10
de juliol
de
2021, 13:45
Actualitzat:
12
de juliol,
0:01h
Durant molts anys, Jordi Serrano va creure que Catalunya podria trobar un encaix dins d'una República Federal espanyola. Ara, davant la manca de propostes des d'Espanya i el "gir neofranquista" de l'Estat, es considera un "independentista accidentalista". Reacciona contra la idea que Espanya sigui irreformable perquè la troba desmobilitzadora. Pel contrari, està convençut que l'onada republicana que va originar-se amb el 15-M no té aturador.
Historiador de formació, de Sabadell, militant del PSUC durant l tardofranquisme, Serrano és rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya des del 2008. Abans havia dirigit la Fundació Ferrer i Guàrdia, es va vincular al Moviment Laic i Progressista, i en general a un munt d'iniciatives en què conflueixen els valors d'esquerra i el lliurepensament. Acaba de publicar Carta a un republicano español (Ediciones Bellaterra).
- Fa uns dies van concloure les Jornades de la UPEC. Ja porten disset edicions. Quin balanç en fa?
- La UPEC va ser una idea de l'Antonio Gutiérrez Díaz i el Raimon Obiols per crear un espai de debat dins de l'esquerra. Pensem que era encara en els temps de Jordi Pujol. En Francesc Trillas i jo vam posar fil a l'agulla i vam incorporar ERC, i vam anar a buscar Vicenç Navarro perquè fos el rector. Jo em vaig fer càrrec del rectorat uns anys després. La UPEC és l'últim reducte d'un espai de diàleg entre les esquerres en una dinàmica general complexa. Per això és important preservar un àmbit de diàleg entre totes les sensibilitats de les esquerres catalanes. La dreta dona molta rellevància al debat intel·lectual i, de fet, l'hegemonia en el món de les idees a l'estat espanyol la té la FAES. A l'esquerra, s'ha passat d'un ideologisme increïble en els anys de la Transició a un pragmatisme i un presentisme salvatge.
- Vostè és home d'idees i d'acció. Per què ha escrit aquesta carta a un republicà espanyol?
- Quan els catalans vam començar a despertar el monstre, que és una cosa que jo reivindico, es va veure que estava molt més incrustat a l'Estat del que jo m'havia imaginat. I em va sortir una mena de reflex personal del que havia viscut en el tardofranquisme. De seguida es detecta el rostre del feixisme. I vaig tornar a veure el menyspreu per la cultura i molt de neofalangisme en estaments de l'Estat. No milito en cap partit i vaig pensar que la meva contribució militant era escriure. I n'ha quedat un llibre de 400 pàgines, amb 1.200 notes.
- Es defineix com un "independentista accidentalista". És un federalista decebut?
- Jo soc un prototipus del PSUC. Hi ha un fet nacional català. El punt 4 de l'Assemblea de Catalunya era el dret a l'autodeterminació. Per tant, jo soc un federalista que va pensar sempre que Catalunya podria tenir un Estat dins de la República Federal espanyola. Això és el federalisme de veritat.
- L'escola pimargalliana.
- Pi i Margall i tot el que d'això se'n determina. Jo he seguit en Miquel Caminal, que potser ha estat l'ideòleg més important del federalisme a Espanya. Caminal, en el seu treball pòstum, explica que el federalisme, quan no aconsegueix el dret d'autodeterminació per les vies raonables i democràtiques, explora altres vies. D'això en dic jo un independentisme accidentalista. Ens hi ha portat la manca de cultura democràtica de l'estat espanyol. Per altra banda, l'independentisme també hauria de saber que sorgeix del federalisme.
- Expliqui-ho, això.
- Desconèixer això és desconèixer-ho tot. D'on sorgeix l'independentisme? L'independentisme és republicà i pimargallià. El federalisme no és el títol VIII de la Constitució. Si Pi i Margall, en comptes de ser president de la Primera República sis setmanes, ho hagués estat quatre anys, a Catalunya hi hagués hagut un Estat català, probablement amb Anselm Clavé de president. O Ildefons Cerdà, o Baldomer Lostau. Un estat federat a una República espanyola. De quina manera? Sinalagmàticament.
- Què vol dir això?
- Vol dir un pacte lliure de coaccions. Ja sé que és una paraula estranya. El federalisme és profundament liberal i parteix de l'individu, a qui ningú li ha de dir com ser feliç. Per això critica l'Església. Les persones s'autodeterminen a partir dels municipis, que es federen en aquelles competències que volen. Pi i Margall es referia a les nacions que un dia van ser regnes. Fins i tot reclamava el concert econòmic. Bé, en Roca i Ferreras va ser el primer independentista modern i era un federalista. El 1883, els republicans federals fan una Constitució per a un Estat català. Més endavant, Francesc Macià encarrega a Josep Conangla la coneguda com a Constitució de l'Havana. Qui és Conangla? És un antic seguidor de Pi i Margall. Ara hem perdut la memòria de tot això.
- Els orígens del catalanisme els veu més a l'esquerra que a la dreta?
- Es diu que el catalanisme és un projecte de la dreta catalana. Però hi ha textos de Roca i Ferreras sobre el catalanisme progressiu dels anys 1870. Quan es diu que el republicanisme federal no és catalanista, en termes de la terminologia del moment, és cert, però considerar que no és catalanista qui volia un estat català amb totes les competències que volguessin és arriscat. Un problema que tenim és que no sabem veure les victòries. Hi són a la Transició i hi són ara. No voler-les veure i no fer una anàlisi a fons impedeix saber on som i cap a on anar.
- Quines són les victòries que no sabem veure?
- Per exemple, el darrer trimestre del 2017 es fa el més gran desafiament a la monarquia des del 1939. Hi ha gent a qui això li sembla poc. S'ha canviat la mentalitat col·lectiva del poble de Catalunya fins al punt que un 70% o un 80% de la ciutadania catalana és republicana. Això es negligeix i a mi em sembla extraordinari. Hi ha hagut una onada a Catalunya i a Espanya brutal. Jo m'he dedicat a fer estudis de joventut durant molt de temps. A la Fundació Ferrer i Guàrdia vam elaborar estudis sociològics sobre els canvis produïts entre els joves i vam detectar que les noves generacions es comportaven en el terreny espiritual com els homes de la República. Per què? Perquè hi ha hagut mestres maçons i anticlericals que han adoctrinat els nens en l'ateisme militant? No. Per la lògica d'una educació en llibertat. De la mateixa manera la gent s'ha fet republicana i una part important s'ha tornat independentista. Això és una victòria increïble.
- Defensa la tesi que estem assistint a una "incipient onada republicana" a l'estat espanyol que té Catalunya a l'avantguarda. Realment ho creu, a nivell estatal?
- Home, sí. Que el CIS no pregunti sobre monarquia i república ja indica que els resultats deuen ser nefastos. Hi ha tot una operació d'imatge entorn Felip VI. Però hi ha un fet generacional: si la piràmide d'edat no fos invertida, a Catalunya i a Espanya la república ja hauria arribat. El fet que Podem tingués cinc milions de vots -ara ja sé que són menys- sense una ràdio o una televisió, com s'explica? El 15-M és el moviment d'unes generacions que no han viscut el franquisme i no tenen por, i que són les mateixes generacions de l'independentisme a Catalunya. Jo crec que l'onada és imparable i hem de posar mirada llarga.
- No comparteix la tesi que Espanya sigui irreformable.
- Tots els països són reformables. No és que no ho comparteixi, és que és paralitzant. Si Espanya és irreformable, fem el que fem els catalans, això no té solució. Quedem-nos a casa. Quin missatge és aquest? Quin obstacle té avui dia el procés d'alliberament nacional o d'emancipació nacional? El rei.
- Des del punt de vista simbòlic, potser sí. Però es pot focalitzar tant en una persona? No és l'Estat en el seu conjunt?
- De simbòlic. res. El rei té un poder brutal. El discurs que fa el 3-O té un impacte brutal i és un avís a Podem i al PSOE. El PSOE havia presentat una proposta de reprovació a la vicepresidenta Sáenz de Santamaría i l'endemà la retira. Això és inconcebible en una democràcia. El rei és conscient que el problema català és bàsicament un problema republicà. Jo al·lucino que això no s'analitzi. Com també el fet que l'hegemonia és també la magistratura. Ho diu Gramsci als Quaderns de presó. És el mateix error que a vegades es fa a l'analitzar la Transició. Com és que no hi va haver ruptura? És que a l'altra banda hi havia l'exèrcit, la Guàrdia Civil, els jutges, la Brigada Aranzadi, tots els poders, era molt pitjor que ara. Què es pot fer a Catalunya? Primer de tot, analitzar bé el que passa. Com entendre que el rei és el cap dels adversaris. Quan ve a Barcelona, abans de la sentència, es fa fotos amb el jutge Llarena i amb la cúpula del Poder Judicial. La magistratura és també la magistratura. Voldria explicar un fet.
- Endavant.
- Abans del judici de l'1-O, es va retirar un sant cristo que presidia la sala del Suprem. Era un sant cristo que havia estat fet per un presoner republicà. La van treure perquè saben que hi haurà un focus sobre aquest símbol.
- Apunta en el llibre que Felip VI és d'extrema dreta.
- Bé, és evident. La seva actitud és la d'un rei no constitucional. La impunitat del monarca és la que aixopluga la impunitat de l'Ibex 35. Només cal recordar tot el que envolta les obres de La Meca i les comissions. O la corrupció gangsteril del PP.
- Assegura que tota persona d'esquerres a Espanya hauria de simpatitzar amb el procés. Però el cert és que s'han escoltat poques veus a Espanya en defensa del dret a decidir dels catalans.
- Sí, però la poca gent que s'ha atrevit a defensar un referèndum, resulta que a Catalunya molta gent els matxaca. Han estat molt valents, els de Podem. Per què no ens aliem amb tota la gent valenta que és capaç d'enfrontar-se amb realitats sociològiques adverses? Ser independentista a Catalunya és fàcil, defensar el dret d'autodeterminació a Valladolid és més difícil. Pablo Iglesias ha plegat per l'acció del deep state. Els mateixos que han actuat contra el republicanisme català ho han fet contra Iglesias o contra Isa Serra, exportaveu de Podem a l'Assemblea de Madrid. Amb la mateixa manca de garanties que aquí. Caldria explorar fórmules de col·laboració amb aquests sectors. Quan s'empresona un català, al cap d'un minut empresonen un comunista de Salamanca o un gai de Galícia. L'extrema dreta no veu tantes diferències com veiem nosaltres.
- Com creu que evolucionarà la taula de diàleg?
- Després de les eleccions catalanes del desembre del 2017, amb tot el que havia passat, vaig creure que Catalunya necessitava quatre anys de reflexió. En el meu entorn, tothom deia que calia anar ràpid. Vist el que hem vist, calia més temps. La taula de diàleg ens dona dos anys més de reflexió, que no es pot fer amb gent a la presó o a l'exili. Walter Benjamin deia que mentre actuem, anem per davant del nostre pensament. S'ha parlat molt de fulls de ruta. No hi ha fulls de ruta. Ningú sabia el dia abans de l'1-O com seria aquell dia.
- Creu que una República Federal espanyola seria una solució?
- Jo crec que només que els republicans espanyols s'organitzessin i muntessin una Òmnium Cultural, tot i assumint les dificultats. Perquè aleshores Catalunya tindria aliats. Sense aliats això no té solució. La gent s'ha de plantejar que això és molt més difícil del que ens pensàvem. Com ho era acabar amb el franquisme el 1977.
- Però el franquisme va morir al llit.
- Franco va morir al llit, però d'una manera espantosa. Perquè el seu entorn era conscient que s'acabava el règim. El franquisme va morir al carrer. Tenim escolarització per a tots els nens a partir de mitjan dels vuitanta, tenim assistència pública universal des d'Ernest Lluch. Mirem com eren les ciutats a mitjan dels setanta. No menystinguem les victòries.
- Vostè ho redueix molt a la República, però també s'ha especulat amb un futurible amb una República aznariana. No seria pitjor?
- D'això se'n parla amb frivolitat. És millor Aznar que Joan Carles de Borbó o Felip VI perquè a l'Aznar encara se'l podria fer fora. El dia que hi hagi una República a Espanya serà més fàcil fer un referèndum a Catalunya. Un referèndum d'autodeterminació només serà factible amb un canvi de règim a Espanya. La monarquia sap que si hi hagués un referèndum a Catalunya, després vindria un referèndum sobre la forma de govern. Felip VI i la seva mare tenen molt present el referèndum a Grècia, quan va ser foragitada la monarquia. Si hi hagués una proposta intel·ligent des d'Espanya a Catalunya, podrien guanyar el referèndum. Però ningú ho planteja. Quina és la proposta espanyola per Catalunya? Cap.
- Fins on creu que pot arribar Pedro Sánchez?
- Crec que la idea que "com pitjor, millor" és de gent que no ha viscut una situació pitjor. Jo vaig viure les darreries del franquisme i el nivell de patiment que va comportar a molta gent era intolerable. Davant del fenomen Vox, hi ha molta gent que creu que ha sorgit pel procés català i s'equivoquen. Hagués sorgit igual. Sobre Pedro Sánchez, home, és millor que Susana Díaz. Amb ella crec que el PSOE hagués durat tres dies. El votant socialista és més d'esquerres que la direcció. Les seves bases són republicanes.
Historiador de formació, de Sabadell, militant del PSUC durant l tardofranquisme, Serrano és rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya des del 2008. Abans havia dirigit la Fundació Ferrer i Guàrdia, es va vincular al Moviment Laic i Progressista, i en general a un munt d'iniciatives en què conflueixen els valors d'esquerra i el lliurepensament. Acaba de publicar Carta a un republicano español (Ediciones Bellaterra).
- Fa uns dies van concloure les Jornades de la UPEC. Ja porten disset edicions. Quin balanç en fa?
- La UPEC va ser una idea de l'Antonio Gutiérrez Díaz i el Raimon Obiols per crear un espai de debat dins de l'esquerra. Pensem que era encara en els temps de Jordi Pujol. En Francesc Trillas i jo vam posar fil a l'agulla i vam incorporar ERC, i vam anar a buscar Vicenç Navarro perquè fos el rector. Jo em vaig fer càrrec del rectorat uns anys després. La UPEC és l'últim reducte d'un espai de diàleg entre les esquerres en una dinàmica general complexa. Per això és important preservar un àmbit de diàleg entre totes les sensibilitats de les esquerres catalanes. La dreta dona molta rellevància al debat intel·lectual i, de fet, l'hegemonia en el món de les idees a l'estat espanyol la té la FAES. A l'esquerra, s'ha passat d'un ideologisme increïble en els anys de la Transició a un pragmatisme i un presentisme salvatge.
- Vostè és home d'idees i d'acció. Per què ha escrit aquesta carta a un republicà espanyol?
- Quan els catalans vam començar a despertar el monstre, que és una cosa que jo reivindico, es va veure que estava molt més incrustat a l'Estat del que jo m'havia imaginat. I em va sortir una mena de reflex personal del que havia viscut en el tardofranquisme. De seguida es detecta el rostre del feixisme. I vaig tornar a veure el menyspreu per la cultura i molt de neofalangisme en estaments de l'Estat. No milito en cap partit i vaig pensar que la meva contribució militant era escriure. I n'ha quedat un llibre de 400 pàgines, amb 1.200 notes.
- Es defineix com un "independentista accidentalista". És un federalista decebut?
- Jo soc un prototipus del PSUC. Hi ha un fet nacional català. El punt 4 de l'Assemblea de Catalunya era el dret a l'autodeterminació. Per tant, jo soc un federalista que va pensar sempre que Catalunya podria tenir un Estat dins de la República Federal espanyola. Això és el federalisme de veritat.
- L'escola pimargalliana.
- Pi i Margall i tot el que d'això se'n determina. Jo he seguit en Miquel Caminal, que potser ha estat l'ideòleg més important del federalisme a Espanya. Caminal, en el seu treball pòstum, explica que el federalisme, quan no aconsegueix el dret d'autodeterminació per les vies raonables i democràtiques, explora altres vies. D'això en dic jo un independentisme accidentalista. Ens hi ha portat la manca de cultura democràtica de l'estat espanyol. Per altra banda, l'independentisme també hauria de saber que sorgeix del federalisme.
Jordi Serrano, rector de la UPEC, entrevistat a NacióDigital. Foto: Adrià Costa
- Expliqui-ho, això.
- Desconèixer això és desconèixer-ho tot. D'on sorgeix l'independentisme? L'independentisme és republicà i pimargallià. El federalisme no és el títol VIII de la Constitució. Si Pi i Margall, en comptes de ser president de la Primera República sis setmanes, ho hagués estat quatre anys, a Catalunya hi hagués hagut un Estat català, probablement amb Anselm Clavé de president. O Ildefons Cerdà, o Baldomer Lostau. Un estat federat a una República espanyola. De quina manera? Sinalagmàticament.
"El darrer trimestre del 2017 es fa el més gran desafiament a la monarquia des del 1939"
- Què vol dir això?
- Vol dir un pacte lliure de coaccions. Ja sé que és una paraula estranya. El federalisme és profundament liberal i parteix de l'individu, a qui ningú li ha de dir com ser feliç. Per això critica l'Església. Les persones s'autodeterminen a partir dels municipis, que es federen en aquelles competències que volen. Pi i Margall es referia a les nacions que un dia van ser regnes. Fins i tot reclamava el concert econòmic. Bé, en Roca i Ferreras va ser el primer independentista modern i era un federalista. El 1883, els republicans federals fan una Constitució per a un Estat català. Més endavant, Francesc Macià encarrega a Josep Conangla la coneguda com a Constitució de l'Havana. Qui és Conangla? És un antic seguidor de Pi i Margall. Ara hem perdut la memòria de tot això.
- Els orígens del catalanisme els veu més a l'esquerra que a la dreta?
- Es diu que el catalanisme és un projecte de la dreta catalana. Però hi ha textos de Roca i Ferreras sobre el catalanisme progressiu dels anys 1870. Quan es diu que el republicanisme federal no és catalanista, en termes de la terminologia del moment, és cert, però considerar que no és catalanista qui volia un estat català amb totes les competències que volguessin és arriscat. Un problema que tenim és que no sabem veure les victòries. Hi són a la Transició i hi són ara. No voler-les veure i no fer una anàlisi a fons impedeix saber on som i cap a on anar.
- Quines són les victòries que no sabem veure?
- Per exemple, el darrer trimestre del 2017 es fa el més gran desafiament a la monarquia des del 1939. Hi ha gent a qui això li sembla poc. S'ha canviat la mentalitat col·lectiva del poble de Catalunya fins al punt que un 70% o un 80% de la ciutadania catalana és republicana. Això es negligeix i a mi em sembla extraordinari. Hi ha hagut una onada a Catalunya i a Espanya brutal. Jo m'he dedicat a fer estudis de joventut durant molt de temps. A la Fundació Ferrer i Guàrdia vam elaborar estudis sociològics sobre els canvis produïts entre els joves i vam detectar que les noves generacions es comportaven en el terreny espiritual com els homes de la República. Per què? Perquè hi ha hagut mestres maçons i anticlericals que han adoctrinat els nens en l'ateisme militant? No. Per la lògica d'una educació en llibertat. De la mateixa manera la gent s'ha fet republicana i una part important s'ha tornat independentista. Això és una victòria increïble.
Serrano ha estudiat a fons l'origen del federalisme. Foto: Adrià Costa
- Defensa la tesi que estem assistint a una "incipient onada republicana" a l'estat espanyol que té Catalunya a l'avantguarda. Realment ho creu, a nivell estatal?
- Home, sí. Que el CIS no pregunti sobre monarquia i república ja indica que els resultats deuen ser nefastos. Hi ha tot una operació d'imatge entorn Felip VI. Però hi ha un fet generacional: si la piràmide d'edat no fos invertida, a Catalunya i a Espanya la república ja hauria arribat. El fet que Podem tingués cinc milions de vots -ara ja sé que són menys- sense una ràdio o una televisió, com s'explica? El 15-M és el moviment d'unes generacions que no han viscut el franquisme i no tenen por, i que són les mateixes generacions de l'independentisme a Catalunya. Jo crec que l'onada és imparable i hem de posar mirada llarga.
"Dir que Espanya és irreformable és paralitzant. Si fos així, fem el que fem, no té solució"
- No comparteix la tesi que Espanya sigui irreformable.
- Tots els països són reformables. No és que no ho comparteixi, és que és paralitzant. Si Espanya és irreformable, fem el que fem els catalans, això no té solució. Quedem-nos a casa. Quin missatge és aquest? Quin obstacle té avui dia el procés d'alliberament nacional o d'emancipació nacional? El rei.
- Des del punt de vista simbòlic, potser sí. Però es pot focalitzar tant en una persona? No és l'Estat en el seu conjunt?
- De simbòlic. res. El rei té un poder brutal. El discurs que fa el 3-O té un impacte brutal i és un avís a Podem i al PSOE. El PSOE havia presentat una proposta de reprovació a la vicepresidenta Sáenz de Santamaría i l'endemà la retira. Això és inconcebible en una democràcia. El rei és conscient que el problema català és bàsicament un problema republicà. Jo al·lucino que això no s'analitzi. Com també el fet que l'hegemonia és també la magistratura. Ho diu Gramsci als Quaderns de presó. És el mateix error que a vegades es fa a l'analitzar la Transició. Com és que no hi va haver ruptura? És que a l'altra banda hi havia l'exèrcit, la Guàrdia Civil, els jutges, la Brigada Aranzadi, tots els poders, era molt pitjor que ara. Què es pot fer a Catalunya? Primer de tot, analitzar bé el que passa. Com entendre que el rei és el cap dels adversaris. Quan ve a Barcelona, abans de la sentència, es fa fotos amb el jutge Llarena i amb la cúpula del Poder Judicial. La magistratura és també la magistratura. Voldria explicar un fet.
- Endavant.
- Abans del judici de l'1-O, es va retirar un sant cristo que presidia la sala del Suprem. Era un sant cristo que havia estat fet per un presoner republicà. La van treure perquè saben que hi haurà un focus sobre aquest símbol.
Serrano, amb un exemplar del seu llibre. Foto: Adrià Costa
- Apunta en el llibre que Felip VI és d'extrema dreta.
- Bé, és evident. La seva actitud és la d'un rei no constitucional. La impunitat del monarca és la que aixopluga la impunitat de l'Ibex 35. Només cal recordar tot el que envolta les obres de La Meca i les comissions. O la corrupció gangsteril del PP.
"El principal obstacle del procés d'alliberament nacional és el rei"
- Assegura que tota persona d'esquerres a Espanya hauria de simpatitzar amb el procés. Però el cert és que s'han escoltat poques veus a Espanya en defensa del dret a decidir dels catalans.
- Sí, però la poca gent que s'ha atrevit a defensar un referèndum, resulta que a Catalunya molta gent els matxaca. Han estat molt valents, els de Podem. Per què no ens aliem amb tota la gent valenta que és capaç d'enfrontar-se amb realitats sociològiques adverses? Ser independentista a Catalunya és fàcil, defensar el dret d'autodeterminació a Valladolid és més difícil. Pablo Iglesias ha plegat per l'acció del deep state. Els mateixos que han actuat contra el republicanisme català ho han fet contra Iglesias o contra Isa Serra, exportaveu de Podem a l'Assemblea de Madrid. Amb la mateixa manca de garanties que aquí. Caldria explorar fórmules de col·laboració amb aquests sectors. Quan s'empresona un català, al cap d'un minut empresonen un comunista de Salamanca o un gai de Galícia. L'extrema dreta no veu tantes diferències com veiem nosaltres.
- Com creu que evolucionarà la taula de diàleg?
- Després de les eleccions catalanes del desembre del 2017, amb tot el que havia passat, vaig creure que Catalunya necessitava quatre anys de reflexió. En el meu entorn, tothom deia que calia anar ràpid. Vist el que hem vist, calia més temps. La taula de diàleg ens dona dos anys més de reflexió, que no es pot fer amb gent a la presó o a l'exili. Walter Benjamin deia que mentre actuem, anem per davant del nostre pensament. S'ha parlat molt de fulls de ruta. No hi ha fulls de ruta. Ningú sabia el dia abans de l'1-O com seria aquell dia.
- Creu que una República Federal espanyola seria una solució?
- Jo crec que només que els republicans espanyols s'organitzessin i muntessin una Òmnium Cultural, tot i assumint les dificultats. Perquè aleshores Catalunya tindria aliats. Sense aliats això no té solució. La gent s'ha de plantejar que això és molt més difícil del que ens pensàvem. Com ho era acabar amb el franquisme el 1977.
El rector de la UPEC justifica per què defensa l'independentisme. Foto: Adrià Costa
- Però el franquisme va morir al llit.
- Franco va morir al llit, però d'una manera espantosa. Perquè el seu entorn era conscient que s'acabava el règim. El franquisme va morir al carrer. Tenim escolarització per a tots els nens a partir de mitjan dels vuitanta, tenim assistència pública universal des d'Ernest Lluch. Mirem com eren les ciutats a mitjan dels setanta. No menystinguem les victòries.
"La idea que com pitjor, millor, és de gent que no ha viscut una situació pitjor"
- Vostè ho redueix molt a la República, però també s'ha especulat amb un futurible amb una República aznariana. No seria pitjor?
- D'això se'n parla amb frivolitat. És millor Aznar que Joan Carles de Borbó o Felip VI perquè a l'Aznar encara se'l podria fer fora. El dia que hi hagi una República a Espanya serà més fàcil fer un referèndum a Catalunya. Un referèndum d'autodeterminació només serà factible amb un canvi de règim a Espanya. La monarquia sap que si hi hagués un referèndum a Catalunya, després vindria un referèndum sobre la forma de govern. Felip VI i la seva mare tenen molt present el referèndum a Grècia, quan va ser foragitada la monarquia. Si hi hagués una proposta intel·ligent des d'Espanya a Catalunya, podrien guanyar el referèndum. Però ningú ho planteja. Quina és la proposta espanyola per Catalunya? Cap.
- Fins on creu que pot arribar Pedro Sánchez?
- Crec que la idea que "com pitjor, millor" és de gent que no ha viscut una situació pitjor. Jo vaig viure les darreries del franquisme i el nivell de patiment que va comportar a molta gent era intolerable. Davant del fenomen Vox, hi ha molta gent que creu que ha sorgit pel procés català i s'equivoquen. Hagués sorgit igual. Sobre Pedro Sánchez, home, és millor que Susana Díaz. Amb ella crec que el PSOE hagués durat tres dies. El votant socialista és més d'esquerres que la direcció. Les seves bases són republicanes.