11
d'octubre
de
2018, 18:23
Actualitzat:
21:07h
El Parlament de Catalunya demana l'abolició de la monarquia. En una votació del ple insòlita des de la restauració de la democràcia, la cambra catalana ha aprovat la supressió de la institució encapçalada pel rei Felip VI en considerar-la "caduca i antidemocràtica". La proposta, presentada pels comuns, ha rebut el suport de les formacions independentistes -excepte la CUP, que s'ha abstingut-, mentre que Ciutadans, PSC i el PP s'hi han oposat.
El text aprovat, a més de demanar l'abolició de la monarquia, "rebutja i condemna" el posicionament del rei Felip VI i la seva intervenció en el conflicte català, així com "la seva justificació de la violència" per part dels cossos policials durant el referèndum de l'1-O. També demana la reprovació dels "actes repressius contra la ciutadania" i de les amenaces amb l'aplicació del 155 i la il·legalització de partits.
És la primera vegada que una institució de l'Estat aprova l'abolició de la monarquia, tot i que l'Ajuntament de Girona va declarar non grata la persona de Felip VI. "Catalunya no rendeix homenatge a la monarquia. Ni ha estat ni serà mai el nostre rei perquè defensem i defensarem els valors republicans", ha afirmat la portaveu de Catalunya en Comú Podem, Elisenda Alamany.
La reprovació de Núria de Gispert
La cambra catalana també ha reprovat, a proposta de Ciutadans, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert pels seus "comentaris vexatoris i excloents" contra diputats. Es refereix, en concret, a un tuit que va fer De Gispert sobre la líder del partit taronja, Inés Arrimadas, a qui va instar a tornar al seu poble d'origen. La proposta de Cs, que ha rebut el suport de PP, PSCi comuns, també condemna el fet que es declari persona non grata "per les seves idees a qui pensi diferent".
Independentistes i comuns reivindiquen el dret a l'autodeterminació
Si bé al debat de política general l'independentisme va acabar perdent una votació a favor del dret a l'autodeterminació en haver perdut la majoria parlamentària, aquest dijous sí ha prosperat una proposta de la CUP en aquest sentit. Independentistes i comuns han fet prosperar un text en el qual es condemnen les agressions feixistes i es reivindica el model d'escola pública catalana i es denuncia la regressió en drets i llibertats.
El text aprovat, a més de demanar l'abolició de la monarquia, "rebutja i condemna" el posicionament del rei Felip VI i la seva intervenció en el conflicte català, així com "la seva justificació de la violència" per part dels cossos policials durant el referèndum de l'1-O. També demana la reprovació dels "actes repressius contra la ciutadania" i de les amenaces amb l'aplicació del 155 i la il·legalització de partits.
És la primera vegada que una institució de l'Estat aprova l'abolició de la monarquia, tot i que l'Ajuntament de Girona va declarar non grata la persona de Felip VI. "Catalunya no rendeix homenatge a la monarquia. Ni ha estat ni serà mai el nostre rei perquè defensem i defensarem els valors republicans", ha afirmat la portaveu de Catalunya en Comú Podem, Elisenda Alamany.
La reprovació de Núria de Gispert
La cambra catalana també ha reprovat, a proposta de Ciutadans, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert pels seus "comentaris vexatoris i excloents" contra diputats. Es refereix, en concret, a un tuit que va fer De Gispert sobre la líder del partit taronja, Inés Arrimadas, a qui va instar a tornar al seu poble d'origen. La proposta de Cs, que ha rebut el suport de PP, PSCi comuns, també condemna el fet que es declari persona non grata "per les seves idees a qui pensi diferent".
Independentistes i comuns reivindiquen el dret a l'autodeterminació
Si bé al debat de política general l'independentisme va acabar perdent una votació a favor del dret a l'autodeterminació en haver perdut la majoria parlamentària, aquest dijous sí ha prosperat una proposta de la CUP en aquest sentit. Independentistes i comuns han fet prosperar un text en el qual es condemnen les agressions feixistes i es reivindica el model d'escola pública catalana i es denuncia la regressió en drets i llibertats.