29
de juliol
de
2021, 20:31
Actualitzat:
20:38h
El Parlament ha validat aquest dijous el fons del Govern per a les fiances imposades pel Tribunal de Comptes en el marc de la causa contra l'acció exterior de la Generalitat. Els grups independentistes hi han votat a favor, mentre que el PSC i els comuns s'hi han abstingut un cop s'ha fet públic el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que s'ha fet esperar i ha obligat a començar el ple a les set de la tarda. Un cop aprovat el decret, la cambra ha acordat també que es tramiti com a projecte de llei. El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha estat l'encarregat de presentar-lo al ple i ha celebrat l'aval del CGE, que s'ha fet per unanimitat. "Aquest decret permetrà avalar la presumpció d'innocència i fer minvar la repressió de la por que ofega l'acció política a Catalunya", ha dit.
La vista se situa ara a l'informe que l'Advocacia de l'Estat ha d'enviar al Tribunal de Comptes el seu posicionament sobre el mecanisme de la Generalitat per afrontar la causa per l'acció exterior, abans que l'organisme digui si accepta aquests avals. La Fiscalia ja ho investiga i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebut dues denúncies que encara no s'han admès a tràmit. En tot cas, el conseller Giró ha defensat el decret i ha recordat que sempre s'ha dit, des del Govern, que era un text "impecable" i plenament legal. "El dictamen del CGE esvaeix els dubtes de la legalitat que s'havien escampat intencionadament les últimes setmanes", ha assenyalat Giró, que ha fet una intervenció breu, evitant desgranar el decret, i de gran contingut polític.
Giró ha insistit que el fons complementaris serveix per "protegir els servidors públics" com fan "totes les democràcies occidentals". Aquest mecanisme, ha dit Giró, serveix per "restablir l'espai de llibertat" a Catalunya sense patir per la repressió. Pel que fa a les recomanacions del Consell de Garanties, Giró ha proposat incorporar les "millores de redacció" que "no modifiquen ni alteren el contingut del decret". Giró no ha desgranat el decret, i ha lamentat l'actitud de Ciutadans i Vox, a qui ha retret que "renunciïn a la seva sobirania política" i hagin competit per veure qui presentava primer una querella contra aquest decret. "Han decidit subcontractar la seva feina als tribunals i a la Fiscalia", ha dit el conseller als diputats dels grups espanyolistes. En aquest sentit, ha demanat que "restitueixin la política al Parlament", i no als tribunals.
El decret del Govern ha rebut l'aval dels dos socis, ERC i Junts, i també de la CUP, i les abstencions dels comuns i el PSC. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, ha dit que el decret és "jurídicament senzill i poc controvertit", però que s'aprova en un context de "lawfare" contra el Govern. "El fons és imprescindible per fer acció política amb tranquil·litat", ha dit, i per "defensar els servidors públics". Vilalta ha dit que el Tribunal de Comptes ha provocat "indefensió" a la trentena d'alt càrrecs de la Generalitat, a qui es persegueix per "fer la seva feina". Vilalta ha agraït a Giró haver tirat endavant el decret. Ha reivindicat l'informe favorable del CGE, que diu, "per unanimitat", que la Generalitat pot crear un fons d'aquestes característiques. Vilalta ha volgut també defensar la feina feta per l'ICF i ha denunciat la repressió de l'Estat. "No sabem fer res més que judicialitzar i amenaçar-nos a través dels tribunals", ha retret Vilalta a Vox, Ciutadans i PP.
Per part de Junts, la diputada Elsa Artadi ha agraït a Giró "la feina i la dignitat" i ha denunciat la repressió contra l'antiga mesa del Parlament. Artadi ha reivindicat la "determinació" del conseller d'Economia per tirar endavant el decret per poder "continuar fent política a Catalunya". La diputada independentista ha dit que l'objectiu del Tribunal de Comptes és atacar l'acció exterior catalana. "El problema no és l'independentisme, el problema és tenir un estat espanyol autoritari i antidemocràtic. I per això hem de fer accions com les d'avui", ha dit. La diputada ha pronosticat que "l'atac" del Tribunal de Comptes -"carregat d'irregularitats"- acabarà també a la justícia europea. Artadi, molt crítica amb el PSC, ha criticat que el Tribunal de Comptes persegueixi només quan qui fa acció exterior és l'independentisme. "És persecució política", ha deixat clar.
La CUP reclama una estratègia antirepressiva per no anar "tard"
La portaveu de la CUP, Eulàlia Reguant, ha criticat que el Govern hagi anat "tard" en la resposta que ha donat la persecució econòmica del Tribunal de Comptes i ha reclamat una estratègia antirepressiva que inclogui també la internacionalització de la causa. Reguant ha denunciat el nepotisme del Tribunal de Comptes i ha assegurat que el règim de 1978 es troba immers en una "crisi de legitimitat" i ha posat d'exemple la repressió que viu l'independentisme. Reguant ha dit que parlar de drets fonamentals a Catalunya passa per "resoldre la qüestió de la sobirania" per la via de l'autodeterminació i també per "posar fi a la repressió". La diputada de la CUP ha constatat que els aparells de l'Estat estan controlats per la dreta i el nacionalisme espanyol, cosa que explica la resposta repressiva a les aspiracions catalanes.
El PSC s'absté després d'haver "aclarit els dubtes"
La portaveu del PSC, Alícia Romero, ha dit que el grup s'abstindrà en la votació sobre el decret del fons complementari de riscos del Govern després d'haver "aclarit els dubtes" sobre el decret del Govern. La portaveu ha volgut destacar que el CGE ha aprovat per unanimitat el decret del Govern, un aspecte "positiu". Pel que fa a les recomanacions, Romero ha demanat que el decret es pugui tramitar com a projecte de llei per poder afegir les millores que proposa el CGE. "El Govern té voluntat de fer les coses bé malgrat els errors comesos", ha reconegut Romero, que ha lamentat que l'aplicació d'aquest decret "no ha estat la més encertada". La portaveu socialista ha recordat, així, l'esmena del Govern en 24 hores, que va passar de dir que no activaria el fons perquè no hi havia avals a recórrer a l'ICF per poder-lo tirar endavant. "No hem posat l'ICF en una bona situació", ha dit.
La portaveu del comuns, Susana Segovia, ha defensat que els alts càrrecs perseguits estaven exercint els seus càrrecs en el marc de les seves conseqüències. "El Tribunal de Comptes és un intent més de posar pedres al camí del diàleg", ha dit Segovia, que ha deixat clar que no aconseguirà evitar-ho. En aquest sentit, Segovia ha demanat "avançar" en la "despolitització" del Tribunal de Comptes, cosa que s'ha de fer des del Congrés. Sobre el decret, la portaveu dels comuns ha demanat incorporar les recomanacions del CGE i ha assegurat que la formació "entén què s'ha fet" però dubta del "com", i ha avisat que això "pot afectar" la situació de l'ICF. "El procediment no s'ha fet bé, el consell de govern de l'ICF va tenir molts problemes per fer d'aval", ha lamentat.
L'espanyolisme confia en els tribunals
El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha confiat que els tribunals condemnin per malversació els responsables del fons del Govern per afrontar les fiances del Tribunal de Comptes. Carrizosa ha deixat clar que malgrat l'informe del CGE "queda oberta la via dels tribunals" i ha criticat que s'utilitzin els diners dels catalans per "fiançar gratis gent que va robar els diners dels catalans". "Si surten diners públics per pagar les fiances, vostès acabaran al banc dels acusats. Ens encarregarem que sigui així", ha dit Carrizosa. Per part del PP, Alejandro Fernández, ha dit que el fons del Govern és un nou intent de "jugada mestra". Fernández ha assegurat que el mecanisme de la Generalitat és per "pagar la festa" a una trentena d'alts càrrecs. "Saben que el que estan fent és totalment il·legal", ha remarcat, i ha qualificat Giró de "triler". Fernández ha dit que l'independentisme posa les institucions al servei de "presumptes malversadors". "Volen que els catalans paguin la seva festa, i no passarem per aquí", ha advertit.
El Tribunal de Comptes, pendent de l'Advocacia de l'Estat
L'aval del Consell de Garanties Estatutàries era un moviment esperat pel Govern. Malgrat les recomanacions i "millores" que proposa, l'organisme ha considerat correcte, per unanimitat, la via del Govern. Les mirades es posen ara cap a Madrid, on l'Advocacia de l'Estat ha de traslladar el seu informe sobre tot plegat al Tribunal de Comptes, que té "dubtes" sobre la legalitat del mecanisme ideat per la Generalitat. Els serveis jurídics de l'Estat, que depenen del govern espanyol, han de donar la seva opinió, que no és vinculant però sí significativa tenint en compte el context en què es dona. Dilluns hi ha la reunió bilateral entre l'Estat i la Generalitat, i tant el govern espanyol com el català diuen voler apropar posicions i apostar pel diàleg.
La Fiscalia ja investiga els avals
Paral·lelament, la Fiscalia ja ha obert una investigació sobre els avals del Govern als afectats pel Tribunal de Comptes arran d'una denúncia de Ciutadans. El cas el pilotarà la Fiscalia de Barcelona per als no-aforats. D'altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebut dues denúncies contra Pere Aragonès, Laura Vilagrà i Jaume Giró per aquests fets, però encara no s'han admès a tràmit. L'aval del Consell de Garanties Estatutàries reforça la postura del Govern, que sempre ha considerat plenament legal aquest mecanisme, malgrat les crítiques que ha provocat entre els partits espanyolistes.
La vista se situa ara a l'informe que l'Advocacia de l'Estat ha d'enviar al Tribunal de Comptes el seu posicionament sobre el mecanisme de la Generalitat per afrontar la causa per l'acció exterior, abans que l'organisme digui si accepta aquests avals. La Fiscalia ja ho investiga i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebut dues denúncies que encara no s'han admès a tràmit. En tot cas, el conseller Giró ha defensat el decret i ha recordat que sempre s'ha dit, des del Govern, que era un text "impecable" i plenament legal. "El dictamen del CGE esvaeix els dubtes de la legalitat que s'havien escampat intencionadament les últimes setmanes", ha assenyalat Giró, que ha fet una intervenció breu, evitant desgranar el decret, i de gran contingut polític.
Giró ha insistit que el fons complementaris serveix per "protegir els servidors públics" com fan "totes les democràcies occidentals". Aquest mecanisme, ha dit Giró, serveix per "restablir l'espai de llibertat" a Catalunya sense patir per la repressió. Pel que fa a les recomanacions del Consell de Garanties, Giró ha proposat incorporar les "millores de redacció" que "no modifiquen ni alteren el contingut del decret". Giró no ha desgranat el decret, i ha lamentat l'actitud de Ciutadans i Vox, a qui ha retret que "renunciïn a la seva sobirania política" i hagin competit per veure qui presentava primer una querella contra aquest decret. "Han decidit subcontractar la seva feina als tribunals i a la Fiscalia", ha dit el conseller als diputats dels grups espanyolistes. En aquest sentit, ha demanat que "restitueixin la política al Parlament", i no als tribunals.
El decret del Govern ha rebut l'aval dels dos socis, ERC i Junts, i també de la CUP, i les abstencions dels comuns i el PSC. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, ha dit que el decret és "jurídicament senzill i poc controvertit", però que s'aprova en un context de "lawfare" contra el Govern. "El fons és imprescindible per fer acció política amb tranquil·litat", ha dit, i per "defensar els servidors públics". Vilalta ha dit que el Tribunal de Comptes ha provocat "indefensió" a la trentena d'alt càrrecs de la Generalitat, a qui es persegueix per "fer la seva feina". Vilalta ha agraït a Giró haver tirat endavant el decret. Ha reivindicat l'informe favorable del CGE, que diu, "per unanimitat", que la Generalitat pot crear un fons d'aquestes característiques. Vilalta ha volgut també defensar la feina feta per l'ICF i ha denunciat la repressió de l'Estat. "No sabem fer res més que judicialitzar i amenaçar-nos a través dels tribunals", ha retret Vilalta a Vox, Ciutadans i PP.
Per part de Junts, la diputada Elsa Artadi ha agraït a Giró "la feina i la dignitat" i ha denunciat la repressió contra l'antiga mesa del Parlament. Artadi ha reivindicat la "determinació" del conseller d'Economia per tirar endavant el decret per poder "continuar fent política a Catalunya". La diputada independentista ha dit que l'objectiu del Tribunal de Comptes és atacar l'acció exterior catalana. "El problema no és l'independentisme, el problema és tenir un estat espanyol autoritari i antidemocràtic. I per això hem de fer accions com les d'avui", ha dit. La diputada ha pronosticat que "l'atac" del Tribunal de Comptes -"carregat d'irregularitats"- acabarà també a la justícia europea. Artadi, molt crítica amb el PSC, ha criticat que el Tribunal de Comptes persegueixi només quan qui fa acció exterior és l'independentisme. "És persecució política", ha deixat clar.
La CUP reclama una estratègia antirepressiva per no anar "tard"
La portaveu de la CUP, Eulàlia Reguant, ha criticat que el Govern hagi anat "tard" en la resposta que ha donat la persecució econòmica del Tribunal de Comptes i ha reclamat una estratègia antirepressiva que inclogui també la internacionalització de la causa. Reguant ha denunciat el nepotisme del Tribunal de Comptes i ha assegurat que el règim de 1978 es troba immers en una "crisi de legitimitat" i ha posat d'exemple la repressió que viu l'independentisme. Reguant ha dit que parlar de drets fonamentals a Catalunya passa per "resoldre la qüestió de la sobirania" per la via de l'autodeterminació i també per "posar fi a la repressió". La diputada de la CUP ha constatat que els aparells de l'Estat estan controlats per la dreta i el nacionalisme espanyol, cosa que explica la resposta repressiva a les aspiracions catalanes.
El PSC s'absté després d'haver "aclarit els dubtes"
La portaveu del PSC, Alícia Romero, ha dit que el grup s'abstindrà en la votació sobre el decret del fons complementari de riscos del Govern després d'haver "aclarit els dubtes" sobre el decret del Govern. La portaveu ha volgut destacar que el CGE ha aprovat per unanimitat el decret del Govern, un aspecte "positiu". Pel que fa a les recomanacions, Romero ha demanat que el decret es pugui tramitar com a projecte de llei per poder afegir les millores que proposa el CGE. "El Govern té voluntat de fer les coses bé malgrat els errors comesos", ha reconegut Romero, que ha lamentat que l'aplicació d'aquest decret "no ha estat la més encertada". La portaveu socialista ha recordat, així, l'esmena del Govern en 24 hores, que va passar de dir que no activaria el fons perquè no hi havia avals a recórrer a l'ICF per poder-lo tirar endavant. "No hem posat l'ICF en una bona situació", ha dit.
La portaveu del comuns, Susana Segovia, ha defensat que els alts càrrecs perseguits estaven exercint els seus càrrecs en el marc de les seves conseqüències. "El Tribunal de Comptes és un intent més de posar pedres al camí del diàleg", ha dit Segovia, que ha deixat clar que no aconseguirà evitar-ho. En aquest sentit, Segovia ha demanat "avançar" en la "despolitització" del Tribunal de Comptes, cosa que s'ha de fer des del Congrés. Sobre el decret, la portaveu dels comuns ha demanat incorporar les recomanacions del CGE i ha assegurat que la formació "entén què s'ha fet" però dubta del "com", i ha avisat que això "pot afectar" la situació de l'ICF. "El procediment no s'ha fet bé, el consell de govern de l'ICF va tenir molts problemes per fer d'aval", ha lamentat.
L'espanyolisme confia en els tribunals
El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha confiat que els tribunals condemnin per malversació els responsables del fons del Govern per afrontar les fiances del Tribunal de Comptes. Carrizosa ha deixat clar que malgrat l'informe del CGE "queda oberta la via dels tribunals" i ha criticat que s'utilitzin els diners dels catalans per "fiançar gratis gent que va robar els diners dels catalans". "Si surten diners públics per pagar les fiances, vostès acabaran al banc dels acusats. Ens encarregarem que sigui així", ha dit Carrizosa. Per part del PP, Alejandro Fernández, ha dit que el fons del Govern és un nou intent de "jugada mestra". Fernández ha assegurat que el mecanisme de la Generalitat és per "pagar la festa" a una trentena d'alts càrrecs. "Saben que el que estan fent és totalment il·legal", ha remarcat, i ha qualificat Giró de "triler". Fernández ha dit que l'independentisme posa les institucions al servei de "presumptes malversadors". "Volen que els catalans paguin la seva festa, i no passarem per aquí", ha advertit.
El Tribunal de Comptes, pendent de l'Advocacia de l'Estat
L'aval del Consell de Garanties Estatutàries era un moviment esperat pel Govern. Malgrat les recomanacions i "millores" que proposa, l'organisme ha considerat correcte, per unanimitat, la via del Govern. Les mirades es posen ara cap a Madrid, on l'Advocacia de l'Estat ha de traslladar el seu informe sobre tot plegat al Tribunal de Comptes, que té "dubtes" sobre la legalitat del mecanisme ideat per la Generalitat. Els serveis jurídics de l'Estat, que depenen del govern espanyol, han de donar la seva opinió, que no és vinculant però sí significativa tenint en compte el context en què es dona. Dilluns hi ha la reunió bilateral entre l'Estat i la Generalitat, i tant el govern espanyol com el català diuen voler apropar posicions i apostar pel diàleg.
La Fiscalia ja investiga els avals
Paral·lelament, la Fiscalia ja ha obert una investigació sobre els avals del Govern als afectats pel Tribunal de Comptes arran d'una denúncia de Ciutadans. El cas el pilotarà la Fiscalia de Barcelona per als no-aforats. D'altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebut dues denúncies contra Pere Aragonès, Laura Vilagrà i Jaume Giró per aquests fets, però encara no s'han admès a tràmit. L'aval del Consell de Garanties Estatutàries reforça la postura del Govern, que sempre ha considerat plenament legal aquest mecanisme, malgrat les crítiques que ha provocat entre els partits espanyolistes.