Trapero narra al Suprem el divorci dels Mossos amb el Govern Puigdemont

Pocs minuts abans que Josep Lluís Trapero comencés a explicar-se al Suprem, Xavier Melero mantenia una conversa animada amb el periodista Arcadi Espada als passadissos del tribunal. Rostres distesos, somriures i confessions em veu baixa. Melero, advocat de Joaquim Forn, manté una relació propera amb Espada: tots van coincidir una dècada enrere en les trobades fundacionals de Ciutadans. El pas del temps i les professions no els han distanciat, malgrat que el primer va ser el lletrat de Convergència en les causes per corrupció i el periodista ha exercit d'assot del nacionalisme català. La gestualitat relaxada de Melero s'ha acabat aquest dijous quan Josep Lluís Trapero ha començat a parlar.

El testimoni més esperat no ha defraudat. Ha evidenciat que volia explicar-se -per aclarir la seva posició en els fets d'octubre, sotmesa a escrutini a l'Audiència Nacional, i per protegir el Mossos d'Esquadra, acusats repetidament d'inacció al Suprem- i no s'ha estalviat cap referència a la seva relació amb el Govern per descriure disconformitats. Però la declaració més cridanera no l'han proporcionada ni les acusacions ni les defenses, sinó Manuel Marchena, amb potestat per interactuar amb el testimoni. Al final de la sessió, el president del tribunal ha volgut resoldre el gran dubte d'aquest dijous: per què Trapero va sol·licitar reunir-se amb el Govern abans del referèndum? I el testimoni no s'ha escapolit de l'escomesa. Ha evidenciat el divorci de la policia catalana amb l'executiu de Carles Puigdemont i li ha atribuït tota la responsabilitat del que va passar des de l'1 d'octubre.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de NacióDigital (@naciodigital) el 14 Mar, 2019 a las 1:10 PDT

Trapero ha estat expeditiu. Ha deixat clar que la cúpula policial va traslladar en dues ocasions a Carles Puigdemont, Joaquim Forn i Oriol Junqueras -l'última, el 28 de setembre, i sense la presència de Carme Forcadell, tot i que el mateix major en va sol·licitar la presència- que no "acompanyaven el projecte independentista". També que, davant la celebració del referèndum i el posterior trajecte cap a la declaració d'independència, no trencarien "la legalitat i la Constitució", i complirien el mandat judicial. "No s'equivoquin amb nosaltres", va expressar Trapero aquell 28 de setembre. "Facin el treball que hagin de fer", va ser la resposta lacònica de Puigdemont, que sabia per boca del major dels Mossos que es podien produir "conflictes greus d'odre públic i de seguretat ciutadana", circumscrits en una quarantena de col·legis electorals segons els càlculs policials. Pel màxim comandament dels Mossos, el referèndum era simplement "il·legal".

El major va relatar a Puigdemont, Junqueras i Forn que els Mossos no "acompanyaven el projecte independentista" perquè el seu lloc era amb "la legalitat i la Constitució"

Beneficia o perjudica als acusats la declaració de Trapero? La resposta té una connotació gallega: depèn. Primer de tot, consolida el delicte de desobediència, que alguns dirigents independentistes tenen assumit. Ara bé, si els Mossos no van actuar al dictat de la Generalitat per esquerdar l'ordre constitucional, les paraules de Trapero fan molt difícil sostenir el delicte de rebel·lió. Com s'hauria desplegat la República el Govern sense els Mossos controlant el territori? I, finalment, el testimoni pot empènyer les acusacions a articular la sedició, un objectiu perseguit per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.

El que és segur és que el major ha blindat al Suprem el paper dels Mossos. Ha contradit narracions verbalitzades al tribunal per les autoritats policials espanyoles i, a la vegada, s'ha col·locat un escut per a la causa que ha d'afrontar a l'Audiència Nacional. I una altra derivada, aquesta amb connotacions polítiques. Tot i que el Govern va repetir després de l'1-O que aplicaria els resultats del referèndum, els dirigents independentistes mai van tenir al seu costat als Mossos. Tant era així que fins i tot s'havia especulat amb el relleu de Trapero quan es va executar el relleu d'Albert Batlle com a director de la policia catalana.

La detenció preparada del Govern Puigdemont

El relat de Trapero ha incorporat un altre cop amb transcendència mediàtica, exposat prèviament a l'Audiència Nacional però projectat aquest dijous per televisió al Suprem: els Mossos tenien preparat un "dispositiu" per detenir Puigdemont i els consellers del Govern si se'ls requeria des d'una instància judicial després del 27 d'octubre. El pla es va enllestir dos dies abans de la declaració d'independència, de la qual Trapero en va desconèixer en tot moment la "transcendència jurídica" i els "delictes" que hi podien estar associats. Quan el Parlament va fer aquella declaració política -així l'han definida diversos acusats-, el màxim comandament dels Mossos ja s'havia posat a disposició del TSJC i de la Fiscalia. 

Pel fet de ser una figura encimbellada per sectors de l'independentisme, la descripció de Trapero deu haver despistat més d'un ciutadà, perquè també ha deixat en evidència generadors d'opinió. Tot i que durant els atemptats de l'agost van comparèixer perfectament coordinats, Trapero no ha escatimat referències a l'exconseller d'Interior. Situat darrere de Melero, Forn ha hagut d'escoltar que Trapero estava "incòmode" -com Jordi Jané, el seu antecessor- amb el camí desplegat pel Govern fins al referèndum. Pel major, les declaracions de Forn en assumir el càrrec -quan va assegurar que la policia catalana garantiria l'1-O- tenien "un punt d'irresponsabilitat" i van "confondre" els catalans sobre el paper dels Mossos la jornada del referèndum.

El paper d'estrassa de Vox

Trapero és un càrrec acostumat a parlar en públic. No s'encongeix amb els micròfons i té fusta per manar, asseveren els qui l'han vist treballar. No és estrany, doncs, que ni el Suprem l'hagi impressionat ni cap de les parts hagi condicionat les seves respostes. El major ha dit el que volia dir, ni més ni menys. Potser s'hauria esplaiat més en les reunions que va demanar als màxims dirigents del Govern i el Parlament, però els dèficits jurídics dels advocats de Vox n'ha limitat inicialment la presència. L'acció popular, representada per l'extrema dreta, havia demanat el testimoni, però no li ha preguntat per bona part de les qüestions clau, fet que ha impedit a la Fiscalia poder-hi redundar. Melero ha estat hàbil al matí situant les fronteres de la declaració de Trapero, difuminades després per Marchena.

Trapero va desconfiar des del primer moment de Pérez de los Cobos, a qui considerava un coordinador de "tipus polític"

El testimoni ha insistit repetidament en el fet que la policia catalana va complir amb el mandat judicial. Una per una, el màxim comandament dels Mossos la tardor del 2017 ha rebatut les acusacions d'inacció verbalitzades per responsables del govern espanyola, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Especialment dur s'ha mostrat amb Diego Pérez de los Cobos, de qui sempre va desconfiar per ser un coordinador imposat de "tipus polític" i no de l'àmbit operatiu. Des del primer dia, com ha certificat Trapero, la relació va ser tensa. En el que el testimoni no ha mostrat cap fissura amb les declaracions dels acusats ha estat en l'explicació dels fets del 20 de setembre, quan els Mossos es van posar a disposició de la comitiva judicial. Un món entre el que s'ha escoltat avui a la sala i el que va explicar la secretària judicial del jutjat 13 de Barcelona.

Amb rostre seriós i evitant fixar la mirada a les defenses -acompanyat per l'advocada Olga Tubau-, Trapero no ha defugit cap pregunta. Ha respost des de poc després de les onze del matí fins a les set de la tarda. El seu testimoni marca un punt d'inflexió al judici. L'agost del 2017 va fer fortuna una frase seva, de la qual se'n va serigrafiar samarretes: "Bueno, pues molt bé, pues adiós". Si l'hagués pronunciat davant de Marchena abans de recollir el carnet d'identitat, no hauria desentonat.