Torra aspira a accelerar el procés mentre Puigdemont calibra l'avançament electoral
El president preveu aprofitar el veredicte del TSJC per refermar l'aposta per l'autodeterminació en ple clima de nous comicis; el líder de JxCat s'aferrarà a la immunitat i sospesa tornar a ser candidat
Els responsables de protocol de la Generalitat treballaven dijous a contrarellotge per tenir preparada l'escenografia per a la compareixença del president Quim Torra just després de ser condemnat per la pancarta del llaç groc. En un primer moment no hi havia prevista l'assistència de tots els membres del Govern, però van acabar asseguts tots davant del faristol. Es volia donar la imatge de suport a un president que ha mantingut una certa interinitat -derivada del respecte institucional cap a Carles Puigdemont, de qui no ha ocupat el despatx- en tot el mandat. Ara Torra aspira a accelerar cap a l'autodeterminació mentre Puigdemont medita el millor moment per preparar l'avançament electoral i sospesa tornar a ser candidat.
A efectes pràctics, Torra segueix sent president, perquè la inhabilitació no és ferma. Això només ho podrà decidir el Tribunal Suprem. Segons Gonzalo Boye, el seu advocat, el recurs que es presentarà i que inclou qüestions prejudicials per a Europa no s'hauria de poder resoldre abans del termini d'un any. Però la sensació a Palau és que l'alt tribunal forçarà la màquina per desallotjar el president. Torra pretén aferrar-se a la condemna com a via per donar un nou impuls a la legislatura. Al gener, per exemple, citarà partits i entitats per bastir un "acord nacional" per l'autodeterminació. El clima, en tot cas, és plenament preelectoral i a Junts per Catalunya (JxCat) proliferen les veus que defensen avançar els comicis aprofitant l'impuls de la immunitat de Puigdemont, que traurà llibre per Sant Jordi -hi passa balanç del procés- i del qual ja se'n faran avançaments.
Una altra votació unilateral no forma part de les prioritats del president -que esmenta sempre que pot l'1-O en els discursos i en considera viva la legitimitat-, de manera que les eleccions s'albiren com la possibilitat més ferma de resolució de la legislatura, especialment si la inhabilitació és ferma, però també abans, a rebuf del veredicte de la justícia europea. Sectors de l'independentisme com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) defensen uns comicis plebiscitaris, una opció que també està damunt la taula de Torra quan parla d'exercir l'autodeterminació. Des que Puigdemont ha obtingut la immunitat a Europa i ha sortit reforçat de la sentència sobre Oriol Junqueras, el seu nom torna a prendre força com a candidat a la Generalitat, com el 21-D.
Plataforma electoral
No seria cap de cartell només de JxCat, sinó d'una plataforma unitària -la Crida Nacional espera activar-se, si així es decideix- al marge d'ERC. El seu espai polític es troba en plena reordenació -el PDECat ha posat a les seves mans com es refunda-, de manera que provarà de fer com el 2017, és a dir, una llista transversal i deslligada de les sigles del partit en el qual encara milita. La Crida, plataforma preparada per anar a les eleccions si així ho avalen els associats, podria acudir-hi en coalició formal amb JxCat. La reordenació, ara que Puigdemont ha sortir reforçat a Europa, es preveu resoldre en el primer trimestre de l'any. També per tenir a punt l'escenari electoral.
L'avançament dels comicis, que acabaria sent obligat en cas de condemna ferma -el vicepresident Pere Aragonès assumiria la presidència de forma interina i el Parlament hauria de promoure una nova investidura abans d'anar a nous comicis-, impactaria també en l'aprovació dels pressupostos, que el Govern té encarrilats amb els comuns. De moment ja s'han pactat els ingressos i l'executiu, atent a què passi amb la investidura a Madrid perquè ERC en té la clau i Unides Podem hi està vinculada, espera acordar també unes despeses que prioritzaran les carpetes socials. La tercera pota de l'equació són els comptes de l'Ajuntament de Barcelona, que ja s'estan tramitant.
La confiança en els consellers
Fonts consultades per NacióDigital assenyalen que un dels escenaris que es van posar damunt la taula com a resposta a la sentència va ser efectuar canvis al Govern, és a dir, un moviment de peces al consell executiu. Es va acabar descartant, malgrat que el nom de Miquel Buch, titular d'Interior, va transitar per moments delicats en ple esclat dels aldarulls posterior al veredicte del Suprem. Dirigents de JxCat consultats asseguren que episodis com els del Camp Nou el dia del Clàssic "no ajuden" Buch, però de moment es manté dins del Govern. Entre d'altres motius, per la "confiança" que li fan els Mossos.
Qualsevol canvi en l'executiu, però, hauria de ser consensuat amb els socis. "Potser si vol fer canvis, n'hauria de fer algun entre els seus", sostenen fonts del partit. Dirigents parlamentaris consultats, a banda, posen en dubte que el president disposi de l'autoritat "necessària" per un tràmit com aquest. No són pocs els qui, preguntats sobre la possibilitat d'una crisi de Govern, rememoren les dificultats que va tenir Puigdemont per dissenyar la composició de l'executiu que va impulsar el referèndum. El procés intern, materialitzat el juliol del 2017, va ser tortuós i va deixar seqüel·les.
En tot cas, la resposta oficial de Torra és que els consellers disposen de la seva confiança perquè, si no, ja no estarien asseguts a la taula del consell executiu. El president, després de la condemna, té dues certeses: reunir els partits i les entitats per forjar un "acord nacional" per l'autodeterminació i promoure una votació al Parlament -probablement inclosa en una moció de JxCat- que rebutgi la sentència del TSJC i el reforci en el càrrec. També afronta, això sí, una incertesa marcada pel temps que trigarà el Suprem a dictaminar sobre la seva condemna. Un cop sigui ferma, la legislatura, com els responsables de protocol de Palau aquest dijous, ja anirà a contrarellotge. El botó el té legalment Torra, però Puigdemont tindrà l'última paraula. Encara més si és candidat.
