La Guàrdia Civil insisteix que la concentració del 20-S a Treball «no era pacífica»

La Guàrdia Civil torna a ser protagonista aquest dimecres al Tribunal Suprem, en una setmana en què la Fiscalia espera poder apuntalar el seu relat gràcies a la trentena d'agents que han de passar per la sala segona de l'alt tribunal. El primer en declarar ha estat l'agent responsable d'un escorcoll en una nau industrial a Bigues i Riells, on es van decomissar uns deu milions de paperetes i 100.000 sobres amb el logotip de la Generalitat. Ha explicat que dies abans d'entrar a l'edifici ja el vigilaven i van veure com hi entrava i en sortia gent, entre ells l'actual president de la Generalitat, Quim Torra. 

El segon agent citat va ser l'encarregat de l'escorcoll al Departament de Treball el 20 de setembre i d'analitzar els correus de l'exconsellera Dolors Bassa. Ha admès que el registre es va fer amb "total normalitat" però que a mesura que avançava la jornada es van començar a veure mostres de "rebuig" davant la presència de la Guàrdia Civil. "Totes les parets per on passàvem s'omplen de pamflets i eslògans de 'votarem'". A fora, ha relatat, el nombre de concentrats era "important". "La concentració de persones dificultava la nostra sortida", ha assegurat, i ha dit que la gent els insultava i cridava en contra seva. "No podíem sortir sense que hi hagués conflicte amb aquesta gent", ha assegurat. 

Per sortir, l'agent ha dit que el personal del Departament els va proposar una ruta per sortir. Van sortir pel pàrquing, que comunicava amb el pàrquing de l'edifici adjacent i permetia sortir per la ronda del Litoral de Barcelona. "Es va examinar aquesta via, es va donar el vistiplau, i vam sortir per allà per evitar el conflicte", ha dit, i ha insistit que van tenir dificultats a sortir perquè hi havia entre 300-400 persones i tenien tallat l'accés a la sortida. "No podíem sortir amb els vehicles sense que hi hagués aldarulls", ha assegurat, i ha assegurat que "no definiria la concentració com a pacífica" perquè la gent els insultava i cridava. El tercer agent citat, també implicat en l'escorcoll, ha avalat el relat del segon. 

Els vehicles, del carrer al pàrquing?

A preguntes de l'advocat de Dolors Bassa, Mariano Bergés, l'agent de la Guàrdia Civil ha hagut de desenvolupar una mica més la seva sortida del Departament de Treball. Bergés li ha preguntat pels vehicles i l'agent ha explicat que els van aparcar a fora, on es va començar a concentrar gent que, més tard, els va impedir sortir amb normalitat.

"Quan vam arribar vam aparcar davant de l'edifici. Vam fer l'escorcoll i ja no vaig tornar a veure els vehicles fins que ja estaven dins del pàrquing de la conselleria per sortir per la via que ens havien proporcionat", ha explicat el guàrdia civil. "És a dir, agafen els cotxes, entren al pàrquing i surten del pàrquing?", ha preguntat l'advocat. L'agent ha admès que ell no ho va veure i ha deduït que van ser els cossos de seguretat els qui els van introduir al pàrquing. 

L'anàlisi dels correus de Bassa

Pel que fa als correus electrònics de Dolors Bassa analitzats -aquells relacionats amb la investigació de l'1-O, segons l'agent-, ha explicat que n'hi havia un de la consellera enviat al secretari general de CCOO, Javier Pacheco, on l'informava del dret dels treballadors a absentar-se de la feina durant unes hores l'1-O per poder anar a votar.

El tercer testimoni, relacionat amb els mateixos fets, ha anat una mica més enllà i ha assegurat que Bassa va donar "instruccions" sobre el dret dels treballadors d'anar a votar l'1-O. A preguntes de les defenses, però, ha començat a dubtar: "No recordo si el correu va ser enviat o rebut per Bassa, això consta a la capçalera del correu", ha admès. I ha matisat: "No sé si al correu dona instruccions. L'advocat de Dolors Bassa li ha recordat que el correu deia que "es podia fer difusió d'aquests drets si es considerava oportú". 

En un altre correu, que l'agent ha repassat a preguntes de la Fiscalia, Bassa "va donar indicacions sobre la vaga del 3-O i informava que la Generalitat s'hi havia adherit". L'agent ha dit també que en un correu es donaven instruccions que s'havien de seguir des del Departament de cara a la nova República. Per últim, en un altre correu del 21 de setembre sobre els aldarulls a la conselleria, es felicita els treballadors de Treball per la reacció davant "un acte injust de la Fiscalia". 

Les defenses denuncien indefensió

Si la jornada d'ahir ja va estar marcada per la tensió entre les defenses i Manuel Marchena, la d'avui ha començat seguint la mateixa tònica. La més bel·ligerant ha estat Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, que ha denunciat "indefensió" perquè als testimonis citats per la Fiscalia se'ls pregunta per elements que no estaven previstos. Quan ha volgut fer constar aquesta queixa, s'ha tornat a enganxar amb Marchena, que li ha dit -sense estar-hi d'acord- que queda constància de la seva crítica. 

En una atenció als mitjans ahir al vespre, Roig va lamentar que Marchena, "no permet exercir el dret a la defensa àmpliament" ja que no deixa "contradir" les versions dels agents de la Guàrdia Civil amb la documentació i imatges de les actuacions policials. La lletrada del president d'Òmnium ja va fer constar la queixa per escrit la setmana passada i ho ha tornat a dir a la sessió d'aquest dimarts durant la compareixença d'un dels policies. L'advocat Andreu Van den Eynde, representant d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, també ha fet constar aquesta queixa durant la sessió d'avui.

Examen a la Fiscalia

La Fiscalia se la juga en les properes dues setmanes. Ahir ja van començar a desfilar els primers agents de la Guàrdia Civil que van ser sobre el terreny la tardor del 2017. Amb la lliçó ben apresa i sota la batuta dels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, els policies de la benemèrita han retratat, sobre el 20-S, una autèntica pel·lícula de terror. Cara a cara amb les defenses, que comencen a perdre la paciència amb Marchena, però, han aparegut les contradiccions, els matisos i els nervis. Ara per ara, la malversació sense aparèixer.