici -que podria arribar a la tardor o més tard, segons un dels advocats de Forcadell- s'ha d'enfocar políticament i que ha de ser un engranatge més per mantenir viu el procés. Per quines raons?
1. Reforçar la referencialitat i lideratges polítics
La imatge de fermesa dels represaliats és una eina per refermar el seu lideratge, en especial entre aquells que aspiren a mantenir-se actius en primera línia. És el cas de Jordi Sànchez -un dels impulsors i possible líder orgànic de la Crida Nacional per la República-, que va mullar-se en una entrevista a l'Ara a favor d'un referèndum, o d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, que van afirmar en un article conjunt a La Vanguardia que la presó només ha reforçat la seva determinació. Des de l'àmbit associatiu, també Jordi Cuixart -reelegit recentment president d'Òmnium-, que en un article va explicar quina serà la seva estratègia: "No pas defensar-nos, sinó acusar l'Estat de vulneració flagrant dels nostres drets fonamentals i, alhora, interpel·lar el conjunt de l'opinió pública davant el retrocés democràtic que vivim".
La majoria de presos pretenen mantenir-se en primera línia política i saben que acotar el cap i renegar de l'1-O suposaria enretirar-se
La ponència de la conferència nacional d'ERC ja subratllava que caldria "potenciar el paper referencial de les persones preses i exiliades, la majoria de les quals tenen un gran bagatge polític i una sobrada legitimitat per adreçar-se a l'opinió pública amb veu pròpia". Una referencialitat que s'esmicolaria si els encausats intentessin justificar que no van moure un dit per al referèndum, com ja es va qüestionar que fessin a mitges alguns afectats durant les primeres declaracions a la tardor passada.
Oriol Junqueras, arribant a l'Audiència Nacional Foto: ACN
Això sempre i quan, és clar, si els presos pretenen mantenir-se en la direcció política del moviment. L'estratègia pròpia de l'advocat de Joaquim Forn, en aquest sentit, és simptomàtica, així com també la defensa de Carme Forcadell buscarà també sobretot arguments tècnics i menys polítics, si bé és cert que la seva actuació al capdavant del Parlament és diferent a l'efectuada des del Govern. Tots dos van renunciar a l'escó.
2. Qüestionar la justícia espanyola davant Europa
Un dels objectius de l'estratègia de defensa és deixar en evidència la justícia espanyola a nivell internacional i, amb això, desacreditar la resposta de l'Estat al procés. El paperot de Llarena amb les euroordres retirades a diversos estats va ser el primer pas, el qual s'espera que es complementi amb una sentència del Tribunal d'Estrasburg que invalidi la condemna que ja donen per feta dels tribunals espanyols. I enmig, el judici al magistrat del Suprem a Bèlgica, amb tot el pes de la justícia estatal al costat, des del 4 de setembre.
El revés a Llarena a l'exterior fa preveure que la justícia europea li acabi també esmenant la plana del tot. I si la defensa basa l'argumentari en què els encausats van "interpretar la democràcia i van exercir el dret a l'autodeterminació internacionalment reconegut" i, al final, Estrasburg els absol per això, la conclusió és que el procés i el referèndum van ser legítims. "El més bonic d'aquesta causa és que portarà a judici la pròpia democràcia i l'estat de dret. Va d'això", va defensar Van den Eynde a NacióDigital.
Puigdemont, abraçant-se amb Toni Comín, després que Llarena retirés les respectives euroordres. Foto: ACN
3. El precedent del 9-N desaconsella negar els fets
"El préssec jo ja el vaig fer el 9-N. Ja el vaig fer. I jo aleshores hi creia fermament, en el judici tècnic", va afirmar, taxatiu, Jordi Pina. En el judici del 9-N, va ser l'advocat d'Irene Rigau i, malgrat que va enfocar l'estratègia de defensa en negar que s'hagués comès cap delicte i rebatent-ne les proves, finalment la sentència va ser condemnatòria, sense possibilitat de pacte ni d'atenuants.
Aquest precedent, així com el fet que Joaquim Forn quedés des de l'inici en presó preventiva malgrat negar els fets que se li imputaven -al qual se li van unir altres processats que tampoc van mantenir una defensa política des del principi-, han afermat el convenciment que, en realitat, la sentència ja està pràcticament escrita. Retractar-se dels fets imputats i de l'organització del referèndum, per tant, seria tan sols una humiliació extra i inútil que no tindria cap efecte en el resultat del judici.
4. Mantenir la mobilització i el pols a l'Estat
En un moment en què l'independentisme no comparteix una estratègia conjunta i que fins i tot els xocs entre els diferents actors són públics i notoris, la defensa dels presos i exiliats i la reivindicació de l'1-O és un dels pocs elements que uneix i tensa els partidaris de la República i els fa sortir al carrer. Les mobilitzacions que reclamen la llibertat dels represaliats i que busquen donar-los escalf a l'entorn de les presons on estan reclosos protagonitzen els principals esforços de l'independentisme organitzat.
Multitudinària manifestació per la llibertat dels presos polítics Foto: Adrià Costa
Un canvi de rumb d'aquests encausats que els fes acotar el cap i desmarcar-se de la celebració del referèndum suposaria un cop moral per al moviment que podria comportar desercions i dificultar molt mantenir el caràcter massiu de les marxes sobiranistes. La divergència estratègica davant el viratge posterior a la proclamació d'independència i l'aplicació del 155 prendria encara més rellevància, per bé que algunes accions recents dels CDR ja deixen clara la divisió interna del moviment.
5. Sumar complicitats i ser-ne més
Malgrat que el judici engloba tots els esdeveniments ocorreguts fins a la proclamació de la independència, els presos centraran la seva defensa en la legitimitat de l'1-O. Va ser en el referèndum i en la vaga general de dos dies després que una majoria àmplia de la societat es va expressar. Aquest 70%-80% de catalans que reivindiquen el dret a decidir -molts dels quals no independentistes, tot i que aquest bloc està per ara capitanejat per l'independentisme- i que ara reclamen l'alliberament dels presos polítics, segons les enquestes.
"No és a nosaltres a qui jutgen. Jutjaran milions de catalans que volien votar", van defensar Junqueras i Romeva en l'article conjunt, intentant englobar tot el sobiranisme, un objectiu compartit per Jordi Sànchez o Joan Tardà quan tornen a apel·lar al referèndum que no fa tant veien com una pantalla passada. El dret a l'autodeterminació, que tornarà a emergir amb repercussió internacional arran del judici, és també una millor via per sumar aliats a l'Estat i sobretot a nivell internacional que no l'estratègia unilateral. I aquesta recerca de suports externs -que es veurà reforçada amb els previsibles recursos a Estrasburg- va ser precisament una de les flaqueses del procés després de l'1-O, tal com ha reconegut Carles Puigdemont.
Pintada a Terrassa en defensa dels presos polítics. Foto: Juanma Peláez