Eulàlia Reguant: «El relat d'una part de Junts d'aixecar la DUI queda tocat pel cas Juvillà»

Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) és una de les veus de la CUP al Parlament que va pilotar la negociació dels pressupostos amb el Govern, de resultat insatisfactori, perquè Pere Aragonès va acabar pactant els comptes amb els comuns. De fet, la formació de Reguant s'ha distanciat de la dinàmica de col·laboració amb l'executiu. Defensa que no s'ha complert el viratge complet cap a polítiques d'esquerres i d'avenç cap a l'autodeterminació que va motivar el pacte d'investidura, i insta el president a recuperar la música d'aquell acord, tant en les carpetes socials i econòmiques com en la nacional.

En aquesta entrevista amb NacióDigital, feta en plena ressaca de les desavinences parlamentàries exhibides per l'independentisme pel cas Pau Juvillà, Reguant es mostra crítica amb l'acció del Govern, lamenta que la CUP encara no disposi de tota la informació que expliqui la retirada de l'escó al secretari tercera de la mesa del Parlament i opina que, després d'aquest episodi, el discurs desobedient de Laura Borràs i part de Junts queda lesionat.

- El Govern ha aprovat els pressupostos amb els comuns, la CUP ha plantat el president Aragonès dues vegades en les últimes setmanes i s'ha fet evident la distància del seu partit amb l'executiu. Es poden reconduir aquestes relacions? 

- Nosaltres vam començar a dir que la legislatura no avançava, en la línia del que havíem acordat i que el país demanava, el setembre passat, en el marc del debat de política general. Tot el que ha passat des d'aleshores és la conseqüència d'això i de no haver vist aquest viratge que enteníem que, fruit dels resultats electorals, havia de ser cap a l'esquerra i per poder avançar cap a l'exercici del dret a l'autodeterminació. Si el Govern recondueix aquest viratge, nosaltres hi serem, ho hem dit sempre. No hem canviat el nostre marc, ni la nostra lectura del que el país demanava el 14-F. Creiem que és possible aquest viratge? Sí. No perquè veiem molts indicis que es vagi cap aquí, sinó perquè és necessari. Cal que comenci aquest nou cicle. Si es va cap a aquí, hi serem. Si no, farem el que hem estat fent durant la legislatura: quan s'han fet coses que creiem que van en la línia correcta, hi hem donat suport; i, quan no ha estat així, no.

- Vist com ha anat aquest últim any, es penedeixen d'haver facilitat la presidència de Pere Aragonès? Ho haurien posat més difícil? 

- No es tracta d'anar replantejant allò que vam decidir. Vam decidir allò i, en aquell moment, era correcte perquè és el que demanaven els resultats electorals. El que és cert és que si ara haguéssim de fer una qüestió de confiança o una nova investidura, la CUP molt probablement no donaria suport a aquest Govern.

"Si ara haguéssim de fer una qüestió de confiança o una nova investidura, la CUP molt probablement no donaria suport a aquest Govern"

- La qüestió de confiança, present en l'acord d'investidura entre ERC i la CUP, ha decaigut? 

- La qüestió de confiança és una qüestió del president, que formava part del nostre acord d'investidura. Nosaltres continuem creient que és interessant i necessari que hi sigui. Dependrà també de què vulgui fer el president. La qüestió de confiança està posada en un punt de la legislatura per marcar un punt d'inflexió, i aquest punt d'inflexió continua sent necessari.

- Si la qüestió de confiança és difusa i figurava en l'acord amb ERC, això vol dir que el pacte d'investidura és també paper mullat? 

- Això ho hauria de contestar el Govern i el president Aragonès.
 
- A la conferència de dilluns, el president de la Generalitat va dir una frase que semblava dirigida a la CUP: "Deixem de competir per qui és més independentista i qui és més d'esquerres". Ho comparteixen? 

- Qui ha de deixar de competir per l'hegemonia de l'independentisme és ERC i Junts. Nosaltres no competim.

"Qui ha de deixar de competir per l'hegemonia de l'independentisme és ERC i Junts"

- Algunes qüestions vinculades a la conselleria d'Interior. La primera, sobre la decisió presa per acabar amb els talls de la Meridiana. Què defensa la CUP que s'hauria d'haver fet en aquest cas?

- Entenem que no es pot prohibir el dret a manifestació i que, per tant, aquí Interior s'ha equivocat.

- Interior diu que ha traslladat la protesta, que no l'ha prohibida.

- És una manera de prohibir-la. Si tu la readaptes, en el fons el que fas és limitar el dret a manifestació.

- Van mantenir converses amb Interior abans d'aplicar la mesura de la Meridiana?

- No.

- Segona qüestió vinculada a Interior. La conselleria ha decidit no aplicar la llei mordassa per evitar sancions a manifestants pacífics. Creu que aquest és un exemple útil de desobediència?

- Hem defensat sempre que s'havia de deixar d'aplicar la llei mordassa, perquè aquest Parlament ha aprovat no sé quantes vegades que no s'aplicaria. Cal veure com es desenvolupa aquest canvi anunciat pel conseller d'Interior. No creiem que sigui el pas definitiu, perquè no acaba amb la llei mordassa, però veurem en les properes setmanes com evoluciona això. I, sobretot, què fan amb els milers de multes contra el moviment per l'habitatge que haurien de desaparèixer. El moviment acumula més de 200.000 euros en multes. En alguns casos, hi ha multes pagades. En d'altres, no. Això fa insostenible el moviment. La de les multes administratives és una manera d'acabar amb les plataformes dissidents.
 
- El mateix dia de l'anunci del conseller Elena hi havia un desnonament amb presència dels Mossos a Barcelona. Quin és el marge d'actuació de la policia per no atendre resolucions judicials en casos de desallotjaments?

- Hi ha un major dels Mossos jutjat a l'Audiència Nacional i la sentència deia que l'ús de la proporcionalitat que es va fer servir per part dels Mossos l'1 d'octubre era correcta. Per tant, per què els Mossos no utilitzen el mateix esquema que es va utilitzar l'1 d'octubre a l'hora d'abordar els desnonaments? Aquesta és la nostra pregunta i la nostra proposta, que s'utilitzi el mateix esquema, el mateix marc. També es repeteix que són policia judicial i han d'aplicar la llei. Però per què no apliquen la llei antidesnonaments? Quina és la gradació que es fa servir a l'hora d'aplicar lleis? Una decisió d'un jutge versus una llei que el que diu és que, davant de famílies vulnerables, no hi ha d'haver desnonaments. I estem veient que cada setmana se'n produeixen, amb participació dels Mossos. Acaben obeint la llei que protegeix la propietat privada, no la que defensa drets fonamentals com l'accés a l'habitatge.

"Per què els Mossos no apliquen la llei antidesnonaments?"

- Vinculat amb el que diu, en quin estat es troba el protocol negociat per actuar davant d'avisos de desnonaments?

- El Govern va fer un protocol que va derivar al TSJC, el president del tribunal s'hi va oposar i el Govern va decidir no fer massa soroll amb això. I tot plegat es troba en procés d'elaboració d'un nou protocol. Aquesta tampoc era ben bé la via que volíem. Acceptàvem que fos la del protocol perquè era la que plantejava l'executiu, per bé que enteníem que això era lent i, alhora, li continuava concedint una capacitat de decisió alta al poder judicial, que ja sabem a què respon. Consideràvem que calia plantejar altres mesures. Però ara som aquí i veurem com acaba.

- Decisions com les que hem conegut aquesta setmana sobre les escoles que segreguen per sexe -deixaran de fer-ho per continuar rebent els ajuts públics- els acosten al Govern? Educació ha pressionat per aconseguir el canvi.

- Estem parlant d'escoles que encara segreguen per sexe i que decideixen deixar de fer-ho per continuar rebent fons públics. En el fons, part del problema continua sent el mateix. Cal avançar en el procés de desconcertització de l'escola. I una aposta clara per l'escola pública. Aquesta no és la solució correcta, bona i òptima.

- Com són les relacions amb el conseller Elena?

- Parlem, amb major o menor mesura, amb els diferents consellers i conselleres del Govern. Sabem algunes de les coses que va plantejant el Departament d'Interior. Sí que és cert que, en els nou mesos de recorregut d'aquest Govern i malgrat algunes actuacions que no compartim gens i determinats canvis encara van massa lents, com a mínim la CUP encara no ha demanat la dimissió del conseller.

"Les relacions amb el conseller Elena? Com a mínim, la CUP encara no n'ha demanat la dimissió"

- En clau nacional, una de les qüestions centrals és si hi ha negociació o no amb l'Estat. El recorregut de la taula de diàleg està exhaurit? 

- Si la taula de diàleg no aborda ni l'autodeterminació ni l'amnistia, què està fent? De què parla? No compartim la taula de diàleg, ho hem dit sempre, però s'ha explicat al país que és per parlar del dret a l'autodeterminació i l'amnistia de tots els represaliats. Si no es parla d'això, de què s'està parlant? Quina taula hi ha? Més enllà que el PSOE l'utilitza com li interessa políticament. No és una taula de diàleg, és una qüestió de partits o que s'utilitza per l'estabilitat del govern de l'Estat. No té sentit polític. Nosaltres demanem posar un referèndum sobre la taula i fixar incentius al govern de l'Estat perquè la taula, si ha d'existir, tingui sentit. Ara mateix, no en té.
 
- Entenen que ERC és presonera de l'estratègia de la taula de diàleg i s'hi ha d'agafar perquè no existeix un pla B? 

- No hi ha un pla B perquè col·lectivament no s'ha construït. ERC pot dir que no hi ha pla B, però tampoc han posat res sobre la taula més enllà de la taula de diàleg. I afirmen públicament que són conscients que la taula difícilment donarà els resultats esperats. Què proposen com a alternativa?

- Vostès han verbalitzat la proposta del referèndum, que hauria de ser abans de 2025. En la situació actual de l'independentisme, convé posar terminis o això pot generar més frustració? 

- Convé posar fites i terminis perquè es el que genera mobilització i organització, perquè posa pressió a l'Estat per resoldre el conflicte i això és el que ens ha fet avançar sempre. Veiem que la dilació porta a una desafecció cada cop més gran i una deriva sense rumb cada cop més evident en el Govern, no només en clau independentista sinó també en les polítiques socials i econòmiques. L'únic que fa és estancar el conflicte, no resoldre'l. L'estanca, l'aparca, però no l'aborda.

"Demanem posar un referèndum sobre la taula i fixar incentius al govern de l'Estat perquè la taula de diàleg, si ha d'existir, tingui sentit"

- Aragonès demanava dilluns activar "mecanismes de pressió" a l'Estat per negociar. El referèndum és l'únic mecanisme de pressió? 

- Creiem que és el millor. Si algú en té un altre, posem-lo sobre la taula i parlem-ne. Creiem que el referèndum és el millor mecanisme perquè és el que desestabilitza més l'Estat, perquè li posa davant un mirall democràtic i això li genera problemes a l'exterior. També perquè ens permet explicar-nos a la comunitat internacional, perquè ens podem sumar al marc del referèndum d'autodeterminació a Escòcia en clau europea... Per això creiem que és el millor mecanisme. Si n'hi ha un altre o n'hi ha més, estem disposats a parlar-ne, però ningú ha posat res sobre la taula.

- Com ha de ser aquest referèndum? L'ha d'impulsar el Govern? 

- L'ha d'impulsar el Govern. Creiem que cal parlar dels aprenentatges, encerts i errors de 2017, i partir d'aquí construir-lo col·lectivament. Perdem una oportunitat, veient el procés a Escòcia, de no sumar-nos-hi. Hem de passar de mirar l'Estat i dipositar les esperances en el PSOE a mirar la comunitat internacional. Entenem que això té més sentit, veient els 40 anys de suposada democràcia a l'Estat.

- L'1-O tothom anava alineat i es va fer, però no se'n va aplicar el resultat. Què els fa pensar que ara seria diferent? 

- Hem mitificat una mica l'1-O i aquest alineament que existia. Les divergències entre l'independentisme han existit sempre. Va haver-hi un moment que es va posar una fita i tothom va remar cap al mateix lloc, i això va fer que ara tots diguem que en aquell moment hi havia unitat. Crec que tots som conscients que fins que no es va acostar l'1-O això no era ben bé així. Hem de posar una fita, però aprendre també d'allò que no vam fer bé, d'allò que no es va tenir en compte o no es va abordar. Posem el referèndum sobre la taula i demanem entre tots construir el marc. No hi ha receptes màgiques ni úniques. No arribarà ningú -ni la CUP, ni ERC, ni Junts, ni l'ANC, ni Òmnium- amb un manual de com fer la independència. S'ha de fer col·lectivament.
 
- Però què permetria el 2025 aplicar el resultat del referèndum? 

- Un debat sobre el poder i com s'assalta el poder. És el gran debat pendent des de l'octubre de 2017.

- Tenen algun indici que els faci pensar que el Govern està disposat a recuperar la via del referèndum? 

- Ni la tenim nosaltres ni la té el país. No sabem què planteja el Govern realment. Una cosa és el que diu Aragonès i l'altra el que diu Puigneró. No tenim cap indici.

- Vostès es van oferir per presidir el Parlament i fer el que no volgués fer la presidenta de la cambra, Laura Borràs, en el cas Juvillà. Què hauria fet diferent la CUP?

- En tot aquest procés s'ha acabat assumint un marc de responsabilitzar els treballadors. Dir que no volem posar en risc els funcionaris és posar-los al centre del debat, i això és un flac favor que ens fem tots i que fem als treballadors. Nosaltres, en el debat de propostes sobre com abordar el cas de Pau Juvillà, plantejàvem que hi pot haver decisions que requereixen signatures i certes responsabilitats, i que es tracta que aquestes siguin col·lectives. I que, si cal, nosaltres estem disposats individualment a assumir-les, però entenem que la responsabilitat ha de ser col·lectiva. D'aquí ve la proposta d'assumir la presidència del Parlament o les responsabilitats concretes vinculades a aquest càrrec. Són uns dies que a ningú li agrada massa recordar, per com van anar i com van acabar les coses, i que se n'han de treure aprenentatges.

"En el cas Juvillà, no sabem ben bé què va passar"

- I què hauria fet la CUP concretament? Haurien signat les resolucions? Haurien convocat Juvillà al ple? Li haurien permès votar? 

- Si cal, haguéssim signat, s'hauria convocat el Pau... Calia analitzar pas a pas què estava passant, i ara mateix hi ha informació que nosaltres no tenim. Es fa difícil saber què hauríem fet diferent en algunes qüestions perquè no sabem ben bé què va passar.

- S'intueix que tothom hauria topat amb una mateixa paret, els funcionaris.

- Una cosa són els treballadors i les seves responsabilitats, i l'altra la responsabilitat política i qui assumeix la responsabilitat política de les coses.
 
- Laura Borràs no ha assumit responsabilitats polítiques? 

- Potser va considerar que no es donaven les condicions. Hi ha coses que no s'acaben de saber. Si abordem tot aquest debat des d'un punt de vista únicament jurídic, ens fem un flac favor, tant al Parlament com a la desobediència i a tot allò que significa per a molts moviments revolucionaris al llarg de la història i a nivell mundial. Hi ha una part política. Jordi Mir va publicar un article a NacióDigital sobre la desobediència que apunta moltes de les coses i dels debats no resolts sobre què és la desobediència.

"Sempre hem dit que no existeixen solucions màgiques"

- Laura Borràs no ha estat transparent en el cas Juvillà? 

- Crec que segueix faltant informació. No sé si és Laura Borràs o la secretària general, però crec que tots encara tenim dubtes de certs elements del que va passar. M'imagino que poc a poc anirem clarificant les coses.

- En el cas Juvillà, el discurs de Borràs i, per extensió, el d'una part de Junts queda tocat? 

- El relat que una part de l'independentisme ha construït al voltant d'aixecar la DUI i ja està sí que queda tocat. Sempre hem dit que no existeixen solucions màgiques. Aquesta derivada del "de la llei a la llei" -ara ja no s'utilitza aquesta idea- que té una part d'innocència o de facilitat en les coses també queda tocat.

- Quan es va acabar el cas Juvillà, d'una manera no satisfactòria per a la CUP, Junts els va acusar d’haver volgut enviar Borràs a "la paperera del codi penal”, en paraules del diputat Jaume Alonso-Cuevillas. I, des de l’entorn de la presidenta del Parlament, els van atribuir el fet de voler que s'immolés.

- I què n'haguéssim obtingut d'això? Les decisions polítiques són polítiques, no són en contra d'una persona. Nosaltres, en tot moment, vam plantejar el que crèiem que políticament tenia més sentit i que ens permetien avançar, per garantir els drets, no d'en Pau Juvillà sinó dels mateixos electors. I aquest era el nostre objectiu: garantir drets d'electors i defensar la sobirania del Parlament. No prenem les decisions en contra d'una persona. No té sentit polític això.

- ERC i Junts els han garantit els vots per a Carles Riera com a substitut de Juvillà a la mesa?

- Nosaltres donem per fet que hi seran. Quan hi ha hagut substitucions a la mesa del Parlament, tant de Junts com d'ERC, hem donat els vots. No veuríem per què no ha de passar això.
 
- I no ho contemplen com un escenari possible? Temen alguna represàlia?

- Ho haurien d'explicar políticament.

- El dia 1 de març té judici al Tribunal Suprem. Veient el precedent de Juvillà, una condemna per desobediència a una pena d’inhabilitació la deixarà sense escó al Parlament.

- El meu cas és diferent del d'en Pau Juvillà. El procés o les coses que poden passar són diferents. Hem dit sempre, i en Pau ho deia molt, que s'aniria pas a pas. I no ens avançarem als esdeveniments, perquè ja hem vist que pots preveure una cosa i després l'Estat en fa una altra. La Junta Electoral Central ha fet coses ara que, en el cas del president Torra, no havia fet. Cal anar pas a pas. Diria que el meu cas té més similituds amb el d'Alberto Rodríguez que amb el d'en Pau.

- I, en els dos casos, va haver-hi una pèrdua de l'escó.

- En el cas d'Alberto Rodríguez, perquè la presidenta Meritxell Batet va prendre una decisió en contra de l'informe dels lletrats del Congrés.

- No preveu que l'escenari es repeteixi al Parlament?

- Esperem que no. Espero que m'absolguin i garanteixin el dret a l'objecció de consciència.

- Han començat a parlar sobre com abordar el seu cas, en cas que hi hagi sentència condemnatòria?

- Des de la CUP s'està acabant de fer l'informe jurídic per, a partir d'aquí, veure les derivades que hi puguin haver en cada possible escenari. La condemna pot ser de presó més inhabilitació o de multa. En funció del que pugui passar, decidirem.

- Una pregunta més de relacions personals i polítiques. Amb qui s'ha entès millor en aquests mesos: amb Pere Aragonès o amb Jaume Giró?

- És una pregunta trampa. No tinc resposta.