09
de febrer
del
2022
Actualitzat
a la
13:00h
La immersió lingüística gaudeix d'un suport molt elevat entre la societat catalana. Així ho assenyala l'enquesta metodològica i d'actituds sociopolítiques elaborada pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i presentada aquest dimecres, segons la qual un 76% dels catalans està molt o més aviat d'acord en la defensa del model d'immersió lingüística, per un 24% que no.
El percentatge de suport augmenta fins al 95% entre els enquestats catalanoparlants i al 88% entre els parlants d'altres llengües, se situa en el 78% entre els bilingües i cau fins al 50% entre els castellanoparlants. Pel que fa a record de vot, pràcticament la totalitat dels electors de formacions independentistes i dels comuns defensa la immersió lingüística, així com el 64% dels votants socialistes. Tan sols és majoritari el rebuig entre els electors de Vox (92%), Cs (77%) i PP (71%).
El passat 21 de gener el TSJC va declarar ferma la sentència de 16 de desembre de 2020 que imposa el 25% de castellà a l'escola i donava deu dies a la Generalitat, i concretament a Educació, per comunicar com aplicarà el que ordena el jutge i qui és el responsable de complir la resolució judicial. Aquest procediment el va iniciar el Ministeri d'Educació del govern del PP i el Govern té, també des del 21 de gener, un marge de dos mesos per aplicar la sentència. Per ara, l'executiu s'ha fet responsable del seu compliment, tot i que no ha concretat quina forma prendrà i tan sols ha intensificat les inspeccions per garantir que els mínims de català es compleixen.
En tot cas, la percepció sobre el futur del català varia en funció de la llengua de l'enquestat. Un 68% dels catalanoparlants creu que es tracta d'una llengua amenaçada, mentre que tan sols un 22% dels castellanoparlants hi coincideix i que un 58% d'aquests afirma que té el futur assegurat. De la mateixa manera, un 78% dels catalanoparlants té la percepció que la situació del català ha empitjorat els darrers anys, per tan sols un 29% de castellanoparlants que opina el mateix.
Les actituds lingüístiques també varien en funció de la llengua pròpia. I és que, mentre el 59% de catalanoparlants admet que canvia al castellà quan es troba algú castellanoparlant, tan sols el 41% de castellanoparlants canvien de llengua quan l'interlocutor és catalanoparlant. Igualment, la valoració d'aquestes actituds també varia, ja que els castellanoparlants creuen que el fet de respondre en català quan algú s'adreça en castellà és de mala educació (6,45 sobre 10), però no ho seria respondre en castellà quan se t'adreça en català (2,8 sobre 10). En canvi, per als catalanoparlants, la percepció no és tan dispar (3,8 sobre 10 de mala educació a respondre en català a un castellanoparlant i 4,6 sobre 10 a respondre en castellà a un catalanoparlant).
En relació al model educatiu, més enllà de la qüestió lingüística, el 57% d'enquestats prefereix un model d'escola basada en les competències i el treball per projectes, enfront el 27% que aposta per la transmissió de coneixements i la memorització. El primer model, a més, guanya suports entre la població amb nivells educatius més elevats i aquells que es defineixen més d'esquerres.
Segregació escolar
Quant a la distribució de l'alumnat, la distribució homogènia d'aquest en funció del nivell socioeconòmic i l'origen té un suport elevat, malgrat que es limita si es contraposa amb la llibertat d'elecció de les famílies. Igualment, la ciutadania està dividida en si cal finançar més aquells centres amb alumnes amb nivells socioeconòmics més baixos, però té poc suport fer-ho en aquells amb més alumnes d'origen immigrant. Finalment, els catalans creuen que els resultats dels alumnes depenen del seu esforç, però també dels recursos familiars i el seu entorn.
La recollida de dades de l'enquesta es va fer per internet, entre el 20 i el 30 de desembre de l'any passat, amb 1.992 entrevistats a partir de 16 anys, tots ells residents a Catalunya i amb ciutadania espanyola. El sondeig inclou preguntes de temàtiques diverses de rellevància, com l'ús de les llengües i les polítiques lingüístiques, el model educatiu, la gestió de la Covid o el canvi climàtic, i l'encarregat d'elaborar el qüestionari ha estat el CEO, combinant preguntes noves i d'altres d'enquestes internacionals similars.
El percentatge de suport augmenta fins al 95% entre els enquestats catalanoparlants i al 88% entre els parlants d'altres llengües, se situa en el 78% entre els bilingües i cau fins al 50% entre els castellanoparlants. Pel que fa a record de vot, pràcticament la totalitat dels electors de formacions independentistes i dels comuns defensa la immersió lingüística, així com el 64% dels votants socialistes. Tan sols és majoritari el rebuig entre els electors de Vox (92%), Cs (77%) i PP (71%).
El passat 21 de gener el TSJC va declarar ferma la sentència de 16 de desembre de 2020 que imposa el 25% de castellà a l'escola i donava deu dies a la Generalitat, i concretament a Educació, per comunicar com aplicarà el que ordena el jutge i qui és el responsable de complir la resolució judicial. Aquest procediment el va iniciar el Ministeri d'Educació del govern del PP i el Govern té, també des del 21 de gener, un marge de dos mesos per aplicar la sentència. Per ara, l'executiu s'ha fet responsable del seu compliment, tot i que no ha concretat quina forma prendrà i tan sols ha intensificat les inspeccions per garantir que els mínims de català es compleixen.
En tot cas, la percepció sobre el futur del català varia en funció de la llengua de l'enquestat. Un 68% dels catalanoparlants creu que es tracta d'una llengua amenaçada, mentre que tan sols un 22% dels castellanoparlants hi coincideix i que un 58% d'aquests afirma que té el futur assegurat. De la mateixa manera, un 78% dels catalanoparlants té la percepció que la situació del català ha empitjorat els darrers anys, per tan sols un 29% de castellanoparlants que opina el mateix.
Les actituds lingüístiques també varien en funció de la llengua pròpia. I és que, mentre el 59% de catalanoparlants admet que canvia al castellà quan es troba algú castellanoparlant, tan sols el 41% de castellanoparlants canvien de llengua quan l'interlocutor és catalanoparlant. Igualment, la valoració d'aquestes actituds també varia, ja que els castellanoparlants creuen que el fet de respondre en català quan algú s'adreça en castellà és de mala educació (6,45 sobre 10), però no ho seria respondre en castellà quan se t'adreça en català (2,8 sobre 10). En canvi, per als catalanoparlants, la percepció no és tan dispar (3,8 sobre 10 de mala educació a respondre en català a un castellanoparlant i 4,6 sobre 10 a respondre en castellà a un catalanoparlant).
En relació al model educatiu, més enllà de la qüestió lingüística, el 57% d'enquestats prefereix un model d'escola basada en les competències i el treball per projectes, enfront el 27% que aposta per la transmissió de coneixements i la memorització. El primer model, a més, guanya suports entre la població amb nivells educatius més elevats i aquells que es defineixen més d'esquerres.
Segregació escolar
Quant a la distribució de l'alumnat, la distribució homogènia d'aquest en funció del nivell socioeconòmic i l'origen té un suport elevat, malgrat que es limita si es contraposa amb la llibertat d'elecció de les famílies. Igualment, la ciutadania està dividida en si cal finançar més aquells centres amb alumnes amb nivells socioeconòmics més baixos, però té poc suport fer-ho en aquells amb més alumnes d'origen immigrant. Finalment, els catalans creuen que els resultats dels alumnes depenen del seu esforç, però també dels recursos familiars i el seu entorn.
La recollida de dades de l'enquesta es va fer per internet, entre el 20 i el 30 de desembre de l'any passat, amb 1.992 entrevistats a partir de 16 anys, tots ells residents a Catalunya i amb ciutadania espanyola. El sondeig inclou preguntes de temàtiques diverses de rellevància, com l'ús de les llengües i les polítiques lingüístiques, el model educatiu, la gestió de la Covid o el canvi climàtic, i l'encarregat d'elaborar el qüestionari ha estat el CEO, combinant preguntes noves i d'altres d'enquestes internacionals similars.