Quines són les «noves veus» candidates a formar part de la cúpula independentista?

Òmnium planteja obrir una nova etapa per al moviment amb nous actors a partir d'aquesta tardor, començant pel "jovent organitzat" i sindicats

Una imatge de la manifestació de la Diada 2022
Una imatge de la manifestació de la Diada 2022 | Adrià Costa
13 de setembre de 2022, 10:10
Actualitzat: 12:09h
"Ens calen noves maneres, noves sensibilitats i noves veus". El missatge de Xavier Antich durant l'acte d'Òmnium per la Diada va ser nítid: obrir un nou cicle que superi la tendència autodestructiva del moviment a través de la incorporació de noves veus en la cúpula decisòria de l'independentisme. ERC no veu amb mals ulls aquesta proposta i aquest mateix dilluns, després de la manifestació de l'ANC marcat per l'ultimàtum verbalitzat per Dolors Feliu, s'ha obert a reconvertir l'espai de coordinació de l'independentisme amb "altres actors de sobiranisme". Junts fa dies que insisteix que cal posar en marxa la direcció estratègica, tal com s'inclou en l'acord de Govern amb els republicans.

La pregunta és: quines poden ser les noves veus per incloure a la cúpula de l'independentisme? En el discurs de la Diada, Antich va referir-se al "jovent organitzat". Amb aquestes incorporacions, Òmnium vol aconseguir canviar les "dinàmiques" establertes en els moments àlgids del procés, un moment en què les cúpules dels partits (ERC, Junts i la CUP) i les entitats (ANC i Òmnium) tenien preeminència en el si del moviment. A aquests cinc actors s'hi ha sumat només el Consell per la República, que lidera Carles Puigdemont des de l'exili. Òmnium, com va dir diumenge Antich, vol més veus per a aquesta nova etapa que cal encetar després de cinc anys de bloqueig i retrets creuats.

Entre aquest "jovent organitzat" en l'àmbit sobiranista-independentista hi ha diverses organitzacions que podrien ser candidates a ampliar aquest "estat major", al marge de les joventuts dels partits -Jovent Republicà, la JNC o Arran- que ja hi tenen representació. Exemples que s'emmarquen en aquesta categoria podrien ser el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) o la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), que representen estudiants arreu del país. Una altra opció, d'un altre àmbit, podria ser Batec, associació juvenil recent, centrada sobretot en denunciar la manca de finançament en infraestructures. L'objectiu són organitzacions juvenils de la societat civil. 

Òmnium ha intensificat en els darrers mesos la relació amb el jovent. Abans de les vacances, l'entitat va activar una ofensiva judicial contra el Ministeri de l'Interior per les infiltracions en organitzacions juvenils de l'independentisme, com el SEPC o Jovent Republicà. Aquesta denúncia es troba ja a l'Audiència Nacional i arran d'això el ministeri que pilota Fernando Grande Marlaska va presentar un escrit en què admetia i justificava les infiltracions i vinculava l'independentisme amb la violència i el terrorisme. Paral·lelament, un dels punts centrals de la nova etapa d'Òmnium, amb junta directiva renovada, és potenciar l'escola Guillem Agulló, que compta amb el suport de diverses entitats juvenils.

Un mapa associatiu ampli
Més enllà de l'àmbit juvenil, el mapa de l'associacionisme sobiranista i independentista és ric a Catalunya. Entitats o organitzacions que reuneixen aquestes característiques són diverses. En l'àmbit sindical, la Intersindical-CSC ha guanyat força en els darrers anys en la funció pública, l'ensenyament, banca i sector industrial, reivindicant-se com un sindicat nacional i de classe. En l'àmbit de la llengua, Plataforma per la Llengua ha tingut un paper predominant en la defensa dels drets lingüístics, especialment arran de l'ofensiva judicial contra la immersió lingüística, on Òmnium també s'ha bolcat darrerament per oferir representació lletrada a les famílies afectades pel 25% de castellà.

Aquesta ampliació de la cúpula independentista amb "noves veus" forma part de l'estratègia d'Òmnium, que ja va començar a desgranar Antich el dia que va assumir el càrrec, al febrer. Aleshores, va parlar de la necessitat de "canviar els marcs polítics" i "teixir noves complicitats", i abans de l'estiu, quan complia 100 dies com a president d'Òmnium, va plantejar una estratègia de "fronts", una idea que va desenvolupar en el discurs que va fer després de la manifestació de l'ANC. "La nostra lluita té molts fronts, als centres de treball, aixecant la persiana, a les escoles, als instituts, a les universitats, a cada barri, a cada poble", va afirmar diumenge. En qualsevol cas, en l'actual atzucac, Òmnium planteja la seva proposta per desbloquejar la situació,