05
de setembre
de
2022, 21:30
Actualitzat:
21:31h
A primera hora del 6 de setembre de 2017, Junts pel Sí i la CUP es dirigien al registre general del Parlament per iniciar la tramitació de dues proposicions de llei amb les quals pretenien modificar el marc legal català el més ràpid possible per donar cobertura a un referèndum d'autodeterminació, les conegudes lleis de desconnexió. Aquella petició va obrir la porta a dues de les jornades més tenses que ha viscut la cambra catalana en els últims anys, que van acabar amb la llei del referèndum i de transitorietat jurídica aprovades amb el suport Junts pel Sí i la CUP, i l'abstenció de Catalunya Sí que es Pot, formació que ha evolucionat cap als comuns. Llavors el seu líder era l'activista Lluís Rabell, que cinc anys després ha revelat que va estar a punt de dimitir perquè no volia abstenir-se en aquella votació, sinó votar-hi en contra.
Ho ha reconegut durant una xerrada organitzada per l'Ateneu Popular Cerdà, en una taula compartida amb els membres socialistes de la mesa del Parlament, Assumpta Escarp i Ferran Pedret. "Ens van obligar a abstenir-nos, el nostre grup parlamentari estava penjat", ha dit sense matisos Rabell en la seva intervenció, referint-se en aquest termes a la coalició electoral catalana Catalunya Sí que es Pot creada per les eleccions de 2015 i que aglutinava ICV, Podem, Esquerra Unida i Equo. Entre les seves files, hi havia sensibilitats molt diverses passant per Lluís Rabell, Joan Coscubiela (ICV) o l'ara independentista Albano Dante Fachin.
Segons Rabell, la seva idea inicial era que el Parlament fes una consulta sobre la idoneïtat de fer una reforma constitucional, però els companys el van pressionar perquè la posició del grup fos facilitar als independentistes la tramitació de les lleis de desconnexió amb una abstenció. "Vaig estar a punt de presentar la meva dimissió però els companys em van convèncer", ha sentenciat durant la seva intervenció, on també ha estat molt dur amb els partits independentistes que ha assegurat que en aquells dies imaginaven una República que només hauria sobreviscut com a "paradís fiscal". El llavors dirigent de Catalunya Sí que Es Pot, a més, ha considerat que aquelles dues jornades s'assimilen a un "cop d'estat".
Escarp hauria aplicat abans el 155 abans
Aquesta última idea l'ha fet també seva Escarp, que ha parlat del 6 i 7 de setembre com "dies fatídics" on es va posar en entredit el Parlament, imposant una majoria simple i "carregant-se" el sistema jurídic estatutari. La socialista, més enllà de carregar contra l'independentisme, ha estat també molt crítica amb l'actuació del govern espanyol llavors capitanejat per Mariano Rajoy, que considera que va actuar amb una "manca de consciència" sobre el que estava passant a Catalunya i de forma "inútil": "És en aquell moment que s'hauria d'haver aplicat el 155", ha defensat.
La intervenció de l'autonomia, que va suposar la revocació de totes les competències, es va dur a terme el 27 d'octubre de 2017 i es va allargar fins el 2 de juny de 2018. Va ser el PSOE qui va facilitar-ne l'aprovació al Senat, una decisió no exempta de polèmica amb els socialistes catalans, alguns d'ells crítics amb aquesta decisió. Aquestes discrepàncies van causar que fins i tot l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, dimitís del seu càrrec a l'executiva del PSOE. També diversos militants i càrrecs es van donar de baixa del partit. Escarp, però, que és una de les màximes representants del PSC al Parlament en l'actualitat, considera que el govern espanyol hauria d'haver aplicat abans aquesta imposició sobre les institucions catalanes.
L'últim a prendre la paraula en l'acte -en el qual diversos militants han agraït al PSC el paper que van tenir durant les lleis de desconnexió- ha estat Ferran Pedret, que ha assegurat que les accions de l'independentisme el 6 i 7 de setembre van ser un "acte de força i imposició", amb un disseny "pseudoconstitucional" de les lleis per dissenyar un estat democràtic que segons Pedret, no reunia els estàndards de democràcia necessaris. El secretari de la mesa ha volgut fer una mirada endavant, demanant fer una reflexió col·lectiva que passi per aprendre que no es pot conviure amb imposicions: "Insistim que la nostra proposta és la federalista", ha defensat Pedret, que ha dit que cal dibuixar una proposta de consens social encara que no impliqui "grans dosis d'entusiasme" per a totes les parts.
Rabell repeteix amb Societat Civil Catalana
Amb aquesta xerrada arrenquen alguns dels actes que hi ha previstos aquesta setmana per parlar dels fets de setembre. No és l'única programació sobre aquesta qüestió. Dimecres mateix Societat Civil Catalana organitza una taula rodona on també repetirà com a ponent Rabell, acompanyat de Carlos Carrizosa (Cs), Alejandro Fernández (PP) i David Pérez (PSC). L'acte, on intervindrà la presidenta de Societat Civil Catalana, s'ha promocionat sota aquest títol: "6 i 7 de setembre de 2017: una mentida de conseqüències devastadores".
El constitucionalisme demana així no oblidar els primers moviments legals que va fer l'independentisme per caminar cap al referèndum de l'octubre. Tot plegat, mentre l'independentisme s'endinsa en una setmana convulsa per la divisió de parers sobre les manifestacions i actes de la Diada. Va ser divendres quan el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar que no hi assistiria, i des de llavors els retrets de l'independentisme més crític no s'han deixat de multiplicar. En paral·lel, Junts ha decidit marcar perfil propi i donar suport a tots els actes de l'11 de setembre.
Ho ha reconegut durant una xerrada organitzada per l'Ateneu Popular Cerdà, en una taula compartida amb els membres socialistes de la mesa del Parlament, Assumpta Escarp i Ferran Pedret. "Ens van obligar a abstenir-nos, el nostre grup parlamentari estava penjat", ha dit sense matisos Rabell en la seva intervenció, referint-se en aquest termes a la coalició electoral catalana Catalunya Sí que es Pot creada per les eleccions de 2015 i que aglutinava ICV, Podem, Esquerra Unida i Equo. Entre les seves files, hi havia sensibilitats molt diverses passant per Lluís Rabell, Joan Coscubiela (ICV) o l'ara independentista Albano Dante Fachin.
Segons Rabell, la seva idea inicial era que el Parlament fes una consulta sobre la idoneïtat de fer una reforma constitucional, però els companys el van pressionar perquè la posició del grup fos facilitar als independentistes la tramitació de les lleis de desconnexió amb una abstenció. "Vaig estar a punt de presentar la meva dimissió però els companys em van convèncer", ha sentenciat durant la seva intervenció, on també ha estat molt dur amb els partits independentistes que ha assegurat que en aquells dies imaginaven una República que només hauria sobreviscut com a "paradís fiscal". El llavors dirigent de Catalunya Sí que Es Pot, a més, ha considerat que aquelles dues jornades s'assimilen a un "cop d'estat".
Escarp hauria aplicat abans el 155 abans
Aquesta última idea l'ha fet també seva Escarp, que ha parlat del 6 i 7 de setembre com "dies fatídics" on es va posar en entredit el Parlament, imposant una majoria simple i "carregant-se" el sistema jurídic estatutari. La socialista, més enllà de carregar contra l'independentisme, ha estat també molt crítica amb l'actuació del govern espanyol llavors capitanejat per Mariano Rajoy, que considera que va actuar amb una "manca de consciència" sobre el que estava passant a Catalunya i de forma "inútil": "És en aquell moment que s'hauria d'haver aplicat el 155", ha defensat.
La intervenció de l'autonomia, que va suposar la revocació de totes les competències, es va dur a terme el 27 d'octubre de 2017 i es va allargar fins el 2 de juny de 2018. Va ser el PSOE qui va facilitar-ne l'aprovació al Senat, una decisió no exempta de polèmica amb els socialistes catalans, alguns d'ells crítics amb aquesta decisió. Aquestes discrepàncies van causar que fins i tot l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, dimitís del seu càrrec a l'executiva del PSOE. També diversos militants i càrrecs es van donar de baixa del partit. Escarp, però, que és una de les màximes representants del PSC al Parlament en l'actualitat, considera que el govern espanyol hauria d'haver aplicat abans aquesta imposició sobre les institucions catalanes.
L'últim a prendre la paraula en l'acte -en el qual diversos militants han agraït al PSC el paper que van tenir durant les lleis de desconnexió- ha estat Ferran Pedret, que ha assegurat que les accions de l'independentisme el 6 i 7 de setembre van ser un "acte de força i imposició", amb un disseny "pseudoconstitucional" de les lleis per dissenyar un estat democràtic que segons Pedret, no reunia els estàndards de democràcia necessaris. El secretari de la mesa ha volgut fer una mirada endavant, demanant fer una reflexió col·lectiva que passi per aprendre que no es pot conviure amb imposicions: "Insistim que la nostra proposta és la federalista", ha defensat Pedret, que ha dit que cal dibuixar una proposta de consens social encara que no impliqui "grans dosis d'entusiasme" per a totes les parts.
Rabell repeteix amb Societat Civil Catalana
Amb aquesta xerrada arrenquen alguns dels actes que hi ha previstos aquesta setmana per parlar dels fets de setembre. No és l'única programació sobre aquesta qüestió. Dimecres mateix Societat Civil Catalana organitza una taula rodona on també repetirà com a ponent Rabell, acompanyat de Carlos Carrizosa (Cs), Alejandro Fernández (PP) i David Pérez (PSC). L'acte, on intervindrà la presidenta de Societat Civil Catalana, s'ha promocionat sota aquest títol: "6 i 7 de setembre de 2017: una mentida de conseqüències devastadores".
El constitucionalisme demana així no oblidar els primers moviments legals que va fer l'independentisme per caminar cap al referèndum de l'octubre. Tot plegat, mentre l'independentisme s'endinsa en una setmana convulsa per la divisió de parers sobre les manifestacions i actes de la Diada. Va ser divendres quan el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar que no hi assistiria, i des de llavors els retrets de l'independentisme més crític no s'han deixat de multiplicar. En paral·lel, Junts ha decidit marcar perfil propi i donar suport a tots els actes de l'11 de setembre.