02
de setembre
de
2020, 20:25
Actualitzat:
04
de setembre,
21:14h
Té opcions el PDECat d'impulsar un projecte polític amb cert èxit electoral, enfrontant-se a Carles Puigdemont? Aquesta hipòtesi pot resoldre's aviat a les urnes, si es confirma el divorci a l'espai postconvergent i el Tribunal Suprem obliga a avançar els comicis, però la demoscòpia permet fer-ne alguna tímida aproximació. El baròmetre del CEO, per exemple, mostra que JxCat -nom en disputa als tribunals, que es pronunciaran per primer cop el dia 25- és per ara una marca que genera simpatia i atracció electoral a més gent que el PDECat, tot i que aquesta formació no és en cap cas inexistent i, sense aspirar a un gran resultat, podria complicar-li la victòria a Puigdemont.
Els últimes tres baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) van detectar 407 enquestats que van declarar que el partit pel que senten més simpatia és JxCat i 485 que mostraven la intenció de votar-lo en unes eleccions al Parlament. Les referències al PDECat eren de 60 persones pel que fa a la simpatia i 65 a la voluntat de fer-li confiança en uns comicis.
Aquest fet no es pot interpretar ni de bon tros com el resultat del que podria suposar la pugna arran de la divisió de l'espai electoral. JxCat és la marca amb què aquest s'ha presentat en les últimes eleccions tant al Parlament com al Congrés, mentre que el PDECat -nascut el 2016- mai no ha anat a les urnes amb les sigles i programa propis, cosa que podria inflar la representativitat dels primers. A l'hora de fer-se aquestes enquestes, a més, totes dues sigles es referien a un mateix espai, així que la resposta, en cas de consumar-se el divorci, pot ser força diferent.
Llavors, per què uns enquestats esmenten JxCat i uns altres el PDECat? Tenint clar que això no pot traduir-se automàticament en suport a dues candidatures enfrontades, sí que és cert que les dues marques tenen lleus connotacions diferenciades. Si el PDECat aconseguís traduir les simpaties demoscòpiques en vots, les perspectives brutes són minses sobre el paper, ja que pràcticament rep tanta intenció directa de vot com el Pacma, en els mateixos sondejos.
Ara bé, l'estimació final podria ser superior, ja que, a diferència d'ERC, comuns o CUP, l'espai fins ara a JxCat té cert vot ocult -no tant com Cs o PP- i l'estimació de vot acostuma a duplicar la intenció directa. Això permetria al PDECat, amb totes les precaucions, somniar amb aconseguir alguns diputats. O en tot cas, li podria complicar a Puigdemont batre ERC, amb qui ara es troba en empat tècnic, segons el CEO. El PDECat, sempre i quan consolidi la simpatia en vot, podria arreplegar un molt valuós 12% del vot postconvergent. L'escenari, però, és molt obert i ple de condicionants, a l'espera que futures enquestes adaptades al nou escenari el clarifiquin o de com es concretin les candidatures.
En tot cas, sí que és cert que la ciutadania veu certes diferències entre JxCat i PDECat. A nivell ideològic, per exemple, els enquestats pel CEO situen JxCat en un 5,1 en una escala en què 0 significa extrema esquerra i 10, extrema dreta. Al PDECat el situen lleugerament a la dreta, amb un 5,4. El votant de JxCat -en sentit ampli-, però, aprecia encara més diferències. Puntua el PDECat de forma molt similar a la mitjana, amb un 5,3, però veu la marca de JxCat una mica més a l'esquerra, en el 4,7.
Pel que fa a l'escala de màxim espanyolisme a màxim catalanisme -del 0 al 10, respectivament-, la diferència és encara més clara. De mitjana, els enquestats del CEO situen JxCat en un 7,6 i el PDECat, en el 7,1. El propi electorat de l'espai postconvergent, però, eixampla la diferència, sense moure massa el PDECat (7), però definint JxCat força més catalanista, amb un 8,1. Semblaria, per tant, que la marca impulsada per Puigdemont es percebria pels seus votants com a més independentista i progressista.
Ara bé, hi ha cap diferència entre la valoració que rep Puigdemont dels que afirmen que votarien JxCat o PDECat? No massa, ja que, si bé un 10,8% dels que citen PDECat suspendrien l'expresident -sols ho fan el 3,4% els que esmenten JxCat-, tant uns com els altres el valoren de forma molt elevada, amb puntuacions entre el 9 i el 10 en percentatges superiors al 55% en tots dos casos. No sembla, per tant, que la valoració de Puigdemont sigui un element rellevant a l'hora de referir-se a l'espai postconvergent amb una marca o altra.
Això debilita la idea conforma aquesta diferència a l'hora de respondre l'enquesta comporti, per ara, un anhel d'un lideratge diferent i, sobretot, posa difícil als de David Bonvehí consolidar electoralment les simpaties demoscòpiques, si ho han de fer enfrontant-se a un dirigent tan valorat per les seves potencials bases. Caldrà veure, en tot cas, si el xoc recent ha impactat en la imatge de l'expresident entre una part dels seus votants que podria sentir-se més còmode amb el PDECat.
Per altra banda, hi ha diferències entre els enquestats que citen JxCat o PDECat com a opció electoral preferida? Amb totes les precaucions necessàries pel fet que la mostra de gent que esmenta el PDECat és limitada -65 persones, malgrat agafar dades de tres baròmetres-, s'intueixen alguns matisos. A nivell d'independència, però, tant uns com els altres en són majoritàriament partidaris -un 4,5% dels que citen JxCat i un 7,7% dels que citen PDECat no ho són, però és una diferència poc rellevant.
Quant a la ideologia, sí que hi podria haver més diferències. Seguint l'escala esquerra-dreta citada abans (de 0 a 10), un 39,3% dels que esmenten JxCat es trobarien entre el 0 i el 3, per tan sols un 24,6% dels que opten per PDECat. En canvi, un 64,6% dels segons se situen a si mateixos entre el 4 i el 6, per tan sols un 53% dels primers. L'enquestat que cita PDECat és més centrista, mentre que JxCat té més sector d'esquerres -en línia amb la percepció que es té de cadascuna de les marques-? És una hipòtesi que el CEO apunta.
Una altra hipòtesi sobre el motiu pel qual un votant de l'espai postconvergent prefereix esmentar una o altra marca podria ser generacional. Només el 3% dels que diuen que votarien PDECat tenen menys de 35 anys, per un 11,9% dels que citen JxCat. En canvi, un 44,6% dels que esmenten PDECat tenen 65 o més anys, per tan sols un 34,8% dels que opten per JxCat. Un cop s'aclareixi l'escenari i, si es consuma el divorci, les enquestes comencin a referir-se a dos projectes electorals diferenciats, totes aquestes preguntes podran començar a trobar respostes més clares.
Els últimes tres baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) van detectar 407 enquestats que van declarar que el partit pel que senten més simpatia és JxCat i 485 que mostraven la intenció de votar-lo en unes eleccions al Parlament. Les referències al PDECat eren de 60 persones pel que fa a la simpatia i 65 a la voluntat de fer-li confiança en uns comicis.
Aquest fet no es pot interpretar ni de bon tros com el resultat del que podria suposar la pugna arran de la divisió de l'espai electoral. JxCat és la marca amb què aquest s'ha presentat en les últimes eleccions tant al Parlament com al Congrés, mentre que el PDECat -nascut el 2016- mai no ha anat a les urnes amb les sigles i programa propis, cosa que podria inflar la representativitat dels primers. A l'hora de fer-se aquestes enquestes, a més, totes dues sigles es referien a un mateix espai, així que la resposta, en cas de consumar-se el divorci, pot ser força diferent.
Llavors, per què uns enquestats esmenten JxCat i uns altres el PDECat? Tenint clar que això no pot traduir-se automàticament en suport a dues candidatures enfrontades, sí que és cert que les dues marques tenen lleus connotacions diferenciades. Si el PDECat aconseguís traduir les simpaties demoscòpiques en vots, les perspectives brutes són minses sobre el paper, ja que pràcticament rep tanta intenció directa de vot com el Pacma, en els mateixos sondejos.
Ara bé, l'estimació final podria ser superior, ja que, a diferència d'ERC, comuns o CUP, l'espai fins ara a JxCat té cert vot ocult -no tant com Cs o PP- i l'estimació de vot acostuma a duplicar la intenció directa. Això permetria al PDECat, amb totes les precaucions, somniar amb aconseguir alguns diputats. O en tot cas, li podria complicar a Puigdemont batre ERC, amb qui ara es troba en empat tècnic, segons el CEO. El PDECat, sempre i quan consolidi la simpatia en vot, podria arreplegar un molt valuós 12% del vot postconvergent. L'escenari, però, és molt obert i ple de condicionants, a l'espera que futures enquestes adaptades al nou escenari el clarifiquin o de com es concretin les candidatures.
En tot cas, sí que és cert que la ciutadania veu certes diferències entre JxCat i PDECat. A nivell ideològic, per exemple, els enquestats pel CEO situen JxCat en un 5,1 en una escala en què 0 significa extrema esquerra i 10, extrema dreta. Al PDECat el situen lleugerament a la dreta, amb un 5,4. El votant de JxCat -en sentit ampli-, però, aprecia encara més diferències. Puntua el PDECat de forma molt similar a la mitjana, amb un 5,3, però veu la marca de JxCat una mica més a l'esquerra, en el 4,7.
Pel que fa a l'escala de màxim espanyolisme a màxim catalanisme -del 0 al 10, respectivament-, la diferència és encara més clara. De mitjana, els enquestats del CEO situen JxCat en un 7,6 i el PDECat, en el 7,1. El propi electorat de l'espai postconvergent, però, eixampla la diferència, sense moure massa el PDECat (7), però definint JxCat força més catalanista, amb un 8,1. Semblaria, per tant, que la marca impulsada per Puigdemont es percebria pels seus votants com a més independentista i progressista.
Ara bé, hi ha cap diferència entre la valoració que rep Puigdemont dels que afirmen que votarien JxCat o PDECat? No massa, ja que, si bé un 10,8% dels que citen PDECat suspendrien l'expresident -sols ho fan el 3,4% els que esmenten JxCat-, tant uns com els altres el valoren de forma molt elevada, amb puntuacions entre el 9 i el 10 en percentatges superiors al 55% en tots dos casos. No sembla, per tant, que la valoració de Puigdemont sigui un element rellevant a l'hora de referir-se a l'espai postconvergent amb una marca o altra.
Això debilita la idea conforma aquesta diferència a l'hora de respondre l'enquesta comporti, per ara, un anhel d'un lideratge diferent i, sobretot, posa difícil als de David Bonvehí consolidar electoralment les simpaties demoscòpiques, si ho han de fer enfrontant-se a un dirigent tan valorat per les seves potencials bases. Caldrà veure, en tot cas, si el xoc recent ha impactat en la imatge de l'expresident entre una part dels seus votants que podria sentir-se més còmode amb el PDECat.
Per altra banda, hi ha diferències entre els enquestats que citen JxCat o PDECat com a opció electoral preferida? Amb totes les precaucions necessàries pel fet que la mostra de gent que esmenta el PDECat és limitada -65 persones, malgrat agafar dades de tres baròmetres-, s'intueixen alguns matisos. A nivell d'independència, però, tant uns com els altres en són majoritàriament partidaris -un 4,5% dels que citen JxCat i un 7,7% dels que citen PDECat no ho són, però és una diferència poc rellevant.
Quant a la ideologia, sí que hi podria haver més diferències. Seguint l'escala esquerra-dreta citada abans (de 0 a 10), un 39,3% dels que esmenten JxCat es trobarien entre el 0 i el 3, per tan sols un 24,6% dels que opten per PDECat. En canvi, un 64,6% dels segons se situen a si mateixos entre el 4 i el 6, per tan sols un 53% dels primers. L'enquestat que cita PDECat és més centrista, mentre que JxCat té més sector d'esquerres -en línia amb la percepció que es té de cadascuna de les marques-? És una hipòtesi que el CEO apunta.
Una altra hipòtesi sobre el motiu pel qual un votant de l'espai postconvergent prefereix esmentar una o altra marca podria ser generacional. Només el 3% dels que diuen que votarien PDECat tenen menys de 35 anys, per un 11,9% dels que citen JxCat. En canvi, un 44,6% dels que esmenten PDECat tenen 65 o més anys, per tan sols un 34,8% dels que opten per JxCat. Un cop s'aclareixi l'escenari i, si es consuma el divorci, les enquestes comencin a referir-se a dos projectes electorals diferenciats, totes aquestes preguntes podran començar a trobar respostes més clares.