19
de febrer
de
2020, 14:45
Actualitzat:
16:34h
Manuel Castellví, cap de la comissaria general d'informació dels Mossos d'Esquadra l'any 2017, ha declarat aquest dimecres a l'Audiència Nacional i ha assegurat que el Govern "sabia perfectament" la posició del cos en relació al referèndum de l'1-O, perquè així se'ls havia traslladat en les reunions del 26 i el 28 de setembre de 2017. Castellví va participar a la reunió del 28, amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, i la cúpula dels Mossos.
En aquella trobada, es va advertir al Govern dels riscos de mantenir el referèndum. "Hi hauria interessos antagònics i podia esclatar. La policia compliria el mandat judicial i els manifestants volien votar", va dir Castellví a la reunió. "Catalunya era un polvorí", ha ressaltat a preguntes del fiscal. En aquella trobada, els Mossos van traslladar al Govern que complirien la llei no permetrien la votació.
Castellví ha dit que els Mossos contemplaven la idea que hi hauria una "resistència passiva", i això era compartit amb la resta de serveis d'informació. El fiscal ha recriminat que aquests "murs" de persones fossin "resistència pacífica". El comissari ha fet referència a un informa del 28 de setembre, que deia que els líders de "l'independentisme revolucionari" cridaven a la calma. "Això ho vam constatar amb els caps dels altres cossos policials", ha dit. "Ningú deia que hi hagués una altra informació al respecte" sobre "grups combatius". Sobre els informes de previsió, Castellví ha dit que, segons ell, el que va passar l'1-O va ser el que s'havia previst.
L'1-O, com havien dit els Mossos en els informes de valoració, els centres estaven ocupats i la gent asseguda a l'interior o dempeus a l'exterior, però Castellví ha dit que no hi va haver "grups combatius". Precisament sobre aquests informes el fiscal Miguel Ángel Carballo ha preguntat amb insistència al testimoni per determinades expressions que contenien. Castellví ha dit que els Mossos no van actuar en cap moment pensant en la imatge que tindrien els ciutadans del cos policial.
"Els informes de valoració no són dogma de fe, no modifiquen les actuacions d'un cos", ha dit, fent referència a un document en què un analista alerta que el comportament dels Mossos amb el procés podria castigar la imatge del cos. "Que dins d'un informe l'analista hagi posat la frase sobre la imatge dels Mossos, això no vol dir que això condicioni el cos. Per nosaltres no era simptomàtic", ha deixat clar.
El comissari ha dit que els CDR abans de l'1-O no era "una organització preocupant", perquè anaven a remolc de les convocatòries d'altres organitzacions com l'ANC o Òmnium. Castellví ha explicat que tothom sabia que els centres s'ocuparien, i fixaven la data entre el dijous i divendres abans de l'1-O. "Hi havia la possibilitat que els centres abans de l'1-O", ha explicat a la Fiscalia. Els Mossos també treballaven amb la idea que els manifestants utilitzarien tècniques "aske gune", grups de persones que s'interposava davant la policia perquè no poguessin entrar als col·legis.
També coneixia el pla per detenir Puigdemont
Castellví ha explicat que va tenir informació sobre el pla per detenir Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern. El comissari Molinero li va comentar "de manera breu" que s'estava preparant una planificació de binomis per la possible detenció del Govern. "Li vaig preguntar si em corresponia i em va dir que no, i allà es va quedar la cosa". Aquesta conversa va tenir lloc el dia 27 de setembre el CeCor, però el testimoni no ha sabut especificar a quina hora. "No vaig assistir a cap reunió prèvia a aquest dia on es tractés aquest tema", ha deixat clar.
El comissari ha explicat que els Mossos també contemplaven la idea que hi hagués una acampada al parc de la Ciutadella en cas que es fes la declaració unilateral d'independència (DUI). Castellví, però, no ha pogut especificar si va rebre un correu electrònic amb possibilitat d'activació de diverses unitats del cos, com ara la canina o el Tedax.
A preguntes de l'advocada Olga Tubau, Castellví ha explica que el 2015 la Fiscalia de l'Audiència Nacional ja va ordenar investigar el procés. Aquella instrucció anava dirigida al major Trapero i Castellví ha admès que el major va demanar que aquestes actuacions es fessin a través de la comissaria general d'Informació, que encapçalava el mateix Castellví. El testimoni ha dit que Trapero no va fer cap "correcció o ingerència" en relació a les instruccions de Fiscalia, ni respecte les de 2015 ni tampoc les de 2017. Castellví ha explicat que en època del conseller Jané s'enviaven els informes de previsió a la cúpula política dels Mossos, però quan arriba Forn això canvia. "Amb aquest canvi, vam demanar a Trapero què havíem de fer i ell ens va dir que qualsevol comunicació que hagués de rebre Forn ho faria ell", ha detallat.
Els atestats d'Economia
El comissari ha negat que s'ordenés obrir un nou atestat sobre els fets del 20 de setembre, sinó que es va demanar una ampliatòria sobre els tot el que va passar aquell dia al Departament d'Economia. "En cap moment vaig impulsar unes noves diligències per enviar-les a l'Audiència Nacional", ha dit. El testimoni també ha negat que se suprimissin fets dels atestats, com ara l'arribada dels agents d'ordre públic a Economia o el llançament d'una ampolla. "Això seria contra natura", ha deixat clar el comandament.
El dia 3 d'octubre, dia de l'aturada de país, Castellví va comunicar a Trapero i Laplana la citació pels jutjats. "Trapero va donar instruccions per una reunió l'endemà per recopilar tota la informació possible per anar a la citació, que era el 6", ha explicat. Però ha deixat clar que no hi va haver en cap cas un "atestat doble" o "paral·lel".
La instrucció 2 de Fiscalia
Castellví va tenir coneixement de la instrucció 2 de Fiscalia per impedir el referèndum. A través d'un informe es va informar al fiscal sobre una carta del Govern als ajuntaments per facilitar el referèndum, dels moviments dels alcaldes a favor de l'1-O, de la sindicatura del referèndum, del sorteig de meses electorals, dels actes preparatoris organitzats pels partits i de la propaganda de la votació. "L'informe es va fer a través de diverses fonts, també fonts obertes, però hi va haver diligències d'ofici contra diputats per actuacions al Parlament. També es van fer atestats a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació... Vam obrir diligències de tot allò que teníem coneixement", ha dit.
Sobre el terreny, les instruccions de Fiscalia les feia el propi territori. A preguntes del fiscal, Castellví ha explicat que les unitats territorials informaven al servei central d'informació, que ho traslladava a la Fiscalia d'acord a la instrucció de Trapero en relació a la gestió d'aquestes diligències. El fiscal ha recriminat a Castellví que el sistema plantejat per Trapero incomplia la petició de Fiscalia de comunicar de manera "urgent" el que feien els Mossos. "Tot es feia de forma immediata", ha respost el testimoni, que ha explicat que s'havia d'informar la comissaria general d'Informació per garantir "la qualitat" de les investigacions que es feien en relació al referèndum.
"Abans de les instruccions de Fiscalia, això no es feia", ha admès el testimoni, però ha insistit que després de la instrucció 2 la cosa canvia perquè les peticions del fiscal són més "quantioses". Pel que fa als sis atestats que van fer els Mossos, Castellví ha explicat que es van remetre als serveis jurídics del cos. "Vam entendre que eren activitats de promoció del referèndum que incomplien les ordres judicials", ha dit. Castellví no va enviar els atestats als responsables polítics del cos, però Trapero sí. "No és habitual fer-ho", ha admès el testimoni.
"L'independentisme revolucionari"
En un informe del 8 de setembre, Castellví ha dit que hi havia una consigna clara als manifestants més "revolucionaris" perquè no duguessin a terme actuacions violentes que poguessin relacionar independentisme i violència. El comissari ha fet referència a l'anomenat "Independentisme Revolucionari", grups que tenien més "capacitats" per fer front a la policia. Castellví era l'encarregat de fer informes sobre els riscos d'aquests grups i ha dit que aquests documents es traslladaven a la prefectura. "No els vaig passar al Govern. Jo ho passava al major Trapero i a la resta de comissaris", ha explicat a preguntes del fiscal, i ha dit que era "oportú" tenir en consideració què deien aquells informes.
A principis de setembre, Castellví ha explicat que es va fer un control exhaustiu de l'activitat que feien aquests grups "radicals". L'últim informe es va acabar el 28 de setembre i els Mossos confirmaven que els líders independentistes cridaven a la calma als propis militants, també els més exaltats. "L'exhaustiu control que feiem coincidia amb altres cossos i serveis, que tampoc tenien informacions diferents a les nostres", ha explicat. "Ferran López em va dir que ni la policia espanyola ni la Guàrdia Civil, ni tampoc Pérez de los Cobos, tenien més informació", ha dit.
Distanciament entre la prefectura i el Govern
Joan Carles Molinero, comissari superior dels Mossos l'any 2017, ha continuat la seva declaració aquest dimecres i ha confirmat les dues reunions que va mantenir la cúpula del cos amb Carles Puigdemont i diferents consellers del Govern els dies previs a l'1-O per alertar-los dels riscos de tirar endavant la convocatòria del referèndum. Molinero va participar en dues reunions amb altres alts comandaments dels Mossos on es va plantejar la "preocupació" de la prefectura per la situació a Catalunya i es va reiterar davant de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn que la policia catalana compliria la llei i els mandats judicials.
Podia quedar algun dubte del paper dels Mossos, després d'aquestes reunions i tenint en compte les actuacions del cos els dies previs al referèndum? Molinero ha estat clar: "Sense cap mena de dubte, el Govern no podia tenir cap dubte sobre quin paper tindria la policia catalana en relació al procés". A preguntes de Tubau, el comissari també negat cap tipus de "connivència" entre Trapero i el Govern, i ha relatat el distanciament de Trapero i la resta de la prefectura respecte a la cúpula política del procés.
Confirma el pla per detenir Puigdemont
El comissari superior dels Mossos d'Esquadra el 2017, ha confirmat que el major Josep Lluís Trapero els va demanar a ell i al comissari Ferran López que elaboressin un dispositiu per complir amb les ordres judicials que poguessin arribar en cas de declaració d'independència, també per detenir el president Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern. El testimoni, a preguntes del fiscal, ha relatat una reunió del 25 d'octubre al matí al despatx de Trapero on se'ls va demanar dissenyar un dispositiu per, si era necessari, donar compliment a l'ordre judicial de detenir el president i el Govern. Aquest dispositiu l'havien d'elaborar Molinero i López de manera discreta, i se li havia de comunicar a Trapero un cop definit. "Trapero ens va demanar específicament elaborar un dispositiu per detenir Puigdemont", ha assegurat.
Rafel Comes, cap de la comissaria general d'investigació criminal dels Mossos, ha declarat aquest dimecres i ha confirmat també que els Mossos estaven preparats per detenir Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern després de la declaració d'independència, si el jutge ho demanava. El testimoni ha explicat que el 27 d'octubre, sobre les 12 del migdia, es va reunir amb Molinero, que li va explicar que tenien preparat un dispositiu per detenir el president de la Generalitat i tot el Govern.
El dispositiu era confidencial i Comes va rebre el full amb qui havia de fer cada detenció. Puigdemont havia de ser detingut pels dos comissaris superiors. Comes era l'encarregat de coordinar les detencions i tenir relació amb el president del TSJC. El testimoni va preguntar on estarien custodiats (seria al complex Egara) i com serien traslladats (arribat el cas, es podria utilitzar l'helicòpter i el GEI). "Els vaig dir que seria un delicte molt particular", ha explicat.
En aquella trobada, es va advertir al Govern dels riscos de mantenir el referèndum. "Hi hauria interessos antagònics i podia esclatar. La policia compliria el mandat judicial i els manifestants volien votar", va dir Castellví a la reunió. "Catalunya era un polvorí", ha ressaltat a preguntes del fiscal. En aquella trobada, els Mossos van traslladar al Govern que complirien la llei no permetrien la votació.
Castellví ha dit que els Mossos contemplaven la idea que hi hauria una "resistència passiva", i això era compartit amb la resta de serveis d'informació. El fiscal ha recriminat que aquests "murs" de persones fossin "resistència pacífica". El comissari ha fet referència a un informa del 28 de setembre, que deia que els líders de "l'independentisme revolucionari" cridaven a la calma. "Això ho vam constatar amb els caps dels altres cossos policials", ha dit. "Ningú deia que hi hagués una altra informació al respecte" sobre "grups combatius". Sobre els informes de previsió, Castellví ha dit que, segons ell, el que va passar l'1-O va ser el que s'havia previst.
L'1-O, com havien dit els Mossos en els informes de valoració, els centres estaven ocupats i la gent asseguda a l'interior o dempeus a l'exterior, però Castellví ha dit que no hi va haver "grups combatius". Precisament sobre aquests informes el fiscal Miguel Ángel Carballo ha preguntat amb insistència al testimoni per determinades expressions que contenien. Castellví ha dit que els Mossos no van actuar en cap moment pensant en la imatge que tindrien els ciutadans del cos policial.
"Els informes de valoració no són dogma de fe, no modifiquen les actuacions d'un cos", ha dit, fent referència a un document en què un analista alerta que el comportament dels Mossos amb el procés podria castigar la imatge del cos. "Que dins d'un informe l'analista hagi posat la frase sobre la imatge dels Mossos, això no vol dir que això condicioni el cos. Per nosaltres no era simptomàtic", ha deixat clar.
El comissari ha dit que els CDR abans de l'1-O no era "una organització preocupant", perquè anaven a remolc de les convocatòries d'altres organitzacions com l'ANC o Òmnium. Castellví ha explicat que tothom sabia que els centres s'ocuparien, i fixaven la data entre el dijous i divendres abans de l'1-O. "Hi havia la possibilitat que els centres abans de l'1-O", ha explicat a la Fiscalia. Els Mossos també treballaven amb la idea que els manifestants utilitzarien tècniques "aske gune", grups de persones que s'interposava davant la policia perquè no poguessin entrar als col·legis.
També coneixia el pla per detenir Puigdemont
Castellví ha explicat que va tenir informació sobre el pla per detenir Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern. El comissari Molinero li va comentar "de manera breu" que s'estava preparant una planificació de binomis per la possible detenció del Govern. "Li vaig preguntar si em corresponia i em va dir que no, i allà es va quedar la cosa". Aquesta conversa va tenir lloc el dia 27 de setembre el CeCor, però el testimoni no ha sabut especificar a quina hora. "No vaig assistir a cap reunió prèvia a aquest dia on es tractés aquest tema", ha deixat clar.
El comissari ha explicat que els Mossos també contemplaven la idea que hi hagués una acampada al parc de la Ciutadella en cas que es fes la declaració unilateral d'independència (DUI). Castellví, però, no ha pogut especificar si va rebre un correu electrònic amb possibilitat d'activació de diverses unitats del cos, com ara la canina o el Tedax.
A preguntes de l'advocada Olga Tubau, Castellví ha explica que el 2015 la Fiscalia de l'Audiència Nacional ja va ordenar investigar el procés. Aquella instrucció anava dirigida al major Trapero i Castellví ha admès que el major va demanar que aquestes actuacions es fessin a través de la comissaria general d'Informació, que encapçalava el mateix Castellví. El testimoni ha dit que Trapero no va fer cap "correcció o ingerència" en relació a les instruccions de Fiscalia, ni respecte les de 2015 ni tampoc les de 2017. Castellví ha explicat que en època del conseller Jané s'enviaven els informes de previsió a la cúpula política dels Mossos, però quan arriba Forn això canvia. "Amb aquest canvi, vam demanar a Trapero què havíem de fer i ell ens va dir que qualsevol comunicació que hagués de rebre Forn ho faria ell", ha detallat.
Els atestats d'Economia
El comissari ha negat que s'ordenés obrir un nou atestat sobre els fets del 20 de setembre, sinó que es va demanar una ampliatòria sobre els tot el que va passar aquell dia al Departament d'Economia. "En cap moment vaig impulsar unes noves diligències per enviar-les a l'Audiència Nacional", ha dit. El testimoni també ha negat que se suprimissin fets dels atestats, com ara l'arribada dels agents d'ordre públic a Economia o el llançament d'una ampolla. "Això seria contra natura", ha deixat clar el comandament.
El dia 3 d'octubre, dia de l'aturada de país, Castellví va comunicar a Trapero i Laplana la citació pels jutjats. "Trapero va donar instruccions per una reunió l'endemà per recopilar tota la informació possible per anar a la citació, que era el 6", ha explicat. Però ha deixat clar que no hi va haver en cap cas un "atestat doble" o "paral·lel".
La instrucció 2 de Fiscalia
Castellví va tenir coneixement de la instrucció 2 de Fiscalia per impedir el referèndum. A través d'un informe es va informar al fiscal sobre una carta del Govern als ajuntaments per facilitar el referèndum, dels moviments dels alcaldes a favor de l'1-O, de la sindicatura del referèndum, del sorteig de meses electorals, dels actes preparatoris organitzats pels partits i de la propaganda de la votació. "L'informe es va fer a través de diverses fonts, també fonts obertes, però hi va haver diligències d'ofici contra diputats per actuacions al Parlament. També es van fer atestats a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació... Vam obrir diligències de tot allò que teníem coneixement", ha dit.
Sobre el terreny, les instruccions de Fiscalia les feia el propi territori. A preguntes del fiscal, Castellví ha explicat que les unitats territorials informaven al servei central d'informació, que ho traslladava a la Fiscalia d'acord a la instrucció de Trapero en relació a la gestió d'aquestes diligències. El fiscal ha recriminat a Castellví que el sistema plantejat per Trapero incomplia la petició de Fiscalia de comunicar de manera "urgent" el que feien els Mossos. "Tot es feia de forma immediata", ha respost el testimoni, que ha explicat que s'havia d'informar la comissaria general d'Informació per garantir "la qualitat" de les investigacions que es feien en relació al referèndum.
"Abans de les instruccions de Fiscalia, això no es feia", ha admès el testimoni, però ha insistit que després de la instrucció 2 la cosa canvia perquè les peticions del fiscal són més "quantioses". Pel que fa als sis atestats que van fer els Mossos, Castellví ha explicat que es van remetre als serveis jurídics del cos. "Vam entendre que eren activitats de promoció del referèndum que incomplien les ordres judicials", ha dit. Castellví no va enviar els atestats als responsables polítics del cos, però Trapero sí. "No és habitual fer-ho", ha admès el testimoni.
"L'independentisme revolucionari"
En un informe del 8 de setembre, Castellví ha dit que hi havia una consigna clara als manifestants més "revolucionaris" perquè no duguessin a terme actuacions violentes que poguessin relacionar independentisme i violència. El comissari ha fet referència a l'anomenat "Independentisme Revolucionari", grups que tenien més "capacitats" per fer front a la policia. Castellví era l'encarregat de fer informes sobre els riscos d'aquests grups i ha dit que aquests documents es traslladaven a la prefectura. "No els vaig passar al Govern. Jo ho passava al major Trapero i a la resta de comissaris", ha explicat a preguntes del fiscal, i ha dit que era "oportú" tenir en consideració què deien aquells informes.
A principis de setembre, Castellví ha explicat que es va fer un control exhaustiu de l'activitat que feien aquests grups "radicals". L'últim informe es va acabar el 28 de setembre i els Mossos confirmaven que els líders independentistes cridaven a la calma als propis militants, també els més exaltats. "L'exhaustiu control que feiem coincidia amb altres cossos i serveis, que tampoc tenien informacions diferents a les nostres", ha explicat. "Ferran López em va dir que ni la policia espanyola ni la Guàrdia Civil, ni tampoc Pérez de los Cobos, tenien més informació", ha dit.
Distanciament entre la prefectura i el Govern
Joan Carles Molinero, comissari superior dels Mossos l'any 2017, ha continuat la seva declaració aquest dimecres i ha confirmat les dues reunions que va mantenir la cúpula del cos amb Carles Puigdemont i diferents consellers del Govern els dies previs a l'1-O per alertar-los dels riscos de tirar endavant la convocatòria del referèndum. Molinero va participar en dues reunions amb altres alts comandaments dels Mossos on es va plantejar la "preocupació" de la prefectura per la situació a Catalunya i es va reiterar davant de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn que la policia catalana compliria la llei i els mandats judicials.
Podia quedar algun dubte del paper dels Mossos, després d'aquestes reunions i tenint en compte les actuacions del cos els dies previs al referèndum? Molinero ha estat clar: "Sense cap mena de dubte, el Govern no podia tenir cap dubte sobre quin paper tindria la policia catalana en relació al procés". A preguntes de Tubau, el comissari també negat cap tipus de "connivència" entre Trapero i el Govern, i ha relatat el distanciament de Trapero i la resta de la prefectura respecte a la cúpula política del procés.
Confirma el pla per detenir Puigdemont
El comissari superior dels Mossos d'Esquadra el 2017, ha confirmat que el major Josep Lluís Trapero els va demanar a ell i al comissari Ferran López que elaboressin un dispositiu per complir amb les ordres judicials que poguessin arribar en cas de declaració d'independència, també per detenir el president Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern. El testimoni, a preguntes del fiscal, ha relatat una reunió del 25 d'octubre al matí al despatx de Trapero on se'ls va demanar dissenyar un dispositiu per, si era necessari, donar compliment a l'ordre judicial de detenir el president i el Govern. Aquest dispositiu l'havien d'elaborar Molinero i López de manera discreta, i se li havia de comunicar a Trapero un cop definit. "Trapero ens va demanar específicament elaborar un dispositiu per detenir Puigdemont", ha assegurat.
Rafel Comes, cap de la comissaria general d'investigació criminal dels Mossos, ha declarat aquest dimecres i ha confirmat també que els Mossos estaven preparats per detenir Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern després de la declaració d'independència, si el jutge ho demanava. El testimoni ha explicat que el 27 d'octubre, sobre les 12 del migdia, es va reunir amb Molinero, que li va explicar que tenien preparat un dispositiu per detenir el president de la Generalitat i tot el Govern.
El dispositiu era confidencial i Comes va rebre el full amb qui havia de fer cada detenció. Puigdemont havia de ser detingut pels dos comissaris superiors. Comes era l'encarregat de coordinar les detencions i tenir relació amb el president del TSJC. El testimoni va preguntar on estarien custodiats (seria al complex Egara) i com serien traslladats (arribat el cas, es podria utilitzar l'helicòpter i el GEI). "Els vaig dir que seria un delicte molt particular", ha explicat.