11
de setembre
de
2022, 12:55
Actualitzat:
14
de setembre,
10:54h
Missatge nítid d'Òmnium Cultural amb motiu de l'Onze de Setembre. En un acte a l'Arc de Triomf amb la plana major del Govern i de l'independentisme asseguda a les primeres files, l'entitat que presideix Xavier Antich ha demanat encetar un "nou cicle" que superi la tendència "autodestructiva" del moviment -fruit de la mala digestió de la tardor del 2017, de la qual ha reivindicat el llegat de l'1-O- a través de la incorporació de noves veus en la cúpula decisòria del moviment. Brandant la força dels 190.000 socis que té l'organització, el seu president ha assenyalat que no cauran en una dinàmica "antipolítica" o populista". Un missatge que pot ser interpretat com a crítica a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ha fet del discurs contra els partits un dels puntals de la manifestació d'enguany, marcada pel xoc entre partits.
Què vol dir Òmnium amb aquesta incorporació de "noves veus"? En essència, que cal canviar les "dinàmiques" establertes en els moments àlgids del procés, en els quals les cúpules dels partits i de les entitats tenien preeminència per sobre de la resta d'integrants del moviment. Una de les demandes que està fent Junts -recollida en l'acord de Govern, fins ara incomplerta- a l'hora de negociar el futur de l'executiu amb ERC és, precisament, posar en marxa ja una direcció col·legiada del procés. Segons el que ha defensat Antich en el discurs, en aquesta cúpula hi hauria d'haver més veus al marge de les habituals. Aquesta setmana, Pere Aragonès -present a l'acte- i Junts han verbalitzat avenços a l'hora de refer aquest estat major, inhàbil des del 2017.
Segons Antich, cal "canviar la dinàmica" dins del moviment, i augmentar el seu "perímetre". "La via democràtica no interpel·la només els independentistes, sinó tot el sobiranisme. Tinguem-ho clar: no hi ha poble que pugui decidir el seu futur sense institucions i partits. Són tan necessaris com sindicats, organitzacions o entitats. No cedirem mai a la temptació populista o antipolítica", ha indicat el president d'Òmnium, que ha demanat un "marc estratègic nou". "Avui, aquí, ens comprometem a fer possible un nou marc. No estem parlant de fórmules que no han funcioncat. Calen complicitats renovades, també amb nous agents que fins ara no han participat en el marc estratègic. Ens calen noves maneres, sensibilitats i veus. Només així podrem aspirar a la independència", ha reflexionat el màxim dirigent de l'entitat cultural. Ha citat, en aquest sentit, a incorporar dins del marc decisori el "jovent organitzat".
"No hi ha estratègia compartida ni objectiu comú. A hores d'ara només tenim estratègies, legítimes, de part però confrontades. Això provoca desànim, desmobilització i molta desorientació. No som on volem. Som on volen ells. Paralitzats. Abans érem capaços de generar il·lusió, ara aquesta situació només alimenta la desconfiança", ha indicat el president de l'entitat, que ha recordat com el 2017 es va aconseguir un "poder popular" inèdit en les últimes dècades. Aquella tardor, ha indicat, hi va haver una unió entre partits, institucions, ciutadania i entitats. "Ni podem ni volem renunciar a l'1-O", ha reflexionat Antich, però s'ha preguntat si s'ha oblidat "massa ràpid" el que es va aconseguir. "El poder que vam acumular és l'únic que va fer trontollar l'Estat. Estem protagonitzant el moviment d'emancipació més massiu d'Europa del segle XXI. Hem arribat lluny, però que ningú no ens demani que ens desmobilitzem", ha dit.
El president d'Òmnium ha demanat "deixar de lamentar-se" per no haver aconseguit la independència, i ha indicat que el primer pas és "reconèixer que hi ha un problema". "I el tenim. Correm el risc de perdre la força col·lectiva del país. Ens cal activar-nos de nou", ha ressaltat Antich, que ha demanat "objectius estratègics conjunts" per acabar amb aquesta tendència "autodestructiva". "Hem d'activar-nos cada dia, als barris, a les ciutats i als pobles. Ens toca enfortir les estructures cíviques i socials", ha apuntat el dirigent de l'entitat, que ha demanat organitzar-se de manera "permanent".
Segons Antich, la independència s'ha de deixar d'invocar com una "paraula màgica". "Actuar com si fossis lliure anticipa que un dia ho puguis arribar a ser. L'alliberament prepara la llibertat, i el mateix passa amb la independència", ha apuntat el president de l'entitat. "Òmnium hi ha estat, hi és i hi serà. És una eina de societat civil, i tenim una gran preocupació: ser útils. No volem alliçonar ningú. No volem tenir raó, volem guanyar", ha apuntat en el moment de reivindicar la "transversalitat" de l'organització. "Aquí no hi sobra ningú", ha manifestat el dirigent sobiranista.
Envoltat de la junta directiva d'Òmnium, Antich s'ha preguntat "en quin moment" l'independentisme es va començar a centrar en "confrontar-se" de manera interna en lloc de dedicar els esforços a combatre un Estat que "continua amb la repressió". "Tothom és necessari, i tothom hi té un paper. A Òmnium sabem molt bé per què som aquí: estem lluitant i treballant per la llengua i la cultura, per la democràcia, per la justícia social, pel dret a l'autodeterminació i per la independència. Al costat del 80% d'aquest país que defensa el dret a decidir", ha resumit el president de l'entitat. "Ho fem perquè l'estat espanyol fa temps que no és garant dels drets fonamentals. És el responsable de la seva vulneració sistemàtica", ha inistit Antich.
La primera fila de l'acte a l'Arc de Triomf, que s'ha anat consolidant en els últims anys, és un resum de l'estratègia que està seguint Òmnium per erigir-se com a entitat aglutinadora de tot el sobiranisme. A la presència d'Aragonès -avançada per NacióDigital aquest dilluns- s'hi han sumat la del vicepresident Jordi Puigneró i també la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, que ha coincidit amb alguns dels membres de la mesa que van col·laborar en la decisió que l'ha apartat del càrrec. Al seu costat s'hi ha assegut Oriol Junqueras -escridassat al monument de Rafael de Casanova-, president d'ERC, rebut per Mònica Terribas, membre de la junta d'Òmnium. Dolors Sabater i Carles Riera, de la CUP, també han fet acte de presència, com també Jaume Asens, president del grup parlamentari dels comuns al Congrés.
És la Diada més incòmoda dels últims anys, en la mesura que el protagonisme en els dies previs ha estat per les discrepàncies dins del moviment sobre el full de ruta a seguir. Aragonès ha fet evident la distància amb l'ANC decidint no assistir a la manifestació d'aquesta tarda, moviment compartit amb tots els consellers d'ERC. En canvi, tots els dirigents de Junts assistiran a la concentració, de la qual en comparteixen els postulats malgrat formar part d'un executiu que és criticat per l'Assemblea com a agent alentidor de la culminació de la independència. En una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio, Antich ha evitat criticar la tasca del Govern, però ha avisat que iniciatives com la taula de diàleg no suposen un avenç pel "boicot" de l'Estat.
En el mateix espai, l'exsecretari general de Junts i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, ha admès sense embuts que cap dels actots de l'independentisme disposa d'un "full de ruta clarivident" cap a la independència. Fins i tot ha remarcat que aixecar la suspensió de la DUI "no aproparia" l'estat català, malgrat que aquesta és una de les propostes que Junts -amb Laura Borràs com a candidata- va defensar en la campanya de les eleccions catalanes del 14-F en cas de superar el 50% dels vots. Les discrepàncies, en tot cas, s'han fet notar al carrer i han tingut impacte en els dirigents que han parlat aquest matí. Carme Forcadell, que va ser la primera presidenta de l'ANC, ha assenyalat que "personalment" li "dolen" els xiulets contra ERC, però que els "entén".
Què vol dir Òmnium amb aquesta incorporació de "noves veus"? En essència, que cal canviar les "dinàmiques" establertes en els moments àlgids del procés, en els quals les cúpules dels partits i de les entitats tenien preeminència per sobre de la resta d'integrants del moviment. Una de les demandes que està fent Junts -recollida en l'acord de Govern, fins ara incomplerta- a l'hora de negociar el futur de l'executiu amb ERC és, precisament, posar en marxa ja una direcció col·legiada del procés. Segons el que ha defensat Antich en el discurs, en aquesta cúpula hi hauria d'haver més veus al marge de les habituals. Aquesta setmana, Pere Aragonès -present a l'acte- i Junts han verbalitzat avenços a l'hora de refer aquest estat major, inhàbil des del 2017.
Segons Antich, cal "canviar la dinàmica" dins del moviment, i augmentar el seu "perímetre". "La via democràtica no interpel·la només els independentistes, sinó tot el sobiranisme. Tinguem-ho clar: no hi ha poble que pugui decidir el seu futur sense institucions i partits. Són tan necessaris com sindicats, organitzacions o entitats. No cedirem mai a la temptació populista o antipolítica", ha indicat el president d'Òmnium, que ha demanat un "marc estratègic nou". "Avui, aquí, ens comprometem a fer possible un nou marc. No estem parlant de fórmules que no han funcioncat. Calen complicitats renovades, també amb nous agents que fins ara no han participat en el marc estratègic. Ens calen noves maneres, sensibilitats i veus. Només així podrem aspirar a la independència", ha reflexionat el màxim dirigent de l'entitat cultural. Ha citat, en aquest sentit, a incorporar dins del marc decisori el "jovent organitzat".
"No hi ha estratègia compartida ni objectiu comú. A hores d'ara només tenim estratègies, legítimes, de part però confrontades. Això provoca desànim, desmobilització i molta desorientació. No som on volem. Som on volen ells. Paralitzats. Abans érem capaços de generar il·lusió, ara aquesta situació només alimenta la desconfiança", ha indicat el president de l'entitat, que ha recordat com el 2017 es va aconseguir un "poder popular" inèdit en les últimes dècades. Aquella tardor, ha indicat, hi va haver una unió entre partits, institucions, ciutadania i entitats. "Ni podem ni volem renunciar a l'1-O", ha reflexionat Antich, però s'ha preguntat si s'ha oblidat "massa ràpid" el que es va aconseguir. "El poder que vam acumular és l'únic que va fer trontollar l'Estat. Estem protagonitzant el moviment d'emancipació més massiu d'Europa del segle XXI. Hem arribat lluny, però que ningú no ens demani que ens desmobilitzem", ha dit.
El president d'Òmnium ha demanat "deixar de lamentar-se" per no haver aconseguit la independència, i ha indicat que el primer pas és "reconèixer que hi ha un problema". "I el tenim. Correm el risc de perdre la força col·lectiva del país. Ens cal activar-nos de nou", ha ressaltat Antich, que ha demanat "objectius estratègics conjunts" per acabar amb aquesta tendència "autodestructiva". "Hem d'activar-nos cada dia, als barris, a les ciutats i als pobles. Ens toca enfortir les estructures cíviques i socials", ha apuntat el dirigent de l'entitat, que ha demanat organitzar-se de manera "permanent".
Segons Antich, la independència s'ha de deixar d'invocar com una "paraula màgica". "Actuar com si fossis lliure anticipa que un dia ho puguis arribar a ser. L'alliberament prepara la llibertat, i el mateix passa amb la independència", ha apuntat el president de l'entitat. "Òmnium hi ha estat, hi és i hi serà. És una eina de societat civil, i tenim una gran preocupació: ser útils. No volem alliçonar ningú. No volem tenir raó, volem guanyar", ha apuntat en el moment de reivindicar la "transversalitat" de l'organització. "Aquí no hi sobra ningú", ha manifestat el dirigent sobiranista.
Envoltat de la junta directiva d'Òmnium, Antich s'ha preguntat "en quin moment" l'independentisme es va començar a centrar en "confrontar-se" de manera interna en lloc de dedicar els esforços a combatre un Estat que "continua amb la repressió". "Tothom és necessari, i tothom hi té un paper. A Òmnium sabem molt bé per què som aquí: estem lluitant i treballant per la llengua i la cultura, per la democràcia, per la justícia social, pel dret a l'autodeterminació i per la independència. Al costat del 80% d'aquest país que defensa el dret a decidir", ha resumit el president de l'entitat. "Ho fem perquè l'estat espanyol fa temps que no és garant dels drets fonamentals. És el responsable de la seva vulneració sistemàtica", ha inistit Antich.
Pere Aragonès i Jordi Puigneró, aquest diumenge. Foto: Adrià Costa
La primera fila de l'acte a l'Arc de Triomf, que s'ha anat consolidant en els últims anys, és un resum de l'estratègia que està seguint Òmnium per erigir-se com a entitat aglutinadora de tot el sobiranisme. A la presència d'Aragonès -avançada per NacióDigital aquest dilluns- s'hi han sumat la del vicepresident Jordi Puigneró i també la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, que ha coincidit amb alguns dels membres de la mesa que van col·laborar en la decisió que l'ha apartat del càrrec. Al seu costat s'hi ha assegut Oriol Junqueras -escridassat al monument de Rafael de Casanova-, president d'ERC, rebut per Mònica Terribas, membre de la junta d'Òmnium. Dolors Sabater i Carles Riera, de la CUP, també han fet acte de presència, com també Jaume Asens, president del grup parlamentari dels comuns al Congrés.
És la Diada més incòmoda dels últims anys, en la mesura que el protagonisme en els dies previs ha estat per les discrepàncies dins del moviment sobre el full de ruta a seguir. Aragonès ha fet evident la distància amb l'ANC decidint no assistir a la manifestació d'aquesta tarda, moviment compartit amb tots els consellers d'ERC. En canvi, tots els dirigents de Junts assistiran a la concentració, de la qual en comparteixen els postulats malgrat formar part d'un executiu que és criticat per l'Assemblea com a agent alentidor de la culminació de la independència. En una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio, Antich ha evitat criticar la tasca del Govern, però ha avisat que iniciatives com la taula de diàleg no suposen un avenç pel "boicot" de l'Estat.
En el mateix espai, l'exsecretari general de Junts i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, ha admès sense embuts que cap dels actots de l'independentisme disposa d'un "full de ruta clarivident" cap a la independència. Fins i tot ha remarcat que aixecar la suspensió de la DUI "no aproparia" l'estat català, malgrat que aquesta és una de les propostes que Junts -amb Laura Borràs com a candidata- va defensar en la campanya de les eleccions catalanes del 14-F en cas de superar el 50% dels vots. Les discrepàncies, en tot cas, s'han fet notar al carrer i han tingut impacte en els dirigents que han parlat aquest matí. Carme Forcadell, que va ser la primera presidenta de l'ANC, ha assenyalat que "personalment" li "dolen" els xiulets contra ERC, però que els "entén".