La caiguda d'un contrapoder: causes i efectes de la suspensió de Borràs

Laura Borràs ha admès més d'una vegada que la decisió de convertir-se en presidenta del Parlament no va ser còmoda. Tampoc senzilla. Va renunciar a ser vicepresidenta de Pere Aragonès -amb qui mantenia, i manté, diferències estratègiques en clau de procés- per exercir de contrapoder des del Parc de la Ciutadella. No només per marcar distàncies amb el Govern, sinó també amb els sectors més pragmàtics del seu partit, que ha acabat liderant després d'un pacte amb Jordi Turull dissenyat per recosir les discrepàncies entre famílies. El seu adeu com a segona autoritat del país després de la suspensió certificada per ERC, el PSC i la CUP tanca una etapa en la trajectòria fulgurant de Borràs, autodefinida com a "filla de l'1-O" però que està en política des del 2013, quan Artur Mas i Ferran Mascarell la van triar com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Unes sigles que l'han marcat des de finals del 2018, quan va transcendir la investigació per la seva gestió al capdavant de l'organisme.

"No s'aguanta per enlloc", va assenyalar a TV3 just després que es coneguessin, a través d'informacions periodístiques, les pesquises dels Mossos d'Esquadra sobre la seva etapa a la ILC, derivades del focus que hi havia posat en Isaías Herrero, un informàtic col·laborador seu que ha acabat a la presó condemnat per tràfic de drogues. L'ombra del cas no va impedir que Borràs fes carrera, i que la fes ràpid: de les llistes de Junts va passar a ocupar la conselleria de Cultura al costat del president Quim Torra, que va lamentar haver-la de deixar marxar -així ho preferien Carles Puigdemont i Jordi Sànchez- per ser cap de files de Junts a Madrid. A les eleccions de l'abril del 2019 va treure menys de la meitat dels vots que el tàndem Oriol Junqueras-Gabriel Rufián, però al novembre, en la repetició dels comicis, va reduir la distància a només cinc escons. Aquella nit se li va començar a posar cara de candidata a la Generalitat, com es respirava a l'hotel Catalònia del carrer Bergara de Barcelona. Se'n va acabar sortint.

En les primàries celebrades la tardor del 2020 es va imposar amb facilitat a Damià Calvet, que comptava amb el suport majoritari de Lledoners -Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, que havien compartit amb ell una llarga etapa de militància de CDC, li van fer suport explícit-, gràcies al suport massiu de les bases. Faria tàndem amb Puigdemont però, a diferència del 2017, des del primer moment es va deixar clar que no optaria a la investidura ni es va especular amb un possible retorn. Els resultats, malgrat l'ampli suport verbalitzat a Twitter per la seva comunitat de seguidors -circumstància que va sobrevolar la nit electoral, quan es va començar a detectar que Junts no superaria el PSC ni ERC-, no van ser els esperats. La tercera posició situava el partit en situació de convertir-se en el soci petit -malgrat la insistència en "l'empat tècnic" amb el republicans- i obria el meló del futur de Borràs, a qui feia mesos que companys de partit -alguns d'ells amb rellevància interna- acusaven de "personalista" en la gestió.

Poc després de les eleccions del 14-F, per tant, Borràs es trobaria el dilema just al davant: sumar-se a un Govern del qual desconfiava abans que es posés en marxa o bé fer el salt al Parlament, plaça amb altaveu institucional i sense tanta carpeta de gestió associada. En el primer discurs en el càrrec -la CUP, que ja no veia clar situar a la cambra algú que podria arribar a tenir problemes amb la justícia pel cas de la ILC, va evitar fer-li costat en la votació- va marcar distàncies amb el seu predecessor, Roger Torrent, per recuperar la "sobirania" del Parlament. El discurs legitimista, després de la "rendició" -terme sovint associat entre els files de Puigdemont a la gestió de Torrent-, ja tenia l'oportunitat de fer les coses diferent, com havia proclamat la legislatura anterior.

Borràs, això sí, no ho tindria fàcil. Des de la presidència del Parlament ha hagut d'afrontar conflictes amb els treballadors -cap de tant rellevant com les llicències d'edat, revelades pel diari Ara-, enfrontaments amb l'extrema dreta -fins i tot els seus detractors n'han elogiat la inflexibilitat per evitar que es propagui més del compte el discurs de Vox- i cruïlles derivades de la judicialització del procés, com l'escó de Pau Juvillà o el vot de Lluís Puig. La primera carpeta va tenir el mateix desenllaç que el de l'escó de Quim Torra -el va acabar perdent, com va passar en l'etapa de Torrent- i, en el segon cas, s'ha trobat la via per comptabilitzar el sufragi de l'exconseller, suspès pel Tribunal Constitucional (TC) a petició del PSC. Quan Juvillà va perdre l'acta, dins de Junts van circular els nervis: "Hi ha distància entre les paraules i els fets". "Aquesta incoherència ens debilita", mantenien veus amb pes dins del grup parlamentari, que també va veure com plegava la secretària general de la cambra, Esther Andreu, per no haver-se inhibit en un concurs d'uxiers en el qual participava el seu fill. 

Polèmiques parlamentàries a banda, Borràs també arribaria a fer explícites les diferències amb el Govern. Un episodi sonat va ser quan va suggerir que Josep González Cambray, conseller d'Educació, assumís la direcció dels centres per no aplicar la imposició del 25% de castellà. En el cas de la defensa del català, tot i que diverses veus assenyalaven que va donar el vist-i-plau al primer acord amb ERC, PSC i comuns per reformar la llei de política lingüística, finalment se'n va acabar desmarcant. La versió del seu entorn -desmentida després per diverses font de Junts- és que ella només es va assabentar del contingut definitiu de la norma un cop presentada, i que no va conèixer el detall fins que va veure els papers mentre presidia un ple. El partit va congelar el suport al text i va acabar forçant-ne una modificació associada a un decret llei del Govern que establia un model sense percentatges per esquivar el TSJC.

La negociació del primer acord sobre la llengua va suposar la gota que va fer vessar el got dels contraris a la continuïtat de Jordi Sànchez a la secretaria general de Junts, entre els quals s'hi emmarcava la mateixa Borràs, a qui ell mateix havia convençut el març del 2021 perquè es quedés al Parlament. Que la seva relació no era òptima ho va demostrar el fet que, quan Sànchez ja havia anunciat que abandonava el lideratge orgànic del partit, va criticar la "vanitat" d'alguns dirigents i la "manca de lleialtat" existent. Un missatge dirigit a la presidenta de la cambra, que ja abans de conèixer la decisió de l'exsecretari general s'havia dirigit personalment a Puigdemont per fer-li saber que optaria a responsabilitats directives en el proper congrés. Que l'expresident de la Generalitat renunciés a continuar liderant el partit li va obrir les portes a la presidència de Junts, però ella no volia figurar: també volia poder manar.

El pols per les competències executives va centrar la negociació amb Turull, que es va resoldre amb un repartiment al 50%. Borràs es va prendre malament un manifest -amb membres del Govern, alcaldes i diputats com a signants- que apostava perquè ella assumís la presidència i l'exconseller, la secretaria general. "Demano respecte i, molt especialment a tots vosaltres, que us abstingueu d'utilitzar el meu nom en relació a cap posició o proposta que no haguem acordat els implicats. El que més necessitem ara és poc soroll i moltes ganes de treballar perquè les coses surtin bé", es va queixar en un missatge dirigit al grup parlamentari. Turull va prioritzar "que no hi hagués cap trencadissa" -ho continuen afirmant ara dirigents del seu entorn-, i per això va cedir bona part de la quota executiva que li hauria pertocat amb els estatuts anteriors.

A Argelers, però, es va constatar que el poder orgànic provinent de l'antiga CDC -després de l'efímer pas pel PDECat- s'anava revigoritzant. No només va convertir l'exconseller en el membre de l'executiva més votat, sinó que va veure com Anna Erra, vicepresidenta, obtenia més suports que Borràs. El secretari d'organització plantejat per la presidenta, David Torrents, i Aurora Madaula, escudera a la mesa del Parlament, van ser durament castigats pels congressistes, tot i que van acabar formant part de la direcció, de la qual Francesc de Dalmases -inseparable des que van sumar-se a les llistes de Puigdemont el 2017- va ascendir a vicepresident. Al cap d'unes setmanes, NacióDigital i Eldiario.es informarien de la intimidació que va protagonitzar amb una periodista del FAQS el 9 de juliol, molest per una entrevista a Borràs. La inquietud pel cas de la ILC faria que el nerviosisme entre l'equip de fidels es multipliqués.

La caiguda ha estat formalment ràpida, però no imprevista. Feia setmanes que al grup parlamentari de Junts, i també a l'executiva, s'estenia el debat sobre què fer quan arribés la data del judici oral, malgrat que en públic no hi havia fissures. Creixien les veus partidàries -entre els quals consellers- que apostaven per un relleu "ordenat" que permetés no perdre la plaça presidencial en benefici d'ERC, que ara tindrà Aragonès a Palau i Alba Vergésexercint les funcions de màxima dirigent al Parlament. En l'executiva de dimarts, un cop obert el judici oral pel cas de la ILC, aquestes veus van prendre la paraula per defensar la possibilitat d'un pas al costat que Borràs ja havia advertit que no faria. Quan es va asseure amb dirigents del seu partit discretament per abordar què fer, ja preveia no designar substituta i que ERC assumís les seves funcions.

No tothom acolliria amb entusiasme la convocatòria del grup de suport a les portes del Parlament -on es van insultar periodistes i ERC va denunciar crits racistes contra la diputada Najat Driouech-, i no tots els membres del Govern hi assistirien malgrat les pressions exercides per la presidència del Parlament. Només Torra, Dalmases -absent en la comissió de control de la CCMAcelebrada l'endemà de la suspensió- i l'equip més proper van oferir suport incondicional fins que Borràs es va asseure, a les 15.23 de dijous, al seient del darrere del cotxe oficial. Enrere quedava -almenys provisionalment- l'etapa com a presidenta, a l'espera que se celebri un judici oral en què el seu advocat, Gonzalo Boye, pronostica que hi haurà "sorpreses". Una de les queixes de l'equip de Borràs en l'entrevista al FAQS -abans de la qual van pressionar per vetar col·laboradors i esquivar repreguntes- és que existia el risc d'anticipar l'estratègia de defensa.

I ara què ha de passar? Continuarà com a presidenta de Junts, però "debilitada", segons remarca una veu amb ascendència. "Com debilitat està Dalmases", puntualitza la mateixa font. Camí del judici oral, Junts haurà de decidir què fa amb el futur del Govern i, per ara, guanyen els partidaris de continuar endavant amb la coalició. I Turull? Ha defensat Borràs dins i fora del partit, tancant la porta a un pas al costat, i aquets ha estat un element clau per evitar que creixessin els partidaris de moviments immediats per trencar l'executiu amb ERC. En política, com s'ha tornat a evidenciar amb els esdeveniments que han apartat la líder de Junts de la presidència del Parlament, sovint són tan rellevants els silencis com els posicionaments públics.