26
de maig
de
2020, 18:48
Actualitzat:
27
de maig,
7:28h
La destitució del coronel Diego Pérez de los Cobos ha obert una crisi al Ministeri de l'Interior, que Fernando Grande-Marlaska ha provat de dissipar aquest dimarts amb elogis a la trajectòria del coronel i un anunci -oportú- d'increment dels salaris dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. El ministre sabia que seria objecte de les preguntes més punyents en la roda de premsa del consell de ministres, un cop s'ha confirmat que hi participaria. També intuïa que s'establirien vincles entre el cessament de Pérez de los Cobos i l'informe elaborat per l'institut armat sobre els fets del 8-M, enviat a la jutge que investiga una presumpta prevaricació del delegat del govern a Madrid, José Manuel Franco, i on s'assenyala també Fernando Simón.
El titular d'Interior ha assegurat que la destitució del coronel -coordinador de l'operatiu policial repressiu de l'1-O a Catalunya- respon a la "política raonable" de remodelació d'equips i l'ha situada en el marc d'un "nou impuls" a la Guàrdia Civil. Marlaska ha volgut evitar la confrontació directa amb el militar per evitar una guerra més crua a Interior. El cas Pérez de los Cobos, amb una forta càrrega política, ha servit de munició a l'oposició mentre la justícia investiga càrrecs públics i la dreta mediàtica intensifica la pressió a la Moncloa.
La dimissió del número dos del cos armat, el tinent general Laurentino Ceña, ha amplificat la crisi. Estava previst que es jubilés el març passat, però la crisi sanitària va decidir que s'ajornés el comiat fins al 2 de juny. El que ha transcendit és que Ceña -una figura pròxima a l'exministre Juan Ignacio Zoido- s'havia molestat per no haver estat consultat abans de decidir el cessament de Pérez de los Cobos. Volent treure-hi ferro, Marlaska ha especificat que el relleu ja estava previst, i ha evitat qualsevol nexe entre la destitució del coordinador policial de l'1-O i la dimissió de Ceña.
La Constitució del 1978 va mantenir el caràcter militar de la Guàrdia Civil, tot i que desvinculant-la de les Forces Armades. Mentre que la Policia Nacional espanyola té encarregada la seguretat a les capitals i poblacions més habitades, l'institut armat s'encarrega de vetllar per l'ordre públic a la resta del territori.
Des de l'inici de la Transició, el camp d'actuació de la Guàrdia Civil va anar ampliant-se. La llei de forces i ossos de seguretat de l'Estat, del 1986, va ampliar les competències de la Benemèrita, amb facultats sobre la persecució del contraban, la vigilància del transport, el mar i les fronteres, ports i aeroports, tràfic i control d'armes i explosius. De fet, ha anat incrementant les seves competències. Més tard es va crear el Seprona, el servei del cos dedicat a la protecció del medi ambient.
L'actual conflicte és la primera crisi entre l'actual govern espanyol i l'institut armat, una de les institucions més simbòliques de l'Estat i el que millor encarna el seu poder coercitiu. Però no és el primer conflicte protagonitzat per membres de la Guàrdia Civil des de l'inici de la democràcia.
Un focus colpista al cos
La Guàrdia Civil ha estat històricament un cos disciplinat i obedient al govern. Fins i tot en els anys de la República això es va fer evident i la cúpula de l'institut armat va restar lleial a la República en el moment de l'aixecament militar del juliol de 1936. Però l'inici de la Transició va generar fortes convulsions dins de l'exèrcit i també a la Guàrdia Civil. Un dels seus oficials, el tinent coronel Antonio Tejero, va ser el protagonista de diversos intents de cop d'estat, de l'anomenada Operació Galàxia, un pla per ocupar la Moncloa que no es va materialitzar, al 23-F.
Altres oficials del cos van dur a terme accions de rebel·lia, com el general Juan Atarés, que va criticar en un acte públic l'aleshores vicepresident Gutiérrez Mellado. La cúpula de la Guàrdia Civil, però, va estar en mans de tinents generals considerats alineats amb el programa de la reforma política, com van ser els tinents generals Aramburu Topete i Sáenz de Santamaría, que es van enfrontar al 23-F i als intents d'involució dins de les forces armades.
La petjada del GAL
El combat contra ETA va ser la tasca primordial de la Guàrdia Civil els anys vuitanta i noranta. Molts uniformats van ser víctimes de l'acció de l'organització basca i el cos va viure amb tensió l'escalada terrorista. Un nom va personificar aquesta etapa: el general Enrique Rodríguez Galindo, que dirigia la lluita antiterrorista des de la caserna d'Intxaurrondo. Intocable durant molts anys, les sospites de tortures l'empaitaven i qui va ser secretària d'Estat de Justícia i Interior del darrer govern de Felipe González, Margarita Robles -actual ministra de Defensa-, mai se'n va refiar i no va parar fins a apartar-lo d'Intxaurrondo el 1995.
Però el mateix govern el va ascendir a general i el va fer assessor del director general de la Guàrdia Civil. Anys després, qui havia estat un dels herois de l'Estat va ser processat pel seu vincle amb el GAL i per l'assassinat de Lasa i Zabala. Fou condemnat a 71 anys de presó. La seva figura va planar durant anys en la memòria de l'institut armat.
El procés retorna la política al cos
A mida que ETA s'esllanguia, la Guàrdia Civil va anar guanyant un perfil menys controvertit i professional. Els diferents governs van optar, majoritàriament, per designar civils al capdavant del cos. El socialista Ferran Cardenal va ser el primer. Fins i tot el PP va optar per civils, en el cas de Santiago López Valdivieso, que sempre va buscar un perfil discret. El procés sobiranista va ser el que va recuperar protagonisme polític a l'institut armat, que es va plasmar en els informes dels seus serveis d'intel·ligència i la repressió contra l'independentisme.
Qui va encarnar aquest moment van ser dues figures del comandament: l'esmentat Pérez de los Cobos, com a coordinador del dispositiu de repressió l'1-O, i el general Pedro Garrido, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, qui amb motiu de la festivitat del Pilar del 2019, va fer un discurs incendiari. Garrido va dir que l'institut "ho tornaria a fer" si havia de perseguir l'independentisme, a qui va dir que combaterien "sense pena ni treva".
Garrido es referia especialment als nou detinguts en l'operació Judes, acusats de diversos delictes criminals, entre ells la possessió d'explosius. Tots els acusats van ser posats en llibertat amb fiança poc després i el sumari no va acreditar l'existència d'explosius.
Luis Díez: "La formació segueix sent molt conservadora"
El veterà periodista Luis Díez, especialista en seguretat i cossos policials, explica a NacióDigital que "el que ha passat amb Pérez de los Cobos delata un conflicte polític impulsat per la dreta per desestabilitzar el govern". Posa en dubte la mateixa competència de la Guàrdia Civil per elaborar l'informe de Pérez de los Cobos sobre el 8-M: "Què fa la Benemèrita en un tema vinculat a la manifestació feminista a Madrid? Això no correspon a la Guàrdia Civil".
Per Luis Díez, "la Guàrdia Civil ha canviat, afortunadament, però continua sent un cos molt conservador. La seva simbologia, amb la festivitat del Pilar, està lligada a les essències de l'Espanya més rància i la formació que reben és molt tradicional. I no es pot oblidar que conserva el seu fur militar".
El titular d'Interior ha assegurat que la destitució del coronel -coordinador de l'operatiu policial repressiu de l'1-O a Catalunya- respon a la "política raonable" de remodelació d'equips i l'ha situada en el marc d'un "nou impuls" a la Guàrdia Civil. Marlaska ha volgut evitar la confrontació directa amb el militar per evitar una guerra més crua a Interior. El cas Pérez de los Cobos, amb una forta càrrega política, ha servit de munició a l'oposició mentre la justícia investiga càrrecs públics i la dreta mediàtica intensifica la pressió a la Moncloa.
La dimissió del número dos del cos armat, el tinent general Laurentino Ceña, ha amplificat la crisi. Estava previst que es jubilés el març passat, però la crisi sanitària va decidir que s'ajornés el comiat fins al 2 de juny. El que ha transcendit és que Ceña -una figura pròxima a l'exministre Juan Ignacio Zoido- s'havia molestat per no haver estat consultat abans de decidir el cessament de Pérez de los Cobos. Volent treure-hi ferro, Marlaska ha especificat que el relleu ja estava previst, i ha evitat qualsevol nexe entre la destitució del coordinador policial de l'1-O i la dimissió de Ceña.
La Constitució del 1978 va mantenir el caràcter militar de la Guàrdia Civil, tot i que desvinculant-la de les Forces Armades. Mentre que la Policia Nacional espanyola té encarregada la seguretat a les capitals i poblacions més habitades, l'institut armat s'encarrega de vetllar per l'ordre públic a la resta del territori.
Des de l'inici de la Transició, el camp d'actuació de la Guàrdia Civil va anar ampliant-se. La llei de forces i ossos de seguretat de l'Estat, del 1986, va ampliar les competències de la Benemèrita, amb facultats sobre la persecució del contraban, la vigilància del transport, el mar i les fronteres, ports i aeroports, tràfic i control d'armes i explosius. De fet, ha anat incrementant les seves competències. Més tard es va crear el Seprona, el servei del cos dedicat a la protecció del medi ambient.
L'actual conflicte és la primera crisi entre l'actual govern espanyol i l'institut armat, una de les institucions més simbòliques de l'Estat i el que millor encarna el seu poder coercitiu. Però no és el primer conflicte protagonitzat per membres de la Guàrdia Civil des de l'inici de la democràcia.
Un focus colpista al cos
La Guàrdia Civil ha estat històricament un cos disciplinat i obedient al govern. Fins i tot en els anys de la República això es va fer evident i la cúpula de l'institut armat va restar lleial a la República en el moment de l'aixecament militar del juliol de 1936. Però l'inici de la Transició va generar fortes convulsions dins de l'exèrcit i també a la Guàrdia Civil. Un dels seus oficials, el tinent coronel Antonio Tejero, va ser el protagonista de diversos intents de cop d'estat, de l'anomenada Operació Galàxia, un pla per ocupar la Moncloa que no es va materialitzar, al 23-F.
Altres oficials del cos van dur a terme accions de rebel·lia, com el general Juan Atarés, que va criticar en un acte públic l'aleshores vicepresident Gutiérrez Mellado. La cúpula de la Guàrdia Civil, però, va estar en mans de tinents generals considerats alineats amb el programa de la reforma política, com van ser els tinents generals Aramburu Topete i Sáenz de Santamaría, que es van enfrontar al 23-F i als intents d'involució dins de les forces armades.
La petjada del GAL
El combat contra ETA va ser la tasca primordial de la Guàrdia Civil els anys vuitanta i noranta. Molts uniformats van ser víctimes de l'acció de l'organització basca i el cos va viure amb tensió l'escalada terrorista. Un nom va personificar aquesta etapa: el general Enrique Rodríguez Galindo, que dirigia la lluita antiterrorista des de la caserna d'Intxaurrondo. Intocable durant molts anys, les sospites de tortures l'empaitaven i qui va ser secretària d'Estat de Justícia i Interior del darrer govern de Felipe González, Margarita Robles -actual ministra de Defensa-, mai se'n va refiar i no va parar fins a apartar-lo d'Intxaurrondo el 1995.
Però el mateix govern el va ascendir a general i el va fer assessor del director general de la Guàrdia Civil. Anys després, qui havia estat un dels herois de l'Estat va ser processat pel seu vincle amb el GAL i per l'assassinat de Lasa i Zabala. Fou condemnat a 71 anys de presó. La seva figura va planar durant anys en la memòria de l'institut armat.
El procés retorna la política al cos
A mida que ETA s'esllanguia, la Guàrdia Civil va anar guanyant un perfil menys controvertit i professional. Els diferents governs van optar, majoritàriament, per designar civils al capdavant del cos. El socialista Ferran Cardenal va ser el primer. Fins i tot el PP va optar per civils, en el cas de Santiago López Valdivieso, que sempre va buscar un perfil discret. El procés sobiranista va ser el que va recuperar protagonisme polític a l'institut armat, que es va plasmar en els informes dels seus serveis d'intel·ligència i la repressió contra l'independentisme.
Qui va encarnar aquest moment van ser dues figures del comandament: l'esmentat Pérez de los Cobos, com a coordinador del dispositiu de repressió l'1-O, i el general Pedro Garrido, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, qui amb motiu de la festivitat del Pilar del 2019, va fer un discurs incendiari. Garrido va dir que l'institut "ho tornaria a fer" si havia de perseguir l'independentisme, a qui va dir que combaterien "sense pena ni treva".
Garrido es referia especialment als nou detinguts en l'operació Judes, acusats de diversos delictes criminals, entre ells la possessió d'explosius. Tots els acusats van ser posats en llibertat amb fiança poc després i el sumari no va acreditar l'existència d'explosius.
Luis Díez: "La formació segueix sent molt conservadora"
El veterà periodista Luis Díez, especialista en seguretat i cossos policials, explica a NacióDigital que "el que ha passat amb Pérez de los Cobos delata un conflicte polític impulsat per la dreta per desestabilitzar el govern". Posa en dubte la mateixa competència de la Guàrdia Civil per elaborar l'informe de Pérez de los Cobos sobre el 8-M: "Què fa la Benemèrita en un tema vinculat a la manifestació feminista a Madrid? Això no correspon a la Guàrdia Civil".
Per Luis Díez, "la Guàrdia Civil ha canviat, afortunadament, però continua sent un cos molt conservador. La seva simbologia, amb la festivitat del Pilar, està lligada a les essències de l'Espanya més rància i la formació que reben és molt tradicional. I no es pot oblidar que conserva el seu fur militar".