25
de maig
de
2020, 14:00
Actualitzat:
14:34h
"Pérez de los Cobos serà el pitjor. Repetirà el que va dir davant Llarena i a l'Audiència, i ens destrossarà. Ell és la peça fonamental del fiscal i d'ell depèn la causa de Trapero". Les paraules són de Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn i Meritxell Borràs, recollides al seu llibre El encargo (Ariel). Formen part d'una conversa amb Forn durant una de les pauses en el judici de l'1-O, al Tribunal Suprem, just abans d'una de les declaracions més esperades de tota la vista oral, la del coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos. Ell va ser el coordinador policial de l'1-O i el responsable de la violència durant el dia del referèndum, i una de les peces clau per fonamentar l'acusació rebel·lió en la causa contra l'independentisme.
Més d'un any després d'aquell judici, i en plena emergència sanitària, el Ministeri de l'Interior ha fulminat Pérez de los Cobos, que des de l'abril de 2018 era el cap de la comandància de Madrid. El govern espanyol argumenta "pèrdua de confiança", i els motius de fons d'aquesta destitució poc tenen a veure amb el seu paper la tardor de 2017 o durant els judicis de l'1-O i els Mossos d'Esquadra. Segons diversos mitjans espanyols, les raons passen per una "manca de lleialtat" de Pérez de los Cobos, que no va informar de la investigació que s'està fent sobre l'expansió del coronavirus a la Comunitat de Madrid que té per objectiu dirimir la responsabilitat de Fernando Simón, director del centre de coordinació d'alertes i emergències sanitàries.
Veterà del Ministeri de l'Interior i germà de l'expresident del TC Francisco Pérez de los Cobos, Pérez de los Cobos va ser conegut per al gran públic quan va ser designat coordinador policial de l'1-O. Abans havia estat assessor de l'exministre d'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE) i després va ser designat director de coordinació i estudis de la secretaria d'estat de seguretat durant l'etapa de Jorge Fernández Díaz (PP), un càrrec que va mantenir quan el Ministeri el va passar a encapçalar Juan Ignacio Zoido. Durant els dies previs al referèndum, va ser l'encarregat de coordinar la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra en l'operatiu per impedir el referèndum i va protagonitzar agres reunions amb el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, contrari a la seva designació que entenia com una ingerència política a la tasca de la policia catalana.
Com preveia Melero, la declaració de Pérez de los Cobos al Tribunal Suprem va ser molt dura contra els presos i, especialment, contra el paper dels Mossos durant els dies previs a l'1-O. Sobre ell s'aguantava bona part de l'acusació de rebel·lió que sostenia -i encara sosté, tot i la sentència de Manuel Marchena- la Fiscalia. Amb un discurs ben travat, sense necessitar el fil conductor del fiscal, Pérez de los Cobos va justificar la violència policial del referèndum, va negar les càrregues i va acusar Trapero i la cúpula dels Mossos de trencar el dispositiu de coordinació previst per aquell dia. Malgrat tot, aquell dia també va admetre que la magistrada del TSJC, Mercedes Armas, qui va dictar la resolució que ordenava impedir l'1-O, no va fer cap retret a l'actuació de Trapero el dia de la votació.
La cúpula dels Mossos va contradir el relat de Pérez de los Cobos, però Marchena no va permetre l'acarament que va demanar Melero per posar en evidència les contradiccions entre totes dues versions. Finament la rebel·lió va quedar desestimada, però no la sedició per la qual es va condemnar els líders independentistes a penes d'entre 9 i 13 anys de presó. El coronel va passar del seu càrrec al ministeri a dirigir la Guàrdia Civil a Madrid. Ara, més de dos anys després dels fets de la tardor de 2017, ha perdut la confiança de la Moncloa.
Més d'un any després d'aquell judici, i en plena emergència sanitària, el Ministeri de l'Interior ha fulminat Pérez de los Cobos, que des de l'abril de 2018 era el cap de la comandància de Madrid. El govern espanyol argumenta "pèrdua de confiança", i els motius de fons d'aquesta destitució poc tenen a veure amb el seu paper la tardor de 2017 o durant els judicis de l'1-O i els Mossos d'Esquadra. Segons diversos mitjans espanyols, les raons passen per una "manca de lleialtat" de Pérez de los Cobos, que no va informar de la investigació que s'està fent sobre l'expansió del coronavirus a la Comunitat de Madrid que té per objectiu dirimir la responsabilitat de Fernando Simón, director del centre de coordinació d'alertes i emergències sanitàries.
Veterà del Ministeri de l'Interior i germà de l'expresident del TC Francisco Pérez de los Cobos, Pérez de los Cobos va ser conegut per al gran públic quan va ser designat coordinador policial de l'1-O. Abans havia estat assessor de l'exministre d'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE) i després va ser designat director de coordinació i estudis de la secretaria d'estat de seguretat durant l'etapa de Jorge Fernández Díaz (PP), un càrrec que va mantenir quan el Ministeri el va passar a encapçalar Juan Ignacio Zoido. Durant els dies previs al referèndum, va ser l'encarregat de coordinar la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra en l'operatiu per impedir el referèndum i va protagonitzar agres reunions amb el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, contrari a la seva designació que entenia com una ingerència política a la tasca de la policia catalana.
Com preveia Melero, la declaració de Pérez de los Cobos al Tribunal Suprem va ser molt dura contra els presos i, especialment, contra el paper dels Mossos durant els dies previs a l'1-O. Sobre ell s'aguantava bona part de l'acusació de rebel·lió que sostenia -i encara sosté, tot i la sentència de Manuel Marchena- la Fiscalia. Amb un discurs ben travat, sense necessitar el fil conductor del fiscal, Pérez de los Cobos va justificar la violència policial del referèndum, va negar les càrregues i va acusar Trapero i la cúpula dels Mossos de trencar el dispositiu de coordinació previst per aquell dia. Malgrat tot, aquell dia també va admetre que la magistrada del TSJC, Mercedes Armas, qui va dictar la resolució que ordenava impedir l'1-O, no va fer cap retret a l'actuació de Trapero el dia de la votació.
La cúpula dels Mossos va contradir el relat de Pérez de los Cobos, però Marchena no va permetre l'acarament que va demanar Melero per posar en evidència les contradiccions entre totes dues versions. Finament la rebel·lió va quedar desestimada, però no la sedició per la qual es va condemnar els líders independentistes a penes d'entre 9 i 13 anys de presó. El coronel va passar del seu càrrec al ministeri a dirigir la Guàrdia Civil a Madrid. Ara, més de dos anys després dels fets de la tardor de 2017, ha perdut la confiança de la Moncloa.