La gestió 100% pública dels serveis, una reivindicació majoritària i transversal

Una majoria dels catalans defensa que els serveis públics es gestionin de forma totalment pública, sense externalitzacions. Així ho acrediten diverses enquestes recents que acrediten un suport molt transversal a una demanda de molta actualitat arran de la sentència que manté en mans d'Agbar la concessió de l'aigua a l'àrea metropolitana o les mobilitzacions contra la llei Aragonès, com una manifestació a Barcelona diumenge passat.

Una de les enquestes que ho acrediten és l'Observatori de Política Municipal de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), fet públic a principis d'abril -per bé que és parcial, ja que no inclou respostes de Barcelona-. Una de les preguntes demanava com hauria de gestionar l'administració els serveis públics, una qüestió davant la qual el 57,9% responia que de forma directament pública, per davant del 30,6% que defensava mantenir la gestió públic-privada o el 9% partidari de privatitzar determinats serveis.

Per més o menys marge, però, la majoria favorable a les internalitzacions es reproduïa en tots els electorats -en alguns, amb poques mostres-, des del 50,2% de CiU -el referent són les eleccions municipals del 2015, quan la federació nacionalista seguia unida- o el 50,5% de Cs fins al 70,3% de la CUP o el 65% dels comuns. Entremig, els votants d'ERC (57,6%), PP (58%) i PSC (62,1%). La privatització, en tot cas, era una opció amb suport quasi irrisori en tots els casos.

Gestió pública de la sanitat

De forma més concreta, el baròmetre sanitari de Catalunya pregunta sobre quina hauria de ser la forma de gestió de la sanitat pública. En l'edició del 2018, un 58,4% molt similar a l'anterior enquesta prefereix que ho faci directament l'administració pública, mentre que un 14,7% ho cediria a empreses sense ànim de lucre, un 12,8%, a l'empresa privada, i la resta no hi troba diferències o no ho sap.

De nou, pràcticament tots els electorats es decanten per la gestió 100% pública, per bé que, en aquest cas, aquesta opció no arriba a la meitat de les respostes entre els votants de Cs (46,8%) i PP (30,5%). En la resta, però, el suport és nítidament majoritari, amb el 57,9% entre l'electorat de JxCat, el 67,9% en el d'ERC, el 70,8% en el del PSC, el 80,2% en el dels comuns i el 81,1% en el de la CUP. I això que la xarxa d'hospitals concertats és extensa i consolidada i cap dels grans partits la qüestiona.
 
En el cas de l'ensenyament, només l'enquesta òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del 2019 pregunta sobre com hauria de ser la seva gestió. La formulació de la pregunta, però, és dubtosa, ja que pregunta per tot el sistema educatiu -no només el públic- i no contempla totes les opcions possibles, sinó tan sols tres escenaris: gestió 100% pública de tots els centres -prohibint els privats-; mantenir el model de gestió pública, concertada i privada en paral·lel; o privatitzar-los tots.

El debat actual, en tot cas, versa en si cal retirar els concerts actuals, per oferir una sola línia pública, o mantenir-los, independentment de si, a banda, hi ha centres funcionant amb l'únic suport econòmic de les quotes privades dels alumnes. Una opció que no es contempla. I malgrat tot, l'opció de tancar els centres privats i oferir només l'escola 100% pública rep el 47% de les edicions, a poques dècimes del 50,8% que mantindria l'actual triple línia -només un 1% ho vol tot privat-.

Suport rellevant a una sola línia educativa

Fins i tot l'opció de limitar l'oferta a l'escola pública rep un suport ajustadament majoritari entre els electorats del PSC (50,5%) i ERC (51,4%), i força hegemònic entre els dels comuns (64,8%) i la CUP (72%). En canvi, dos terços dels votants de Cs i JxCat mantindrien l'actual fórmula. En el cas del PP, la mostra és molt petita, de tan sols 15 respostes, cosa que treu rellevància al resultat conforme la majoria dels seus electors voldrien només escola pública.
 
Sigui com sigui, el discurs dels que defensen la gestió privada o concertada conforme aquesta funciona millor o és més eficient no qualla en la societat i només ho creu prop d'una quarta part dels catalans. Tan sols ho defensa un 23,3% dels enquestats pel CEO en el sondeig sobre percepció de les polítiques públiques i valoració del Govern 2018. En canvi, un 38,3% creu que funcionen igual i fins a un 27,9% afirma que els serveis gestionats de forma privada funcionen pitjor, més i tot que els que asseguren el contrari.

I en aquest cas hi ha poques diferències entre electorats. Només entre els votants de Cs i PP n'hi ha més que creuen que la gestió privada funciona millor que els que opinen que funciona pitjor i, tot i això, els defensors de la millor gestió per part d'empreses i organitzacions privades tan sols suposen respectivament un 28,3% i un 21,4% del total dels dos electorats. En la resta de casos, els crítics amb la gestió privada són més que els seus defensors, en especial entre els votants dels comuns (49,6%) i de la CUP (57,7%).
 
Per avalar les seves demandes, l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública va encarregar una enquesta a Gesop que ha fet pública aquesta setmana i segons la qual un 80,6% dels catalans defensen que la gestió de l'aigua sigui directament pública i tan sols un 10,9% prefereix la gestió privada del servvei. Aquelles persones que ja reben un servei gestionat públicament encara defensen més aquest model (85,3%) per tal que el servei "tingui un preu raonable i se'n faci un repartiment equitatiu i un ús ambientalment responsable".