02
de març
de
2019, 09:57
Actualitzat:
07
de març,
12:18h
"Quan jo parlo, vostè deixa de parlar". Així de taxatiu es mostrava aquesta setmana a un dels testimonis el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena. El judici que se celebra des de fa dies a Madrid contra els líders independentistes ha tingut, lògicament, un viratge clar cap a la política. Ho ha fet especialment amb l'entrada en escena de testimonis com l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy,l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, l'exmandatari català Artur Mas o l'exministre Cristóbal Montoro. Altres com Gabriel Rufián, Ada Colau o, sobretot, Antonio Baños i Eulàlia Reguant, també han deixat petjada a a sala. I la seva presència i respostes han condicionat el tribunal.
I és que amb la CUP ha topat. Marchena, responsable de dictar una de les sentències més importants de la democràcia espanyola i de mantenir l'ordre durant la vista, només ha necessitat tres setmanes per marcar línies vermelles. Després de la negativa dels cupaires de declarar com a testimonis a les preguntes de l'acusació popular liderada per Vox, el tribunal va reflectir un cert canvi d'actitud. Si durant les primeres setmanes Marchena s'havia esforçat per mostrar-se imparcial i equidistant, la seva "generositat" -com així la defineix- sembla que tendeix a acabar-se.
L'estil Marchena ha despuntat al tribunal: recte, inamovible i ambiciós. En diverses ocasions, també autoritari. El president ha deixat clar que la sala segona és el seu terreny, i que quan ell intervé, els altres callen.
Del "summe gust" al "no comencem bé"
A Marchena li agrada la cordialitat i considera molt important el respecte a l'autoritat. Ho imposa i exigeix a la sala, de la mateixa manera que estableix certes normes de protocol. Camisa clara i corbata negra és una norma no escrita per a advocats, fiscals i acusats -només obviada per Jordi Cuixart-, i el tracte envers el tribunal ha de seguir els paràmetres de la "vènia" de la sala, que és la manera com s'adrecen les parts als magistrats. Les paraules col·loquials tampoc tenen lloc al Suprem -Marchena ho va recordar a Cuixart durant el seu interrogatori quan el president d'Òmnium va pronunciar "hòstia"-. I les mostres d'aprovació o desaprovació han de quedar fora de la sala. Regles de comportament, de vestimenta i, fins i tot, d'expressió.
"Ho escoltaré amb summe gust" o "respongui, si és tan amable, a les preguntes de les parts", són algunes de les frases que el president del tribunal acostuma a repetir en la majoria de sessions. Atent a les respostes, pren nota al seu ordinador i s'interessa per tot allò que s'està explicant, talla les preguntes -vinguin de les defenses o les acusacions- impròpies o "impertinents" o els diu que no pateixin, que tot quedarà reflectit documentalment. Una última paraula, per cert, que sovint remarca que s'ha d'entendre des del punt de vista jurídic.
El grau d'intervenció del president al llarg dels interrogatoris, però, ha anat variant, i si bé s'ha mantingut sempre en els estàndards d'equidistància, certs comentaris han dibuixat tics del seu perfil més personal. Una enganxada amb l'advocat Francesc Homs -de l'equip jurídic que defensa Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull-, per exemple, va servir per deixar clar qui manava a la sala. "Em veig obligat a suggerir-li que plantegi els termes de la pregunta en un altre enfocament, i no és una sugerència", li va dir Marchena. Al que Homs va respondre: "Només faltaria, jo ja entenc que és vostè qui mana aquí, faltaria més i no podria ser de cap altra manera, ho tinc molt clar".
La tensió també va anar pujant de to durant els interrogatoris frustrats de Baños i Reguant, en què Marchena, després d'autoritzar d'inici un punt intermedi en què ell realitzaria les preguntes de Vox, els va avisar: "No poden . I finalment els va dir que marxessin, havent d'assumir conseqüències penals, ja que el tribunal no estava disposat a crear "precedent".
L'endemà, durant torn de Joan Tardà i de Gabriel Rufián després, Marchena ja va obrir la sessió amb una clara advertència. Quan el primer va començar a contestar en català, el va avisar: "No comencem bé". I va assenyalar, sobre la possibilitat que fes valoracions polítiques: "Em veig obligat a interrompre'l cada vegada que ho intenta perquè vostè no està autoritzat per fer valoracions polítiques. Li demano que prescindeixi de valoracions sobre la impressió que té d'aquest judici i d'aquest tribunal". El tracte als diputats d'ERC va ser molt diferent al que, per exemple, va donar al lehendakari Iñigo Urkullu.
Veto als vídeos del 20-S i l'1-O
Però un dels elements més significatius del canvi d'actitud del tribunal, en el seu conjunt, va ser la determinació d'impedir la reproducció de vídeos del 20 de setembre i l'1 d'octubre. Imatges proposades per les defenses, en què ja s'havia començat a visualitzar la violència policial viscuda durant aquells dies (es van exhibir davant Rajoy i Sáenz de Santamaría), sobretot arran de les càrregues del dia del referèndum. Malgrat que durant els interrogatoris Marchena va permetre la reproducció de vídeos curts, finalment va determinar una nova doctrina establerta pel tribunal.
"No s'admetrà com a pertinent l'exhibició de vídeos per tal que els testimonis valorin, expressin o responguin a preguntes sobre allò que ja pot valorar-se o apreciar-se", va afirmar, després de la petició d'exhibició d'imatges formulada per la lletrada de Carme Forcadell. La sala va determinar que les imatges s'examinarien durant l'anàlisi de la prova documental, i davant de la queixa de les defenses, va tornar a deixar clara la seva autoritat: "No tinguin cap dubte que això quedarà en acte i serà sotmès a l'anàlisi del tribunal", però "no exhibirem cap vídeo".
I és que de la mateixa manera que el judici, que s'ha anat polititzant a mesura que avançaven les declaracions i els testimonis, l'actitud -i la paciència- de Marchena també sembla que ha virat cap a la dreta. El president del tribunal ha advertit que no permetrà que el judici de l'1-O es converteixi en un procediment polític, tot i que l'aigua sempre retorna al seu cabal. Ara, però, és ell qui segueix manant a la sala del Suprem. I quan ell parla, tothom ha de callar.
I és que amb la CUP ha topat. Marchena, responsable de dictar una de les sentències més importants de la democràcia espanyola i de mantenir l'ordre durant la vista, només ha necessitat tres setmanes per marcar línies vermelles. Després de la negativa dels cupaires de declarar com a testimonis a les preguntes de l'acusació popular liderada per Vox, el tribunal va reflectir un cert canvi d'actitud. Si durant les primeres setmanes Marchena s'havia esforçat per mostrar-se imparcial i equidistant, la seva "generositat" -com així la defineix- sembla que tendeix a acabar-se.
L'estil Marchena ha despuntat al tribunal: recte, inamovible i ambiciós. En diverses ocasions, també autoritari. El president ha deixat clar que la sala segona és el seu terreny, i que quan ell intervé, els altres callen.
Del "summe gust" al "no comencem bé"
A Marchena li agrada la cordialitat i considera molt important el respecte a l'autoritat. Ho imposa i exigeix a la sala, de la mateixa manera que estableix certes normes de protocol. Camisa clara i corbata negra és una norma no escrita per a advocats, fiscals i acusats -només obviada per Jordi Cuixart-, i el tracte envers el tribunal ha de seguir els paràmetres de la "vènia" de la sala, que és la manera com s'adrecen les parts als magistrats. Les paraules col·loquials tampoc tenen lloc al Suprem -Marchena ho va recordar a Cuixart durant el seu interrogatori quan el president d'Òmnium va pronunciar "hòstia"-. I les mostres d'aprovació o desaprovació han de quedar fora de la sala. Regles de comportament, de vestimenta i, fins i tot, d'expressió.
Atent a les respostes, Marchena pren nota al seu ordinador i s'interessa per tot allò que s'està explicant, implacable amb les preguntes "impròpies" o "impertinents"
"Ho escoltaré amb summe gust" o "respongui, si és tan amable, a les preguntes de les parts", són algunes de les frases que el president del tribunal acostuma a repetir en la majoria de sessions. Atent a les respostes, pren nota al seu ordinador i s'interessa per tot allò que s'està explicant, talla les preguntes -vinguin de les defenses o les acusacions- impròpies o "impertinents" o els diu que no pateixin, que tot quedarà reflectit documentalment. Una última paraula, per cert, que sovint remarca que s'ha d'entendre des del punt de vista jurídic.
El grau d'intervenció del president al llarg dels interrogatoris, però, ha anat variant, i si bé s'ha mantingut sempre en els estàndards d'equidistància, certs comentaris han dibuixat tics del seu perfil més personal. Una enganxada amb l'advocat Francesc Homs -de l'equip jurídic que defensa Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull-, per exemple, va servir per deixar clar qui manava a la sala. "Em veig obligat a suggerir-li que plantegi els termes de la pregunta en un altre enfocament, i no és una sugerència", li va dir Marchena. Al que Homs va respondre: "Només faltaria, jo ja entenc que és vostè qui mana aquí, faltaria més i no podria ser de cap altra manera, ho tinc molt clar".
La tensió també va anar pujant de to durant els interrogatoris frustrats de Baños i Reguant, en què Marchena, després d'autoritzar d'inici un punt intermedi en què ell realitzaria les preguntes de Vox, els va avisar: "No poden . I finalment els va dir que marxessin, havent d'assumir conseqüències penals, ja que el tribunal no estava disposat a crear "precedent".
L'endemà, durant torn de Joan Tardà i de Gabriel Rufián després, Marchena ja va obrir la sessió amb una clara advertència. Quan el primer va començar a contestar en català, el va avisar: "No comencem bé". I va assenyalar, sobre la possibilitat que fes valoracions polítiques: "Em veig obligat a interrompre'l cada vegada que ho intenta perquè vostè no està autoritzat per fer valoracions polítiques. Li demano que prescindeixi de valoracions sobre la impressió que té d'aquest judici i d'aquest tribunal". El tracte als diputats d'ERC va ser molt diferent al que, per exemple, va donar al lehendakari Iñigo Urkullu.
Veto als vídeos del 20-S i l'1-O
Però un dels elements més significatius del canvi d'actitud del tribunal, en el seu conjunt, va ser la determinació d'impedir la reproducció de vídeos del 20 de setembre i l'1 d'octubre. Imatges proposades per les defenses, en què ja s'havia començat a visualitzar la violència policial viscuda durant aquells dies (es van exhibir davant Rajoy i Sáenz de Santamaría), sobretot arran de les càrregues del dia del referèndum. Malgrat que durant els interrogatoris Marchena va permetre la reproducció de vídeos curts, finalment va determinar una nova doctrina establerta pel tribunal.
El president de la sala segona canvia la doctrina i impedeix l'exhibició de vídeos per tal que els testimonis els valorin, expressin o responguin les preguntes
"No s'admetrà com a pertinent l'exhibició de vídeos per tal que els testimonis valorin, expressin o responguin a preguntes sobre allò que ja pot valorar-se o apreciar-se", va afirmar, després de la petició d'exhibició d'imatges formulada per la lletrada de Carme Forcadell. La sala va determinar que les imatges s'examinarien durant l'anàlisi de la prova documental, i davant de la queixa de les defenses, va tornar a deixar clara la seva autoritat: "No tinguin cap dubte que això quedarà en acte i serà sotmès a l'anàlisi del tribunal", però "no exhibirem cap vídeo".
I és que de la mateixa manera que el judici, que s'ha anat polititzant a mesura que avançaven les declaracions i els testimonis, l'actitud -i la paciència- de Marchena també sembla que ha virat cap a la dreta. El president del tribunal ha advertit que no permetrà que el judici de l'1-O es converteixi en un procediment polític, tot i que l'aigua sempre retorna al seu cabal. Ara, però, és ell qui segueix manant a la sala del Suprem. I quan ell parla, tothom ha de callar.