Aragonès subratlla l'esforç fet davant la crisi «tot i no ser un estat independent»

El president de la Generalitat posa "el benestar de la gent" en el centre de la política i fa una crida a establir "grans aliances per donar un salt endavant"

El president Aragonès entre Jaume Fàbrega i Mònica Roca a la Llotja.
El president Aragonès entre Jaume Fàbrega i Mònica Roca a la Llotja. | ACN
09 de juliol de 2021, 11:10
Actualitzat: 18:19h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat el paper que està tenint la política en la recuperació econòmica. Ha destacat el paper jugat pel Banc Central Europeu i les institucions internacionals, una resposta "expansiva" molt diferent a la produïda amb motiu de la crisi econòmica anterior. L'ha definit com una resposta "clàssica keynesiana" i contracíclica. La Generalitat ha fet "un esforç extraordinadri" per respondre a l'embat, ha dit el president, "tot i no tenir un estat independent". Ha afirmat que Catalunya pot donar "un gran salt endavant", però que cal establir grans aliances, especialment amb la societat civil. L'objectiu és "incrementar el benestar de la gent", de la mà del conjunt del país. 

Ho ha dit en l'acte de presentació de la Memòria Econòmica Catalunya 2020que elabora la Cambra de Comerç de Barcelona i que s'ha fet a la Llotja de Mar aquest divendres. En l'acte hi han intervingut també la presidenta de la Cambra, Mònica Roca; el president del Consell de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega; la directora de la Memòria Econòmica, Carme Poveda; i el catedràtic de la UPF i col·laborador de la Memòria, Oriol Amat.

El cap del Govern de Catalunya ha destacat que la Generalitat ha "triplicat" les ajudes donades als sectors afectats en comparació a les que s'han donat a la resta de l'estat. Concretament, ha estat de 230 euros per càpita a Catalunya per 80 euros de mitjana a la resta de l'estat espanyol. Ha dit que és un suport "insuficient" per respondre a totes les situacions, però que ha estat molt important.

Pere Aragonès ha subratllat que el futur de la indústria catalana passa per ser un alt nivell de digitalització i l'aposta per l'economia verda. El president ha posat en valor el pes de l'economia per la vida, des de les cures i els serveis a les persones al sector de l'alimentació. També ha destacat la base exportadora, que continua sent un element essencial per a la recuperació de l'economia catalana, junt amb els fons Next Generation.

Aragonès s'ha referit a la situació sanitària i ha constatat que malgrat l'avenç de la vacunació, tenim davant una nova onada que "torna a tensar el sistema sanitari, especialment l'atenció primària". Una situació que, "en termes reputacionals, pot afectar la recuperació econòmica que havíem iniciat". Per això ha tornat a fer una crida a la "màxima responsabilitat" i a preservar la distància social i ús de la mascareta sempre que sigui possible.

La Memòria presentada incideix en els efectes de la pandèmia sobre l'economia, que han fet caure el PIB català un 11,5% durant l'any 2020, el que és la caiguda més accentuada d'entre els principals estats europeus i gairebé el doble de tot el conjunt de la zona euro (6,6%). El pes del sector turístic és la principal clau que ajuda a explicar aquest fet. 

Però si la  caiguda del PIB ha estat tan acusada, l'economia catalana registrarà el 2021-22 un dels increments del PIB més intensos, el que li ha de permetre recuperar a finals del 2022 el nivell de PIB que tenia abans de la pandèmia. El consum privat i els fons Next Generation de la Unió Europea seran deetrminants en aquesta recuperació. La recuperació econòmica a escala global es preveu intensa, sempre i quan no apareguin noves soques resistents de la Covid.

En aquesta edició, la Memòria inclou el monogràfic Impacte de la Covid-19 sobre l'economia, l'empresa i la societat, amb l'anàlisi de nou experts que mostren com la pandèmia ha impactat en diversos àmbits socials com el sanitari, el treball o el benestar.

La Covid-19 ha tingut un impacte més desigual que crisis anteriors, però ha afectat de ple en un increment de les desigualtats. Les conseqüències s'han notat especialment en l'hostaleria, el comerç, l'oci i el transport, en les àrees geogràfiques amb més turisme estranger, en les empreses de menor grandària i sobre els col·lectius de treballadors joves, dones i amb contractes temporals i rendes baixes.