13
de setembre
de
2022, 17:20
Actualitzat:
17:21h
Dolors Feliu, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha plantejat aquesta tarda al president de la Generalitat, Pere Aragonès, declarar la independència el segon semestre del 2023, coincidint amb la presidència de torn de la Unió Europea (UE) per part d'Espanya. Feliu s'ha expressat en aquests termes abans de la reunió amb Aragonès i les entitats posterior a la Diada de diumenge passat. "Farà més difícil la repressió i la vulneració de drets fonamentals", ha remarcat la presidenta de l'Assemblea en referència a l'impacte de la responsabilitat europea del govern espanyol a l'hora d'enfrontar-se amb un hipotètic nou desafiament de l'independentisme.
"No hi haurà eleccions". Aquesta ha estat la resposta del Govern a un dels missatges principals que va protagonitzar l'ANC durant la manifestació de la Diada d'aquest diumenge. Segons ha assenyalat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, no hi ha "cap motiu" que justifiqui un avançament electoral. "Ja hi va haver uns comicis, i ara hi ha un Govern", ha remarcat Plaja, que ha indicat que l'executiu "continua treballant per la independència". Pel que fa a la trobada d'aquesta tarda amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb l'Assemblea, Òmnium Cultural i l'AMI, la portaveu ha apuntat que espera que sigui "profitosa". La primera entitat també es reunirà de manera "privada" amb el vicepresident Jordi Puigneró.
La Diada, que va estar marcada per l'absència d'Aragonès, va suposar un toc d'atenció sever als partits per part de l'ANC, que va enviar un missatge clar: "Independència o eleccions". La presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, va defensar la necessitat de fer "foc nou", i també va alimentar la formació d'una llista cívica que es presentés al marge d'ERC, Junts i la CUP. En canvi, Òmnium Cultural va optar per un altre tipus de discurs, basat en la idea que cal incorporar "noves veus" a la cúpula independentista per deixar enrere una "tendència autodestructiva" que s'allarga des de la tardor del 2017. Aquestes "noves veus" tenen molt a veure amb una regeneració del moviment.
L'independentisme ha transitat tota la ressaca -cinc anys- de l'1-O sense haver trobat la fórmula per coordinar-se amb encert. Qui més ha aixecat la veu per encetar un "nou cicle" allunyat de la "tendència autodestructiva" és Òmnium, erigida com a argamasa del sobiranisme sense demanar accions concretes al Govern, com sí que fa l'ANC. També hi ha en marxa l'anomenat Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació, que ha mantingut un perfil baix des que es va fundar però que es pot acabar convertint en un punt de trobada de les diverses sensibilitats a partir de principis d'octubre. Les fórmules impulsades fins ara, subratllen tots els actors, no han acabat de funcionar.
"No és un problema d'estratègia, sinó de recosir les complicitats", ressalta un dirigent coneixedors dels contactes consultat per NacióDigital. "És evident que ERC s'ha de moure. Si no, no tindrem marge", resumeix una veu amb pes intern dins de Junts. "No fa bona pinta", remata un tercer alt responsable consultat. La principal demanda del partit que lideren Laura Borràs i Jordi Turull és que es posi en marxa la direcció estratègica del procés, qüestió que va es va abordar dilluns passat en una reunió de coordinació. Aragonès, en una entrevista a Els Matins de TV3, va assenyalar que "calia treballar" per per fer un "espai de construcció en positiu", sense "excloure ningú". Un gest que va ser aplaudit en públic per Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, des de les jornades que els diputats del partit van celebrar a Girona.
Turull, actor clau en la interlocució entre ERC i el seu partit, va insistir ahir en una entrevista a RAC1 que la interlocució "no pot ser a través dels mitjans", i que la direcció estratègica -inclosa dins l'acord de legislatura- ha d'arribar "com més aviat millor". La prioritat és "solucionar les diferències" amb els republicans abans de fer cap "cop de porta". En aquest sentit, fonts de Junts consultades per NacióDigital assenyalen que hi ha una "zona de grisos" que pot servir per salvar l'executiu sense haver de prendre decisions dràstiques, i que cal que la militància, en cas de consulta interna, ha d'estar "ben informada" sobre la tasca del Govern. Les mateixes fonts recalquen que, dins del grup parlamentari, existeix una majoria favorable a no trencar amb ERC.
Tanmateix, el factor Diada ha impactat amb força a les files dels partits. Junts, per exemple, es va bolcar en la manifestació -hi van ser tots els consellers-, però va haver d'escoltar crits a favor de la dimissió de l'executiu. Tampoc s'amaga que, si l'ANC impulsés una llista cívica, podria fer forat a costa de l'electorat del partit, que ha fet de la confrontació un element verbal bàsic de les campanyes. Borràs, com a candidata, va flirtejar amb l'aixecament de la suspensió de la DUI, i va fer servir un llenguatge homologable al de l'Assemblea. En una entrevista a RTVE, la presidenta suspesa del Parlament va indicar que és "perfectament possible" que Junts abandoni el Govern. Ella, per exemple, ja va votar en contra de l'acord de legislatura de l'any passat. El conseller d'Economia, Jaume Giró, és partidari de continuar a l'executiu.
A ERC observen el debat intern dels socis a certa distància en un moment en què han decidit trencar amarres amb el discurs de l'ANC. Això explica, per exemple, que tant Marta Vilalta com Marta Rovira, dues veus amb ascendència especial dins les files republicanes, hagin sortit a descartar amb contundència un avançament electoral. Vilalta, això sí, s'ha obert a refer el "consens" estratègic amb tots els actors. Amb quin format, però? El cert és que els republicans no veuen viable a curt termini la creació d'una nova eina: "Ja n'hi ha milers, d'espais de coordinació", comenta un responsable d'ERC. L'aposta dels d'Oriol Junqueras passa per "parlar amb tothom" en un procés de "converses i contactes", sense reactivar específicament un nou espai com podria ser la direcció estratègica del procés que Junts reclama. Els contactes a sis, en els últims mesos, han mutat en converses bilaterals entre tots els implicats.
"No hi haurà eleccions". Aquesta ha estat la resposta del Govern a un dels missatges principals que va protagonitzar l'ANC durant la manifestació de la Diada d'aquest diumenge. Segons ha assenyalat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, no hi ha "cap motiu" que justifiqui un avançament electoral. "Ja hi va haver uns comicis, i ara hi ha un Govern", ha remarcat Plaja, que ha indicat que l'executiu "continua treballant per la independència". Pel que fa a la trobada d'aquesta tarda amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb l'Assemblea, Òmnium Cultural i l'AMI, la portaveu ha apuntat que espera que sigui "profitosa". La primera entitat també es reunirà de manera "privada" amb el vicepresident Jordi Puigneró.
La Diada, que va estar marcada per l'absència d'Aragonès, va suposar un toc d'atenció sever als partits per part de l'ANC, que va enviar un missatge clar: "Independència o eleccions". La presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, va defensar la necessitat de fer "foc nou", i també va alimentar la formació d'una llista cívica que es presentés al marge d'ERC, Junts i la CUP. En canvi, Òmnium Cultural va optar per un altre tipus de discurs, basat en la idea que cal incorporar "noves veus" a la cúpula independentista per deixar enrere una "tendència autodestructiva" que s'allarga des de la tardor del 2017. Aquestes "noves veus" tenen molt a veure amb una regeneració del moviment.
L'independentisme ha transitat tota la ressaca -cinc anys- de l'1-O sense haver trobat la fórmula per coordinar-se amb encert. Qui més ha aixecat la veu per encetar un "nou cicle" allunyat de la "tendència autodestructiva" és Òmnium, erigida com a argamasa del sobiranisme sense demanar accions concretes al Govern, com sí que fa l'ANC. També hi ha en marxa l'anomenat Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació, que ha mantingut un perfil baix des que es va fundar però que es pot acabar convertint en un punt de trobada de les diverses sensibilitats a partir de principis d'octubre. Les fórmules impulsades fins ara, subratllen tots els actors, no han acabat de funcionar.
"No és un problema d'estratègia, sinó de recosir les complicitats", ressalta un dirigent coneixedors dels contactes consultat per NacióDigital. "És evident que ERC s'ha de moure. Si no, no tindrem marge", resumeix una veu amb pes intern dins de Junts. "No fa bona pinta", remata un tercer alt responsable consultat. La principal demanda del partit que lideren Laura Borràs i Jordi Turull és que es posi en marxa la direcció estratègica del procés, qüestió que va es va abordar dilluns passat en una reunió de coordinació. Aragonès, en una entrevista a Els Matins de TV3, va assenyalar que "calia treballar" per per fer un "espai de construcció en positiu", sense "excloure ningú". Un gest que va ser aplaudit en públic per Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, des de les jornades que els diputats del partit van celebrar a Girona.
Turull, actor clau en la interlocució entre ERC i el seu partit, va insistir ahir en una entrevista a RAC1 que la interlocució "no pot ser a través dels mitjans", i que la direcció estratègica -inclosa dins l'acord de legislatura- ha d'arribar "com més aviat millor". La prioritat és "solucionar les diferències" amb els republicans abans de fer cap "cop de porta". En aquest sentit, fonts de Junts consultades per NacióDigital assenyalen que hi ha una "zona de grisos" que pot servir per salvar l'executiu sense haver de prendre decisions dràstiques, i que cal que la militància, en cas de consulta interna, ha d'estar "ben informada" sobre la tasca del Govern. Les mateixes fonts recalquen que, dins del grup parlamentari, existeix una majoria favorable a no trencar amb ERC.
Tanmateix, el factor Diada ha impactat amb força a les files dels partits. Junts, per exemple, es va bolcar en la manifestació -hi van ser tots els consellers-, però va haver d'escoltar crits a favor de la dimissió de l'executiu. Tampoc s'amaga que, si l'ANC impulsés una llista cívica, podria fer forat a costa de l'electorat del partit, que ha fet de la confrontació un element verbal bàsic de les campanyes. Borràs, com a candidata, va flirtejar amb l'aixecament de la suspensió de la DUI, i va fer servir un llenguatge homologable al de l'Assemblea. En una entrevista a RTVE, la presidenta suspesa del Parlament va indicar que és "perfectament possible" que Junts abandoni el Govern. Ella, per exemple, ja va votar en contra de l'acord de legislatura de l'any passat. El conseller d'Economia, Jaume Giró, és partidari de continuar a l'executiu.
A ERC observen el debat intern dels socis a certa distància en un moment en què han decidit trencar amarres amb el discurs de l'ANC. Això explica, per exemple, que tant Marta Vilalta com Marta Rovira, dues veus amb ascendència especial dins les files republicanes, hagin sortit a descartar amb contundència un avançament electoral. Vilalta, això sí, s'ha obert a refer el "consens" estratègic amb tots els actors. Amb quin format, però? El cert és que els republicans no veuen viable a curt termini la creació d'una nova eina: "Ja n'hi ha milers, d'espais de coordinació", comenta un responsable d'ERC. L'aposta dels d'Oriol Junqueras passa per "parlar amb tothom" en un procés de "converses i contactes", sense reactivar específicament un nou espai com podria ser la direcció estratègica del procés que Junts reclama. Els contactes a sis, en els últims mesos, han mutat en converses bilaterals entre tots els implicats.