17
de febrer
de
2020, 21:10
Actualitzat:
18
de febrer,
21:57h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, la població prevista el 2020 i la del 2033, amb la diferència en termes absoluts i relatius. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Catalunya arribarà el 2033 als 8,2 milions d'habitants, cosa que suposa quasi mig milió més que els que hi ha ara. Així ho ha projectat aquest dilluns l'Idescat, en funció de diversos paràmetres, els quals també assenyalen que el creixement no estarà homogèniament repartit, sinó que serà especialment acusat a l'àrea metropolitana de Barcelona, el Penedès o les comarques gironines i, en menor mesura, a les comarques centrals i el camp de Tarragona. Per contra, la majoria de municipis de les Terres de l'Ebre, Ponent i l'Alt Pirineu i Aran perdran població, tal com es pot observar en el mapa superior.
Sigui com sigui, 351 municipis es faran més petits en els propers 13 anys, mentre que 590 creixeran i sis es mantindran iguals. Una evolució molt marcada per la grandària actual, ja que tan sols nou dels municipis que ara tenen més de 5.000 habitants en perdran, en aquest període, i els altres 202 en guanyaran. Per contra, a 342 pobles de menys de 5.000 habitants hi viurà menys gent el 2033, tot i que en 388 n'hi haurà més i, en sis, la mateixa.
En el gràfic inferior es pot observar com el conjunt de pobles de menys de 500 habitants agruparan llavors un 2,3% menys de població, els que en tenen entre 500 i 1.000 quasi es quedaran igual, en global, i els més grans, encara tindran més població. En concret, és en els municipis de més de 5.000 habitants on el creixement és més accentuat, superior al 7% en totes les franges, excepte a Barcelona, on el marge per assumir més població és limitat.
Tot i això, la capital catalana serà la ciutat que, en termes absoluts, creixerà més, en 33.635 persones, seguida de Terrassa (25.915), Sabadell (24.438), Tarragona (13.059) i Mataró (12.814). Per contra, les que perdran més habitants seran Cardona (-367), Flix (-365), Alfarràs (-359) i Alcanar (-283). A nivell percentual, però, els municipis de més de 5.000 habitants que creixeran més són Salou (20,5%), Calella (17,4%), Cunit (16,4%), Vic (16,5%) i la Garriga (16,2%).
A nivell supralocal, vuit comarques perdran població, segons l'Idescat, fins al 2033. La que ho farà en major mesura és la Terra Alta (-6,5%), molt per sobre que les Garrigues (-2,4%), el Pallars Sobirà (-2,3%), el Berguedà (-1,7%), el Priorat (-1,2%), l'Alta Ribagorça (-1%), la Conca de Barberà (-0,6%) o la Ribera d'Ebre (-0,2%). Per contra, cinc comarques creixeran un 10% o més: el Tarragonès (11%), el Baix Penedès (10,9%), el Gironès (10,5%), el Maresme (10,5%) i el Vallès Occidental (10%).
Catalunya serà també, d'aquí a 13 anys, un país més vell. Aquest serà un fenomen que pràcticament afectarà arreu, ja que el percentatge de gent gran serà superior a una gran majoria de municipis. Un 23,5% dels catalans tindran 65 o més anys, quasi un de cada quatre. Malgrat tot, aquest percentatge serà inferior als entorns de Barcelona i Tarragona i a les comarques gironines, de forma similar a la concentració del creixement de població, tal com s'observa en el mapa inferior.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, la població de menys de 16 anys, la d'entre 16 i 64 anys i la de 65 i més anys, en termes absoluts i percentuals. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
També de forma similar al creixement de la població, els municipis més petits seran els que concentraran més població envellida -com ocorre ja ara-. Així, en els pobles amb menys de 500 habitants, el 30,3% tindrà 65 o més anys, un percentatge que va caient a mesura que la grandària del municipi augmenta, fins al 22,1% en les ciutats de més de 100.000 habitants. Amb l'excepció de Barcelona, on un 24% dels veïns seran majors de 64 anys.
En tot cas, el creixement de la majoria de municipis serà gràcies al moviment migratori -tant d'emigrants com immigrants-, ja que, si depenguessin del nombre de naixements en relació a les morts de la població que actualment hi viu, la pèrdua de població seria molt generalitzada. En concret, 742 municipis perdrien població, vuit la mantindrien i tan sols 197 tindrien més naixements que defuncions per si mateixos.
En aquest cas, els municipis occidentals perdrien població quasi en la seva totalitat, mentre que, en els orientals, hi hauria de tot. Pel que fa a la grandària, 112 municipis que el 2018 tenien més de 5.000 habitants en guanyaria fins al 2033, mentre que 99 en perdria. Quasi meitat i meitat. Pel que fa als pobles de menys de 5.000 habitants, però, quasi tots serien més petits si no rebessin migrants: 643 perdrien població, vuit es quedarien igual i tan sols 85 creixerien.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el creixement natural i migratori que tindria entre 2018 i 2033, la població del 2018 i la del 2033, comptant-hi el creixement migratori i sense. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Les dades anteriors es refereixen tant a l'arribada de persones de fora de Catalunya -de la resta de l'Estat, del continent o de fora- com al moviment entre municipis. A nivell del conjunt del país, però, el saldo migratori amb l'exterior serà positiu de 588.115 persones, és a dir, que quasi hi haurà 600.000 persones més que arribaran a Catalunya que no pas que en marxaran. Si no fos per aquest saldo, la població catalana quasi es mantindria inalterable i tan sols disminuiria en alguns milers d'habitants -tot i que seria més envellida encara.
Catalunya arribarà el 2033 als 8,2 milions d'habitants, cosa que suposa quasi mig milió més que els que hi ha ara. Així ho ha projectat aquest dilluns l'Idescat, en funció de diversos paràmetres, els quals també assenyalen que el creixement no estarà homogèniament repartit, sinó que serà especialment acusat a l'àrea metropolitana de Barcelona, el Penedès o les comarques gironines i, en menor mesura, a les comarques centrals i el camp de Tarragona. Per contra, la majoria de municipis de les Terres de l'Ebre, Ponent i l'Alt Pirineu i Aran perdran població, tal com es pot observar en el mapa superior.
Sigui com sigui, 351 municipis es faran més petits en els propers 13 anys, mentre que 590 creixeran i sis es mantindran iguals. Una evolució molt marcada per la grandària actual, ja que tan sols nou dels municipis que ara tenen més de 5.000 habitants en perdran, en aquest període, i els altres 202 en guanyaran. Per contra, a 342 pobles de menys de 5.000 habitants hi viurà menys gent el 2033, tot i que en 388 n'hi haurà més i, en sis, la mateixa.
En el gràfic inferior es pot observar com el conjunt de pobles de menys de 500 habitants agruparan llavors un 2,3% menys de població, els que en tenen entre 500 i 1.000 quasi es quedaran igual, en global, i els més grans, encara tindran més població. En concret, és en els municipis de més de 5.000 habitants on el creixement és més accentuat, superior al 7% en totes les franges, excepte a Barcelona, on el marge per assumir més població és limitat.
A nivell supralocal, vuit comarques perdran població, segons l'Idescat, fins al 2033. La que ho farà en major mesura és la Terra Alta (-6,5%), molt per sobre que les Garrigues (-2,4%), el Pallars Sobirà (-2,3%), el Berguedà (-1,7%), el Priorat (-1,2%), l'Alta Ribagorça (-1%), la Conca de Barberà (-0,6%) o la Ribera d'Ebre (-0,2%). Per contra, cinc comarques creixeran un 10% o més: el Tarragonès (11%), el Baix Penedès (10,9%), el Gironès (10,5%), el Maresme (10,5%) i el Vallès Occidental (10%).
Catalunya serà també, d'aquí a 13 anys, un país més vell. Aquest serà un fenomen que pràcticament afectarà arreu, ja que el percentatge de gent gran serà superior a una gran majoria de municipis. Un 23,5% dels catalans tindran 65 o més anys, quasi un de cada quatre. Malgrat tot, aquest percentatge serà inferior als entorns de Barcelona i Tarragona i a les comarques gironines, de forma similar a la concentració del creixement de població, tal com s'observa en el mapa inferior.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, la població de menys de 16 anys, la d'entre 16 i 64 anys i la de 65 i més anys, en termes absoluts i percentuals. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
També de forma similar al creixement de la població, els municipis més petits seran els que concentraran més població envellida -com ocorre ja ara-. Així, en els pobles amb menys de 500 habitants, el 30,3% tindrà 65 o més anys, un percentatge que va caient a mesura que la grandària del municipi augmenta, fins al 22,1% en les ciutats de més de 100.000 habitants. Amb l'excepció de Barcelona, on un 24% dels veïns seran majors de 64 anys.
En aquest cas, els municipis occidentals perdrien població quasi en la seva totalitat, mentre que, en els orientals, hi hauria de tot. Pel que fa a la grandària, 112 municipis que el 2018 tenien més de 5.000 habitants en guanyaria fins al 2033, mentre que 99 en perdria. Quasi meitat i meitat. Pel que fa als pobles de menys de 5.000 habitants, però, quasi tots serien més petits si no rebessin migrants: 643 perdrien població, vuit es quedarien igual i tan sols 85 creixerien.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el creixement natural i migratori que tindria entre 2018 i 2033, la població del 2018 i la del 2033, comptant-hi el creixement migratori i sense. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Les dades anteriors es refereixen tant a l'arribada de persones de fora de Catalunya -de la resta de l'Estat, del continent o de fora- com al moviment entre municipis. A nivell del conjunt del país, però, el saldo migratori amb l'exterior serà positiu de 588.115 persones, és a dir, que quasi hi haurà 600.000 persones més que arribaran a Catalunya que no pas que en marxaran. Si no fos per aquest saldo, la població catalana quasi es mantindria inalterable i tan sols disminuiria en alguns milers d'habitants -tot i que seria més envellida encara.