Guardiola glossa Camps i Rackete en l'entrega de la medalla d'or del Parlament als dos activistes
Pep Guardiola, en el seu discurs al Parlament
|
Adrià Costa
Aida Morales / Sara González
10
de setembre
de
2019, 22:22
Actualitzat:
11
de setembre,
14:14h
"Sortiu i rescateu". Com si d'un petit homenatge es tractés, Pep Guardiola ha aprofitat l'oportunitat que li brindava el Parlament per encoratjar les persones que diàriament salven vides al Mediterrani, reversionant la cèlebre frase que el seu mentor Johan Cruyff va dir als membres del Barça del Dream Team el 1992 quan sortien a disputar la final de la Champions a l'estadi de Wembley. Era un moment decisiu, com també ho és cada minut al Mediterrani amb la gravetat que hi afegeixen vides en joc. Guardiola posava els peus aquest dimarts a la cambra catalana per glossar la figura dels activistes Òscar Camps i Carola Rackete, que han rebut de la mà del president, Roger Torrent, la medalla d'or del Parlament, la seva màxima distinció.
Malgrat que cap comparació futbolística és capaç d'equiparar-se amb el fet que, des del 2014, més de 18.000 persones han perdut la vida al mar Mediterrani -només segons dades oficials, que no incorporen els milers de desapareguts-, Guardiola no se n'ha pogut estar. Ve d'ofici, diuen. L'exentrenador del F.C.Barcelona ha parlat sincer, amb el cor, però també contundent a través de les paraules que David Fernàndez li ha ajudat a esculpir en un discurs que no ha deixat de tenir un caràcter punyent. "Deixeu de tirar pilotes fora", ha recriminat als governs. També al de Pedro Sánchez.
Camps deia, segons ha recordat el de Santpedor, que "abans serien presos que còmplices", i també ha parafrasejat Rackete quan ha denunciat la xenofòbia i les polítiques -massa "estrictes"- que la ultradreta usa per demolir els valors europeus. Al final, ha lamentat, tot és qüestió d'una ètica que, com la de la vicepresidenta Carmen Calvo, "desconeix les lleis del mar". I quin mar? Doncs el mar que plora, tal com tan bé ha recordat durant l'acte el músic i compositor català Joan Dausà.
"Com plora el mar quan veu un cos que cau i un altre cos que cau i la mort amb gust de sal s'escola gola avall", diu la cançó que ha estat la banda sonora de l'acte. No han fet falta gaires paraules més, només les crues imatges que han acompanyat els versos i el nus a la gola dels assistents, majoritàriament voluntaris d'Open Arms, que uniformats s'han barrejat amb els vestits i corbates de consellers i representants polítics. Un reconeixement buscat i merescut que, no obstant això, encara xoca constantment amb el tarannà restrictiu de governs i legislacions. Perquè, "quin és el permís per rescatar?". De nou, la frase de Calvo caient a plom a l'auditori.
"A l'alta mar no es dona permís"
La legislació i l'actitud dels governs barra el pas a l'ètica i, el més greu, emboira el respecte als drets humans. Amb el to serè i àgil, Guardiola tampoc se n'ha volgut estar, i ha aprofitat l'oportunitat per recordar que "a l'alta mar no es dona permís perquè és obligació imprescriptible rescatar". La realitat, però, és més crua i, de la mateixa manera que s'ha constatat aquest estiu, el mar no deixa de plorar per les injustícies quan es "denega una altra vegada més l'auxili".
Plora el mar, però la cançó de Dausà segueix. "No entenc aquests humans". I segurament Guardiola tampoc. Ni ell, ni el Parlament ni el Govern, segons ha manifestat el seu president, Roger Torrent. Ni tampoc Open Arms, Òscar Camps ni Carola Rackete. Encara menys les persones que fugen de la misèria, la guerra i els desastres climàtics. Es tracta, segons han denunciat l'activista, d'un drama que continua i s'incrementa, tot i que en el cas del Parlament, la cançó acaba en poc més de tres minuts. "Com plora el mar, i les balenes que tants cops va dibuixar se l'emporten quan ja tot ha passat. I el mar és un mirall, i es fa un silenci llarg i blau". Silenci, doncs, i un pensament profund per a tots ells. D'entrada, pels 18.000 que ja no hi són i els milers que mai es van trobar. "Sortiu i rescateu".
