20
de juliol
de
2021, 10:10
Actualitzat:
10:20h
Sis dies després de fer públic el sentit de la sentència, passades les deu de la nit i sense un dels vots particulars. En aquestes condicions ha decidit el Tribunal Constitucional (TC) fer públic un dels veredictes més importants dels últims anys: el que fa referència a l'estat d'alarma i que declara inconstitucional el confinament total decretat pel govern espanyol durant la primera onada de la pandèmia, entre els mesos de març i juny de 2020. La qüestió, plantejada per Vox, ha fet saltar pels aire la cohesió de l'alt tribunal, que ha estimat parcialment el recurs del partit ultra i ha dictat una sentència aprovada per la mínima: sis vots a favor i cinc en contra. Com ha passat altres vegades, especialment en temes espinosos, el TC va fer públic, primer, el resultat, i no ha estat fins ara -malgrat les filtracions habituals- que s'ha conegut l'argumentació dels magistrats.
La sentència, de 81 pàgines, pivota principalment en la idea de limitació o suspensió de drets. La majoria del tribunal sosté que durant el primer estat d'alarma es van "suspendre" drets i, per tant, no n'hi havia prou amb un estat d'alarma, sinó que calia un estat d'excepció. Per això, conclou que el confinament total va ser inconstitucional, no pas perquè no fos necessari o fos desproporcionat, sinó perquè no tenia en l'estat d'alarma un paraigua legal adequat. L'estat d'excepció, previst per qüestions d'ordre públic i que ha de ser autoritzat pel Congrés, sí que permet "suspendre" drets. No són poques les veus expertes que han vist en aquesta sentència un "correctiu" al govern espanyol i la constatació, de nou, que la majoria del TC s'alinea amb les tesis de partits com Vox. En tot cas, la sentència s'ha aprovat per un sol vot. Què diuen els magistrats discrepants?
Juan José González Rivas: "Cap dret fonamental ha estat suspès"
El president del TC, Juan José González Rivas, del sector conservador, argumenta que "no s'ha suspès cap dret fonamental" i justifica el confinament domiciliari durant l'estat d'alarma. El vot particular, de vuit pàgines, recorda que la llibertat de circulació (article 19 de la Constitució) no va ser formalment suspesa i el poder públic "no podia restringir-la de manera il·limitada" durant l'estat d'alarma. Crític amb el criteri de la majoria, diu que la sentència no estableix en quina mesura i en quins paràmetres constitucionals la vigència de l'article 19 condiciona les limitacions a la llibertat de circulació que el poder públic pot adoptar en benefici d'altres bens jurídics com la salut o la vida. "Si l'article 19 manté la vigència, és que no es troba suspès. No es pot al mateix temps afirmar que sí que s'ha suspès", constata el magistrat.
González Rivas, doncs, conclou que l'estat d'alarma i el confinament total era "constitucionalment admissibles", eren "proporcionals" i perseguien l'objectiu de preservar la vida, la integritat física i el dret a la salut. No es pot parlar, diu el magistrat, de suspensió de la llibertat de circulació, i les restriccions adoptades van suposar una "contribució molt important per evitar un contagi massiu d'una malaltia aleshores desconeguda i mortal". Recorda, a més, que els ciutadans podien saltar-se el confinament total per atendre les seves necessitats bàsiques, com ara anar a comprar, al metge, a treballar en casos concrets o a cuidar persones dependents. Per això, diu, s'hauria d'haver declarat constitucional el confinament total decretat durant la primera onada de la Covid-19.
Andrés Ollero: "Declarar l'estat d'excepció seria transmetre que es podia acabar amb la pandèmia en un o dos mesos"
Carregat d'elements personals, i fins i tot amb referències a la Setmana Santa de Sevilla, el magistrat conservador Andrés Ollero assegura que les mesures adoptades durant l'estat d'alarma van ser proporcionades per "salvar vides". En el seu vot particular, de set pàgines, el magistrat també recorda que l'estat d'excepció té una durada màxima de dos mesos i que declarar-lo al març de 2020 hauria suposat "transmetre que es podia acabar amb la pandèmia" en aquest termini. "S'han expressat no poques estupideses durant l'estat d'alarma, però és de justícia reconèixer que no es va arribar a aquest extrem", diu Ollero, que nega que la "intensitat" de la limitació dels drets suposés una "suspensió" efectiva d'aquests.
El magistrat afegeix que durant l'estat d'alarma es poden produir situacions de vulneracions de drets però que, en quest cas, és suficient interpretar la mesura com a "desproporcionada". "No em sembla raonable establir que s'ha produït una suspensió de drets i, per tant, una vulneració del seu contingut essencial", insisteix. De fet, Ollero fa constants referències a la idea de proporcionalitat per interpretar si les restriccions de la primera onada van ser les adequades. Sosté, en aquest sentit, que les limitacions de la mobilitat i de les reunions no van ser desproporcionades, perquè estaven pensades per evitar contagis.
Cándido Conde Pumpido: "La sentència desarma l'Estat contra les pandèmies"
Especialment contundent és el magistrat Cándido Conde Pumpido, proper al PSOE i situat en el sector progressista del tribunal. En el seu vot particular, de 16 pagines, diu que la funció del TC és "resoldre problemes polítics amb arguments jurídics" i alerta que la sentència en qüestió fa "exactament el contrari". "No resol, sinó que crea un greu problema polític i sanitari, en desarmar l'Estat contra les pandèmies, privant-lo de l'instrument que la llei determina expressament per fer front a les crisis sanitàries", diu. Aquesta instrument és l'estat d'alarma. En aquesta línia, diu que la defensa de l'estat d'excepció que fa la majoria del tribunal "debilita les garanties constitucional dels drets a canvi que la supressió constitucionals d'aquests sigui autoritzada" pel Congrés.
Conde Pumpido afegeix que la sentència de la majoria es fonamenta en un instrument jurídic que no és correcte i que té com a conseqüència "prescindir de l'estat d'alarma a costa de disminuir les garanties constitucionals dels drets fonamentals". A més, afirma que la sentència és "una drecera argumental per aconseguir una declaració d'inconstitucionalitat" del confinament domiciliari, i així es constata quan la resolució no aplica la seva construcció sobre la suspensió de drets a l'hora de valorar la constitucionalitat de les altres mesures adoptades. "Qualificar de simple restricció el tancament de restaurants perquè podien fer serveis a domicili, i parlar de "suspensió" en les limitacions a la llibertat de circulació, que té excepcions més nombroses, demostra que ens trobem en una interpretació legal que genera inseguretat jurídica", rebla.
María Luisa Balaguer: "Les restriccions de drets han estat tan inevitables com universals"
La magistrada progressista María Luisa Balaguer constata, en el seu vot particular de deu pàgines, que les restriccions de drets van ser "tan inevitables com universals" per tal de fer front a la pandèmia, i lamenta que no s'hagi aconseguit una argumentació "assumible per una majoria més àmplia de magistrats". Això, diu, "posa de manifest la polarització extrema dels arguments" de la sentència, que genera "més inseguretat de la que intenta combatre". Balaguer descarta la necessitat, en el cas de la Covid, d'un estat d'excepció perquè el confinament domiciliari no tenia per objectiu "recuperar l'ordre públic ni el correcte funcionament dels serveis públics", sinó evitar contagis exponencials. "Era una mesura estrictament sanitària que tenia com a finalitat única prevenir la pèrdua de vides humanes", remarca la magistrada.
En aquesta línia, sosté que les mesures adoptades en el primer estat d'alarma superen un judici de proporcionalitat. "La restricció de la llibertat de circulació, tot i ser severa, no era desproporcionada, tenint en compte la necessitat de garantir el dret de la salut de al ciutadania en un context de manca d'equips mèdics, sanitaris i humans", diu. Així mateix, Balaguer recorda que els estats d'alarma i d'excepció no estan pensats com a "situacions de diferent gravetat en un mateix arc d'escenaris de crisis", sinó que es plantegen per fer front a situacions concretes i una crisi sanitària es pot combatre, com diu l'article 116 de la Constitució, amb un estat d'alarma.
La sentència, de 81 pàgines, pivota principalment en la idea de limitació o suspensió de drets. La majoria del tribunal sosté que durant el primer estat d'alarma es van "suspendre" drets i, per tant, no n'hi havia prou amb un estat d'alarma, sinó que calia un estat d'excepció. Per això, conclou que el confinament total va ser inconstitucional, no pas perquè no fos necessari o fos desproporcionat, sinó perquè no tenia en l'estat d'alarma un paraigua legal adequat. L'estat d'excepció, previst per qüestions d'ordre públic i que ha de ser autoritzat pel Congrés, sí que permet "suspendre" drets. No són poques les veus expertes que han vist en aquesta sentència un "correctiu" al govern espanyol i la constatació, de nou, que la majoria del TC s'alinea amb les tesis de partits com Vox. En tot cas, la sentència s'ha aprovat per un sol vot. Què diuen els magistrats discrepants?
Juan José González Rivas: "Cap dret fonamental ha estat suspès"
El president del TC, Juan José González Rivas, del sector conservador, argumenta que "no s'ha suspès cap dret fonamental" i justifica el confinament domiciliari durant l'estat d'alarma. El vot particular, de vuit pàgines, recorda que la llibertat de circulació (article 19 de la Constitució) no va ser formalment suspesa i el poder públic "no podia restringir-la de manera il·limitada" durant l'estat d'alarma. Crític amb el criteri de la majoria, diu que la sentència no estableix en quina mesura i en quins paràmetres constitucionals la vigència de l'article 19 condiciona les limitacions a la llibertat de circulació que el poder públic pot adoptar en benefici d'altres bens jurídics com la salut o la vida. "Si l'article 19 manté la vigència, és que no es troba suspès. No es pot al mateix temps afirmar que sí que s'ha suspès", constata el magistrat.
González Rivas, doncs, conclou que l'estat d'alarma i el confinament total era "constitucionalment admissibles", eren "proporcionals" i perseguien l'objectiu de preservar la vida, la integritat física i el dret a la salut. No es pot parlar, diu el magistrat, de suspensió de la llibertat de circulació, i les restriccions adoptades van suposar una "contribució molt important per evitar un contagi massiu d'una malaltia aleshores desconeguda i mortal". Recorda, a més, que els ciutadans podien saltar-se el confinament total per atendre les seves necessitats bàsiques, com ara anar a comprar, al metge, a treballar en casos concrets o a cuidar persones dependents. Per això, diu, s'hauria d'haver declarat constitucional el confinament total decretat durant la primera onada de la Covid-19.
Andrés Ollero: "Declarar l'estat d'excepció seria transmetre que es podia acabar amb la pandèmia en un o dos mesos"
Carregat d'elements personals, i fins i tot amb referències a la Setmana Santa de Sevilla, el magistrat conservador Andrés Ollero assegura que les mesures adoptades durant l'estat d'alarma van ser proporcionades per "salvar vides". En el seu vot particular, de set pàgines, el magistrat també recorda que l'estat d'excepció té una durada màxima de dos mesos i que declarar-lo al març de 2020 hauria suposat "transmetre que es podia acabar amb la pandèmia" en aquest termini. "S'han expressat no poques estupideses durant l'estat d'alarma, però és de justícia reconèixer que no es va arribar a aquest extrem", diu Ollero, que nega que la "intensitat" de la limitació dels drets suposés una "suspensió" efectiva d'aquests.
El magistrat afegeix que durant l'estat d'alarma es poden produir situacions de vulneracions de drets però que, en quest cas, és suficient interpretar la mesura com a "desproporcionada". "No em sembla raonable establir que s'ha produït una suspensió de drets i, per tant, una vulneració del seu contingut essencial", insisteix. De fet, Ollero fa constants referències a la idea de proporcionalitat per interpretar si les restriccions de la primera onada van ser les adequades. Sosté, en aquest sentit, que les limitacions de la mobilitat i de les reunions no van ser desproporcionades, perquè estaven pensades per evitar contagis.
Cándido Conde Pumpido: "La sentència desarma l'Estat contra les pandèmies"
Especialment contundent és el magistrat Cándido Conde Pumpido, proper al PSOE i situat en el sector progressista del tribunal. En el seu vot particular, de 16 pagines, diu que la funció del TC és "resoldre problemes polítics amb arguments jurídics" i alerta que la sentència en qüestió fa "exactament el contrari". "No resol, sinó que crea un greu problema polític i sanitari, en desarmar l'Estat contra les pandèmies, privant-lo de l'instrument que la llei determina expressament per fer front a les crisis sanitàries", diu. Aquesta instrument és l'estat d'alarma. En aquesta línia, diu que la defensa de l'estat d'excepció que fa la majoria del tribunal "debilita les garanties constitucional dels drets a canvi que la supressió constitucionals d'aquests sigui autoritzada" pel Congrés.
Conde Pumpido afegeix que la sentència de la majoria es fonamenta en un instrument jurídic que no és correcte i que té com a conseqüència "prescindir de l'estat d'alarma a costa de disminuir les garanties constitucionals dels drets fonamentals". A més, afirma que la sentència és "una drecera argumental per aconseguir una declaració d'inconstitucionalitat" del confinament domiciliari, i així es constata quan la resolució no aplica la seva construcció sobre la suspensió de drets a l'hora de valorar la constitucionalitat de les altres mesures adoptades. "Qualificar de simple restricció el tancament de restaurants perquè podien fer serveis a domicili, i parlar de "suspensió" en les limitacions a la llibertat de circulació, que té excepcions més nombroses, demostra que ens trobem en una interpretació legal que genera inseguretat jurídica", rebla.
María Luisa Balaguer: "Les restriccions de drets han estat tan inevitables com universals"
La magistrada progressista María Luisa Balaguer constata, en el seu vot particular de deu pàgines, que les restriccions de drets van ser "tan inevitables com universals" per tal de fer front a la pandèmia, i lamenta que no s'hagi aconseguit una argumentació "assumible per una majoria més àmplia de magistrats". Això, diu, "posa de manifest la polarització extrema dels arguments" de la sentència, que genera "més inseguretat de la que intenta combatre". Balaguer descarta la necessitat, en el cas de la Covid, d'un estat d'excepció perquè el confinament domiciliari no tenia per objectiu "recuperar l'ordre públic ni el correcte funcionament dels serveis públics", sinó evitar contagis exponencials. "Era una mesura estrictament sanitària que tenia com a finalitat única prevenir la pèrdua de vides humanes", remarca la magistrada.
En aquesta línia, sosté que les mesures adoptades en el primer estat d'alarma superen un judici de proporcionalitat. "La restricció de la llibertat de circulació, tot i ser severa, no era desproporcionada, tenint en compte la necessitat de garantir el dret de la salut de al ciutadania en un context de manca d'equips mèdics, sanitaris i humans", diu. Així mateix, Balaguer recorda que els estats d'alarma i d'excepció no estan pensats com a "situacions de diferent gravetat en un mateix arc d'escenaris de crisis", sinó que es plantegen per fer front a situacions concretes i una crisi sanitària es pot combatre, com diu l'article 116 de la Constitució, amb un estat d'alarma.