19
de febrer
de
2020, 12:00
Actualitzat:
12:36h
Joan Carles Molinero, comissari superior dels Mossos l'any 2017, ha continuat la seva declaració aquest dimecres i ha confirmat les dues reunions que va mantenir la cúpula del cos amb Carles Puigdemont i diferents consellers del Govern els dies previs a l'1-O per alertar-los dels riscos de tirar endavant la convocatòria del referèndum. Molinero va participar en dues reunions amb altres alts comandaments dels Mossos on es va plantejar la "preocupació" de la prefectura per la situació a Catalunya i es va reiterar davant de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn que la policia catalana compliria la llei i els mandats judicials.
Podia quedar algun dubte del paper dels Mossos, després d'aquestes reunions i tenint en compte les actuacions del cos els dies previs al referèndum? Molinero ha estat clar: "Sense cap mena de dubte, el Govern no podia tenir cap dubte sobre quin paper tindria la policia catalana en relació al procés". A preguntes de Tubau, el comissari també negat cap tipus de "connivència" entre Trapero i el Govern, i ha relatat el distanciament de Trapero i la resta de la prefectura respecte a la cúpula política del procés.
A la reunió del 26 hi havia Puigdemont i Forn, i els responsables dels Mossos van plantejar als president i al conseller la "preocupació" per la "deriva" que s'estava agafant a Catalunya. "Vam transmetre al president que seriem estrictes en el compliment de la llei i als mandats judicials", ha dit el comissari. Els Mossos creien que si tirava endavant el referèndum. les forces i cossos de seguretat "intervindríem" per complir les ordres judicials i això podia generar problemes de "convivència i ordre públic".
I la resposta del Govern? "No hi va haver una resposta específica, però sí que vam interpretar de les paraules del president que hi havia un mandat del Parlament que havia d'acatar", ha explicat Moliner. "Ens va dir que comptéssim que l'1-O hi hauria el referèndum il·legal", ha dit.
Dos dies després, Trapero va sol·licitar una nova reunió, en aquest cas amb la incorporació de Junqueras i de Forcadell. "Pensàvem que si ampliàvem a més gent com vèiem la situació, podríem tenir més capacitat d'influència", ha dit. En aquella reunió hi van ser Trapero, Molinero, López, Quevedo i Castellví, juntament amb els membres del Govern al Palau de la Generalitat, però sense Forcadell. Qui va exposar la situació va ser el major Trapero, però van intervenir tots els comandaments. Per part del Govern, qui va intervenir principalment va ser Puigdemont.
Els comandaments van traslladar la seva inquietud sobre la situació, i Trapero va deixar "molt clar" que els Mossos complirien amb el mandat judicial. "Vam reiterar la inquietud per com es podien desenvolupar els fets l'1-O, amb milions de persones que volien votar i milers de policies que havien de complir amb el mandat judicial", ha relatat a preguntes de Tubau. També van retreure les declaracions de determinats polítics, que "no eren certes" i "incomodaven" la prefectura. "Des del primer moment i en totes les reunions vam dir que compliríem la llei", ha insistit el comissari.
La resposta del Govern va ser la mateixa que la del 26: Puigdemont va dir que hi havia un mandat però que entenia la posició del cos. "'Feu el que hàgiu de fer', ens va dir el president", ha explicat Molinero, i Trapero li va dir a Puigdemont que esperava que no hi hagués cap "desgràcia" l'1-O: "'Si això passa, declaro la independència', va respondre Puigdemont".
Confirma el pla per detenir Puigdemont
El comissari superior dels Mossos d'Esquadra el 2017, ha confirmat que el major Josep Lluís Trapero els va demanar a ell i al comissari Ferran López que elaboressin un dispositiu per complir amb les ordres judicials que poguessin arribar en cas de declaració d'independència, també per detenir el president Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern. El testimoni, a preguntes del fiscal, ha relatat una reunió del 25 d'octubre al matí al despatx de Trapero on se'ls va demanar dissenyar un dispositiu per, si era necessari, donar compliment a l'ordre judicial de detenir el president i el Govern. Aquest dispositiu l'havien d'elaborar Molinero i López de manera discreta, i se li havia de comunicar a Trapero un cop definit. "Trapero ens va demanar específicament elaborar un dispositiu per detenir Puigdemont", ha assegurat.
El comissari ha dit que Trapero es va oferir per detenir personalment Puigdemont, però López i ell van dir que era el major dels Mossos i no ho havia de fer. En el pla, els dos comissaris superiors serien els encarregats de detenir el president. Molinero ha dit que va parlar amb el responsable de l'helicòpter dels Mossos per, en cas que fos necessari, valorar si era possible aterrar l'aparell en els llocs on es podia produir la detenció, com ara el parc de la Ciutadella, on hi ha el Parlament, o a la plaça de Sant Jaume.
Molinero va explicar a Rafael Comes, cap de la comissaria general d'Investigació, que s'estava elaborant aquest informe, i que ell seria l'encarregat de comunicar-se amb la Fiscalia. "Li vaig dir jo perquè el seu càrrec depenia de mi", ha explicat. Comes havia d'encarregar a un inspector desplaçar-se al TSJC per, en cas de rebre l'ordre judicial de detenir el president, posar-se a disposició del president del tribunal. "El pla per detenir Puigdemont no es va comunicar al director general dels Mossos. Era un dispositiu altament sensible", ha explicat, i ha negat que la policia "desconfiés" de Pere Soler.
En relació a aquest pla, es va sol·licitar al GEI (Grup Especial d'Intervenció) que estigués "preparat" els dies 25, 26, 27 i 28 d'octubre estiguessin "plenament operatius". "Se'ls va demanar poder ser activats en qualsevol hora del dia, però no se'ls va donar cap més indicació ni quin era el motiu d'aquesta petició", ha detallat. També ha confirmat que es va elaborar un llistat amb els noms i adreces dels membres del Govern i el comissari i intendent que hauria de fer la detenció. "Vam determinar que un binomi format per un comissari i un intendent detindria un membre del Govern. Ells no ho sabien, però estaven designats amb nom i cognom", ha dit. I per què aquell llistat no el van incloure a l'informe? "Perquè el vam destruir quan ja no era necessari".
Cap crítica de la Fiscalia
A preguntes de Tubau, Molinero ha negat cap crítica o advertència sobre la forma en què els Mossos complien les ordres de Fiscalia per impedir el referèndum. "Quan Trapero tornava de les reunions ens traslladava les peticions del ministeri públic, i mai ens va dir que hi hagués hagut cap crítica en relació a l'actuació dels Mossos", ha explicat el testimoni. Sobre la instrucció 6, que demanava tancar els centres de votació, els Mossos van demanar més detalls sobre com es podia complir perquè no es diferenciava entre edificis públics i privats, i demanava cordons de seguretat al voltant dels centres, fet que impedir la mobilitat a la gent. "Aquesta instrucció va provocar dubtes a la prefectura, i es van traslladar a la Fiscalia", ha dit.
Pel que fa al nomenament del coordinador Diego Pérez de los Cobos, els Mossos van entendre que qualsevol petició seva havia de ser complida. Molinero ha negat que rebessin cap notificació prèvia de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional sobre un desplegament d'agents sense prèvia petició dels Mossos. "Vam veure a través dels mitjans que s'estava intervenint sense cap petició prèvia", ha dit. El testimoni ha relatat una trucada de Ferran López al coronel Pérez de los Cobos demanant explicacions sobre aquestes intervencions. "De los Cobos li va dir que no sabia que estava passant", ha explicat Molinero.
Aquesta actuació va trencar amb els acords previs en relació a l'operatiu de l'1-O. "El sistema de coordinació acordat els dies previs havia quedat desmuntat", ha dit a preguntes de Tubau. El dia del referèndum, Trapero es va reunir amb la magistrada Mercedes Armas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Després de la trobada, el major va traslladar al comissari la preocupació de la magistrada pels fets que s'estaven produint a Catalunya i els incidents que hi havia en diversos centres. Aquell dia, al CeCor, no hi havia cap responsable polític.
El sistema de comunicacions era "àgil"
Molinero ha assegurat que el sistema de petició d'ajuda dels Mossos a la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat podia semblar complicada, però a la pràctica era "àgil" i ja havia estat utilitzat pels Mossos. El 29 d'octubre, la prefectura va comunicar als comissaris i intendents dels Mossos les pautes d'actuació de cara a l'1-O. "Es va reiterar, com en cada reunió, que els Mossos complirien amb la legalitat i amb les ordres judicials", ha dit. Després d'aquesta reunió, no es va donar cap "instrucció d'inacció" per cap via. "Per descomptat que no, no es va fer perquè no era la voluntat de la policia", ha assegurat.
Comportaments incorrectes dels Mossos
El dia 1-O, Molinero ha explicat que es van detectar "comportaments incorrectes" per part d'alguns agents dels Mossos, que no complien amb les pautes d'actuació establertes per impedir la votació. "Vam veure l'actuació d'un binomi que no s'adequava a les pautes que s'havien donat el 29 de setembre", ha dit. Davant d'això, Trapero va ordenar retirar aquell binomi del centre i es s'obrís una investigació per un presumpte incompliment de les pautes. En una reunió el 13 d'octubre, el major va dir que, en cas de comportaments incorrectes dels Mossos, es posaria en coneixement de la divisió d'assumptes interns. El dia de la votació, els Mossos no van donar permisos ni vacances. De fet, es van anul·lar els dies de festa que hi havia per aquell dia.
Laplana no tenia competències d'ordre públic
A preguntes de Tubau, Molinero ha detallat que les intervencions d'ordre públic han de ser validades pel responsable d'ordre públic, i Teresa Lapana només feina de "transmissor" entre les instruccions del CeCor amb els responsables de mediació i ordre públic sobre el terreny. Sobre el paper de Jordi Sànchez, el testimoni ha dit que va parlar amb alguns agents de la Guàrdia Civil. Sànchez i Trapero van parlar per telèfon i una de les trucades es va fer des del CeCor i va acabar malament. "La conversa la recordem perquè vam comprovar que era pujada de to. Trapero li va penjar el telèfon i Sànchez recriminava que la Brimo hagués intervingut perquè volia fer un passadís de voluntaris. Trapero li va respondre que ell era el responsable dels Mossos i Sànchez no podia decidir res".
El subinspector Josep Lluís Guerrero
Josep Lluís Guerrero, cap de torn de la sala central de comandament de la prefectura dels Mossos d'Esquadra, ha declarat aquest dimecres a l'Audiència Nacional en el judici contra els Mossos i l'excúpula d'Interior. El subinspector ha explicat que l'1-O tenia la responsabilitat de la coordinació de les novetats que passaven al territori. El dia del referèndum, Guerrero havia de recopilar els esdeveniments que passaven arreu de Catalunya en un document i, cada dues hores, ho passava al seu superior, que era l'intendent Josep Lluís Rosell, que a dia d'avui és comissari. Rosell, al seu torn, ho traslladava al CeCor.
Podia quedar algun dubte del paper dels Mossos, després d'aquestes reunions i tenint en compte les actuacions del cos els dies previs al referèndum? Molinero ha estat clar: "Sense cap mena de dubte, el Govern no podia tenir cap dubte sobre quin paper tindria la policia catalana en relació al procés". A preguntes de Tubau, el comissari també negat cap tipus de "connivència" entre Trapero i el Govern, i ha relatat el distanciament de Trapero i la resta de la prefectura respecte a la cúpula política del procés.
A la reunió del 26 hi havia Puigdemont i Forn, i els responsables dels Mossos van plantejar als president i al conseller la "preocupació" per la "deriva" que s'estava agafant a Catalunya. "Vam transmetre al president que seriem estrictes en el compliment de la llei i als mandats judicials", ha dit el comissari. Els Mossos creien que si tirava endavant el referèndum. les forces i cossos de seguretat "intervindríem" per complir les ordres judicials i això podia generar problemes de "convivència i ordre públic".
I la resposta del Govern? "No hi va haver una resposta específica, però sí que vam interpretar de les paraules del president que hi havia un mandat del Parlament que havia d'acatar", ha explicat Moliner. "Ens va dir que comptéssim que l'1-O hi hauria el referèndum il·legal", ha dit.
Dos dies després, Trapero va sol·licitar una nova reunió, en aquest cas amb la incorporació de Junqueras i de Forcadell. "Pensàvem que si ampliàvem a més gent com vèiem la situació, podríem tenir més capacitat d'influència", ha dit. En aquella reunió hi van ser Trapero, Molinero, López, Quevedo i Castellví, juntament amb els membres del Govern al Palau de la Generalitat, però sense Forcadell. Qui va exposar la situació va ser el major Trapero, però van intervenir tots els comandaments. Per part del Govern, qui va intervenir principalment va ser Puigdemont.
Els comandaments van traslladar la seva inquietud sobre la situació, i Trapero va deixar "molt clar" que els Mossos complirien amb el mandat judicial. "Vam reiterar la inquietud per com es podien desenvolupar els fets l'1-O, amb milions de persones que volien votar i milers de policies que havien de complir amb el mandat judicial", ha relatat a preguntes de Tubau. També van retreure les declaracions de determinats polítics, que "no eren certes" i "incomodaven" la prefectura. "Des del primer moment i en totes les reunions vam dir que compliríem la llei", ha insistit el comissari.
La resposta del Govern va ser la mateixa que la del 26: Puigdemont va dir que hi havia un mandat però que entenia la posició del cos. "'Feu el que hàgiu de fer', ens va dir el president", ha explicat Molinero, i Trapero li va dir a Puigdemont que esperava que no hi hagués cap "desgràcia" l'1-O: "'Si això passa, declaro la independència', va respondre Puigdemont".
Confirma el pla per detenir Puigdemont
El comissari superior dels Mossos d'Esquadra el 2017, ha confirmat que el major Josep Lluís Trapero els va demanar a ell i al comissari Ferran López que elaboressin un dispositiu per complir amb les ordres judicials que poguessin arribar en cas de declaració d'independència, també per detenir el president Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern. El testimoni, a preguntes del fiscal, ha relatat una reunió del 25 d'octubre al matí al despatx de Trapero on se'ls va demanar dissenyar un dispositiu per, si era necessari, donar compliment a l'ordre judicial de detenir el president i el Govern. Aquest dispositiu l'havien d'elaborar Molinero i López de manera discreta, i se li havia de comunicar a Trapero un cop definit. "Trapero ens va demanar específicament elaborar un dispositiu per detenir Puigdemont", ha assegurat.
El comissari ha dit que Trapero es va oferir per detenir personalment Puigdemont, però López i ell van dir que era el major dels Mossos i no ho havia de fer. En el pla, els dos comissaris superiors serien els encarregats de detenir el president. Molinero ha dit que va parlar amb el responsable de l'helicòpter dels Mossos per, en cas que fos necessari, valorar si era possible aterrar l'aparell en els llocs on es podia produir la detenció, com ara el parc de la Ciutadella, on hi ha el Parlament, o a la plaça de Sant Jaume.
Molinero va explicar a Rafael Comes, cap de la comissaria general d'Investigació, que s'estava elaborant aquest informe, i que ell seria l'encarregat de comunicar-se amb la Fiscalia. "Li vaig dir jo perquè el seu càrrec depenia de mi", ha explicat. Comes havia d'encarregar a un inspector desplaçar-se al TSJC per, en cas de rebre l'ordre judicial de detenir el president, posar-se a disposició del president del tribunal. "El pla per detenir Puigdemont no es va comunicar al director general dels Mossos. Era un dispositiu altament sensible", ha explicat, i ha negat que la policia "desconfiés" de Pere Soler.
En relació a aquest pla, es va sol·licitar al GEI (Grup Especial d'Intervenció) que estigués "preparat" els dies 25, 26, 27 i 28 d'octubre estiguessin "plenament operatius". "Se'ls va demanar poder ser activats en qualsevol hora del dia, però no se'ls va donar cap més indicació ni quin era el motiu d'aquesta petició", ha detallat. També ha confirmat que es va elaborar un llistat amb els noms i adreces dels membres del Govern i el comissari i intendent que hauria de fer la detenció. "Vam determinar que un binomi format per un comissari i un intendent detindria un membre del Govern. Ells no ho sabien, però estaven designats amb nom i cognom", ha dit. I per què aquell llistat no el van incloure a l'informe? "Perquè el vam destruir quan ja no era necessari".
Cap crítica de la Fiscalia
A preguntes de Tubau, Molinero ha negat cap crítica o advertència sobre la forma en què els Mossos complien les ordres de Fiscalia per impedir el referèndum. "Quan Trapero tornava de les reunions ens traslladava les peticions del ministeri públic, i mai ens va dir que hi hagués hagut cap crítica en relació a l'actuació dels Mossos", ha explicat el testimoni. Sobre la instrucció 6, que demanava tancar els centres de votació, els Mossos van demanar més detalls sobre com es podia complir perquè no es diferenciava entre edificis públics i privats, i demanava cordons de seguretat al voltant dels centres, fet que impedir la mobilitat a la gent. "Aquesta instrucció va provocar dubtes a la prefectura, i es van traslladar a la Fiscalia", ha dit.
Pel que fa al nomenament del coordinador Diego Pérez de los Cobos, els Mossos van entendre que qualsevol petició seva havia de ser complida. Molinero ha negat que rebessin cap notificació prèvia de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional sobre un desplegament d'agents sense prèvia petició dels Mossos. "Vam veure a través dels mitjans que s'estava intervenint sense cap petició prèvia", ha dit. El testimoni ha relatat una trucada de Ferran López al coronel Pérez de los Cobos demanant explicacions sobre aquestes intervencions. "De los Cobos li va dir que no sabia que estava passant", ha explicat Molinero.
Aquesta actuació va trencar amb els acords previs en relació a l'operatiu de l'1-O. "El sistema de coordinació acordat els dies previs havia quedat desmuntat", ha dit a preguntes de Tubau. El dia del referèndum, Trapero es va reunir amb la magistrada Mercedes Armas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Després de la trobada, el major va traslladar al comissari la preocupació de la magistrada pels fets que s'estaven produint a Catalunya i els incidents que hi havia en diversos centres. Aquell dia, al CeCor, no hi havia cap responsable polític.
El sistema de comunicacions era "àgil"
Molinero ha assegurat que el sistema de petició d'ajuda dels Mossos a la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat podia semblar complicada, però a la pràctica era "àgil" i ja havia estat utilitzat pels Mossos. El 29 d'octubre, la prefectura va comunicar als comissaris i intendents dels Mossos les pautes d'actuació de cara a l'1-O. "Es va reiterar, com en cada reunió, que els Mossos complirien amb la legalitat i amb les ordres judicials", ha dit. Després d'aquesta reunió, no es va donar cap "instrucció d'inacció" per cap via. "Per descomptat que no, no es va fer perquè no era la voluntat de la policia", ha assegurat.
Comportaments incorrectes dels Mossos
El dia 1-O, Molinero ha explicat que es van detectar "comportaments incorrectes" per part d'alguns agents dels Mossos, que no complien amb les pautes d'actuació establertes per impedir la votació. "Vam veure l'actuació d'un binomi que no s'adequava a les pautes que s'havien donat el 29 de setembre", ha dit. Davant d'això, Trapero va ordenar retirar aquell binomi del centre i es s'obrís una investigació per un presumpte incompliment de les pautes. En una reunió el 13 d'octubre, el major va dir que, en cas de comportaments incorrectes dels Mossos, es posaria en coneixement de la divisió d'assumptes interns. El dia de la votació, els Mossos no van donar permisos ni vacances. De fet, es van anul·lar els dies de festa que hi havia per aquell dia.
Laplana no tenia competències d'ordre públic
A preguntes de Tubau, Molinero ha detallat que les intervencions d'ordre públic han de ser validades pel responsable d'ordre públic, i Teresa Lapana només feina de "transmissor" entre les instruccions del CeCor amb els responsables de mediació i ordre públic sobre el terreny. Sobre el paper de Jordi Sànchez, el testimoni ha dit que va parlar amb alguns agents de la Guàrdia Civil. Sànchez i Trapero van parlar per telèfon i una de les trucades es va fer des del CeCor i va acabar malament. "La conversa la recordem perquè vam comprovar que era pujada de to. Trapero li va penjar el telèfon i Sànchez recriminava que la Brimo hagués intervingut perquè volia fer un passadís de voluntaris. Trapero li va respondre que ell era el responsable dels Mossos i Sànchez no podia decidir res".
El subinspector Josep Lluís Guerrero
Josep Lluís Guerrero, cap de torn de la sala central de comandament de la prefectura dels Mossos d'Esquadra, ha declarat aquest dimecres a l'Audiència Nacional en el judici contra els Mossos i l'excúpula d'Interior. El subinspector ha explicat que l'1-O tenia la responsabilitat de la coordinació de les novetats que passaven al territori. El dia del referèndum, Guerrero havia de recopilar els esdeveniments que passaven arreu de Catalunya en un document i, cada dues hores, ho passava al seu superior, que era l'intendent Josep Lluís Rosell, que a dia d'avui és comissari. Rosell, al seu torn, ho traslladava al CeCor.