Puigdemont s'inclina per ser candidat de JxCat amb un número dos «efectiu»

Les eleccions catalanes que es convocaran després de l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2020 obliguen els partits a moure's per triar cap de cartell. En el cas de Junts per Catalunya (JxCat), un espai en plena reordenació, guanya pes una opció. Es tracta que Carles Puigdemont, líder de la formació i eurodiputat des de l'exili, lideri la candidatura al Parlament acompanyat d'un número dos que sigui el presidenciable efectiu. Segons les fonts consultades per NacióDigital, aquesta possibilitat -analitzada per l'expresident i el seu entorn- passa perquè Puigdemont es presenti "en clau republicana" mentre que el número dos circumscriuria la seva activitat a la Generalitat.

"Segueix sent el nostre principal actiu electoral", reflexiona un alt dirigent consultat. "Qui no vol que el seu líder el representi?", es pregunta una altra veu destacada. L'expresident va ser protagonista de l'acte que va celebrar ahir JxCat al Born, en el qual es van desplegar dos eixos: "responsabilitat" i "eficàcia" a l'hora de governar -amb els pressupostos com a protagonistes- i dards explícits a ERC. "L'independentisme pragmàtic és el més màgic", van assenyalar els dirigents del partit. Puigdemont serà protagonista en l'acte del Consell per la República a Perpinyà, programat per al 29 de febrer, i que tindrà com a lema Preparem-nos. La imatge de precampanya de JxCat té un eslògan amb reminiscències al que es farà a la Catalunya Nord: "Estem a punt". 

L'ascens de Puigneró

A la pràctica, per tant, el líder de JxCat sospesa exercir com a candidat, amb tot el pes públic de la campanya, però sense optar de forma efectiva a liderar el futur Govern, com sí que va prometre el 21-D del 2017. Aquesta responsabilitat, segons aquest plantejament, estaria destinat al seu número dos. En les últimes setmanes ha guanyat pes l'opció de Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, exerceixi aquest rol. L'esquema traçat des de Waterloo, segons remarquen fonts de JxCat, implica que la "veritable batalla" sigui pel número dos i no pel número u, que en cas que Puigdemont confirmi el pas endavant no seria discutida per ningú dins l'espai.


D'aspirants a la presidència de la Generalitat n'han proliferat al llarg dels últims mesos. Al nom de Puigneró, l'últim en incorporar-se a les travesses -"s'hi sent identificat", remarquen dirigents de JxCat en referència al vincle establert amb Puigdemont- però que ja fa moviments de cara als comicis -per ara sense data exacta-, s'hi sumen els de Damià Calvet, Laura Borràs, Àngels Chacón i Elsa Artadi. Aquesta última, centrada en la tasca com a cap de files a l'Ajuntament de Barcelona -on ha contribuït a l'aprovació dels pressupostos d'Ada Colau-, s'ha descartat com a candidata, però forma part del cercle reduït de Puigdemont i ha tingut un rol preponderant en les reunions que van desencadenar en la convocatòria d'eleccions en diferit.

Borràs, portaveu de JxCat al Congrés, va emergir com a valor a l'alça després de guanyar un escó a Madrid a les eleccions del novembre, però la investigació oberta al Tribunal Suprem -que ella vincula al seu futur polític- li pot complicar les perspectives. "És una opció més de Quim Torra que de Puigdemont", apunta un alt dirigent de la formació. Al llarg de tota la legislatura ha format part de l'anomenada war room del president, amb qui va teixir una bona relació quan tots dos eren diputats.

Calvet és l'aspirant a qui els seus companys de partit veuen amb més ganes de fer el pas; Chacón és l'aposta de la direcció del PDECat, especialment del sector liderat per David Bonvehí

Tots dos van compartir Govern durant uns mesos, juntament amb dos dels altres aspirants. En el cas de Calvet, titular de Territori i Sostenibilitat, és un dels qui els seus companys de partit veuen amb més ganes de ser candidat. Citen, en aquest cas, les múltiples visites territorials que fa a militants i quadres, i també les visites a Lledoners, on es reuneix sovint amb Josep Rull. Aquest últim, el seu antecessor en el càrrec, i Jordi Turull són partidaris d'ascendir Calvet i, al mateix temps, de situar Miquel Buch a portar el partit. "Aquest tàndem funcionaria", ressalten els seus defensors.

En el cas de Chacón, consellera d'Empresa, el seu principal suport ve de la direcció del PDECat, encapçalada per David Bonvehí, i ella mateixa no es descarta, com va quedar clar en una entrevista a RAC1 aquest dissabte. La dirigent igualadina, que fa bandera del pragmatisme i va ser crítica amb algunes protestes per la sentència del Suprem, és una figura a la qual es vol projectar d'immediat. Un altre nom de l'òrbita del PDECat és el d'Artur Mas, que deixarà d'estar inhabilitat aquest mes i té nou llibre sota el braç, però per ara no té com a prioritat tornar a ser cap de cartell. Altra cosa és que decideixi integrar simbòlicament la llista. De moment, segueix atent a la refundació de JxCat i manté contactes amb personalitats de tots els sectors. 

La data i les primàries al PDECat

Els estatuts del PDECat, aprovats el 2016 i retocats el 2018, inclouen que els caps de cartell a les eleccions s'escullin a través de primàries. Per a la Generalitat no s'han arribat a activar mai, perquè Puigdemont va decidir ser candidat des de l'exili i se li van donar plens poders. Segons fonts de la formació, la maquinària es posarà en marxa quan hi hagi fixada la data dels comicis. El més probable -ja sigui per la inhabilitació en ferm de Torra quan la decideixi el Suprem o bé per la mala relació entre els socis governamentals- és que siguin abans de l'estiu, però hi ha sectors que aposten perquè siguin més cap a la tardor. De moment, les enquestes els atorguen més de trenta diputats i la distància amb ERC és menor a la de fa uns mesos. De portes endins regna un cert optimisme per seguir ostentant la presidència de la Generalitat.

Una de les possibilitats és que els aspirants Chacón, Calvet i Puigneró participin en les primàries del PDECat a través del reglament que es posarà en marxa quan es convoquin les eleccions

Un esquema que hi ha damunt la taula és que Calvet, Chacón i Puigneró, tots tres del PDECat, es presentin a aquestes primàries. La reordenació de JxCat farà que la negociació per les llistes sigui àrdua, especialment si s'arriba als comicis sense un acord global i definitiu sobre tot l'espai. Dins del grup parlamentari, per exemple, hi ha alguns independents -Aurora Madaula, Josep Costa- que han discrepat obertament de posicionaments del PDECat durant tota la legislatura. Són els que s'han mostrat, precisament, més propers tant a Puigdemont com a Torra.

Un lloc a les llistes

La candidatura del 21-D del 2017 portava el segell de Puigdemont, que la va fer en els primers dies de l'exili. Va minimitzar el pes del PDECat amb l'argument de bastir una llista àmplia que respongués a l'excepcionalitat del moment, i allò va obrir les primeres tensions -soterrades- derivades del naixement de JxCat. En el cas de la futura candidatura, els qui tenen més garantit el lloc són els consellers del Govern, que inclouen tant els aspirants com Meritxell Budó, titular de Presidència, que s'ha guanyat la confiança de Torra, és propera a Turull i formava part del Consell per la República. Tots els consellers van prendre la paraula en l'acte celebrat ahir al Born.

Albert Batet, president del grup parlamentari, i portaveus com Gemma Geis, cap de cartell per Girona fa dos anys i mig, també tenen plaça garantida a l'espera de definir la fórmula definitiva amb la qual es presentarà JxCat a les eleccions. Els noms de Marta Madrenas i Anna Erra, alcaldesses de Girona i Vic, respectivament, també formaran part de les llistes, i se les assenyala per tenir responsabilitats en el futur.

La fórmula per concórrer a les eleccions no està tancada i, de fet, es troba condicionada per l'ordenació general de l'espai de JxCat; els contactes entre Bonvehí i Jordi Sànchez segueixen a Lledoners

Bonvehí i Jordi Sànchez, president de la Crida Nacional per la República, es troben negociant l'encaix de tot l'espai, i no es descarta que acabi havent-hi una coalició. Es vol repetir el missatge de llista "transversal", mesclat amb un discurs de "responsabilitat" per l'aprovació dels pressupostos i l'exigència amb la mesa de diàleg que arrencarà a finals de febrer. Una taula a la qual Puigdemont ha ordenat ser-hi, tant per ser al centre del tauler com per evidenciar que no doni fruits si passen els mesos i no hi ha evolucions palpables. Un escenari que permetria redoblar el pols amb ERC.

L'arrencada de la taula de diàleg coincidirà amb l'acte del Consell per la República a Perpinyà, que clourà Puigdemont i que comptarà amb la presència dels eurodiputats de JxCat, a banda de les organitzacions que fan costat a l'entitat que aglutina l'exili. Un acte que servirà, a banda, per projectar la figura de l'expresident camí d'unes eleccions catalanes en les quals tornarà a ser protagonista. Especialment si torna a ser candidat acompanyat, aquesta vegada, d'un número dos com a presidenciable efectiu.