06
de març
de
2020, 12:20
Actualitzat:
15:17h
Jordi Cuixart ha presentat aquest divendres el recurs d'empara al Tribunal Constitucional contra la sentència del procés dictada pel Tribunal Suprem el passat 14 d'octubre. Òmnium Cultural ho ha anunciat en un acte a Madrid on han participat el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, i l'equip d'advocats d'Òmnium, encapçalats per Benet Salellas, l'encarregat de redactar el recurs. Es tracta de l'últim pas abans de poder arribar al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.
Mauri ha detallat alguns dels punts més destacats del recurs d'empara. "Entenem que s'han vulnerat drets fundamentals en qualsevol democràcia", ha explicat el vicepresident d'Òmnium, que ha admès que no té "confiança" en la justícia espanyola. "És el pas previ a anar a Estrasburg", ha insistit Mauri, que ha confiat en Europa per "trobar la justícia que durant anys ha estat negada a l'estat espanyol". La defensa de Cuixart ha denunciat una "operació d'Estat per castigar els líders independentistes" i ha demanat al TC que posi Cuixart en llibertat mentre aborda el recurs d'empara.
Benet Salellas, advocat de Cuixart, ha explicat com s'ha construït el recurs d'empara i ha volgut posar sobre la taula una idea clau: la idea d'excepcionalitat. "En aquest procediment hi ha hagut una alteració constant de les ordres del joc. La raó d'estat per protegir la unitat d'Espanya i castigar els que hi havien discutit ha desplaçat el dret i ens ha situat en un context en què la raó d'estat s'ha posat per sobre de la llei", ha explicat Salellas. Segons l'advocat, hi ha hagut una "excepcionalitat processal" amb vulneracions de drets constants durant el procediment. "Jordi Cuixart no era aforat i ha estat jutjat per un tribunal d'aforats", ha apuntat, i ha dit també que el tribunal presidit per Manuel Marchena no ha estat imparcial.
Salellas ha denunciat també una "ingerència en els drets civils i polítics" que suposa la sentència. "S'ha vulnerat el dret de reunió i a la legalitat penal, perquè s'ha castigat l'exercici d'un dret fonamental", ha dit l'advocat. El lletrat ha dit que el concepte d'ordre públic utilitzat pel Suprem és "elàstic" i ha abraçat fets que són propis de l'exercici dels drets fonamentals. "El Suprem no explica quin concepte d'ordre púbic hem de tenir en compte en una societat democràtica del segle XXI i les definicions que dona són de 1959", ha detallat. Salellas ha dit que el Suprem considera "anormal" exercir drets fonamentals. "Exercir drets fonamentals no pot ser mai un atac a l'ordre públic", ha reblat.
L'advocat de Cuixart ha demanat expulsar el delicte de sedició del codi penal i ha demanat al TC que declari inconstitucional aquest delicte en la forma en què està present al codi penal espanyol. "No existeix en cap país europeu un delicte com aquest que hi ha a Espanya, que castiga el dret de reunió pacífica", ha dit. "La sedició és un fòssil jurídic que existeix únicament a l'estat espanyol", ha afegit. Salellas ha alertat de la necessitat d'avançar en aquest sentit de cara també als propers judicis contra l'independentisme, que seran precisament per qüestions d'ordre públic.
La sedició, una "arma contra la desobediència civil"
Guillermo Montilla, professor de dret constitucional a la Universitat de Jaén, ha parlat del dret de manifestació i de reunió, que ha denuncia que s'està utilitzant el dret penal i administratiu "per sancionar la protesta". "La sentència del procés aporta un nou delicte, el de sedició, que es va aplicar per primer cop el 1980 per intentar para un desnonament. La sedició és una arma per tot el col·lectiu de desobediència civil", ha alertat. El professor ha dit que l'aplicació d'aquest delicte és "inconstitucional" perquè és "desproporcionada". "Cal una modificació del codi penal i una rebaixa de la sedició. En el dret comparat no existeix aquesta figura de sedició no violenta", ha explicat.
Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional de la UAB, ha apuntat que Cuixart no ha comès sedició, sinó que va exercir el seu dret de reunió. "L'exercici del dret de reunió no pot ser constitutiu de delicte", ha explicat, i ha recordat que la sentència només dedica tres pàgines a això i després ja salta al delicte de sedició. "Hi ha un buit enorme sobre si la conducta de Cuixart era dret de reunió", ha apuntat, i ha insistit que aquest dret és "primordial" en qualsevol estat democràtic. "El dret de protesta es pot expressar per la via de la resistència passiva", ha ressaltat, i ha afegit que un requisit essencial d'aquest dret de reunió és que sigui "pacífica i sense armes". "La sentència reconeix que les convocatòries de Cuixart el 20-S i l'1-O van ser sempre crides pacífiques a concentrar-se. Per tant, Cuixart va exercir un dret de reunió i en cap cas pot ser alhora un delicte", ha deixat clar.
La sentència vol "reprimir la protesta"
Javier Mira, professor de dret penal a la Universitat de València, ha recordat que la sentència diu que no hi va haver violència però qualifica els fets d'un "alçament tumultuari i hostil", però després tampoc ho fa servir per condemnar per sedició. "La sentència descriu supòsits de desobediència i de resistència passiva, que forma part del contingut essencial del dret de reunió i manifestació. És una formula de protestar i impedir de manera pacífica el compliment d'una resolució judicial", ha detallat el professor. "La sentència aplica un precepte dissenyat per reprimir els drets de protesta i, a més, fa una interpretació criticable perquè lesiona el dret de protesta i el principi de legalitat penal, perquè fa una interpretació que no s'ajusta als principis d'aplicació del tipus penal", ha reblat.
Albert Noguera, professor de dret constitucional a la Universitat de València, ha criticat una inadequada aplicació del delicte de sedició i també una vulneració del dret de reunió com a a garantia d'altres drets. Ha dit també que la sentència reconeix que no es donen els requisits materials perquè hi hagi sedició, però que es poden entendre a través del context. "El concepte d'ordre públic entra en contradicció amb la idea d'estat social i democràtic de dret", ha insistit. També ha argumentat que en un estat democràtic el poder de reunió s'ha de poder exercir per "impedir a través de la desobediència civil no violenta" l'execució de decisions judicials injustes, per exemple en els desnonaments o les vulneracions del dret de vot. "La desobediència civil persegueix protegir altres drets", ha apuntat.
Sànchez, Rull i Turull també demanen empara al TC
Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull també han presentat aquesta setmana el recurs d'empara al Constitucional per la sentència del procés. En els seus escrits, de més d'un centenar de pàgines cada un, demanen que se suspengui la condemna de presó i inhabilitació de manera cautelar mentre es resol el recurs. El tràmit de resoldre pot durar anys i, en el cas dels presos independentistes, quan això passi "ja s'haurà complert una part molt important de la presó i la inhabilitació imposades". És per això, diu el recurs, que la defensa vol que es deixi en suspens l'execució de la pena, recordant que els tres presos ja fa més de dos anys que són a la presó, primer en preventiva i després en sentència ferma.
Mauri ha detallat alguns dels punts més destacats del recurs d'empara. "Entenem que s'han vulnerat drets fundamentals en qualsevol democràcia", ha explicat el vicepresident d'Òmnium, que ha admès que no té "confiança" en la justícia espanyola. "És el pas previ a anar a Estrasburg", ha insistit Mauri, que ha confiat en Europa per "trobar la justícia que durant anys ha estat negada a l'estat espanyol". La defensa de Cuixart ha denunciat una "operació d'Estat per castigar els líders independentistes" i ha demanat al TC que posi Cuixart en llibertat mentre aborda el recurs d'empara.
Benet Salellas, advocat de Cuixart, ha explicat com s'ha construït el recurs d'empara i ha volgut posar sobre la taula una idea clau: la idea d'excepcionalitat. "En aquest procediment hi ha hagut una alteració constant de les ordres del joc. La raó d'estat per protegir la unitat d'Espanya i castigar els que hi havien discutit ha desplaçat el dret i ens ha situat en un context en què la raó d'estat s'ha posat per sobre de la llei", ha explicat Salellas. Segons l'advocat, hi ha hagut una "excepcionalitat processal" amb vulneracions de drets constants durant el procediment. "Jordi Cuixart no era aforat i ha estat jutjat per un tribunal d'aforats", ha apuntat, i ha dit també que el tribunal presidit per Manuel Marchena no ha estat imparcial.
Salellas ha denunciat també una "ingerència en els drets civils i polítics" que suposa la sentència. "S'ha vulnerat el dret de reunió i a la legalitat penal, perquè s'ha castigat l'exercici d'un dret fonamental", ha dit l'advocat. El lletrat ha dit que el concepte d'ordre públic utilitzat pel Suprem és "elàstic" i ha abraçat fets que són propis de l'exercici dels drets fonamentals. "El Suprem no explica quin concepte d'ordre púbic hem de tenir en compte en una societat democràtica del segle XXI i les definicions que dona són de 1959", ha detallat. Salellas ha dit que el Suprem considera "anormal" exercir drets fonamentals. "Exercir drets fonamentals no pot ser mai un atac a l'ordre públic", ha reblat.
L'advocat de Cuixart ha demanat expulsar el delicte de sedició del codi penal i ha demanat al TC que declari inconstitucional aquest delicte en la forma en què està present al codi penal espanyol. "No existeix en cap país europeu un delicte com aquest que hi ha a Espanya, que castiga el dret de reunió pacífica", ha dit. "La sedició és un fòssil jurídic que existeix únicament a l'estat espanyol", ha afegit. Salellas ha alertat de la necessitat d'avançar en aquest sentit de cara també als propers judicis contra l'independentisme, que seran precisament per qüestions d'ordre públic.
La sedició, una "arma contra la desobediència civil"
Guillermo Montilla, professor de dret constitucional a la Universitat de Jaén, ha parlat del dret de manifestació i de reunió, que ha denuncia que s'està utilitzant el dret penal i administratiu "per sancionar la protesta". "La sentència del procés aporta un nou delicte, el de sedició, que es va aplicar per primer cop el 1980 per intentar para un desnonament. La sedició és una arma per tot el col·lectiu de desobediència civil", ha alertat. El professor ha dit que l'aplicació d'aquest delicte és "inconstitucional" perquè és "desproporcionada". "Cal una modificació del codi penal i una rebaixa de la sedició. En el dret comparat no existeix aquesta figura de sedició no violenta", ha explicat.
Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional de la UAB, ha apuntat que Cuixart no ha comès sedició, sinó que va exercir el seu dret de reunió. "L'exercici del dret de reunió no pot ser constitutiu de delicte", ha explicat, i ha recordat que la sentència només dedica tres pàgines a això i després ja salta al delicte de sedició. "Hi ha un buit enorme sobre si la conducta de Cuixart era dret de reunió", ha apuntat, i ha insistit que aquest dret és "primordial" en qualsevol estat democràtic. "El dret de protesta es pot expressar per la via de la resistència passiva", ha ressaltat, i ha afegit que un requisit essencial d'aquest dret de reunió és que sigui "pacífica i sense armes". "La sentència reconeix que les convocatòries de Cuixart el 20-S i l'1-O van ser sempre crides pacífiques a concentrar-se. Per tant, Cuixart va exercir un dret de reunió i en cap cas pot ser alhora un delicte", ha deixat clar.
La sentència vol "reprimir la protesta"
Javier Mira, professor de dret penal a la Universitat de València, ha recordat que la sentència diu que no hi va haver violència però qualifica els fets d'un "alçament tumultuari i hostil", però després tampoc ho fa servir per condemnar per sedició. "La sentència descriu supòsits de desobediència i de resistència passiva, que forma part del contingut essencial del dret de reunió i manifestació. És una formula de protestar i impedir de manera pacífica el compliment d'una resolució judicial", ha detallat el professor. "La sentència aplica un precepte dissenyat per reprimir els drets de protesta i, a més, fa una interpretació criticable perquè lesiona el dret de protesta i el principi de legalitat penal, perquè fa una interpretació que no s'ajusta als principis d'aplicació del tipus penal", ha reblat.
Albert Noguera, professor de dret constitucional a la Universitat de València, ha criticat una inadequada aplicació del delicte de sedició i també una vulneració del dret de reunió com a a garantia d'altres drets. Ha dit també que la sentència reconeix que no es donen els requisits materials perquè hi hagi sedició, però que es poden entendre a través del context. "El concepte d'ordre públic entra en contradicció amb la idea d'estat social i democràtic de dret", ha insistit. També ha argumentat que en un estat democràtic el poder de reunió s'ha de poder exercir per "impedir a través de la desobediència civil no violenta" l'execució de decisions judicials injustes, per exemple en els desnonaments o les vulneracions del dret de vot. "La desobediència civil persegueix protegir altres drets", ha apuntat.
Sànchez, Rull i Turull també demanen empara al TC
Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull també han presentat aquesta setmana el recurs d'empara al Constitucional per la sentència del procés. En els seus escrits, de més d'un centenar de pàgines cada un, demanen que se suspengui la condemna de presó i inhabilitació de manera cautelar mentre es resol el recurs. El tràmit de resoldre pot durar anys i, en el cas dels presos independentistes, quan això passi "ja s'haurà complert una part molt important de la presó i la inhabilitació imposades". És per això, diu el recurs, que la defensa vol que es deixi en suspens l'execució de la pena, recordant que els tres presos ja fa més de dos anys que són a la presó, primer en preventiva i després en sentència ferma.