03
de juny
de
2020, 13:32
Actualitzat:
19:06h
El Ministeri de Sanitat afirma que tan sols han mort 27.127 persones per coronavirus a tot l'Estat. Ara bé, càlculs de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) fets públics aquest dimecres apunten que, fins ara, han mort 43.945 persones més que anys anteriors. Com pot ser? No és el primer estudi que posa en dubte les dades de difunts que ofereix el govern espanyol en relació a la pandèmia i que contrasten amb les que publiquen les autonomies. De fet, l'Estat no suma nous morts al còmput total des de fa dos dies, però executius com el català sí que ho fan.
En canvi, les dades de l'INE coincideixen força amb les ofertes pel Departament de Salut, que fins ara ha computat 12.323 morts per coronavirus, mentre que l'ens estadístic estatal xifra en 11.494 l'excés de mortalitat a Catalunya durant aquest any. I és que, mentre la Generalitat inclou com a difunts per coronavirus tots aquells a qui un expert sanitari ha determinat com a tal, el Ministeri només admet aquells a qui, en vida, se'ls va fer un PCR que va sortir positiu. Les persones que van morir sense cap prova, per molts símptomes que patissin, s'ignoren a nivell estadístic.
Tot i això, no es pot fer una equivalència exacta entre aquesta darrera xifra d'excés de mortalitat i la de morts per coronavirus. En primera instància, perquè no està clara la correlació de tots i cadascun dels morts i, en segona, perquè les mesures de confinament hauran fet baixar la quantitat de difunts per altres causes -com accidents de trànsit o contagis d'altres malalties-. La xifra real de morts per coronavirus, per tant, segurament serà major que la d'excés de mortalitat.
Les projeccions de l'INE són molt similars a les que fins ara oferia el Sistema de Monitorització de la Mortalitat diària (MoMo) de l'Institut de Salut Carles III, que quantificava l'excés de mortalitat en 43.014 persones a tot l'Estat i en 11.620 a Catalunya. Tots dos es basen en dades dels 3.939, els quals abracen entre el 92% i el 93% del total de la població de l'Estat. L'INE, però, calcula estadísticament l'impacte en els sectors de registres encara manuals, en base a les dades d'anys anteriors.
Segons aquesta darrera base de dades, les divergències se centren bàsicament a Madrid (excés de 6.320 morts per damunt de les defuncions per coronavirus del ministeri) i Catalunya (+5.907), a més de Castella i Lleó (+2.286) i Castella-la Manxa (+2.035). En la resta de territoris, les diferències entre l'INE i el govern espanyol són molt petites o fins i tot l'excés de mortalitat detectat és inferior als morts per coronavirus reconeguts, precisament perquè el confinament hauria provocat que hi hagi menys difunts que altres anys per altres qüestions en zones on la pandèmia ha afectat poc.
Pel que fa a l'excés de mortalitat respecte la mitjana d'anys anteriors, l'increment principal ha estat a la Comunitat de Madrid (72,7%), seguida de Castella-la Manxa (58%) i, en tercer lloc, es troba Catalunya (41%), amb Navarra (34,5%) i Castella i Lleó (33,4%) darrere. L'augment mitjà estatal és del 24,2%, molt per sobre del País Valencià (7,7%) o les Balears (0,5%), el territori on l'excés és més baix.
Barcelona, molt per damunt
A dins mateix de Catalunya, però, hi ha moltes diferències regionals. Així, l'excés de mortalitat a la província de Barcelona ha estat del 51,7%, molt superior als de les províncies de Girona (16,3%), Lleida i Tarragona (10%, en els dos casos).
La setmana amb un excés de mortalitat més elevada va ser la del 30 de març al 4 d'abril, amb 20.575 persones mortes a tot l'Estat, cosa que equival a un 154,6% més que la mateixa setmana que el 2019. En canvi, en la darrera setmana amb dades, del 18 al 24 de maig, tan sols es van produir 7.470 defuncions, poc més que els 7.429 de l'any anterior. Per edats, l'increment de morts en majors de 90 anys va ser del 27,2% i en la dels d'entre 85 i 89 anys, del 25%. En canvi, les variacions en menors de 54 anys són quasi inexistents.
En canvi, les dades de l'INE coincideixen força amb les ofertes pel Departament de Salut, que fins ara ha computat 12.323 morts per coronavirus, mentre que l'ens estadístic estatal xifra en 11.494 l'excés de mortalitat a Catalunya durant aquest any. I és que, mentre la Generalitat inclou com a difunts per coronavirus tots aquells a qui un expert sanitari ha determinat com a tal, el Ministeri només admet aquells a qui, en vida, se'ls va fer un PCR que va sortir positiu. Les persones que van morir sense cap prova, per molts símptomes que patissin, s'ignoren a nivell estadístic.
Tot i això, no es pot fer una equivalència exacta entre aquesta darrera xifra d'excés de mortalitat i la de morts per coronavirus. En primera instància, perquè no està clara la correlació de tots i cadascun dels morts i, en segona, perquè les mesures de confinament hauran fet baixar la quantitat de difunts per altres causes -com accidents de trànsit o contagis d'altres malalties-. La xifra real de morts per coronavirus, per tant, segurament serà major que la d'excés de mortalitat.
Les projeccions de l'INE són molt similars a les que fins ara oferia el Sistema de Monitorització de la Mortalitat diària (MoMo) de l'Institut de Salut Carles III, que quantificava l'excés de mortalitat en 43.014 persones a tot l'Estat i en 11.620 a Catalunya. Tots dos es basen en dades dels 3.939, els quals abracen entre el 92% i el 93% del total de la població de l'Estat. L'INE, però, calcula estadísticament l'impacte en els sectors de registres encara manuals, en base a les dades d'anys anteriors.
Segons aquesta darrera base de dades, les divergències se centren bàsicament a Madrid (excés de 6.320 morts per damunt de les defuncions per coronavirus del ministeri) i Catalunya (+5.907), a més de Castella i Lleó (+2.286) i Castella-la Manxa (+2.035). En la resta de territoris, les diferències entre l'INE i el govern espanyol són molt petites o fins i tot l'excés de mortalitat detectat és inferior als morts per coronavirus reconeguts, precisament perquè el confinament hauria provocat que hi hagi menys difunts que altres anys per altres qüestions en zones on la pandèmia ha afectat poc.
Pel que fa a l'excés de mortalitat respecte la mitjana d'anys anteriors, l'increment principal ha estat a la Comunitat de Madrid (72,7%), seguida de Castella-la Manxa (58%) i, en tercer lloc, es troba Catalunya (41%), amb Navarra (34,5%) i Castella i Lleó (33,4%) darrere. L'augment mitjà estatal és del 24,2%, molt per sobre del País Valencià (7,7%) o les Balears (0,5%), el territori on l'excés és més baix.
Barcelona, molt per damunt
A dins mateix de Catalunya, però, hi ha moltes diferències regionals. Així, l'excés de mortalitat a la província de Barcelona ha estat del 51,7%, molt superior als de les províncies de Girona (16,3%), Lleida i Tarragona (10%, en els dos casos).
La setmana amb un excés de mortalitat més elevada va ser la del 30 de març al 4 d'abril, amb 20.575 persones mortes a tot l'Estat, cosa que equival a un 154,6% més que la mateixa setmana que el 2019. En canvi, en la darrera setmana amb dades, del 18 al 24 de maig, tan sols es van produir 7.470 defuncions, poc més que els 7.429 de l'any anterior. Per edats, l'increment de morts en majors de 90 anys va ser del 27,2% i en la dels d'entre 85 i 89 anys, del 25%. En canvi, les variacions en menors de 54 anys són quasi inexistents.