25
d'octubre
de
2018, 11:55
Actualitzat:
12:05h
El debat intern existent al PDECat sobre la cohabitació amb la Crida Nacional per la República disposa d'un noi episodi des de les últimes hores. Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Lluís Puig -els tres primers, empresonats a Lledoners; el quart, exiliat a Brussel·les- han enviat una carta a la militància -avançada pel diari El Nacional- en la qual insten a fer-se fundadors del nou moviment impulsat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra. "D'acord i en concordança amb el que va aprovar l'assemblea general del PDECat del més de juliol, us encoratgem a implicar-vos i participar des del seu inici a la Crida. Nosaltres hi som amb el mateix compromís amb què som associats del PDECat. Una cosa ens porta a l'altra", apunten els exconsellers.
La missiva ha tingut un fort impacte en el debat intern que sacseja el partit en relació al naixement del nou moviment, que ja s'ha registrat com a formació política i apostarà per aquesta via en l'assemblea de dissabte a Manresa. David Bonvehí, president del PDECat, assegurava aquest diumenge en una entrevista a NacióDigital que ell no s'havia fet fundador de la Crida i que, en cas que la nova plataforma es convertís en un partit convencional, les sigles nacionalistes se n'allunyarien. "No podem fragmentar l'espai electoral", ampliava en una roda de premsa l'endemà. Un dirigent de l'executiva consultat ho resumeix d'aquesta manera: "Confluència sí, absorció no". I en aquest termes s'han expressat en visites a Lledoners diversos responsables de la formació.
Al centre penitenciari del Bages és on graviten bona part de les decisions que afecten el PDECat, i la carta de Rull, Turull, Forn i Puig n'és un nou exemple. A Lledoners és on es va cuinar el pacte segons el qual Marta Pascal abandonava la coordinació general del partit per abonar la integració amb la Crida i Bonvehí s'erigia com a president per conduir aquest trànsit. Amb el pas dels mesos, però, el nou líder del PDECat ha mostrat discrepàncies amb l'estratègia interna de Puigdemont i s'ha posicionat en contra de la posada en marxa de la Crida com a partit. Bonvehí avala que la nova plataforma sigui un "paraigua" que aglutini de forma fixa diverses sensibilitats de l'independentisme, però descarta que el PDECat "perdi la representació ideològica" del seu espai.
Un cop acabi l'assemblea fundacional de dissabte, es posarà en marxa una comissió delegada per a la integració entre les dues ànimes en la qual hi ha Bonvehí, Turull, Rull, Forn, Puig i Míriam Nogueras, vicepresidenta del PDECat. Segons diverses fonts consultades, Nogueras es va reunir personalment amb Puigdemont durant la setmana del 12 d'octubre per abordar l'estratègia a seguir per aconseguir la màxima coordinació entre el partit i la Crida. El dia 12, precisament, la direcció nacionalista es va reunir per tractar la situació, i al novembre ho farà amb el president a l'exili a Waterloo.
Més temps per al debat
Una de les decisions que s'han pres en les últimes hores -avançada per l'agència Efe- és que el congrés constituent de la Crida no serà fins al gener, tot i que en un primer moment havia de ser el 8 de desembre a Barcelona. Fins i tot hi havia reservat espai: el Centre de Convencions Internacional de la capital catalana, al Fòrum, just on va néixer el PDECat el juliol del 2016. Dirigents consultats, fent memòria, indiquen que les pugnes nascudes d'aquell conclave encara "segueixen vives", i que hi ha sectors de la formació que aposten obertament per la Crida "perquè van perdre aquell congrés".
Les ponències política i d'estratègia que es presentaran dissabte a Manresa -amb una aposta per "forçar" el referèndum i amb la voluntat de constituir-se com a partit com a principals novetats- entraran en fase d'esmenes fins a la seva aprovació en el congrés constituent del gener. Hi ha dos motius per l'ajornament d'aquest conclave, segons diversos dirigents consultats: s'espera sumar més suports i es vol donar més temps per resoldre el debat intern amb el PDECat. "Si la Crida vol tenir èxit, ens necessita per l'estructura territorial i els drets electorals", manté un veterà de l'antiga Convergència.
La missiva ha tingut un fort impacte en el debat intern que sacseja el partit en relació al naixement del nou moviment, que ja s'ha registrat com a formació política i apostarà per aquesta via en l'assemblea de dissabte a Manresa. David Bonvehí, president del PDECat, assegurava aquest diumenge en una entrevista a NacióDigital que ell no s'havia fet fundador de la Crida i que, en cas que la nova plataforma es convertís en un partit convencional, les sigles nacionalistes se n'allunyarien. "No podem fragmentar l'espai electoral", ampliava en una roda de premsa l'endemà. Un dirigent de l'executiva consultat ho resumeix d'aquesta manera: "Confluència sí, absorció no". I en aquest termes s'han expressat en visites a Lledoners diversos responsables de la formació.
Al centre penitenciari del Bages és on graviten bona part de les decisions que afecten el PDECat, i la carta de Rull, Turull, Forn i Puig n'és un nou exemple. A Lledoners és on es va cuinar el pacte segons el qual Marta Pascal abandonava la coordinació general del partit per abonar la integració amb la Crida i Bonvehí s'erigia com a president per conduir aquest trànsit. Amb el pas dels mesos, però, el nou líder del PDECat ha mostrat discrepàncies amb l'estratègia interna de Puigdemont i s'ha posicionat en contra de la posada en marxa de la Crida com a partit. Bonvehí avala que la nova plataforma sigui un "paraigua" que aglutini de forma fixa diverses sensibilitats de l'independentisme, però descarta que el PDECat "perdi la representació ideològica" del seu espai.
Un cop acabi l'assemblea fundacional de dissabte, es posarà en marxa una comissió delegada per a la integració entre les dues ànimes en la qual hi ha Bonvehí, Turull, Rull, Forn, Puig i Míriam Nogueras, vicepresidenta del PDECat. Segons diverses fonts consultades, Nogueras es va reunir personalment amb Puigdemont durant la setmana del 12 d'octubre per abordar l'estratègia a seguir per aconseguir la màxima coordinació entre el partit i la Crida. El dia 12, precisament, la direcció nacionalista es va reunir per tractar la situació, i al novembre ho farà amb el president a l'exili a Waterloo.
Més temps per al debat
Una de les decisions que s'han pres en les últimes hores -avançada per l'agència Efe- és que el congrés constituent de la Crida no serà fins al gener, tot i que en un primer moment havia de ser el 8 de desembre a Barcelona. Fins i tot hi havia reservat espai: el Centre de Convencions Internacional de la capital catalana, al Fòrum, just on va néixer el PDECat el juliol del 2016. Dirigents consultats, fent memòria, indiquen que les pugnes nascudes d'aquell conclave encara "segueixen vives", i que hi ha sectors de la formació que aposten obertament per la Crida "perquè van perdre aquell congrés".
Les ponències política i d'estratègia que es presentaran dissabte a Manresa -amb una aposta per "forçar" el referèndum i amb la voluntat de constituir-se com a partit com a principals novetats- entraran en fase d'esmenes fins a la seva aprovació en el congrés constituent del gener. Hi ha dos motius per l'ajornament d'aquest conclave, segons diversos dirigents consultats: s'espera sumar més suports i es vol donar més temps per resoldre el debat intern amb el PDECat. "Si la Crida vol tenir èxit, ens necessita per l'estructura territorial i els drets electorals", manté un veterà de l'antiga Convergència.
Carta dels presos del PDECat by naciodigital on Scribd