14
de gener
de
2020, 11:25
Actualitzat:
14:03h
Xavi Hernández, Ronald Koeman, Mauricio Pochettino, Gabi Milito... I, finalment, Quique Setién. El ball de noms que s'ha viscut aquests dos últims dies per substituir Ernesto Valverde com a entrenador del Barça ha fet tornar el club a les èpoques més fosques de les etapes de Josep Lluis Núñez i Joan Gaspart. L'escollit per revifar l'equip ha estat l'extècnic del Betis, un cruyffista declarat, amb una idea de joc clara, que agafa un grup de jugadors que ho ha guanyat tot en l'última dècada, però que ja fa uns anys que mostra símptomes d'esgotament.
Si bé la idea de Setién, que beu del joc de posició creat per Johan Cruyff i excel·lit per Pep Guardiola, és la que ha convertit el Barça en el millor equip de la història, la seva manca d'experiència en un club gran i la complexitat d'un vestidor com el blaugrana generen dubtes sobre si la seva elecció comportarà la sacsejada que Valverde no ha sabut aplicar al vestuari.
Domini, pressió i pilota
Setién (Santander, 1958) és probablement l'entrenador més cruyffista d'entre els que no són deixebles directes del geni holandès. Gran aficionat als escacs, va jugar de migcampista a Racing de Santander, a l'Atlètic de Madrid, al Logronyès i al Llevant, i va ser també internacional amb Espanya en tres partits. Amb bon gust futbolístic, com a entrenador ha deixat clar que aposta pel joc de posició, associatiu i de toc, amb domini de la pilota al mig del camp. El tècnic càntabre no vol perseguir la pilota i ben bé podria fer seva la frase de Cruyff que si el rival no té la possessió, no et farà cap gol.
Sempre que li han preguntat, Setién ha aplaudit el futbol del Barça i, concretament, Leo Messi, a qui ara podrà entrenar. "És el millor de sempre, i a molta distància del segon", deia fa uns mesos sobre el crac argentí l'actual tècnic blaugrana. Va ser el seu Betis l'últim equip que va derrotar els blaugrana a casa, l'11 de novembre del 2018. El club verd-i-blanc va fer un partit digne del millor Barça: ofensiu, valent i atrevit. Els blaugrana perdrien aquell partit per 3 a 4 però guanyarien la Lliga. Potser Setién subscriuria també la frase de Cruyff que millor guanyar per 4 a 3 que per 1 a 0.
Una altra de les característiques del tècnic càntabre és la pressió alta. El Barça de les millors èpoques va fer de la pressió una de les seves principals característiques. Ofegar l'equip rival a la seva àrea, recuperar la pilota a prop de la porteria contrària i, amb l'equip contrari desordenat, tenir més possibilitats de marcar gol. Amb Busquets, Xavi, Iniesta, Messi, Pedro en plena forma i assedegats de títols, aquesta idea de Guardiola i Tito Vilanova va ser acceptada per la plantilla. Caldrà veure si una plantilla que ho ha guanyat tot acceptarà arremangar-se de nou i tornar a pressionar, amb l'esforç físic que això suposa.
La relació amb les vaques sagrades de la plantilla serà, de fet, un dels principals reptes de Setién a la banqueta del Barça. És un entrenador sense experiència en equips grans ni de la complexitat interna i externa del club blaugrana, i com a jugador tampoc ha tingut una trajectòria destacada sí bé va jugar a primera divisió. La relació que tingui amb els jugadors, que pugui guanyar-se el seu respecte amb arguments i resultats, i el fet que sigui capaç de transmetre la seva idea i revifar una plantilla que mostra símptomes d'esgotament marcaran el seu èxit a la banqueta del Barça.
La improvisació de la directiva
La decisió de prescindir de Valverde feia temps que estava sobre la taula de la junta directiva, però va ser amb la derrota dijous passat contra l'Atlètic de Madrid que es van precipitar els esdeveniments. La decisió potser era necessària, però tothom coincideix que les formes no han estat les correctes. Tant bon punt va acabar el partit, RAC1 avançava que Valverde estava a la corda fluixa. A partir d'aquí, va començar una subhasta per trobar entrenador pel primer equip del Barça. Tot plegat, sense haver-ho comunicat al tècnic basc, que fins ahir a última hora encara era oficialment el responsable del primer equip blaugrana.
La cúpula del club es va reunir primer amb Xavi a Qatar, tot i que en un primer moment ho va intentar amagar assegurant que havien anat a visitar Ousame Dembelé, que culmina la seva recuperació a Doha. Xavi va rebutjar l'oferta d'incorporar-se de manera immediata. Després va sonar Pochettino, emblema de l'Espanyol i que ha dit diverses vegades que no entrarà mai el Barça. També ho va rebutjar. Tampoc hi va haver sort amb Ronald Koeman. Més enllà dels "no", aquests tres entrenadors encarnen estils de joc diferents, en alguns casos fins i tot oposats, que denoten una falta de visió de futur i de projecte per part de la junta directiva que encapçala Josep Maria Bartomeu. Finalment, el nom ha estat Setién. Els resultats, però també el bon joc, diran si l'elecció de la junta ha estat correcta. I les eleccions són el 2021.
Si bé la idea de Setién, que beu del joc de posició creat per Johan Cruyff i excel·lit per Pep Guardiola, és la que ha convertit el Barça en el millor equip de la història, la seva manca d'experiència en un club gran i la complexitat d'un vestidor com el blaugrana generen dubtes sobre si la seva elecció comportarà la sacsejada que Valverde no ha sabut aplicar al vestuari.
Domini, pressió i pilota
Setién (Santander, 1958) és probablement l'entrenador més cruyffista d'entre els que no són deixebles directes del geni holandès. Gran aficionat als escacs, va jugar de migcampista a Racing de Santander, a l'Atlètic de Madrid, al Logronyès i al Llevant, i va ser també internacional amb Espanya en tres partits. Amb bon gust futbolístic, com a entrenador ha deixat clar que aposta pel joc de posició, associatiu i de toc, amb domini de la pilota al mig del camp. El tècnic càntabre no vol perseguir la pilota i ben bé podria fer seva la frase de Cruyff que si el rival no té la possessió, no et farà cap gol.
Sempre que li han preguntat, Setién ha aplaudit el futbol del Barça i, concretament, Leo Messi, a qui ara podrà entrenar. "És el millor de sempre, i a molta distància del segon", deia fa uns mesos sobre el crac argentí l'actual tècnic blaugrana. Va ser el seu Betis l'últim equip que va derrotar els blaugrana a casa, l'11 de novembre del 2018. El club verd-i-blanc va fer un partit digne del millor Barça: ofensiu, valent i atrevit. Els blaugrana perdrien aquell partit per 3 a 4 però guanyarien la Lliga. Potser Setién subscriuria també la frase de Cruyff que millor guanyar per 4 a 3 que per 1 a 0.
Una altra de les característiques del tècnic càntabre és la pressió alta. El Barça de les millors èpoques va fer de la pressió una de les seves principals característiques. Ofegar l'equip rival a la seva àrea, recuperar la pilota a prop de la porteria contrària i, amb l'equip contrari desordenat, tenir més possibilitats de marcar gol. Amb Busquets, Xavi, Iniesta, Messi, Pedro en plena forma i assedegats de títols, aquesta idea de Guardiola i Tito Vilanova va ser acceptada per la plantilla. Caldrà veure si una plantilla que ho ha guanyat tot acceptarà arremangar-se de nou i tornar a pressionar, amb l'esforç físic que això suposa.
La relació amb les vaques sagrades de la plantilla serà, de fet, un dels principals reptes de Setién a la banqueta del Barça. És un entrenador sense experiència en equips grans ni de la complexitat interna i externa del club blaugrana, i com a jugador tampoc ha tingut una trajectòria destacada sí bé va jugar a primera divisió. La relació que tingui amb els jugadors, que pugui guanyar-se el seu respecte amb arguments i resultats, i el fet que sigui capaç de transmetre la seva idea i revifar una plantilla que mostra símptomes d'esgotament marcaran el seu èxit a la banqueta del Barça.
La improvisació de la directiva
La decisió de prescindir de Valverde feia temps que estava sobre la taula de la junta directiva, però va ser amb la derrota dijous passat contra l'Atlètic de Madrid que es van precipitar els esdeveniments. La decisió potser era necessària, però tothom coincideix que les formes no han estat les correctes. Tant bon punt va acabar el partit, RAC1 avançava que Valverde estava a la corda fluixa. A partir d'aquí, va començar una subhasta per trobar entrenador pel primer equip del Barça. Tot plegat, sense haver-ho comunicat al tècnic basc, que fins ahir a última hora encara era oficialment el responsable del primer equip blaugrana.
La cúpula del club es va reunir primer amb Xavi a Qatar, tot i que en un primer moment ho va intentar amagar assegurant que havien anat a visitar Ousame Dembelé, que culmina la seva recuperació a Doha. Xavi va rebutjar l'oferta d'incorporar-se de manera immediata. Després va sonar Pochettino, emblema de l'Espanyol i que ha dit diverses vegades que no entrarà mai el Barça. També ho va rebutjar. Tampoc hi va haver sort amb Ronald Koeman. Més enllà dels "no", aquests tres entrenadors encarnen estils de joc diferents, en alguns casos fins i tot oposats, que denoten una falta de visió de futur i de projecte per part de la junta directiva que encapçala Josep Maria Bartomeu. Finalment, el nom ha estat Setién. Els resultats, però també el bon joc, diran si l'elecció de la junta ha estat correcta. I les eleccions són el 2021.