L'Ajuntament de Barcelona instarà l'Estat a prohibir la fundació Francisco Franco després que el ple municipal així ho hagi demanat al govern d'Ada Colau. La proposta impulsada per ERC i amb els únics vots en contra del PP, recorda que l'existència de l'entitat suposa un incompliment de la llei de fundacions i de la llei de memòria històrica. La iniciativa dels republicans, en forma de declaració institucional, també condemna el "règim dictatorial i genocida" del franquisme.
La declaració institucional arriba dues setmanes després que la fundació constituís oficialment la seva delegació a Barcelona. Fa un any l'Ajuntament, amb el suport de tots els grups polítics a excepció del PP, ja van reclamar a l'Estat que il·legalitzés la fundació. El Partit Popular ha decidit votar en contra de les dues propostes, tant de la fundació com la condemna del règim franquista.
El ple ha aprovat tres declaracions institucionals més. La primera, condemnant la violència policial a Xile, reclamant que s'investiguin les actuacions policials al país llatinoamericà i instant l'Estat i la Unió Europea a revisar les seves relacions amb Xile fins que es respectin els drets humans.
La segona expressa la solidaritat amb les persones afectades pel temporla Glòria i la tercera suposa el compromís de l'Ajuntament a treballar per la sensibilització contra la mutilació genital femenina.
Dos mesos per l'Hermitage
El ple municipal de Barcelona ha votat a favor de la proposició presentada pel PP perquè l'Ajuntament es posicioni de manera definitiva abans de dos mesos sobre la possibilitat que l'Hermitage aixequi un museu a la ciutat. La proposta l'ha presentat el PP i s'ha aprovat per unanimitat, incloent els vots de Barcelona en Comú i el PSC.
Els populars han tramitat la proposició després que aquesta setmana el govern municipal vetés la instal·lació de l'Hermitage a la nova bocana del port, atenent les conclusions de quatre informes encarregats pel consistori. Els estudis analitzen el projecte cultural del museu, l'impacte en l'urbanisme i la mobilitat i la seva viabilitat econòmica. Cap d'ells ha resultat positiu i per tant el consistori no donarà el seu vistiplau al port.
Al ple d'aquest divendres, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme Janet Sanz, ha insistit que el litoral barceloní és massa "fràgil" en termes de seguretat per acollir l'Hermitage i que la seva instal·lació en aquesta zona suposaria problemes de mobilitat a punts com l'avinguda Joan de Borbó.
El tinent d'alcaldia de Cultura, Joan Subirats, ha recordat que després de la mort de Jorge Wagensberg, els responsables de l'Hermitage van arraconar el projecte cultural dissenyat inicialment. "El que es planteja ara és una franquícia i una sala d'exposicions", ha etzibat Subirats.
El tinent d'alcaldia també ha reivindicat que Barcelona sigui capaç de produir la seva pròpia cultura i no es limiti a importar-ne, la qual cosa ha qualificat de "provinciana".
El govern municipal ha acabat votant a favor de la proposta que l'obliga a donar una resposta sobre l'Hermitage en dos mesos, després de recordar que manté la porta oberta a estudiar el seu aterratge a la ciutat si els responsables del museu presenten un nou projecte.
Llum verda als pressupostos
El ple de Bacelona ha aprovat definitivament aquest divendres els pressupostos de 2020 amb el suport d'ERC i Junts per Catalunya (JxCat) a la proposta del govern de Bacelona en Comú i el PSC. Les quatre parts ja van escenificar l'acord el 20 de gener i l'alcaldessa, Ada Colau, va insistir a qualificar el pacte d'"històric" pel fet de comptar amb el suport de 33 dels 41 regidors del ple municipal. Només n'han quedat fora la Barcelona pel Canvi de Manuel Valls -que va mantenir la incògnita fins al final- Ciutadans i el PP.
El regidor de Pressupostos, Jordi Martí, ha insistit a qualificar els pressupostos d'"expansius, i per tant d'esquerres" i ha agraït el treball conjunt amb els grups municipals que hi han acabat donant suport.
Des d'ERC, Maragall ha avisat que la "confiança" mostrada pels republicans a l'hora d'aprovar la proposta es transformarà des d'ara en "exigència, vigilància i pressió". Maragall, a més, ha valorat que per ara l'acció de govern no es correpon amb el pressupost aprovat. La portaveu de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, ha avançat que el seu grup continuarà buscant "punts d'acord" amb el govern per tenir "credibilitat" a l'hora de valorar l'acció municipal.
Per part de Ciutadans, Luz Guilarte ha acusat el govern municipal de fer un "canvi de cromos" amb la Generalitat per aprovar pressupostos a banda i banda de Sant Jaume i ha acusat Colau i Collboni de supeditar les "necessitats" dels Barcelonins als seus interessos particulars.
El regidor del PP, Josep Bou, ha criticat l'augment de taxes municipals i ha reclamat reduir a pressió fiscal als veïns. Des de Barcelona pel canvi, Manuel Valls ha valorat que les perspectives econòmiques del pressupost estan mancades de "realisme", sobretot pel que fa al capítol d'ingressos. Valls, igual que Bou, també ha qualificat d'"excessiva" l'increment dels impostos. L'exprimer ministre francès ha denunciat que el seu grup ha estat "exclòs" de la negociació pressupostària. "La negociació implicava donar oxigen al Govern i a un pressupost de la Generalitat que tampoc beneficia els barcelonins", ha dit. Valls ha acusat a Barcelona en Comú i el PSC de treballar pel "tripartit".
En el torn de rèplica, Martí ha admès la voluntat municipal que els pressupostos no només s'aprovessin a Barcelona sinó també a Catalunya i l'Estat, precisament perquè els comptes del consistori es puguin executar. El regidor de Pressupsotos també ha llançat un dard a Valls. "Representa a dos regidors d'aquest consistori", li ha etzibat, a més de justificar que el govern no hagi prioritzat l'acord amb Barcelona pel Canvi pel fet de defensar una política fiscal diferent.
Colau ha tancat el debat amb agraïments per ERC i JxCat. "No només es fa possible un pressupost. Després de molt de temps comença una etapa de desbloqueig", ha reivindicat novament Colau. L'alcaldessa ha destacat que l'acord compti amb el suport de 33 dels 41 regidors del ple. "Necessitem també pressupostos a Catalunya i a l'Estat pel bé de tothom", ha insistit. "Sortir de l'excepcionalitat no serà senzill", ha afegit.
Inversió de màxims
Els pressupostos superen per primera vegada els 3.000 milions d'euros en despesa i són els primers que Colau aprova per la via ordinària des que va arribar a l'Ajuntament el 2015.
La despesa és un 14% més alta que la dels comptes prorrogats del 2019 i està protagonitzada per les partides destinades a l'habitatge i a la lluita contra l'emergència climàtica. La despesa corrent prevista és de 415 milions per a l'àrea de medi ambient, 357 pels serveis socials, 315 per la Guàrdia Urbana, 185 pel transport públic i 153 per cultura.
Pel que fa a la inversió, es destinaran 49 milions als túnels de les Glòries, 36 a la finalització del Pla de Barris i 100 milions repartits a parts iguals entre habitatge social i rehabilitació energètica d'edificis, dues inversions pactades amb ERC.
L'augment de despesa i inversió és possible després que al desembre el ple aprovés unes ordenances fiscals que preveuen recaptar 43 milions d'euros amb l'IBI i 350 amb l'augment de taxes com la terrasses o les noves tarifes de l'àrea verda i l'àrea blava.
Aparcar serà més car
El pla municipal de Barcelona ha ratificat la modificació de la taxa d'aparcament a l'àrea verda i l'àrea blava de Barcelona. Els vots de Barcelona en Comú, el PSC, ERC i Junts per Catalunya han servit per aprovar que els cotxes contaminants paguin més. Barcelona pel Canvi, Ciutadans i el PP hi han votat en contra.
Els cotxes de zero emissions no pagaran zona blava, mentre que els que tinguin el distintiu ECO de la DGT pagaran el mateix que ara. Els d'etiqueta C, B i tota la resta pagaran més. Com a màxim, la zona blava podrà costar 3,75 euros per una hora i com a mínim 1,08 euros.
Pel que fa a la zona verda, els cotxes més contaminants pagaran 4,25 euros l'hora, mentre que els vehicles de zero emissions pagaran 50 cèntims i els ecològics 3 o 2,75 en funció de la zona.
Tant l'àrea verda com la blava inclouran diferents zones amb preus més barats o més car en funció de la zona de la ciutat on es vulgui aparcar.
Per als residents, s'elimina la bonificació que tenien els conductors que no havien estat multats i es pagarà el mes d'agost.
Estudi de la regulació dels lloguers
El ple municipal de Barcelona ha donat llum verda a la creació d'una comissió no permanent per estudiar la possibilitat de regular els preus de lloguer a la ciutat. L'Ajuntament va aprovar inicialment la mesura fa deu dies i aquest divendres el plenari ho ha ratificat, amb els vots a favor de tots els grups menys Ciutadans, que s'ha abstingut.
Experts, acadèmics, activistes i propietaris passaran per una comissió que servirà per debatre la situació actual pel que fa a l'accés a l'habitatge a la ciutat i al conjunt de l'àrea metropolitana i estudiarà exemples internacionals de regulació de preus del lloguer.
La comissió estudiarà el marc competencial i els escenaris potencials de la regulació, després que l'acord a l'Estat entre PSOE i Podem prevegi la possibilitat que els ajuntaments estableixin topalls en els arrendaments, en zones prèviament declarades "tensionades".
Amb tot, després que el Banc d'Espanya desaconsellés impulsar la regulació la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Claviño, va assegurar dies enrere quE la prioritat de l'executiu de Pedro Sánchez és augmentar l'oferta i no posar topalls a les quotes d'arrendament.
La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha plantejat que la comissió sigui el primer pas per impedir els lloguers "abusius". "El temps ens ha donat la raó i la proposta compta avui amb un gran suport social", ha remarcat.
ERC, que va instar l'Ajuntament a crear la comissió fa sis mesos, ha celebrat la seva creació i ha lamentat que els comuns no donessin suport al darrer projecte de regulació dels lloguers presentats pel Govern. Martín, però, ha recordat que aquesta es va presentar durant la campanya de les municipals i ha lamentat que no es parlés prèviament amb ajuntaments ni entitats socials.
