20
de desembre
de
2019, 10:09
Actualitzat:
18:05h
L'independentisme segueix sense ser majoritari, ja que un 43,7% dels catalans defensa que el país esdevingui independent i un 47,9% ho rebutja. Així ho assenyala el tercer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del 2019, fet públic aquest divendres i que és la primera enquesta de l'organisme feta després de la sentència de l'1-O i de les eleccions del 10-N. En concret, el treball de camp va ser del 14 de novembre al 5 de desembre.
Un fet que contrasta amb els possibles resultats d'unes noves eleccions al Parlament, en les quals les tres forces independentistes podrien sumar per primer cop més del 50% dels vots. Un fet que el director del CEO, Jordi Argelaguet, atribueix a que l'independentisme està més mobilitzat i té més incentius per anar a les urnes. Igualment, opina que la creença conforme la sentència del procés catapultaria el "sí" no era realista, ja que els darrers anys han tingut lloc diversos fets polítics que no han trencat l'empat permanent entre partidaris i detractors de la independència.
En l'anterior baròmetre, el "no" a la independència s'havia imposat per primer cop des del referèndum de l'1-O. Un 48,3% dels enquestats rebutjava la República catalana i un 44% la defensava, tot i que, des de llavors, s'han publicat dues enquestes més del CEO de diferent tipus i resultat dispar respecte aquesta qüestió. En les dues, però, havien fet el treball de camp abans de la sentència de l'1-O.
La primera va ser l'enquesta sobre cosmpolitisme i localisme, segons la qual la diferència a favor del "no" encara era major, amb un 49,3% d'adhesions per un 40,3% a favor del "sí". En canvi, pel que fa a les respostes a Catalunya a l'enquesta "Percepció sobre el debat territorial a Espanya 2019", elaborada a tot l'Estat, l'independentisme s'imposava amb un 49% de suport i un 41% de rebuig. En realitat, però, les dues enquestes apuntaven, si s'analitzaven bé, a un empat entre les dues opcions.
Sigui com sigui, sí que hi hagut cert repunt en favor de l'independentisme pel que fa a la pregunta amb resposta múltiple. En aquest cas, els que prioritzen l'estat independent com a forma d'encaix amb l'Estat passen del 34,5% al 36,7%, mentre que els federalistes cauen del 24,5% al 21,7%. Enmig, els autonomistes s'inflen lleugerament del 27% al 28%. Els partidaris que Catalunya sigui una mera regió d'Espanya segueixen sent residuals, un 5,9%.
En relació als sentiments viscuts entre la sentència, les protestes posteriors i les eleccions del 10-N, els sentiments són dispars segons els electorats. Davant la condemna, els votants independentistes i, en menor mesura, dels comuns van sentir ràbia, vergonya i tristesa, mentre que els unionistes estan més dividits i només els electors del PP senten certa satisfacció.
En canvi, la concentració del Tsunami Democràtic a l'aeroport va despertar sentiments positius a l'independentisme i negatius a l'unionisme, mentre els comuns es mostren dividits. Pel que fa als aldarulls en les mobilitzacions, l'unionisme i els comuns van sentir sobretot ràbia i tristesa, mentre que l'independentisme estava dividit, a excepció del votant de la CUP, decantant cap a la satisfacció. Quant a l'actuació policial, però, el rebuig és més clar encara, sobretot entre l'independentisme i els comuns, mentre que tan sols els votants del PP n'estaven contents.
Preguntats per quines són les accions més eficaces políticament, les més avalades globalment són la votació en eleccions, la participació en manifestacions autoritzades o la col·laboració en associacions. En canvi, només els votants de JxCat i la CUP aproven majoritàriament els talls de carreteres i vies de tren, tan sols els cupaires avalen el boicot de certs productes i cap electorat creu que sigui útil causar danys a les coses -el votant de la CUP és el que ho puntua més alt, però tan sols amb un 3,75 sobre 10.
Un fet que contrasta amb els possibles resultats d'unes noves eleccions al Parlament, en les quals les tres forces independentistes podrien sumar per primer cop més del 50% dels vots. Un fet que el director del CEO, Jordi Argelaguet, atribueix a que l'independentisme està més mobilitzat i té més incentius per anar a les urnes. Igualment, opina que la creença conforme la sentència del procés catapultaria el "sí" no era realista, ja que els darrers anys han tingut lloc diversos fets polítics que no han trencat l'empat permanent entre partidaris i detractors de la independència.
En l'anterior baròmetre, el "no" a la independència s'havia imposat per primer cop des del referèndum de l'1-O. Un 48,3% dels enquestats rebutjava la República catalana i un 44% la defensava, tot i que, des de llavors, s'han publicat dues enquestes més del CEO de diferent tipus i resultat dispar respecte aquesta qüestió. En les dues, però, havien fet el treball de camp abans de la sentència de l'1-O.
La primera va ser l'enquesta sobre cosmpolitisme i localisme, segons la qual la diferència a favor del "no" encara era major, amb un 49,3% d'adhesions per un 40,3% a favor del "sí". En canvi, pel que fa a les respostes a Catalunya a l'enquesta "Percepció sobre el debat territorial a Espanya 2019", elaborada a tot l'Estat, l'independentisme s'imposava amb un 49% de suport i un 41% de rebuig. En realitat, però, les dues enquestes apuntaven, si s'analitzaven bé, a un empat entre les dues opcions.
Sigui com sigui, sí que hi hagut cert repunt en favor de l'independentisme pel que fa a la pregunta amb resposta múltiple. En aquest cas, els que prioritzen l'estat independent com a forma d'encaix amb l'Estat passen del 34,5% al 36,7%, mentre que els federalistes cauen del 24,5% al 21,7%. Enmig, els autonomistes s'inflen lleugerament del 27% al 28%. Els partidaris que Catalunya sigui una mera regió d'Espanya segueixen sent residuals, un 5,9%.
En relació als sentiments viscuts entre la sentència, les protestes posteriors i les eleccions del 10-N, els sentiments són dispars segons els electorats. Davant la condemna, els votants independentistes i, en menor mesura, dels comuns van sentir ràbia, vergonya i tristesa, mentre que els unionistes estan més dividits i només els electors del PP senten certa satisfacció.
En canvi, la concentració del Tsunami Democràtic a l'aeroport va despertar sentiments positius a l'independentisme i negatius a l'unionisme, mentre els comuns es mostren dividits. Pel que fa als aldarulls en les mobilitzacions, l'unionisme i els comuns van sentir sobretot ràbia i tristesa, mentre que l'independentisme estava dividit, a excepció del votant de la CUP, decantant cap a la satisfacció. Quant a l'actuació policial, però, el rebuig és més clar encara, sobretot entre l'independentisme i els comuns, mentre que tan sols els votants del PP n'estaven contents.
Preguntats per quines són les accions més eficaces políticament, les més avalades globalment són la votació en eleccions, la participació en manifestacions autoritzades o la col·laboració en associacions. En canvi, només els votants de JxCat i la CUP aproven majoritàriament els talls de carreteres i vies de tren, tan sols els cupaires avalen el boicot de certs productes i cap electorat creu que sigui útil causar danys a les coses -el votant de la CUP és el que ho puntua més alt, però tan sols amb un 3,75 sobre 10.