20
de febrer
de
2017, 21:36
Actualitzat:
22
de febrer,
7:07h
El paper dels Mossos d'Esquadra en el procés sobiranista ha estat ben sovint objecte de debat. Un alt càrrec parlamentari resumia d'aquesta manera quins reptes "de debò" cal afrontar el Govern per garantir la celebració del referèndum: "Hem de tenir bona part del funcionariat i de la policia al nostre costat". A mesura que s'acosti la votació, prevista per al setembre, el rol dels Mossos anirà agafant més rellevància. I és en aquest sentit que ja hi ha sectors de Junts pel Sí que reclamen "canvis" a la cúpula de la conselleria d'Interior de cara a la celebració de la consulta vinculant que promou l'executiu i la majoria independentista que la coalició i la CUP formen al Parlament.
Aquesta qüestió, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, ja ha aparegut en alguna de les reunions que la direcció de Junts pel Sí manté. El nom del conseller Jordi Jané no ha estat objecte de debat, però sí que existeixen "dubtes" sobre càrrecs com Albert Batlle, director de la policia catalana i nomenat en el seu dia per Ramon Espadaler l'any 2014 després de l'adéu d'un qüestionat Manel Prat. "Batlle va ser suggerit per Josep A. Duran i Lleida", resumeix un alt dirigent consultat. Aquest és un dels arguments que s'ha pogut escoltar en les cites de la cúpula de la coalició.
En certa manera, les crítiques no es dirigeixen cap a Jané perquè el conseller d'Interior ja ha estat ratificat en el càrrec pel president Carles Puigdemont quan la CUP en demanava la dimissió per les detencions a representants anticapitalistes. És reveladora la fotografia que es van fer Puigdemont, Jané i el vicepresident Oriol Junqueras abans d'entrar a la reunió del Govern del 13 de desembre de l'any passat. Era el moment en què més crítica era la CUP amb el conseller, i tant Puigdemont com la portaveu de l'executiu, Neus Munté, van sortir a defensar-lo amb vehemència.
El paper polític de la policia
Fonts del departament asseguren que ni Jané ni Batlle se senten "qüestionats". El director general dels Mossos han insistit aquest dilluns -acompanyat pel conseller i pel comissari en cap Josep Lluís Trapero- que la detenció de càrrecs polítics independentistes no és una hipòtesi que ara per ara es plantegi. En una entrevista a TVE emesa aquest cap de setmana, Batlle responia el següent quan se li preguntava sobre unes hipotètiques detencions de Puigdemont o de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell: "La policia té una dependència i actua com a policia judicial de la fiscalia i dels jutges. Ha complert aquesta funció, i per descomptat la seguirà complint".
Aquestes paraules, per descomptat, no han agradat a ERC, que mostra perfil baix en el debat obert. "Són paraules desafortunades", mantenen les fonts consultades. Avisen, això sí, que de cara al referèndum "tothom s'haurà de mullar". Forcadell, en el seu moment, ja va expressar que en cap moment volia posar els Mossos en problemes arran del fet que la justícia la posés en el punt de mira per la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. La cúpula del PDECat sempre ha demanat, al llarg dels últims mesos, excloure els Mossos del debat polític, i ha expressat en tot moment el seu suport a la conselleria. Demòcrates de Catalunya, en canvi, és crítica en privat amb el paper de Batlle i dels comandaments actuals.
Tria de legalitats?
Un alt càrrec de l'antiga Convergència consultat assenyala que els Mossos no es trobaran en cap moment en la tessitura d'haver de triar entre la legalitat catalana i l'espanyola. "És un debat fals: han d'obeir la justícia", ressalta aquesta font, que indica que el "malestar" de determinats sectors de Junts pel Sí -inclosos dirigents del PDECat- "no és ni molt menys nou". "Això fa mesos que dura", sosté aquesta veu. "A banda de tenir en compte la cadena de comandament que hi ha a Interior, cal tenir en compte que els Mossos no tenen marge, quan fan de policia judicial, per no acatar", afegeix.
Un dels aspectes que planen sobre la conselleria és una hipotètica intervenció de l'Estat en virtut de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. "Això convertiria Jané en un heroi" en cas que s'oposés a la decisió, manté una font nacionalista consultada. Per contra, un dels escenaris que genera més inquietud és si, en cas de referèndum unilateral, l'Estat ordena als Mossos precintar els col·legis electorals. "Per això necessitem algú que es cregui el procés", manté una veu crítica amb els actuals comandaments. La versió oficial és que en cap cas s'arribarà a aquest escenari, i una de les opcions que estan damunt la taula és decretar jornada de portes obertes als instituts per permetre la instal·lació d'urnes.
El pla de Puigdemont i de Junqueras és tenir a punt al juny tot el mecanisme per votar, tal com va avançar aquest diumenge NacióDigital. El "cens informatitzat", en mans del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), està "molt avançat" per tal de dotar la consulta vinculant del màxim de rigor possible. El president vol negociar el referèndum amb Rajoy, que no es vol asseure a la taula, però busca tenir tots els preparatius llestos per si cal avançar la data de la votació. Els Mossos hi jugaran un paper clau i per això el debat existent dins de Junts pel Sí sobre els alts càrrecs dels Mossos pot acabar condicionant les decisions que es prenguin camí del mes de setembre.
Aquesta qüestió, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, ja ha aparegut en alguna de les reunions que la direcció de Junts pel Sí manté. El nom del conseller Jordi Jané no ha estat objecte de debat, però sí que existeixen "dubtes" sobre càrrecs com Albert Batlle, director de la policia catalana i nomenat en el seu dia per Ramon Espadaler l'any 2014 després de l'adéu d'un qüestionat Manel Prat. "Batlle va ser suggerit per Josep A. Duran i Lleida", resumeix un alt dirigent consultat. Aquest és un dels arguments que s'ha pogut escoltar en les cites de la cúpula de la coalició.
Albert Batlle, Jordi Jané i Josep Lluís Trapero, aquest dilluns Foto: Isaac Meler
En certa manera, les crítiques no es dirigeixen cap a Jané perquè el conseller d'Interior ja ha estat ratificat en el càrrec pel president Carles Puigdemont quan la CUP en demanava la dimissió per les detencions a representants anticapitalistes. És reveladora la fotografia que es van fer Puigdemont, Jané i el vicepresident Oriol Junqueras abans d'entrar a la reunió del Govern del 13 de desembre de l'any passat. Era el moment en què més crítica era la CUP amb el conseller, i tant Puigdemont com la portaveu de l'executiu, Neus Munté, van sortir a defensar-lo amb vehemència.
El paper polític de la policia
Fonts del departament asseguren que ni Jané ni Batlle se senten "qüestionats". El director general dels Mossos han insistit aquest dilluns -acompanyat pel conseller i pel comissari en cap Josep Lluís Trapero- que la detenció de càrrecs polítics independentistes no és una hipòtesi que ara per ara es plantegi. En una entrevista a TVE emesa aquest cap de setmana, Batlle responia el següent quan se li preguntava sobre unes hipotètiques detencions de Puigdemont o de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell: "La policia té una dependència i actua com a policia judicial de la fiscalia i dels jutges. Ha complert aquesta funció, i per descomptat la seguirà complint".
Aquestes paraules, per descomptat, no han agradat a ERC, que mostra perfil baix en el debat obert. "Són paraules desafortunades", mantenen les fonts consultades. Avisen, això sí, que de cara al referèndum "tothom s'haurà de mullar". Forcadell, en el seu moment, ja va expressar que en cap moment volia posar els Mossos en problemes arran del fet que la justícia la posés en el punt de mira per la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. La cúpula del PDECat sempre ha demanat, al llarg dels últims mesos, excloure els Mossos del debat polític, i ha expressat en tot moment el seu suport a la conselleria. Demòcrates de Catalunya, en canvi, és crítica en privat amb el paper de Batlle i dels comandaments actuals.
Tria de legalitats?
Un alt càrrec de l'antiga Convergència consultat assenyala que els Mossos no es trobaran en cap moment en la tessitura d'haver de triar entre la legalitat catalana i l'espanyola. "És un debat fals: han d'obeir la justícia", ressalta aquesta font, que indica que el "malestar" de determinats sectors de Junts pel Sí -inclosos dirigents del PDECat- "no és ni molt menys nou". "Això fa mesos que dura", sosté aquesta veu. "A banda de tenir en compte la cadena de comandament que hi ha a Interior, cal tenir en compte que els Mossos no tenen marge, quan fan de policia judicial, per no acatar", afegeix.
Un dels aspectes que planen sobre la conselleria és una hipotètica intervenció de l'Estat en virtut de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. "Això convertiria Jané en un heroi" en cas que s'oposés a la decisió, manté una font nacionalista consultada. Per contra, un dels escenaris que genera més inquietud és si, en cas de referèndum unilateral, l'Estat ordena als Mossos precintar els col·legis electorals. "Per això necessitem algú que es cregui el procés", manté una veu crítica amb els actuals comandaments. La versió oficial és que en cap cas s'arribarà a aquest escenari, i una de les opcions que estan damunt la taula és decretar jornada de portes obertes als instituts per permetre la instal·lació d'urnes.
Mariano Rajoy, durant el congrés del PP. Foto: PP
El pla de Puigdemont i de Junqueras és tenir a punt al juny tot el mecanisme per votar, tal com va avançar aquest diumenge NacióDigital. El "cens informatitzat", en mans del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), està "molt avançat" per tal de dotar la consulta vinculant del màxim de rigor possible. El president vol negociar el referèndum amb Rajoy, que no es vol asseure a la taula, però busca tenir tots els preparatius llestos per si cal avançar la data de la votació. Els Mossos hi jugaran un paper clau i per això el debat existent dins de Junts pel Sí sobre els alts càrrecs dels Mossos pot acabar condicionant les decisions que es prenguin camí del mes de setembre.