02
de setembre
de
2022, 10:50
Actualitzat:
12:37h
El dictamen del Comitè de Drets Humans de l'ONU que determina que es van "violar" els drets polítics d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull amb la suspensió prèvia com a diputats a la condemna del Tribunal Suprem es convertirà en una peça clau en la defensa dels dirigents independentistes davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Aquest és un dels missatges que s'han verbalitzat en la roda de premsa d'aquest divendres protagonitzada per Romeva i Rull -des de Barcelona- i Nico Krisch, l'advocat que ha portat la defensa davant l'organisme de l'ONU. L'exconseller d'Exteriors ha apuntat que, a banda de ser una victòria "moral" i "política", també ho és des de la defensa dels drets humans. També s'ha aprofitat per demanar una "resposta política" de l'Estat, que de moment es manté en silenci.
" Serà una carpeta fonamental, determinant, a l'hora que aquesta causa tingui el seu recorregut. No és només una anècdota, és rellevant, va a l'essència del que hem dit sempre i del que continuem defensant", ha remarcat Romeva, que ha definit el dictamen com un "pas endavant" en aquesta . Rull ha posat de manifest que la decisió és "munició" per vèncer a la justícia europea, on s'hi acabaran dictaminant qüestions tan rellevants com la revisió de la causa al Tribunal Suprem i, també, el futur dels exiliats, amb Carles Puigdemont al capdavant. "Es va esbudellar la separació de poders en directe", ha apuntat l'exconseller de Territori, que ha insistit que la resolució té a veure amb la "fallada sistèmica" de l'Estat.
Krisch ha fet un repàs cronològic dels fets: la celebració del referèndum, l'aplicació del 155, la destitució del Govern, la dissolució del Parlament, la celebració de les eleccions del 21-D, l'obtenció d'una nova majoria per part de l'independentisme i la suspensió dels quatre dirigents com a diputats en ser processats per rebel·lió per part del jutge instructor, Pablo Llarena. "El judici encara no havia començat i no s'havia determinat cap culpabilitat", ha recordat Krisch, que ha indicat que la decisió de l'ONU s'integra en una sèrie d'episodis que han demostrat els "abusos" d'Espanya en el procés.
"L'estratègia d'opressió del govern espanyol està molt més enllà del que estipulen les democràcies a l'hora de tractar l'oposició, encara que aquesta oposició posi en qüestió l'ordenament constitucional", ha remarcat l'advocat. "Si Espanya no canvia, les institucions internacionals procediran a prendre decisions similars", ha remarcat Krisch de de Ginebra, on hi havia Junqueras, que aquests dies s'ha desplaçat a Suïssa. Romeva, des de Barcelona com Rull, ha apuntat que no és una "sorpresa" que l'ONU s'hagi posicionat d'aquesta manera. "És un reconeixement del que sempre hem dit: no hi ha separació de poders a Espanya, i hi ha una falta de credibilitat democràtica", ha apuntat el dirigent d'ERC, que va ser conseller d'Exteriors la legislatura del referèndum.
No és només, ha dit, una "victòria moral i política". "És un pas endavant en la lluita legal al Tribunal Europeu de Drets Humans", ha assenyalat Romeva, que ha demanat una "resposta clara" del govern espanyol. "No sabem què diran, però els demanem que responguin en els termes que surten a la resolució", ha remarcat l'exconseller. Rull, a banda, ha indicat que caldrà informar -si abans no ho fa el Suprem- els tribunals europeus de la resolució de l'ONU en el marc de les qüestion prejudicials.
Una suspensió arbitrària i parcial
Segons el dictamen, la suspensió prèvia a la sentència -que va generar una forta polèmica al Parlament entre ERC i Junts sobre com respondre a la decisió de Llarena- no va ser establerta amb motius "raonables i objectius" en el marc de la legislació; va tenir un component "arbitrari" perquè no es va fer una anàlisi de les circumstàncies individuals dels dirigents independentistes; i no es va dur a terme amb les garanties del procediment degut ni tampoc amb un component "imparcial". "El Comitè observa que, per tal que una restricció de drets pugui considerar-se com establerta per la llei, ha de ser previsible. És a dir, ha d'estar formulada amb precisió suficient per tal que una persona pugui regular el seu comportament amb conformitat i que aquesta no pugui conferir una discrecionalitat il·limitada o generalitzada als encarregats de la seva aplicació", sosté el text, que compta amb dos vots particulars contraris.
"Diverses organitzacions i entitats nacionals i internacionals han posat de manifest el caràcter pacífic de les accions que van dur a terme els demandants i altres responsables polítics i socials de Catalunya", sosté el dictamen. Davant d'això, els autors del text fan aquesta reflexió: "Una aplicació del dret intern que, de manera automàtica, doni lloc a la suspensió dels càrrecs electes, per presumptes delictes basats en accions públiques i pacífiques, amb anterioritat a l'existència d'una condemna, impedeix un anàlisi individualitzat de proporcionalitat de la mesura i, per tant, no es pot considerar que compleixi els requisits de raonabilitat i objectivitat". El Grup de Treball de l'ONU sobre detencions arbitràries ja es va pronunciar en contra de la presó preventiva dels dirigents independentistes, de qui va demanar l'alliberament immediat.
Un dels arguments que fa servir l'Estat en el procediment -que no té valor judicial pràctic en la mesura que l'ONU no és un tribunal, però que disposa de rellevància política- és que la suspensió dels quatre diputats no va ser automàtica, sinó que requeria que l'apliqués el Parlament de manera efectiva. La part espanyola destaca que els afectats van acabar acceptant ser substituïts per altres representants del seu grup parlamentari -la fórmula va generar moltes discrepàncies entre socis-, per bé que Romeva no va renunciar a l'acta. Després de la suspensió a la cambra catalana, Junqueras, Turull i Rull van presentar-se a les eleccions espanyoles. Van obtenir representació en ple judici al Tribunal Suprem, però no la van poder mantenir pel seu processament.
" Serà una carpeta fonamental, determinant, a l'hora que aquesta causa tingui el seu recorregut. No és només una anècdota, és rellevant, va a l'essència del que hem dit sempre i del que continuem defensant", ha remarcat Romeva, que ha definit el dictamen com un "pas endavant" en aquesta . Rull ha posat de manifest que la decisió és "munició" per vèncer a la justícia europea, on s'hi acabaran dictaminant qüestions tan rellevants com la revisió de la causa al Tribunal Suprem i, també, el futur dels exiliats, amb Carles Puigdemont al capdavant. "Es va esbudellar la separació de poders en directe", ha apuntat l'exconseller de Territori, que ha insistit que la resolució té a veure amb la "fallada sistèmica" de l'Estat.
Krisch ha fet un repàs cronològic dels fets: la celebració del referèndum, l'aplicació del 155, la destitució del Govern, la dissolució del Parlament, la celebració de les eleccions del 21-D, l'obtenció d'una nova majoria per part de l'independentisme i la suspensió dels quatre dirigents com a diputats en ser processats per rebel·lió per part del jutge instructor, Pablo Llarena. "El judici encara no havia començat i no s'havia determinat cap culpabilitat", ha recordat Krisch, que ha indicat que la decisió de l'ONU s'integra en una sèrie d'episodis que han demostrat els "abusos" d'Espanya en el procés.
"L'estratègia d'opressió del govern espanyol està molt més enllà del que estipulen les democràcies a l'hora de tractar l'oposició, encara que aquesta oposició posi en qüestió l'ordenament constitucional", ha remarcat l'advocat. "Si Espanya no canvia, les institucions internacionals procediran a prendre decisions similars", ha remarcat Krisch de de Ginebra, on hi havia Junqueras, que aquests dies s'ha desplaçat a Suïssa. Romeva, des de Barcelona com Rull, ha apuntat que no és una "sorpresa" que l'ONU s'hagi posicionat d'aquesta manera. "És un reconeixement del que sempre hem dit: no hi ha separació de poders a Espanya, i hi ha una falta de credibilitat democràtica", ha apuntat el dirigent d'ERC, que va ser conseller d'Exteriors la legislatura del referèndum.
No és només, ha dit, una "victòria moral i política". "És un pas endavant en la lluita legal al Tribunal Europeu de Drets Humans", ha assenyalat Romeva, que ha demanat una "resposta clara" del govern espanyol. "No sabem què diran, però els demanem que responguin en els termes que surten a la resolució", ha remarcat l'exconseller. Rull, a banda, ha indicat que caldrà informar -si abans no ho fa el Suprem- els tribunals europeus de la resolució de l'ONU en el marc de les qüestion prejudicials.
Una suspensió arbitrària i parcial
Segons el dictamen, la suspensió prèvia a la sentència -que va generar una forta polèmica al Parlament entre ERC i Junts sobre com respondre a la decisió de Llarena- no va ser establerta amb motius "raonables i objectius" en el marc de la legislació; va tenir un component "arbitrari" perquè no es va fer una anàlisi de les circumstàncies individuals dels dirigents independentistes; i no es va dur a terme amb les garanties del procediment degut ni tampoc amb un component "imparcial". "El Comitè observa que, per tal que una restricció de drets pugui considerar-se com establerta per la llei, ha de ser previsible. És a dir, ha d'estar formulada amb precisió suficient per tal que una persona pugui regular el seu comportament amb conformitat i que aquesta no pugui conferir una discrecionalitat il·limitada o generalitzada als encarregats de la seva aplicació", sosté el text, que compta amb dos vots particulars contraris.
"Diverses organitzacions i entitats nacionals i internacionals han posat de manifest el caràcter pacífic de les accions que van dur a terme els demandants i altres responsables polítics i socials de Catalunya", sosté el dictamen. Davant d'això, els autors del text fan aquesta reflexió: "Una aplicació del dret intern que, de manera automàtica, doni lloc a la suspensió dels càrrecs electes, per presumptes delictes basats en accions públiques i pacífiques, amb anterioritat a l'existència d'una condemna, impedeix un anàlisi individualitzat de proporcionalitat de la mesura i, per tant, no es pot considerar que compleixi els requisits de raonabilitat i objectivitat". El Grup de Treball de l'ONU sobre detencions arbitràries ja es va pronunciar en contra de la presó preventiva dels dirigents independentistes, de qui va demanar l'alliberament immediat.
Un dels arguments que fa servir l'Estat en el procediment -que no té valor judicial pràctic en la mesura que l'ONU no és un tribunal, però que disposa de rellevància política- és que la suspensió dels quatre diputats no va ser automàtica, sinó que requeria que l'apliqués el Parlament de manera efectiva. La part espanyola destaca que els afectats van acabar acceptant ser substituïts per altres representants del seu grup parlamentari -la fórmula va generar moltes discrepàncies entre socis-, per bé que Romeva no va renunciar a l'acta. Després de la suspensió a la cambra catalana, Junqueras, Turull i Rull van presentar-se a les eleccions espanyoles. Van obtenir representació en ple judici al Tribunal Suprem, però no la van poder mantenir pel seu processament.