12
de juliol
de
2020, 06:52
Actualitzat:
10:17h
"Carles Puigdemont és el millor candidat que tenim al país", sostenia Elsa Artadi, cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) a Barcelona i veu de confiança de l'expresident de la Generalitat, en una entrevista aquest dijous a l'ACN. "Personalment, crec que ha de ser el candidat del nou partit", assenyalava el 2 de juliol Meritxell Budó, consellera de la Presidència, en una entrevista a Catalunya Ràdio hores després que es fes públic el manifest de la nova formació política impulsada pel líder a l'exili. Són declaracions que, en privat, sectors majoritaris de JxCat reprodueixen amb contundència, abonant així el terreny cap a una nova candidatura de Puigdemont a les eleccions catalanes acompanyat d'un número dos efectiu pel qual hi haurà una pugna entre aspirants.
Fonts consultades per NacióDigital asseguren que l'expresident no té presa la decisió, però que es pot veure "abocat" a ser cap de cartell en la mesura que és el principal actiu electoral de la nova formació, que es fundarà el dia 25 passi el que passi amb el PDECat. La situació s'ha tornat especialment complicada des que l'expresident va maniobrar -amb èxit- per controlar el partit registrat com a JxCat, fins aquesta setmana dominat per l'òrbita de la formació que lidera David Bonvehí, i les negociacions transiten al límit de la ruptura. "Depèn de com vagi tot, s'haurà de presentar", remarca un alt dirigent de JxCat ben connectat amb l'exili. En aquest sentit, continua vigent l'esquema del febrer -publicat per aquest diari- segons el qual seria cap de cartell acompanyat d'un número dos que, en cas de guanyar, sí que es podria presentar a la investidura.
Per formar aquest tàndem, però, encara no hi ha una decisió presa. Un dels que guanya punts és Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals -Puigdemont ha elogiat els últims dies en privat el llibre que ha escrit sobre la República digital, presentat dijous al costat de Pilar Rahola-, que és qui menys friccions genera en totes les famílies de JxCat. Cultiva, a banda, relacions amb la direcció del PDECat, i el seu desig és que no hi hagi trencadissa. També aspira a ocupar el rol de número dos efectiu Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, a qui fan costat tant Josep Rull com Jordi Turull des de Lledoners. És qui demana primàries amb més insistència, i ja s'ha ofert públicament.
El tercer nom amb projecció és el de Laura Borràs, cap de files de JxCat a Madrid i representant de l'ànima més independent de la formació. La seva situació és complexa -afronta un judici al Tribunal Suprem per presumpte fraccionament de contractes mentre era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que ella sempre ha negat-, però compta amb un suport rellevant: el president Quim Torra. "Som aquí per reconèixer el talent d'una de les millors persones que tenim al país", va assegurar divendres en la presentació d'El poder transformador de la lectura (Ara Llibres). Puigdemont, assenyalen diverses fonts consultades, aposta per un altre tipus de perfils.
En aquest sentit, a banda de Puigneró -ben connectat amb Waterloo des de la tardor del 2017-, continua planant sobre JxCat el nom de Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona i pel qual ja es pregunta a les enquestes. Els perfils de candidat efectiu no són l'únic aspecte en el qual apareixen discrepàncies entre Torra i el seu antecessor, que tampoc tenen la mateixa visió sobre la data de les eleccions. Mentre el president les vol fer el més aviat possible -a principis d'octubre-, el líder a l'exili manté que haurien de ser més endavant. Tot i això, hi ha dos factors que no es controlen: la vista al Tribunal Suprem per la inhabilitació de Torra i la crisi sanitària.
Pel que fa al primer aspecte, el dia 17 de setembre el president està citat al Suprem per la vista sobre la seva inhabilitació per la pancarta del llaç groc, i preferiria arribar-hi amb el decret de convocatòria signat des de mitjans d'agost, ja que no vol perdre la capacitat de fixar ell la data dels comicis. Tot i això, fonts de Presidència assenyalen que només les convocarà en cas que la sortida de la crisi sanitària estigui "controlada", i en aquests moments existeix preocupació sobre la situació al Segrià -amb els contagis disparats entre els joves- i hipotètics brots a l'àrea metropolitana les properes setmanes. El coronavirus, de fet, torna a centrar les reunions dins del Govern.
És per això que, en cas que la situació derivi de nou en una corba de contagis i ingressos que comporti un ascens en les víctimes, la possibilitat de convocar els comicis en ple agost -amb la modificació pressupostària, que ja es negocia amb els comuns, acabada d'aprovar- pot acabar decaient. El cert, però, és que ningú és capaç de predir què passarà a l'octubre o al novembre en clau de crisi sanitària, i fins a quin punt podria condicionar la celebració d'unes eleccions. En tot cas, esperar a convocar fins al setembre o octubre podria generar problemes en la mesura que, un cop inhabilitat, Torra no estaria tècnicament capacitat per signar el decret dels nous comicis.
Quan la data estigui clara i, en el millor dels escenaris, consensuada amb l'exili, es procedirà a comunicar-la al Govern i, després, a l'opinió pública. Fonts governamentals, en tot cas, insisteixen també que ara la ciutadania "no està pendent" de quan seran els comicis, en la mesura que està preocupada no nomér per l'arribada de brots o rebrots, sinó també per les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia. L'octubre, en aquest sentit, apareix com a moment clau per conèixer l'abast real del xoc que ha suposat el coronavirus i calibrar les previsions de caiguda de l'activitat.
A l'equació s'hi suma el procés de reordenació de JxCat, que té en el 25 de juliol la primera gran fita amb la fundació del nou partit de Puigdemont. Tot i que la maniobra al registre de partits per controlar la marca ha portar la negociació al caire de la ruptura, encara hi ha dirigents que confien en un acord que eviti la trencadissa. Si això passés, el PDECat aniria per separat de l'expresident -amb Àngels Chacón o Marc Castells com a candidats- i en podria complicar el resultat davant d'ERC. El fraccionament i el mal ambient, admeten en privat a JxCat, els acabaria laminant en el camí cap a les urnes.
Això no treu, però, que l'expresident no hagi deixat de posar la directa. El grup d'impulsors del nou partit ja s'ha reunit, i fa setmanes que circulen esborranys de ponències d'estratègia política i d'organització. Un nom sobresurt sobre la resta quan es parla de l'organigrama: Jordi Sànchez. El líder de la Crida, una organització que es dissoldrà fins la nova formació de Puigdemont, és un dels favorits per ser el secretari general. El partit aplega veus rellevants del món municipal -Anna Erra (Vic) i Marta Madrenas (Girona)- cridades a tenir protagonisme en el futur immediat.
Josep Rull i Jordi Turull, que s'han alineat amb Puigdemont en l'aposta pel nou partit -malgrat que l'expresident es desmarca dels lideratges que proposen, que són Damià Calvet i Miquel Buch-, també aspiren a influir en la cúpula que es validarà el dia 25 a la Farga de l'Hospitalet, que inclourà un secretari d'organització i un responsable d'estratègia política, entre d'altres càrrecs. El lideratge, en tot cas, serà per a Puigdemont -tot apunta que serà president del partit- camí de les eleccions. Uns comicis en els quals JxCat ja abona el terreny perquè torni a ser cap de cartell.
Fonts consultades per NacióDigital asseguren que l'expresident no té presa la decisió, però que es pot veure "abocat" a ser cap de cartell en la mesura que és el principal actiu electoral de la nova formació, que es fundarà el dia 25 passi el que passi amb el PDECat. La situació s'ha tornat especialment complicada des que l'expresident va maniobrar -amb èxit- per controlar el partit registrat com a JxCat, fins aquesta setmana dominat per l'òrbita de la formació que lidera David Bonvehí, i les negociacions transiten al límit de la ruptura. "Depèn de com vagi tot, s'haurà de presentar", remarca un alt dirigent de JxCat ben connectat amb l'exili. En aquest sentit, continua vigent l'esquema del febrer -publicat per aquest diari- segons el qual seria cap de cartell acompanyat d'un número dos que, en cas de guanyar, sí que es podria presentar a la investidura.
Per formar aquest tàndem, però, encara no hi ha una decisió presa. Un dels que guanya punts és Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals -Puigdemont ha elogiat els últims dies en privat el llibre que ha escrit sobre la República digital, presentat dijous al costat de Pilar Rahola-, que és qui menys friccions genera en totes les famílies de JxCat. Cultiva, a banda, relacions amb la direcció del PDECat, i el seu desig és que no hi hagi trencadissa. També aspira a ocupar el rol de número dos efectiu Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, a qui fan costat tant Josep Rull com Jordi Turull des de Lledoners. És qui demana primàries amb més insistència, i ja s'ha ofert públicament.
El tercer nom amb projecció és el de Laura Borràs, cap de files de JxCat a Madrid i representant de l'ànima més independent de la formació. La seva situació és complexa -afronta un judici al Tribunal Suprem per presumpte fraccionament de contractes mentre era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que ella sempre ha negat-, però compta amb un suport rellevant: el president Quim Torra. "Som aquí per reconèixer el talent d'una de les millors persones que tenim al país", va assegurar divendres en la presentació d'El poder transformador de la lectura (Ara Llibres). Puigdemont, assenyalen diverses fonts consultades, aposta per un altre tipus de perfils.
La convocatòria de les eleccions està pendent de com evoluciona la crisi sanitària: la situació al Segrià i hipotètics brots a l'àrea metropolitana poden endarrerir el calendari previst per Torra
En aquest sentit, a banda de Puigneró -ben connectat amb Waterloo des de la tardor del 2017-, continua planant sobre JxCat el nom de Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona i pel qual ja es pregunta a les enquestes. Els perfils de candidat efectiu no són l'únic aspecte en el qual apareixen discrepàncies entre Torra i el seu antecessor, que tampoc tenen la mateixa visió sobre la data de les eleccions. Mentre el president les vol fer el més aviat possible -a principis d'octubre-, el líder a l'exili manté que haurien de ser més endavant. Tot i això, hi ha dos factors que no es controlen: la vista al Tribunal Suprem per la inhabilitació de Torra i la crisi sanitària.
Pel que fa al primer aspecte, el dia 17 de setembre el president està citat al Suprem per la vista sobre la seva inhabilitació per la pancarta del llaç groc, i preferiria arribar-hi amb el decret de convocatòria signat des de mitjans d'agost, ja que no vol perdre la capacitat de fixar ell la data dels comicis. Tot i això, fonts de Presidència assenyalen que només les convocarà en cas que la sortida de la crisi sanitària estigui "controlada", i en aquests moments existeix preocupació sobre la situació al Segrià -amb els contagis disparats entre els joves- i hipotètics brots a l'àrea metropolitana les properes setmanes. El coronavirus, de fet, torna a centrar les reunions dins del Govern.
És per això que, en cas que la situació derivi de nou en una corba de contagis i ingressos que comporti un ascens en les víctimes, la possibilitat de convocar els comicis en ple agost -amb la modificació pressupostària, que ja es negocia amb els comuns, acabada d'aprovar- pot acabar decaient. El cert, però, és que ningú és capaç de predir què passarà a l'octubre o al novembre en clau de crisi sanitària, i fins a quin punt podria condicionar la celebració d'unes eleccions. En tot cas, esperar a convocar fins al setembre o octubre podria generar problemes en la mesura que, un cop inhabilitat, Torra no estaria tècnicament capacitat per signar el decret dels nous comicis.
Quan la data estigui clara i, en el millor dels escenaris, consensuada amb l'exili, es procedirà a comunicar-la al Govern i, després, a l'opinió pública. Fonts governamentals, en tot cas, insisteixen també que ara la ciutadania "no està pendent" de quan seran els comicis, en la mesura que està preocupada no nomér per l'arribada de brots o rebrots, sinó també per les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia. L'octubre, en aquest sentit, apareix com a moment clau per conèixer l'abast real del xoc que ha suposat el coronavirus i calibrar les previsions de caiguda de l'activitat.
A l'equació s'hi suma el procés de reordenació de JxCat, que té en el 25 de juliol la primera gran fita amb la fundació del nou partit de Puigdemont. Tot i que la maniobra al registre de partits per controlar la marca ha portar la negociació al caire de la ruptura, encara hi ha dirigents que confien en un acord que eviti la trencadissa. Si això passés, el PDECat aniria per separat de l'expresident -amb Àngels Chacón o Marc Castells com a candidats- i en podria complicar el resultat davant d'ERC. El fraccionament i el mal ambient, admeten en privat a JxCat, els acabaria laminant en el camí cap a les urnes.
Al marge de com acabi la negociació amb el PDECat, Puigdemont fa setmanes que perfila direcció i estratègia del nou partit; Jordi Sànchez emergeix com a favorit per portar el timó de la formació
Això no treu, però, que l'expresident no hagi deixat de posar la directa. El grup d'impulsors del nou partit ja s'ha reunit, i fa setmanes que circulen esborranys de ponències d'estratègia política i d'organització. Un nom sobresurt sobre la resta quan es parla de l'organigrama: Jordi Sànchez. El líder de la Crida, una organització que es dissoldrà fins la nova formació de Puigdemont, és un dels favorits per ser el secretari general. El partit aplega veus rellevants del món municipal -Anna Erra (Vic) i Marta Madrenas (Girona)- cridades a tenir protagonisme en el futur immediat.
Josep Rull i Jordi Turull, que s'han alineat amb Puigdemont en l'aposta pel nou partit -malgrat que l'expresident es desmarca dels lideratges que proposen, que són Damià Calvet i Miquel Buch-, també aspiren a influir en la cúpula que es validarà el dia 25 a la Farga de l'Hospitalet, que inclourà un secretari d'organització i un responsable d'estratègia política, entre d'altres càrrecs. El lideratge, en tot cas, serà per a Puigdemont -tot apunta que serà president del partit- camí de les eleccions. Uns comicis en els quals JxCat ja abona el terreny perquè torni a ser cap de cartell.