27
de maig
de
2019, 00:04
Actualitzat:
28
de maig,
11:06h
Ernest Maragall s'ha imposat en la batalla de Barcelona. En les eleccions municipals més ajustades que es recorden a Barcelona -fins i tot més que les del 2015-, ERC ha aconseguit l'alcaldia de la capital catalana, anhelada des de la recuperació de la democràcia i que havia passat per mans socialistes, convergents i comunes, però no per les dels republicans. El triomf s'explica per la força de la marca, que avui és pal de paller de l'independentisme, i pel cognom Maragall, capaç d'aglutinar vot sobiranista i progressista, suma necessària per superar Ada Colau. Quatre anys després de plorar d'alegria a la mateixa seu de Fabra i Coats, l'alcaldessa ha viscut la jornada més amarga des que va fer el salt de l'activisme a la política institucional. L'excel·lent resultat de Jaume Collboni, convidat inesperat en l'escrutini, ha acabat tenint un pes capital en els resultats.
Barcelona en Comú no n'han tingut prou amb el potencial de l'alcaldessa, líder i síntesi d'un espai polític que a partir d'avui haurà de seure al divan per refundar-se, despullat com està de capitanejar espais de poder i influència a Catalunya. El triomf d'ERC (10 regidors i gairebé 5.000 vots més que els comuns), assolit en un context de més participació a la capital, deixa el projecte de Colau a mig fer. Els barcelonins no li han concedit un segon mandat per consolidar el trajecte de canvi iniciat fa quatre anys contra pronòstic. "He tingut l'honor de ser la primera dona alcaldessa d'aquesta ciutat", ha dit una Colau emocionada més enllà de la mitjanit, conscient que aquest cop guanyar era una gesta "molt més difícil" que el 2015. El testimoni torna a un Maragall, després que la progressió del PSC a Barcelona (8 regidors) hagi fet d'àrbitre fins al final.
Uns quants milers de vots han decidit l'alcalde de la capital després d'una campanya polaritzada, en la qual Colau havia aconseguit generar la percepció que escurçava la diferència amb el partit d'Oriol Junqueras, favorit en la majoria d'enquestes. Però l'esprint dels comuns, encomanats a la figura de l'alcaldessa, i el discurs del viratge practicat en les polítiques públiques no han estat suficients per retenir l'alcaldia. A Colau l'ha desgastada també el resultat a l'alça de Collboni -amb qui manté una frontera porosa de vots-, que ha tret rendiment a l'efecte Pedro Sánchez i ha sorprès tots els adversaris. Amb un PSC tan reforçat -també als comicis europeus- i ERC igualment musculada, retenir l'alcaldia era un exercici titànic per a Colau. Tot i així, els comuns s'han imposat en sis dels deu districtes.
ERC pilotarà els pactes, els comuns s'ofereixen
Maragall -primer alcalde d'ERC a Barcelona des del 1939- tindrà al seu davant un consistori fragmentat: Manuel Valls, protagonista d'una operació fallida, només ha estat capaç de millorar discretament els resultats de Carina Mejías (6 regidors); el PP ha perdut força i ha entrat al consistori per 45 vots (2 regidors); i la CUP no ha obtingut representació, com Jordi Graupera. L'alcaldable republicà, doncs, pilotarà la política de pactes. I aquesta serà la gran decisió que haurà de prendre ERC en les pròximes setmanes: decidir si voldrà governar en solitari, buscar una entesa progressista de la mà de la segona força més votada -Colau ja ha subratllat la majoria progressista del consistori per formar un acord "ampli i transversal"- o explorar una aliança en clau independentista amb Junts per Catalunya (JxCat), com la que ara sosté el Govern de la Generalitat. La majoria de 21 regidors no suma amb cap de les dues forces.
Per no perdre Barcelona, els comuns han carregat les tintes en campanya contra Maragall i el Govern de la Generalitat. Conscient dels dards i de les conseqüències d'incorporar Elisenda Alamany a la llista, el cap de llista ja havia insinuat aquesta setmana que, si calia, governaria l'Ajuntament en minoria. Els republicans tampoc no han mogut ni un dit tampoc per flirtejar amb JxCat, encara menys després de comprovar els dards enviats per Elsa Artadi en la cursa electoral. El tàndem entre Joaquim Forn i l'exconsellera -que ha assumit quasi tot el pes de la campanya- s'ha quedat lluny d'uns bons resultats, sense opcions de competir, com sí que havia fet Xavier Trias. Uns resultats tan discrets d'Artadi (5 regidors) són una altra clau per entendre el trajecte cap a l'alcaldia de Maragall. La meitat de representació que fa quatre anys indica l'abast del retrocés.
Puigdemont, capità d'un partit empetitit
No és estrany que aquest diumenge a la nit Artadi i el seu equip -connectats amb el Press Club de Brussel·les, quarter general del recompte europeu de JxCat- hagin volgut situar el focus en la victòria de Carles Puigdemont de forma incontestable en les eleccions europees a Catalunya. El vot antirepressiu ha fet costat de forma clara a l'expresident -amb gairebé un milió de vots-, per bé que també ha premiat Junqueras, avui dipositari del poder als dos costats de la plaça de Sant Jaume des de la cel·la de Soto del Real. Puigdemont, en canvi, és el capità d'un partit que ha empetitit. L'antic poder convergent als ens municipals i supramunicipals s'ha transformat.
Assumint realitats diferents, Puigdemont i Junqueras s'han guanyat a les urnes el dret de ser eurodiputats. La doble cita del 26-M constata que el nom de Puigdemont manté el vigor electoral i que ERC s'ha fet gran, també al conjunt del territori. Només el lideratge del dirigent exiliat a Waterloo en els comicis comunitaris aconsegueix contestar l'ascens dels de Junqueras i maquilla la reculada general de JxCat.
Tomb a Lleida, sorpresa a Terrassa, incògnita a Badalona
L'escrutini certifica la tendència a l'alça d'ERC, apuntat en les eleccions espanyoles del 28-A. Els republicans han superat en més de 250.000 vots JxCat arreu del mapa català. El PSC ha estat la segona força de les municipals i és qui aglutinarà més diputats a la Diputació de Barcelona. Alguns resultats del mapa de les municipals escenifiquen el duel entre els dos primers partits. Es visualitza clarament en el tomb experimentat a Lleida, feu socialista quan Àngel Ros comandava la Paeria. El desgast per la complexa transició després de Ros ha permès a ERC convertir-se en la força més votada i capitanejar possibles aliances per formar un govern de perfil independentista. A Tarragona, ERC també ha complicat la vida al socialista Josep Fèlix Ballesteros, a qui ha discutit la victòria fins a l'últim moment.
A Girona, feu de Puigdemont, l'Ajuntament quedarà en mans de l'independentisme amb Marta Madrenas, tot i l'ascens socialista. És una de les poques bones notícies per a JxCat, que també resisteix a Igualada -malgrat perdre la majoria absoluta-, Reus i Sant Cugat, ciutats on conservarà l'alcaldia. Mentre a Vic l'espai postconvergent governarà sense dificultats, a Manresa, la contesa amb ERC ha estat tan ajustada -la diferència ha estat tan sols per 11 vots- que els republicans han aconseguit capgirar l'escrutini i prendre la vara a Valentí Junyent.
A la corona metropolitana, la progressió del PSC és més que notable, a costa dels comuns. Els socialistes revaliden les alcaldies de l'Hospitalet (Núria Marín), Santa Coloma de Gramenet (Núria Parlon) i Cornellà (Antonio Balmón), així com la de Granollers -on refermen majories-, mentre que tornaran al poder a Sabadell. A Terrassa, en canvi, el gran triomfador ha estat l'excalcalde Jordi Ballart, capaç de protagonitzar una de les sorpreses de les municipals. Ballart va deixar el PSC després de l'aplicació de l'article 155 i, amb una marca nova, ha trencat tots els pronòstics. A la cocapital del Vallès Occidental, una de les confluències referents dels comuns, Terrassa en Comú, ha obtingut suports residuals. La regressió de l'espai capitanejat per Colau al territori és palpable: després de l'adeu de Xavier Domènech, la formació no ha aconseguit la fortalesa necessària per crear estructura a escala catalana.
L'escenari més particular es dibuixa a Badalona, on ERC no ha aconseguit que la fórmula de coalició amb l'exalcaldessa Dolors Sabater hagi fet que la llista més votada sigui d'esquerres. Presentant-se junts, els republicans i l'esquerra alternativa han sumat menys que per separat el 2015. El beneficiat ha estat Xavier García Albiol, altre cop el candidat amb més suports, per a alegria d'un PP sense cap motiu més per somiure a Catalunya. El dirigent popular no suma majoria absoluta i la clau del govern municipal la tindrà el PSC. Els socialistes, que van tancar el mandat a l'alcaldia, hauran de decidir si tornen el favor de la moció de censura a Albiol.
La sacsejada del mapa del poder local a Catalunya és profunda, començant per Barcelona. Maragall serà alcalde, Colau s'ha quedat a mig camí. La seva etapa no ha rebut l'aval de la ciutadania, com tampoc ho ha aconseguit Manuel Carmena a Madrid. Les alcaldesses que van connectar les capitals catalana i espanyola fa quatre anys deixen pas.
Barcelona en Comú no n'han tingut prou amb el potencial de l'alcaldessa, líder i síntesi d'un espai polític que a partir d'avui haurà de seure al divan per refundar-se, despullat com està de capitanejar espais de poder i influència a Catalunya. El triomf d'ERC (10 regidors i gairebé 5.000 vots més que els comuns), assolit en un context de més participació a la capital, deixa el projecte de Colau a mig fer. Els barcelonins no li han concedit un segon mandat per consolidar el trajecte de canvi iniciat fa quatre anys contra pronòstic. "He tingut l'honor de ser la primera dona alcaldessa d'aquesta ciutat", ha dit una Colau emocionada més enllà de la mitjanit, conscient que aquest cop guanyar era una gesta "molt més difícil" que el 2015. El testimoni torna a un Maragall, després que la progressió del PSC a Barcelona (8 regidors) hagi fet d'àrbitre fins al final.
Uns quants milers de vots han decidit l'alcalde de la capital després d'una campanya polaritzada, en la qual Colau havia aconseguit generar la percepció que escurçava la diferència amb el partit d'Oriol Junqueras, favorit en la majoria d'enquestes. Però l'esprint dels comuns, encomanats a la figura de l'alcaldessa, i el discurs del viratge practicat en les polítiques públiques no han estat suficients per retenir l'alcaldia. A Colau l'ha desgastada també el resultat a l'alça de Collboni -amb qui manté una frontera porosa de vots-, que ha tret rendiment a l'efecte Pedro Sánchez i ha sorprès tots els adversaris. Amb un PSC tan reforçat -també als comicis europeus- i ERC igualment musculada, retenir l'alcaldia era un exercici titànic per a Colau. Tot i així, els comuns s'han imposat en sis dels deu districtes.
Ada Colau, amb la plana major de Barcelona en Comú, a la seu de Fabra i Coats. Foto: Adrià Costa
ERC pilotarà els pactes, els comuns s'ofereixen
Maragall -primer alcalde d'ERC a Barcelona des del 1939- tindrà al seu davant un consistori fragmentat: Manuel Valls, protagonista d'una operació fallida, només ha estat capaç de millorar discretament els resultats de Carina Mejías (6 regidors); el PP ha perdut força i ha entrat al consistori per 45 vots (2 regidors); i la CUP no ha obtingut representació, com Jordi Graupera. L'alcaldable republicà, doncs, pilotarà la política de pactes. I aquesta serà la gran decisió que haurà de prendre ERC en les pròximes setmanes: decidir si voldrà governar en solitari, buscar una entesa progressista de la mà de la segona força més votada -Colau ja ha subratllat la majoria progressista del consistori per formar un acord "ampli i transversal"- o explorar una aliança en clau independentista amb Junts per Catalunya (JxCat), com la que ara sosté el Govern de la Generalitat. La majoria de 21 regidors no suma amb cap de les dues forces.
Per no perdre Barcelona, els comuns han carregat les tintes en campanya contra Maragall i el Govern de la Generalitat. Conscient dels dards i de les conseqüències d'incorporar Elisenda Alamany a la llista, el cap de llista ja havia insinuat aquesta setmana que, si calia, governaria l'Ajuntament en minoria. Els republicans tampoc no han mogut ni un dit tampoc per flirtejar amb JxCat, encara menys després de comprovar els dards enviats per Elsa Artadi en la cursa electoral. El tàndem entre Joaquim Forn i l'exconsellera -que ha assumit quasi tot el pes de la campanya- s'ha quedat lluny d'uns bons resultats, sense opcions de competir, com sí que havia fet Xavier Trias. Uns resultats tan discrets d'Artadi (5 regidors) són una altra clau per entendre el trajecte cap a l'alcaldia de Maragall. La meitat de representació que fa quatre anys indica l'abast del retrocés.
Puigdemont, capità d'un partit empetitit
No és estrany que aquest diumenge a la nit Artadi i el seu equip -connectats amb el Press Club de Brussel·les, quarter general del recompte europeu de JxCat- hagin volgut situar el focus en la victòria de Carles Puigdemont de forma incontestable en les eleccions europees a Catalunya. El vot antirepressiu ha fet costat de forma clara a l'expresident -amb gairebé un milió de vots-, per bé que també ha premiat Junqueras, avui dipositari del poder als dos costats de la plaça de Sant Jaume des de la cel·la de Soto del Real. Puigdemont, en canvi, és el capità d'un partit que ha empetitit. L'antic poder convergent als ens municipals i supramunicipals s'ha transformat.
Eufòria a la seu electoral d'ERC pels resultats a les municipals. Foto: Bernat Cedó
Assumint realitats diferents, Puigdemont i Junqueras s'han guanyat a les urnes el dret de ser eurodiputats. La doble cita del 26-M constata que el nom de Puigdemont manté el vigor electoral i que ERC s'ha fet gran, també al conjunt del territori. Només el lideratge del dirigent exiliat a Waterloo en els comicis comunitaris aconsegueix contestar l'ascens dels de Junqueras i maquilla la reculada general de JxCat.
Tomb a Lleida, sorpresa a Terrassa, incògnita a Badalona
L'escrutini certifica la tendència a l'alça d'ERC, apuntat en les eleccions espanyoles del 28-A. Els republicans han superat en més de 250.000 vots JxCat arreu del mapa català. El PSC ha estat la segona força de les municipals i és qui aglutinarà més diputats a la Diputació de Barcelona. Alguns resultats del mapa de les municipals escenifiquen el duel entre els dos primers partits. Es visualitza clarament en el tomb experimentat a Lleida, feu socialista quan Àngel Ros comandava la Paeria. El desgast per la complexa transició després de Ros ha permès a ERC convertir-se en la força més votada i capitanejar possibles aliances per formar un govern de perfil independentista. A Tarragona, ERC també ha complicat la vida al socialista Josep Fèlix Ballesteros, a qui ha discutit la victòria fins a l'últim moment.
A Girona, feu de Puigdemont, l'Ajuntament quedarà en mans de l'independentisme amb Marta Madrenas, tot i l'ascens socialista. És una de les poques bones notícies per a JxCat, que també resisteix a Igualada -malgrat perdre la majoria absoluta-, Reus i Sant Cugat, ciutats on conservarà l'alcaldia. Mentre a Vic l'espai postconvergent governarà sense dificultats, a Manresa, la contesa amb ERC ha estat tan ajustada -la diferència ha estat tan sols per 11 vots- que els republicans han aconseguit capgirar l'escrutini i prendre la vara a Valentí Junyent.
A la corona metropolitana, la progressió del PSC és més que notable, a costa dels comuns. Els socialistes revaliden les alcaldies de l'Hospitalet (Núria Marín), Santa Coloma de Gramenet (Núria Parlon) i Cornellà (Antonio Balmón), així com la de Granollers -on refermen majories-, mentre que tornaran al poder a Sabadell. A Terrassa, en canvi, el gran triomfador ha estat l'excalcalde Jordi Ballart, capaç de protagonitzar una de les sorpreses de les municipals. Ballart va deixar el PSC després de l'aplicació de l'article 155 i, amb una marca nova, ha trencat tots els pronòstics. A la cocapital del Vallès Occidental, una de les confluències referents dels comuns, Terrassa en Comú, ha obtingut suports residuals. La regressió de l'espai capitanejat per Colau al territori és palpable: després de l'adeu de Xavier Domènech, la formació no ha aconseguit la fortalesa necessària per crear estructura a escala catalana.
L'escenari més particular es dibuixa a Badalona, on ERC no ha aconseguit que la fórmula de coalició amb l'exalcaldessa Dolors Sabater hagi fet que la llista més votada sigui d'esquerres. Presentant-se junts, els republicans i l'esquerra alternativa han sumat menys que per separat el 2015. El beneficiat ha estat Xavier García Albiol, altre cop el candidat amb més suports, per a alegria d'un PP sense cap motiu més per somiure a Catalunya. El dirigent popular no suma majoria absoluta i la clau del govern municipal la tindrà el PSC. Els socialistes, que van tancar el mandat a l'alcaldia, hauran de decidir si tornen el favor de la moció de censura a Albiol.
La sacsejada del mapa del poder local a Catalunya és profunda, començant per Barcelona. Maragall serà alcalde, Colau s'ha quedat a mig camí. La seva etapa no ha rebut l'aval de la ciutadania, com tampoc ho ha aconseguit Manuel Carmena a Madrid. Les alcaldesses que van connectar les capitals catalana i espanyola fa quatre anys deixen pas.