01
d'agost
de
2021, 12:50
Actualitzat:
02
d'agost,
0:31h
La ciutat alemanya de Munic, a Baviera, va ser la seu dels Jocs Olímpics del 1972. La competició esportiva va tenir lloc entre el 26 d'agost i l'11 de setembre en un país que tenia present el record dels anteriors Jocs a Alemanya, els que havien tingut lloc a Berlín el 1936, sota l'era hitleriana. El 1972, la societat alemanya occidental volia mostrar l'èxit econòmic i la represa després de la guerra. En el camp polític es vivia una etapa de desgel en la seva política exterior. El líder socialdemòcrata Willy Brandt dirigia el govern.
Aquests Jocs Olímpics es van veure trasbalsats per un fet sagnant. Existia la voluntat de relaxar les mesures de seguretat per oferir una imatge el més pacífica possible de l'encontre olímpic. La matinada del 5 de setembre, un grup armat pertanyent a l'organització terrorista palestina Setembre Negre va penetrar a la vila olímpica i va segrestar la delegació d'esportistes israelians en els apartaments en què s'allotjaven. Van prendre onze ostatges, entre atletes, entrenadors i jutgesses, dos dels quals van ser assassinats de forma immediata per oferir resistència. Tot seguit, van exigir l'alliberament de més de 230 presos palestins en mans d'Israel.
Els fets van deixar estabornit el govern alemany. De seguida, l'executiu israelià, que presidia Golda Meir, va rebutjar cap tipus de negociació amb els segrestadors. La posició del govern Brandt era especialment incòmoda si es pensa en la condició jueva dels ostatges. Bonn es va avenir a la posició d'Israel. Els segrestadors van exigir un avió per marxar amb els seus presoners al Caire. Van ser conduïts amb helicòpters a la base de Fürstenfeldbruck.
Allí, la policia alemanya va intentar una operació per alliberar els ostatges.
L'episodi va acabar malament, amb la mort dels ostatges i de cinc dels vuit segrestadors. Es va criticar l'operació policial per la manca de preparació d'alguns dels oficials que hi van intervenir. La història tindria encara un final inesperat, quan uns dies després, el 29 d'octubre, va ser segrestat un avió de Lufthansa i es va exigir l'alliberament dels tres terroristes detinguts. El govern alemany no va voler assumir més víctimes i va alliberar-los.
Les conseqüències de l'acció terrorista no farien més que agreujar la situació a l'Orient Mitjà, ja que Israel va decidir respondre amb un seguit d'accions de represàlia, incloent enviaments de cartes bomba a activistes i dirigents palestins. Les autoritats alemanyes, per la seva banda, van decidir crear grups especials per intervenir en situacions d'emergència.
Pel que fa als Jocs Olímpics, que es trobaven en la seva segona setmana, van ser interromputs només durant un dia. Una part de la comunitat olímpica va reclamar la seva suspensió. El president del COI, Avery Brundage, però, va tornar a demostrar el seu caràcter inflexible. "Els Jocs han de continuar", va sentenciar. Així va ser, mentre els cossos de les víctimes jueves eren rebuts amb tots els honors a Israel.
Aquests Jocs Olímpics es van veure trasbalsats per un fet sagnant. Existia la voluntat de relaxar les mesures de seguretat per oferir una imatge el més pacífica possible de l'encontre olímpic. La matinada del 5 de setembre, un grup armat pertanyent a l'organització terrorista palestina Setembre Negre va penetrar a la vila olímpica i va segrestar la delegació d'esportistes israelians en els apartaments en què s'allotjaven. Van prendre onze ostatges, entre atletes, entrenadors i jutgesses, dos dels quals van ser assassinats de forma immediata per oferir resistència. Tot seguit, van exigir l'alliberament de més de 230 presos palestins en mans d'Israel.
Els fets van deixar estabornit el govern alemany. De seguida, l'executiu israelià, que presidia Golda Meir, va rebutjar cap tipus de negociació amb els segrestadors. La posició del govern Brandt era especialment incòmoda si es pensa en la condició jueva dels ostatges. Bonn es va avenir a la posició d'Israel. Els segrestadors van exigir un avió per marxar amb els seus presoners al Caire. Van ser conduïts amb helicòpters a la base de Fürstenfeldbruck.
Allí, la policia alemanya va intentar una operació per alliberar els ostatges.
L'episodi va acabar malament, amb la mort dels ostatges i de cinc dels vuit segrestadors. Es va criticar l'operació policial per la manca de preparació d'alguns dels oficials que hi van intervenir. La història tindria encara un final inesperat, quan uns dies després, el 29 d'octubre, va ser segrestat un avió de Lufthansa i es va exigir l'alliberament dels tres terroristes detinguts. El govern alemany no va voler assumir més víctimes i va alliberar-los.
Les conseqüències de l'acció terrorista no farien més que agreujar la situació a l'Orient Mitjà, ja que Israel va decidir respondre amb un seguit d'accions de represàlia, incloent enviaments de cartes bomba a activistes i dirigents palestins. Les autoritats alemanyes, per la seva banda, van decidir crear grups especials per intervenir en situacions d'emergència.
Pel que fa als Jocs Olímpics, que es trobaven en la seva segona setmana, van ser interromputs només durant un dia. Una part de la comunitat olímpica va reclamar la seva suspensió. El president del COI, Avery Brundage, però, va tornar a demostrar el seu caràcter inflexible. "Els Jocs han de continuar", va sentenciar. Així va ser, mentre els cossos de les víctimes jueves eren rebuts amb tots els honors a Israel.