21
de desembre
de
2019, 18:00
Actualitzat:
18:12h
La imatge ja és icònica per a l'independentisme. La va distribuir Associated Press i s'hi veu Carles Puigdemont i Toni Comín fent-se una selfie amb els escons del Parlament Europeu com a paisatge. L'expresident de la Generalitat i l'exconseller de Salut ja estan acreditats com a eurodiputats a la cambra comunitària i enceten una nova etapa a l'exili. Una etapa en què el lideratge de Puigdemont dins de Junts per Catalunya (JxCat) queda -encara més- reforçat de cara al procés de reordenació i el torna a catapultar com a candidat a unes eleccions catalanes. Des de l'Eurocambra, asseguren a la cúpula de JxCat, apostarà per redoblar el pols a l'Estat. Un pols que s'allarga des del 2017.
"Sempre guanya", diagnostica un alt dirigent consultat per NacióDigital. "El que els fa més ràbia és que, quan sembla que ho té tot en contra, se n'acaba sortint", destaca un altre responsable de la formació. A Puigdemont li va costar fer el pas com a candidat a Europa -altres actius destacats de JxCat, com és el cas de Jordi Turull, es van oferir per la plaça-, i només el va fer quan damunt la seva taula hi va tenir dos informes encarregats a dos equips diferents que li garantien que podria accedir a l'acta d'eurodiputat. No ho ha pogut fer, però, fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat a favor de la immunitat d'Oriol Junqueras.
Només conèixer el veredicte, Puigdemont va donar ordres als seus advocats -Gonzalo Boye i Josep Costa- per tal d'accedir com més aviat millor al Parlament Europeu. Costa va volar divendres a primera hora fins a Brussel·les, on es va trobar amb Josep Rius, cap de gabinet de l'expresident en l'etapa a Palau i actualment director general d'Anàlisi i Prospectiva a Presidència. Tots tres formen part del seu nucli de confiança, juntament amb dirigents com Elsa Artadi, Albert Batet i Josep Maria Matamala. Són els que més van celebrar -juntament amb el president Quim Torra- el veredicte del TJUE, perquè no només li permetia accedir a l'Eurocambra, sinó també encetar una nova etapa.
"Farà el que millor sap fer: desafiar l'Estat", ressalta un dels consultats. Es dona per fet que hi haurà un acte polític de grans dimensions a Perpinyà -sense descartar l'estadi on juga l'equip de rugbi de la USAP- i que reprendrà el ritme de conferències en països europeus que ha deixat de fer des de la nova euroordre emesa per Pablo Llarena arran de la sentència del Tribunal Suprem. També es posarà al capdavant de l'estratègia del Consell per la República, aprovada la setmana passada i que inclou tant la posada en marxa d'una identitat digital com una estructura exterior pròpia.
Des de JxCat i l'entorn més proper a Puigdemont s'interpreta, a banda, que està "capitzalitzant" l'impacte del veredicte del TJUE. L'entrada de l'expresident i Comín es va produir just 24 hores abans de l'arrencada del congrés d'ERC, i ha monopolitzat portades i informatius. La intenció és adquirir definitivament la condició d'eurodiputat i assistir al ple que se celebra el 13 de gener a Estrasburg, ciutat a la qual no va entrar el 2 de juliol pel temor a ser detingut. Les coses han canviat molt en sis mesos i, amb el moviment de peces derivat de Luxemburg, el panorama se li ha aclarit molt.
Via lliure a JxCat
Quan Puigdemont es va reunir amb Artur Mas al juny per abordar la reordenació de JxCat, es va arribar a l'acord que el líder a l'exili enviaria una proposta a la direcció del PDECat per trobar l'encaix de totes les ànimes nacionalistes, inclosa la Crida Nacional per la República que lidera Jordi Sànchez des de Lledoners. Aquesta proposta no ha estat tramesa a la formació sorgida de l'antiga Convergència, però això no vol dir que Puigdemont no tingui una idea sobre què -i, sobretot, com- fer-ho. El paraigua més probable és el de JxCat, amb una sola estructura i lideratges clars.
El PDECat, la setmana passada, va aprovar per àmplia majoria el trànsit cap a les noves sigles sota el lideratge "indiscutible" de l'expresident, una proposta que per als més pragmàtics suposa "entregar les claus" del partit al líder a l'exili. "El triomf a Europa li permetrà fer i desfer", pronostica un dels consultats, que situa el gener com a mes clau per posar -definitivament- fil a l'agulla de la refundació de JxCat. El seu nom, a banda, torna a aparèixer en totes les travesses per liderar aquestes sigles en les properes eleccions al Parlament, encara sense data però probablement -com a tard- a la tardor.
La inhabilitació de Torra posa data de caducitat a la legislatura catalana, perquè el Tribunal Suprem la podria convertir en ferma al juliol, i la remor de comicis anticipats va agafant força. Amb Laura Borràs afectada per una investigació per presumptes contractes irregulars i els aspirants del PDECat -Damià Calvet i Àngels Chacón- poc madurs, el nom de Puigdemont irromp de nou. Si reordena JxCat segons els seus designis -amb un organigrama clar de president, secretari general, secretari d'organització i estructura territorial-, seguirà tenint les regnes des de l'exili.
"Sempre guanya", diagnostica un alt dirigent consultat per NacióDigital. "El que els fa més ràbia és que, quan sembla que ho té tot en contra, se n'acaba sortint", destaca un altre responsable de la formació. A Puigdemont li va costar fer el pas com a candidat a Europa -altres actius destacats de JxCat, com és el cas de Jordi Turull, es van oferir per la plaça-, i només el va fer quan damunt la seva taula hi va tenir dos informes encarregats a dos equips diferents que li garantien que podria accedir a l'acta d'eurodiputat. No ho ha pogut fer, però, fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat a favor de la immunitat d'Oriol Junqueras.
Només conèixer el veredicte, Puigdemont va donar ordres als seus advocats -Gonzalo Boye i Josep Costa- per tal d'accedir com més aviat millor al Parlament Europeu. Costa va volar divendres a primera hora fins a Brussel·les, on es va trobar amb Josep Rius, cap de gabinet de l'expresident en l'etapa a Palau i actualment director general d'Anàlisi i Prospectiva a Presidència. Tots tres formen part del seu nucli de confiança, juntament amb dirigents com Elsa Artadi, Albert Batet i Josep Maria Matamala. Són els que més van celebrar -juntament amb el president Quim Torra- el veredicte del TJUE, perquè no només li permetia accedir a l'Eurocambra, sinó també encetar una nova etapa.
"Farà el que millor sap fer: desafiar l'Estat", ressalta un dels consultats. Es dona per fet que hi haurà un acte polític de grans dimensions a Perpinyà -sense descartar l'estadi on juga l'equip de rugbi de la USAP- i que reprendrà el ritme de conferències en països europeus que ha deixat de fer des de la nova euroordre emesa per Pablo Llarena arran de la sentència del Tribunal Suprem. També es posarà al capdavant de l'estratègia del Consell per la República, aprovada la setmana passada i que inclou tant la posada en marxa d'una identitat digital com una estructura exterior pròpia.
Des de JxCat i l'entorn més proper a Puigdemont s'interpreta, a banda, que està "capitzalitzant" l'impacte del veredicte del TJUE. L'entrada de l'expresident i Comín es va produir just 24 hores abans de l'arrencada del congrés d'ERC, i ha monopolitzat portades i informatius. La intenció és adquirir definitivament la condició d'eurodiputat i assistir al ple que se celebra el 13 de gener a Estrasburg, ciutat a la qual no va entrar el 2 de juliol pel temor a ser detingut. Les coses han canviat molt en sis mesos i, amb el moviment de peces derivat de Luxemburg, el panorama se li ha aclarit molt.
Via lliure a JxCat
Quan Puigdemont es va reunir amb Artur Mas al juny per abordar la reordenació de JxCat, es va arribar a l'acord que el líder a l'exili enviaria una proposta a la direcció del PDECat per trobar l'encaix de totes les ànimes nacionalistes, inclosa la Crida Nacional per la República que lidera Jordi Sànchez des de Lledoners. Aquesta proposta no ha estat tramesa a la formació sorgida de l'antiga Convergència, però això no vol dir que Puigdemont no tingui una idea sobre què -i, sobretot, com- fer-ho. El paraigua més probable és el de JxCat, amb una sola estructura i lideratges clars.
El PDECat, la setmana passada, va aprovar per àmplia majoria el trànsit cap a les noves sigles sota el lideratge "indiscutible" de l'expresident, una proposta que per als més pragmàtics suposa "entregar les claus" del partit al líder a l'exili. "El triomf a Europa li permetrà fer i desfer", pronostica un dels consultats, que situa el gener com a mes clau per posar -definitivament- fil a l'agulla de la refundació de JxCat. El seu nom, a banda, torna a aparèixer en totes les travesses per liderar aquestes sigles en les properes eleccions al Parlament, encara sense data però probablement -com a tard- a la tardor.
La inhabilitació de Torra posa data de caducitat a la legislatura catalana, perquè el Tribunal Suprem la podria convertir en ferma al juliol, i la remor de comicis anticipats va agafant força. Amb Laura Borràs afectada per una investigació per presumptes contractes irregulars i els aspirants del PDECat -Damià Calvet i Àngels Chacón- poc madurs, el nom de Puigdemont irromp de nou. Si reordena JxCat segons els seus designis -amb un organigrama clar de president, secretari general, secretari d'organització i estructura territorial-, seguirà tenint les regnes des de l'exili.