12
de setembre
de
2022, 12:40
Actualitzat:
18:10h
En els darrers anys, especialment des de la declaració d'independència fallida del 2017, el debat sobre una candidatura alternativa als actuals partits independentistes ha estat recurrent i, quan s'ha volgut materialitzar, ha fracassat. Des de l'aprovació del nou full de ruta de l'ANC, i coincidint amb el moment de desorientació estratègica que viu el moviment, el debat es va reobrir amb la possibilitat de configurar una llista cívica per "fer la independència". Una opció que la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, va alimentar sense embuts durant el discurs de la Diada. "O feu la independència o convoqueu eleccions", va exigir als partits, tot advertint que, si ERC, Junts i la CUP s'hi posen d'esquena, "hi ha prou gruix a la societat" per impulsar aquesta candidatura.
Ara bé, hi ha espai per a una quarta opció independentista que pugui disputar escons als tres grans partits? La política catalana està acostumada als girs de guió, però ara com ara falta temps per a les eleccions, que no s'haurien de celebrar fins a l'any 2025. Politòlegs consultats per NacióDigital adverteixen que fer pronòstics en aquest àmbit és molt complicat i que són molts els factors que condicionen les possibilitats d'èxit d'una candidatura independentista al marge dels actuals partits amb representació parlamentària. Tant el professor de Teoria Política de la UPF Marc Sanjaume com el politòleg i investigador de la UB Pau Vall coincideixen a dir que es percep un distanciament entre alguns votants i els actuals partits polítics, especialment respecte d'ERC i Junts, que donen suport al govern que lidera Pere Aragonès. Ara bé, això no vol dir que sigui fàcil que una quarta opció tingui èxit.
Ara com ara, la irrupció d'una quarta llista és complicada. Per què? Hi ha diversos elements a tenir en compte. Vall n'identifica dos: d'una banda, els independentistes s'ubiquen principalment a l'esquerra, el centreesquerra i lleugerament al centredreta. Aquests tres àmbits són els que cobreixen els tres principals partits. Per tant, en clau ideològica, una quarta candidatura ho tindria complicat per fer forat. D'altra banda, les dades del CEO indiquen que els independentistes són els que tenen més afinitat de partit. "Només un 27% dels independentistes diuen que no se senten propers a cap partit. En aquest percentatge és on podria pescar aquesta quarta opció", apunta Vall. El missatge contra els partits va impregnar la manifestació de la Diada, que va reunir unes 150.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 700.000 segons els organitzadors.
Mobilitzar l'independentista emprenyat
A falta de concrecions, tot apunta que una quarta candidatura independentista que intentés entrar al Parlament ho faria defensant posicionaments radicals a favor de la independència, defugint la qüestió ideològica i explotant el descontentament davant dels actuals partits. Existeix, però, aquest independentista emprenyat? La percepció podria fer pensar que sí i algunes dades semblen indicar-ho, però tot plegat és molt volàtil. Sanjaume assenyala que hi ha un gruix de ciutadans que es va mobilitzar molt arran del procés independentista i que ara es troben en un moment de descontentament i frustració per com es va gestionar la tardor de 2017. "La frustració és un mecanisme fort en política per moure les coses", afirma.
Les dades indiquen que alguns votants que van fer confiança a ERC i Junts l'any 2021 es decantarien ara per l'abstenció o el vot en blanc. "El descontentament aniria més dirigit cap a la desmobilització, més que no pas cap a un nou partit", assenyala Vall. Durant la manifestació també hi havia pancartes que ressaltaven el pes d'una abstenció en massa com a toc d'alerta als partits. En tot cas, i si aquesta candidatura apostés exclusivament per la ruptura amb l'Estat? Arriscat. El CEO i un altre baròmetre recent de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) assenyalen que la majoria de l'independentisme es decanta per una via dialogada amb l'Estat i que tan sols el 12% de la població defensa la unilateralitat, una opció ja abraçada per sectors de Junts i de la CUP. El marge, doncs, hi podria ser, però seria escàs.
Mobilitzar el votant d'una nova candidatura o partit requereix també que l'aspecte nuclear de què parli aquesta opció sigui important en l'agenda. Vall posa com a exemple la irrupció de Solidaritat al Parlament l'any 2010. "El moviment independentista anava cap amunt i hi havia un descontentament cap als partits", recorda. Ara, en un moment en què el procés no va de baixa, però sí que sembla haver-se estabilitzat, presentar una candidatura exclusivament per fer la independència podria no ser suficient per engrescar un gruix significatiu de votants que permeti obtenir representació parlamentària. Després d'unes eleccions el 2021 amb baixa participació, ara tot apunta que l'abstenció es reduiria i s'incrementarien els vots necessaris per accedir al Parlament.
Explotar el sentiment antipolític
No són poques les veus dins de l'independentisme que detecten un sentiment d'antipolítica, especialment des dels fets de 2017 i arran de la gestió que s'ha fet de la situació. No és estrany tampoc escoltar discursos molt crítics amb els partits i les acusacions de "traïció" són habituals a les xarxes socials. L'ANC i alguns sectors de Junts han capitanejat aquest corrent. Sanjaume detecta una "pulsió antipartits" que, d'altra banda, no és nova. "L'operació de Graupera amb Primàries l'any 2019 bevia d'una posició radical en relació amb l'estratègia independentista i també del discurs contrari als partits tradicionals", apunta. La candidatura de Primàries no va aconseguir entrar a l'Ajuntament de Barcelona i es va quedar amb el 3,74% dels vots.
Aquest distanciament respecte dels partits, assenyala, és un fenomen que es pot lligar a dinàmiques que es veuen en altres democràcies. Segons ell, en l'àmbit intern, es pot relacionar amb la descomposició del món de Convergència i Unió, però en l'àmbit extern es veu en les democràcies una "desconnexió" de les estructures de partit tradicional amb l'electorat. "Si la nova candidatura es posa a roda d'aquest discurs, hi podria haver un marge", apunta Sanjaume. Seria significatiu també el nom que lideri aquesta candidatura, si finalment acaba tirant endavant, i també si parteix des de zero o hi ha alguna organització forta que l'impulsi o neix d'una escissió d'algun partit existent. Tots aquests elements poden facilitar-ne o dificultar-ne l'èxit.
El paper de Junts
En tot plegat hi podria tenir un paper important Junts. Sempre tenint en compte la complexitat de la qüestió, tant Sanjaume com Vall assenyalen que seria el partit més perjudicat per l'aparició d'una quarta llista independentista. Les tesis que s'acabin imposant a Junts, un partit què en certs aspectes no té una sola veu, poden ser determinants, en aquest sentit. "És el partit ideològicament menys definit i qui prioritza més la qüestió independentista, també és el soci minoritari del Govern i té una distribució heterogènia del vot, és a dir, rep més suports en zones concretes vinculats a la qüestió independentista", argumenta Vall. Això permetria apuntar que un sector de Junts descontent amb el paper del partit podria decantar-se per una opció nova que prioritzi per sobre de tot la independència.
Malgrat les especulacions que hi ha hagut, l'opció d'una escissió està descartada a dia d'avui. La presidenta del partit, Laura Borràs, ha refermat la voluntat de continuar a Junts i ha negat la possibilitat de liderar aquest quart espai. També és cert que tan ella com el seu sector més proper simpatitzen amb una estratègia allunyada de les dinàmiques dels actuals partits. En la cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), Borràs va carregar contra la "partitocràcia" i va retreure a ERC, CUP i també Junts d'estar frenant la independència, uns arguments que casen amb la línia de l'ANC. Això entronca amb el debat sobre la continuïtat al Govern: si Junts continua a l'executiu malgrat discrepar de l'estratègia d'ERC, això pot obrir una escletxa a aquesta alternativa "cívica".
"Si el partit opta per una opció més centrista, s'obre un flanc interessant per sectors de l'ANC i de Junts més radicals en l'estratègia independentista i també amb relació a les institucions", argumenta Sanjaume. Si Junts s'acaba decantant per tesis més rupturistes i acaba sortint del Govern, l'espai per a una quarta candidatura alternativa que defensi un posicionament radical es reduiria, perquè es trepitjaria amb el que ja defensa el partit de Borràs i Turull. En tot cas, per a les eleccions al Parlament falta molt de temps, Aragonès no té cap intenció de convocar eleccions -el partit ho ha refermat aquest dilluns després de les exigències de l'ANC-, i encara poden passar moltes coses. Una data marcada en vermell al calendari són les eleccions municipals de l'any vinent, que serviran de termòmetre de l'equilibri de forces a l'independentisme.
Ara bé, hi ha espai per a una quarta opció independentista que pugui disputar escons als tres grans partits? La política catalana està acostumada als girs de guió, però ara com ara falta temps per a les eleccions, que no s'haurien de celebrar fins a l'any 2025. Politòlegs consultats per NacióDigital adverteixen que fer pronòstics en aquest àmbit és molt complicat i que són molts els factors que condicionen les possibilitats d'èxit d'una candidatura independentista al marge dels actuals partits amb representació parlamentària. Tant el professor de Teoria Política de la UPF Marc Sanjaume com el politòleg i investigador de la UB Pau Vall coincideixen a dir que es percep un distanciament entre alguns votants i els actuals partits polítics, especialment respecte d'ERC i Junts, que donen suport al govern que lidera Pere Aragonès. Ara bé, això no vol dir que sigui fàcil que una quarta opció tingui èxit.
Ara com ara, la irrupció d'una quarta llista és complicada. Per què? Hi ha diversos elements a tenir en compte. Vall n'identifica dos: d'una banda, els independentistes s'ubiquen principalment a l'esquerra, el centreesquerra i lleugerament al centredreta. Aquests tres àmbits són els que cobreixen els tres principals partits. Per tant, en clau ideològica, una quarta candidatura ho tindria complicat per fer forat. D'altra banda, les dades del CEO indiquen que els independentistes són els que tenen més afinitat de partit. "Només un 27% dels independentistes diuen que no se senten propers a cap partit. En aquest percentatge és on podria pescar aquesta quarta opció", apunta Vall. El missatge contra els partits va impregnar la manifestació de la Diada, que va reunir unes 150.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 700.000 segons els organitzadors.
Mobilitzar l'independentista emprenyat
A falta de concrecions, tot apunta que una quarta candidatura independentista que intentés entrar al Parlament ho faria defensant posicionaments radicals a favor de la independència, defugint la qüestió ideològica i explotant el descontentament davant dels actuals partits. Existeix, però, aquest independentista emprenyat? La percepció podria fer pensar que sí i algunes dades semblen indicar-ho, però tot plegat és molt volàtil. Sanjaume assenyala que hi ha un gruix de ciutadans que es va mobilitzar molt arran del procés independentista i que ara es troben en un moment de descontentament i frustració per com es va gestionar la tardor de 2017. "La frustració és un mecanisme fort en política per moure les coses", afirma.
Les dades indiquen que alguns votants que van fer confiança a ERC i Junts l'any 2021 es decantarien ara per l'abstenció o el vot en blanc. "El descontentament aniria més dirigit cap a la desmobilització, més que no pas cap a un nou partit", assenyala Vall. Durant la manifestació també hi havia pancartes que ressaltaven el pes d'una abstenció en massa com a toc d'alerta als partits. En tot cas, i si aquesta candidatura apostés exclusivament per la ruptura amb l'Estat? Arriscat. El CEO i un altre baròmetre recent de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) assenyalen que la majoria de l'independentisme es decanta per una via dialogada amb l'Estat i que tan sols el 12% de la població defensa la unilateralitat, una opció ja abraçada per sectors de Junts i de la CUP. El marge, doncs, hi podria ser, però seria escàs.
Mobilitzar el votant d'una nova candidatura o partit requereix també que l'aspecte nuclear de què parli aquesta opció sigui important en l'agenda. Vall posa com a exemple la irrupció de Solidaritat al Parlament l'any 2010. "El moviment independentista anava cap amunt i hi havia un descontentament cap als partits", recorda. Ara, en un moment en què el procés no va de baixa, però sí que sembla haver-se estabilitzat, presentar una candidatura exclusivament per fer la independència podria no ser suficient per engrescar un gruix significatiu de votants que permeti obtenir representació parlamentària. Després d'unes eleccions el 2021 amb baixa participació, ara tot apunta que l'abstenció es reduiria i s'incrementarien els vots necessaris per accedir al Parlament.
Explotar el sentiment antipolític
No són poques les veus dins de l'independentisme que detecten un sentiment d'antipolítica, especialment des dels fets de 2017 i arran de la gestió que s'ha fet de la situació. No és estrany tampoc escoltar discursos molt crítics amb els partits i les acusacions de "traïció" són habituals a les xarxes socials. L'ANC i alguns sectors de Junts han capitanejat aquest corrent. Sanjaume detecta una "pulsió antipartits" que, d'altra banda, no és nova. "L'operació de Graupera amb Primàries l'any 2019 bevia d'una posició radical en relació amb l'estratègia independentista i també del discurs contrari als partits tradicionals", apunta. La candidatura de Primàries no va aconseguir entrar a l'Ajuntament de Barcelona i es va quedar amb el 3,74% dels vots.
Aquest distanciament respecte dels partits, assenyala, és un fenomen que es pot lligar a dinàmiques que es veuen en altres democràcies. Segons ell, en l'àmbit intern, es pot relacionar amb la descomposició del món de Convergència i Unió, però en l'àmbit extern es veu en les democràcies una "desconnexió" de les estructures de partit tradicional amb l'electorat. "Si la nova candidatura es posa a roda d'aquest discurs, hi podria haver un marge", apunta Sanjaume. Seria significatiu també el nom que lideri aquesta candidatura, si finalment acaba tirant endavant, i també si parteix des de zero o hi ha alguna organització forta que l'impulsi o neix d'una escissió d'algun partit existent. Tots aquests elements poden facilitar-ne o dificultar-ne l'èxit.
El paper de Junts
En tot plegat hi podria tenir un paper important Junts. Sempre tenint en compte la complexitat de la qüestió, tant Sanjaume com Vall assenyalen que seria el partit més perjudicat per l'aparició d'una quarta llista independentista. Les tesis que s'acabin imposant a Junts, un partit què en certs aspectes no té una sola veu, poden ser determinants, en aquest sentit. "És el partit ideològicament menys definit i qui prioritza més la qüestió independentista, també és el soci minoritari del Govern i té una distribució heterogènia del vot, és a dir, rep més suports en zones concretes vinculats a la qüestió independentista", argumenta Vall. Això permetria apuntar que un sector de Junts descontent amb el paper del partit podria decantar-se per una opció nova que prioritzi per sobre de tot la independència.
Malgrat les especulacions que hi ha hagut, l'opció d'una escissió està descartada a dia d'avui. La presidenta del partit, Laura Borràs, ha refermat la voluntat de continuar a Junts i ha negat la possibilitat de liderar aquest quart espai. També és cert que tan ella com el seu sector més proper simpatitzen amb una estratègia allunyada de les dinàmiques dels actuals partits. En la cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), Borràs va carregar contra la "partitocràcia" i va retreure a ERC, CUP i també Junts d'estar frenant la independència, uns arguments que casen amb la línia de l'ANC. Això entronca amb el debat sobre la continuïtat al Govern: si Junts continua a l'executiu malgrat discrepar de l'estratègia d'ERC, això pot obrir una escletxa a aquesta alternativa "cívica".
"Si el partit opta per una opció més centrista, s'obre un flanc interessant per sectors de l'ANC i de Junts més radicals en l'estratègia independentista i també amb relació a les institucions", argumenta Sanjaume. Si Junts s'acaba decantant per tesis més rupturistes i acaba sortint del Govern, l'espai per a una quarta candidatura alternativa que defensi un posicionament radical es reduiria, perquè es trepitjaria amb el que ja defensa el partit de Borràs i Turull. En tot cas, per a les eleccions al Parlament falta molt de temps, Aragonès no té cap intenció de convocar eleccions -el partit ho ha refermat aquest dilluns després de les exigències de l'ANC-, i encara poden passar moltes coses. Una data marcada en vermell al calendari són les eleccions municipals de l'any vinent, que serviran de termòmetre de l'equilibri de forces a l'independentisme.