La reforma mil vegades derogada

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Pedro Sánchez ja havia reunit els suports suficients al Congrés per validar la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma -serà l'última?-, quan el PSOE, Podem i Bildu van fer públic dimecres a la nit un acord que, en el primer punt, es comprometia a la derogació de la reforma laboral del PP de "manera íntegra". El segon punt de l'entesa encara tenia més recorregut que el primer -el País Basc i Navarra tindran capacitat d'endeutament per atendre la crisi que els permetrà menjar a part de la resta d'autonomies-, però la polèmica política a l'Estat ja no ha deixat de centrar-se en la reforma laboral.

Passem de puntetes pel tempo de l'acord amb Bildu -després de la votació a les Corts, perquè Cs no es fes enrere de l'aliança amb la Moncloa-, i centrem-nos en el desgavell posterior i les conseqüències sobre la legislatura. El PSOE es va afanyar la mateixa nit de dimecres a rebaixar l'abast del pacte -tot i que hi apareixia la signatura d'Adriana Lastra- i hi va insistir aquest dijous, quan Pablo Iglesias ja havia fet evident la incredulitat de Podem mentre Bildu treia pit per la negociació. Recordem-ho, a Euskadi hi ha eleccions el 12 de juliol i és l'esquerra abertzale qui podrà brandar un acordat que combat la política laboral de la dreta i facilita a l'administració foral gastar més. El PNB, acostumat a guanyar sempre i que també va votar a favor de l'estat d'alarma, ja li deu haver llegit la cartilla al PSOE.

Pel camí, la CEOE ja ha suspès el diàleg amb el govern de Sánchez -no és estrany, la patronal va aplaudir el 2012 una legislació laboral validada amb els vots de PP i CiU- i els socis del govern de coalició viuen l'enèsim episodi de tensió. La reforma laboral s'ha derogat mil vegades. De paraula, això sí. Ho ha fet el PSOE a l'oposició i en campanya electoral, ho ha explicitat Podem en mítings i al seu programa, s'hi han compromès tots dos partits en el pacte del govern de coalició, i també queda plasmat en l'acord amb Bildu en ple estat d'alarma. El PSOE fa menys del que diu i Podem necessita que altres collin el seu soci per complir els pactes de legislatura.

Ja veurem fins on arriba el serial, perquè per fer efectiva la derogació en el termini pactat amb Bildu, caldrà que el govern espanyol negociï en temps rècord amb els agents socials un nova legislació laboral, i que ho faci en un moment de turbulències econòmiques. L'executiu de Sánchez és lluny de generar consens per assolir un acord d'aquesta magnitud.

La setmana es tanca amb seriosos dubtes sobre la vitalitat de la majoria que va fer possible la investidura del líder socialista. La condició d'ERC com a soci prioritari s'ha deteriorat, la Moncloa ha jugat tant amb la geometria variable que costa endevinar el rumb fixat i la legislatura del diàleg sembla ara mateix un anacronisme. Si part de l'independentisme pretenia treure suc del mandat a l'Estat, avui deu veure una nebulosa. La mateixa que divisarà el PSOE i Podem quan toqui afrontar la negociació dels pressupostos generals de l'Estat, els comptes de la reconstrucció.
 

---

Avui no et perdis

»La derogació de la reforma laboral tensa de nou la coalició entre el PSOE i Podem; per Sara González.

» La patronal desenterra la destral de guerra contra Sánchez; per Pep Martí.

» Opinió: «Coalicions en alarma»; per Oriol March.

» El Parlament assumeix el dèficit en la gestió de les residències i l'investigarà; per Andreu Merino.

»El curs no ha de començar fins al 14 de setembre? El calendari escolar, al punt de mira; per Bernat Surroca.

»El Govern reclamarà a les empreses que cedeixin espais per al nou curs escolar; per Oriol March.

» Entrevista a Jaume Cela: «Caldrà preparar la rebuda emocional a l'escola, que serà intensa»; per Pep Martí.

»Les desigualtats en parella durant el confinament: més del 20% d'homes no fa cap tasca de la llar; per Roger Tugas.

»Suport social majoritari a una renda bàsica universal però només mentre duri la pandèmia; per Roger Tugas.

» Opinió: «Lluís Juste de Nin, la mort d’un vitalista»; per Laura Pinyol.

»Cotxe, carretera i manta: la proximitat, l'única clau per a la supervivència del turisme català; per Alba Domingo.

»Representar el Barça al Japó, un repte congelat pel coronavirus; Lluís Girona.
 

---

 El passadís

La vicepresidenta espanyola d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, va intervenir aquest dijous en la jornada organitzada pel Cercle d'Economia sobre els efectes de la pandèmia. En plena polèmica sobre la derogació de la reforma laboral, no era un dia fàcil per a la responsable de la política econòmica del govern de Pedro Sánchez. I el context tampoc era el més propici -un fòrum empresarial-, encara que la participació fos de manera telemàtica. L'acord amb Bildu per derogar la reforma laboral planava en l'ambient. Calviño no en va parlar en la seva intervenció social. Però no se'n va poder escapar perquè un soci li va preguntar. I Javier Faus va aprofitar l'avinentesa per afirmar que el Cercle d'Economia, "com a entitat", no compartia el pacte segellat per la Moncloa. La resposta de Calviño, assegurant que tota modificació legislativa es farà per "acord dels agents socials", va tranquil·litzar visiblement Faus, cordial en tot moment amb la vicepresidenta. Els sectors empresarials més pragmàtics sempre han considerat que Calviño és sensible als seus postulats.

Vist i llegit

El govern de coalició format pel PSOE i Podem és vist amb reticències des de determinades tribunes del periodisme econòmic. És tal la desconfiança que algunes firmes ja s'atreveixen a fer alineacions d'un govern ideal -molt més enllà de la tecnocràcia- per assumir el repte de la reconstrucció d'Espanya. Manuel del Pozo, director adjunt d'Expansión, escriu un article agosarat al seu blog amb un títol certament cridaner: "Un govern amb Pablo Isla i Rafa Nadal". A mesura que el lector s'endinsa en l'article, la sorpresa s'incrementa. L'executiu ideal de Del Pozo, presidit per l'home fort d'Inditex, inclouria Ana Botín com a ministra d'Economia, Florentino Pérez a la cartera de Foment, Isidre Fainé al capdavant d'Afers Socials i Juan Roig, a Treball. L'articulista obvia l'evident conflicte de competències i convida a pensar en el rendiment de tenir les "ments més brillants" de l'Estat -així les descriu- al consell de ministres. Val la pena aturar-se en l'1x1 dedicat als 17 integrants d'aquest dream team. La premsa econòmica, empeltada de seriositat, també és capaç d'enrojolar.

 El nom propi

Després d'un periple de cancel·lacions, vetos i crítiques als Estats Units per les acusacions de presumptes abusos que pesen sobre Woody Allen, l'autobiografia del cineasta ja ha arribat a l'Estat. Amb el títol A propósito de nada i editat només en castellà (Alianza editorial), el llibre s'endinsa en passatges polèmics de la seva vida personal, marcada per la relació amb l'actriu Mia Farrow. L'autor parla amb amargor de la seva exparella i no s'estalvia detalls de la complexa convivència que van mantenir.

Tot i que en l'obra també hi recull vivències sobre rodatges o personalitats que ha conegut -la filmografia d'Allen frega la cinquantena de pel·lícules-, el cineasta dedica bona part de l'autobiografia a rebatre l'acusació d'haver abusat de la seva filla adoptiva Dylan. Nega els fets i situa Farrow com a element desestabilitzador de l'univers familiar. Allen també descriu l'atracció que va sentir per una de les filles adoptives de la seva exdona -Soon-Yi Previ-, amb qui es va casar i continua vivint. Un llibre que no deixarà indiferent. És la tragicomèdia vital de Woody Allen, com descrivia encertadament Jordi Nopca en una crítica al diari Ara.

 Els imperdibles

Aquest mes de maig s'ha commemorat el 75è aniversari de l'enfonsament del nazisme i del conseqüent final de la Segona Guerra Mundial a Europa. Hi ha una ingent oferta bibliogràfica sobre el conflicte bèl·lic i el règim nazi, però la recomanació literària d'avui se centra en la biografia més completa de Hitler, escrita per Ian Kershaw, probablement l'historiador que millor ha estudiat la figura del dictador. L'última edició del treball de l'autor, de 2019 i que fusiona els dos llibres biogràfics que anteriorment havia escrit Kershaw, és l'obra definitiva sobre Hitler. No n'hi ha cap de més documentada que la de l'historiador britànic, una anàlisi detallada de la personalitat malaltissa del líder nazi i, alhora, un retrat social de l'Alemanya que va transitar cap al desastre. L'obra encantarà els apassionats de la història, ara que les llibreries tornen a obrir. Bon cap de setmana!  

 ​