Catalunya podrà gastar 3.100 milions d'euros més en el pressupost del 2023 per fer front a la inflació

El conseller Jaume Giró adverteix que la despesa extra no es pot destinar a accions estructurals per evitar retallades més endavant

Jaume Giró, en una imatge d'arxiu
Jaume Giró, en una imatge d'arxiu | ACN
NacióDigital
27 de juliol de 2022, 17:00
Actualitzat: 20:03h
Catalunya podrà gastar 3.100 milions d'euros addicionals en el pressupost del 2023, que es destinaran a combatre la inflació, el "gran problema econòmic" que afronta el país i el continent europeu, segons ha anunciat el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, a la sortida del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), on ha assistit personalment.

Es tracta del primer cop des del 2017 que un conseller català assisteix presencialment a aquesta reunió. Giró també s'hi va connectar telemàticament l'any passat. En una atenció a mitjans, el conseller ha assegurat que la reunió havia sigut positiva i ha celebrat l'ampliació de la taxa de dèficit al 0,3% l'any vinent.

Les dues dècimes de dèficit addicional pactades permetran a la Generalitat gastar 525 milions d'euros més en els comptes públics del 2023. "La reunió ha anat bé. Hem assolit els objectius que teníem com a Govern i com a conseller", ha puntualitzat en una atenció a mitjans.

Alhora, el conseller ha advertit que la despesa extra no es pot destinar a accions estructurals per evitar retallades més endavant, ja que a partir del 2024 tornaran a estar en funcionament les regles fiscals, suspeses actualment per ajudar els governs a fer polítiques expansives per a apuntalar la recuperació econòmica.

"Serà obligació de tothom que la despesa que destinem el 2023 sigui no estructural. El 2024 i el 2025 poden venir possibles problemes de retallades si no sabem invertir adequadament aquests diners", ha explicat el polític de Junts i exdirectiu de CaixaBank.

D'altra banda, Giró ha explicat que l'executiu espanyol ha anunciat durant la reunió que accepta que el Govern gestioni el nou impost estatal sobre residus, cosa que implica "tenir la capacitat normativa d'apujar i abaixar l'impost" i de determinar les bonificacions i excepcions, ha puntualitzat.

Pel que fa a la seva presència a la reunió, que és la primera d'un conseller de la Generalitat en quatre anys, ha assegurat que "fins al dia que la independència estigui a tocar, ens toca lluitar fins a l'últim euro que ajudi les empreses i els ciutadans del país".

Les autonomies rebran un 24% més de recursos
Les autonomies rebran el 2023 un 24% més de recursos que l'any anterior, fins als 134.336 milions d'euros, segons fonts de l'executiu estatal presents al Consell de Política Fiscal i Financera. L'increment suposa 26.130 milions més que la xifra del 2022 que ja va ser rècord.

Durant la reunió, el Ministeri d'Hisenda ha remarcat que es tracta dels "majors recursos de la història del sistema de finançament". L'augment s'explica perquè les entregues a compte creixen un 11% fins als 124.292 milions i les liquidacions positives del 2021 s'eleven fins a 10.981 milions.

Segons les mateixes fonts, Montero ha assenyalat que l'evolució positiva de les liquidacions s'explica perquè les previsions inicials del govern espanyol eren "prudents" i "per les mesures adoptades per reforçar l'ocupació i el creixement econòmic".

A més, la ministra ha recordat que incloent les dades de 2023 les comunitats autònomes han rebut en cinc anys 178.750 milions més que en els últims cinc anys complets de governs del PP, "fet que suposa un 40% més d'increment en el finançament autonòmic".