01
de març
de
2022, 12:05
Actualitzat:
13:52h
El Tribunal Suprem ha acceptat una de les qüestions prèvies plantejades per la defensa d'Eulàlia Reguant i ha anul·lat el judici que hi havia aquest dimarts contra la diputada de la CUP. La sala ha admès un "error en la tramitació" del procediment, concretament en el moment que Reguant va convertir-se en diputada al Parlament i, per tant, va passar a ser aforada. En aquell moment, la investigació que pilotava un jutjat ordinari de Madrid s'hauria d'haver aturat i la causa hauria d'haver passat al Suprem. En comptes d'això, la Fiscalia va presentar el seu escrit d'acusació i el jutjat va dictar la interlocutòria d'obertura de judici oral, abans que el cas passés a l'alt tribunal, encarregat de jutjar Reguant.
La sala, després d'haver deliberat durant mitja hora, ha acceptat que en aquest punt hi va haver errors processals que podrien comportar la nul·litat de la causa. Per això, i amb l'objectiu de "garantir els drets de la defensa", el tribunal ha acordat la nul·litat demanada per la defensa i que té el suport de la Fiscalia. D'aquesta manera, la sala ordena que la causa retrocedeixi fins al moment que el ministeri fiscal ha de presentar escrit d'acusació. El cas de Reguant, doncs, s'allarga, perquè ara la Fiscalia haurà de formular un altre escrit al Suprem, la defensa un altre escrit de defensa, s'haurà de decretar l'obertura de judici oral i s'haurà de fixar nova data de judici.
Fora del tribunal, Reguant ha dit que independentment de la decisió d'avui cal que el moviment antifeixista s'organitzi als carrecs i a les institucions, i "construeixi comunitat". "Hem de construir barris, viles i pobles lliures de feixisme. Aquests és el missatge per als propers temps que venen, que volem que no siguin temps foscos", ha dit la diputada de la CUP.
El fiscal acusa Reguant d'un delicte de desobediència greu al Suprem. Argumenta que els testimonis estan obligats per llei a respondre totes les preguntes de les parts en un judici. Per això, demana una pena de quatre mesos de presó i inhabilitació. En un principi havia demanat sis mesos, però finalment ha rebaixat la petició de pena. La defensa s'ha oposat a aquest canvi argumentant que vulnera el dret de defensa. Si Reguant és condemnada, el seu escó estaria en joc, com va passar ara fa poques setmanes amb el de Pau Juvillà. La diputada, però, considera que el seu cas s'assembla més al de l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez, inhabilitat fa uns mesos pel Tribunal Suprem i que va perdre l'escó per ordre de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, malgrat el criteri dels lletrats.
Els fets es remunten al 27 de febrer de 2019, quan l'exdiputat Antonio Baños i la mateixa Reguant estaven citats a declarar com a testimonis en el judici del procés. Baños es va negar a respondre Vox i el president del tribunal, Manuel Marchena, va plantejar que ell li faria les preguntes i l'exdiputat cupaire respondria, de manera indirecta, l'acusació popular. Baños també s'hi va negar. Després va ser el torn de Reguant, que va dir que no respondria un partit "d'extrema dreta, masclista i xenòfob". Marchena li va comunicar les conseqüències d'aquest acte i Reguant va abandonar la sala.
El sobiranisme dona suport a Reguant
Representants de tots els partits sobiranistes i de les entitats s'han concentrat a les portes del Suprem per donar suport a Reguant i denunciar la repressió. ERC, Junts, En Comú Podem i PDECat han denunciat la "injustícia" que representa la causa contra Reguant. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, ha denunciat "l'absurditat de la justícia" que "busca la inhabilitació" de Reguant. Davant això, ha advertit que la repressió "no servirà per aturar un moviment tan fort com l'independentisme". Des de Junts, la diputada al Congrés Pilar Calvo ha reclamat acabar amb "el govern de les togues". ERC i Junts han reclamat l'amnistia.
Genís Boadella, del PDECat, ha criticat que "no és just intentar fer callar la veu dels que lluiten contra el feixisme". Gerardo Pisarello, d'En Comú Podem, ha lamentat que "fa temps" que Vox "instrumentalitza la justícia per intentar perseguir els que discrepen del seu ideari". "Avui és Reguant i demà pot ser qualsevol altre dissident polític", ha alertat.
Òmnium i l'ANC han denunciat que el poder judicial "s'arrengla" al costat de l'extrema dreta i permet que Vox l'utilitzi com un "instrument de propaganda electoral". El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha qualificat la situació "d'anomalia insòlita en un estat democràtic". I, per la seva banda, el tresorer de l'ANC Carles Xavier Gómez ha dit que és una "perversió total del sistema" que Vox faci servir el sistema judicial per "promocionar-se" exercint d'acusació particular.
La sala, després d'haver deliberat durant mitja hora, ha acceptat que en aquest punt hi va haver errors processals que podrien comportar la nul·litat de la causa. Per això, i amb l'objectiu de "garantir els drets de la defensa", el tribunal ha acordat la nul·litat demanada per la defensa i que té el suport de la Fiscalia. D'aquesta manera, la sala ordena que la causa retrocedeixi fins al moment que el ministeri fiscal ha de presentar escrit d'acusació. El cas de Reguant, doncs, s'allarga, perquè ara la Fiscalia haurà de formular un altre escrit al Suprem, la defensa un altre escrit de defensa, s'haurà de decretar l'obertura de judici oral i s'haurà de fixar nova data de judici.
Fora del tribunal, Reguant ha dit que independentment de la decisió d'avui cal que el moviment antifeixista s'organitzi als carrecs i a les institucions, i "construeixi comunitat". "Hem de construir barris, viles i pobles lliures de feixisme. Aquests és el missatge per als propers temps que venen, que volem que no siguin temps foscos", ha dit la diputada de la CUP.
El fiscal acusa Reguant d'un delicte de desobediència greu al Suprem. Argumenta que els testimonis estan obligats per llei a respondre totes les preguntes de les parts en un judici. Per això, demana una pena de quatre mesos de presó i inhabilitació. En un principi havia demanat sis mesos, però finalment ha rebaixat la petició de pena. La defensa s'ha oposat a aquest canvi argumentant que vulnera el dret de defensa. Si Reguant és condemnada, el seu escó estaria en joc, com va passar ara fa poques setmanes amb el de Pau Juvillà. La diputada, però, considera que el seu cas s'assembla més al de l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez, inhabilitat fa uns mesos pel Tribunal Suprem i que va perdre l'escó per ordre de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, malgrat el criteri dels lletrats.
Els fets es remunten al 27 de febrer de 2019, quan l'exdiputat Antonio Baños i la mateixa Reguant estaven citats a declarar com a testimonis en el judici del procés. Baños es va negar a respondre Vox i el president del tribunal, Manuel Marchena, va plantejar que ell li faria les preguntes i l'exdiputat cupaire respondria, de manera indirecta, l'acusació popular. Baños també s'hi va negar. Després va ser el torn de Reguant, que va dir que no respondria un partit "d'extrema dreta, masclista i xenòfob". Marchena li va comunicar les conseqüències d'aquest acte i Reguant va abandonar la sala.
El sobiranisme dona suport a Reguant
Representants de tots els partits sobiranistes i de les entitats s'han concentrat a les portes del Suprem per donar suport a Reguant i denunciar la repressió. ERC, Junts, En Comú Podem i PDECat han denunciat la "injustícia" que representa la causa contra Reguant. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, ha denunciat "l'absurditat de la justícia" que "busca la inhabilitació" de Reguant. Davant això, ha advertit que la repressió "no servirà per aturar un moviment tan fort com l'independentisme". Des de Junts, la diputada al Congrés Pilar Calvo ha reclamat acabar amb "el govern de les togues". ERC i Junts han reclamat l'amnistia.
Genís Boadella, del PDECat, ha criticat que "no és just intentar fer callar la veu dels que lluiten contra el feixisme". Gerardo Pisarello, d'En Comú Podem, ha lamentat que "fa temps" que Vox "instrumentalitza la justícia per intentar perseguir els que discrepen del seu ideari". "Avui és Reguant i demà pot ser qualsevol altre dissident polític", ha alertat.
Òmnium i l'ANC han denunciat que el poder judicial "s'arrengla" al costat de l'extrema dreta i permet que Vox l'utilitzi com un "instrument de propaganda electoral". El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha qualificat la situació "d'anomalia insòlita en un estat democràtic". I, per la seva banda, el tresorer de l'ANC Carles Xavier Gómez ha dit que és una "perversió total del sistema" que Vox faci servir el sistema judicial per "promocionar-se" exercint d'acusació particular.